UN burkA

per aMor

Carla Baraldés SalaetLaura Riu Martín

Lara López MartínPablo de la Torre Velo

Un Burka per amorComunicació Curs 2010-2011Prof. Inès Martins

ESDi Escola Superior de Disseny

ContingutIntroducció

Portades Llibre Pel·lícula Anàl·lisis comparatiu

Fitxa tècnica Llibre Pel·lícula Anàl·lisis comparatiu

Resum Llibre Pel·lícula Anàl·lisis comparatiu

Context socio-històric Problemàtica Afgaistan La cultura Afgana

Anàlisis comparatiu text-imatge Diferències entre personatges Diferències entre els interiors Casa de l’aldea Ciutat de Kabul Casa de Kabul Diferècies etntre el paisatge Detalls importants per al llibre i no per a la pel·lícula

Bibliografia

Anexos

8

Introducció

11

En aquet treball s’ha desenvolu-pat un anàlisis comparatiu entre l’obra literària i cinematogràfica

d’Un Burka per amor.

Hem triat aquet llibre perquè trobàvem interessant la manera que pots imagi-nar, ja sigui un interior, uns fets o uns personatges, d’una cultura tant diferent a la nostre, on tant al llibre com a la pel•lícula en surt comparada. També, volíem conèixer part d’aquesta cultura i posar-nos en la pell de la protagonista.

Primer de tot, hem volgut fer una sèrie de comparacions en base a les diferèn-cies generals entre el llibre i la pel•lícula; les portades, les fitxes tècniques i la his-tòria.A continuació, em fet un recull de les característiques més generals de la cul-tura afgana i de la problemàtica que hi ha en el país, ja que a la història hi surt esmentada constantment.

Per acabar, hem fet un anàlisis compa-ratiu entre text-imatge, on hem contras-tat les diferències entre els personatges, entre els interiors, entre el paisatge i fi-nalment hem citat nombroses diferèn-cies en la història entre el llibre i la pel•lícula.

12

Portades

Anàlisis de la portada del Llibre

16

17

A la portada hi observem la cara d’una dona, amagada derrera un burka deixant al

descobert solament la part dels ulls, uns ulls molt intensos que aconsegueixen transmetre molts sentiments.

Com a segon pla, trobem una figura també femenina, tapada de cap a peus també amb aquesta vestimenta típica de la cultura musulmana, aquesta vegada, al contrari de la tela de la primera dona, que és d’un color neutre per no treure importància a la mirada sino encara més proncuniar-la, la tela de la segona figura és de color negre, fosca, com el paisatge que l’acompanya.

Pel què fa al text, pren una gran impor-tància al ocupar gran part de la porta-da, provocant d’aquesta manera un gran impacte visual. El color de les lletres, vermelloses, tenen una intensió encara més impactant, essent d’un color que inevitablement assossiem amb la sang, amb el patiment, amb els sentiments, patiment i possiblement amb la guerra.

Pel què fa a l’enquadre, podem veure que la figura principal queda situada a la dreta inferior de la portada, la sego-na figura a l’extrem inferior esquerra, i el missatge lingüístic queda centrat a la part superior del conjunt. A la cantona-fa inferior esquerra hi trobem el nom de l’editorial.

La composició és FOCAL, partint de la figura central, de la mirada de la noia, i arribant al paisatge més llunyà que que-da desdibuixat derrera de la dona de negre.

La portada del llibre té com a missatge icònic el patiment, la crueltat i injustí-cia, la por, la necessitat d’amagar-se, de no ésser identificat per a ningú. El mis-satge es trasmet a través de la mirada, de la identitat amagada darrera d’aquesta bruka de color neutre, de la identitiat que sense ensenyar res més que els dos ulls, ens transmet tot allò que el llibre narra, ulls que veuran i viuran la his-tòria, real, com els ulls de moltes altres víctimes.

Referent al missatge lingüístic com és obvi el títol del llibre pren la major importància, seguidament d’un breu comentari al respecte.

18

Anàlisis de la portada de la Pel·lícula

20

21

A la portada hi observem dues figures. Trobem la primera amagada sota un burka blanc

amb brodats, culpable de la impossibi-litat d’identificació de la persona que el porta. L’altra figura, femenina, aquest sí al descobert, resta amb cara de preocu-pació.Pel què fa al text, pren una gran impor-tància al ocupar gran part de la porta-da, però sense provocar un gran im-pacte visual ja que el color blanc que se li ha assignat el neutralitza, deixant-lo camuflat amb la tela blanca que hi ha a sota. Les pinzellades més fosques que l’acompanyen li dónen el constrast,Hi predominen els colors terrossos, així com també lle blanc.

Pel què fa a l’enquadre, podem par-lar de dues figures principals tot i que pel nostre parè, no capten l’atenció per igual, sino que una ho fa més que l’altra. En primer pla, trobem la dona tapada amb el burka blanc, situada a l’extrem dret inferior de la imatge, ocupant qua-si la meitat del cartell. En segon pla, la segona figura, la dona destapada, vesti-da amb colors terrossos i amb cara de procupació, que ja sigui pels colors o pel fet de mostrar la identitat, capta més l’atenció que la primera donal, tot i tro-bar-se en segon pla. Aquest pla ocupa l’altra meitat dle cartell. El text, el tro-bem ubicat a l’extrem inferior esquerra, tot i que força centrat.

La composició és FOCAL, partint de la figura que trobem en segon pla, i arri-bant a la dona que vesteix de blanc.El cartell de la pel·lícula té com a missat-

ge icònic el patiment, la crueltat i injus-tícia, la por, la necessitat d’amagar-se, de no ésser identificat per a ningú. El mis-satge es transmet a través de l’expressió facial de la segona dona, així com també gràcies a la no coneguda expressió fa-cial de la primera, però que tots podem imaginar.Per últim, el missatge lingüístic només ens informa del títol de la pel·lícula, així com dels actors, director i cadena tele-visiva on serà retrensmesa.

22

Anàlisis Comparatiu

24

Les portades corresponents al lli-bre i a la pel·lícula poden ser fà-cilmet comparades i contrasta-

des, ja siguin els elements gràfics que les composen com les expressions i el què ens volen transmetre.

Per tal de fer un anàl·lisis entenador i ordenant, seguirem les pautes dels anàl·lisis anteriors alhora que anirem comparant i contrastant el què s’a anat dient de l’un i de l’altre.En primer lloc, pel què fa a la descripció general dels cartells, cal dir que trobem en els dos, dues figures, femenines, una de les quals com a mínim, amb identitat desconeguda.La mirada i l’expressió facial, és el què ens capta, tan en la portada del llibre com en la de la pel·lícula. Els colors te-rrossos i el blanc, en són els predomi-nants.

Pel què fa a les diferències, la portada del llibre dóna molta importància al missatge lingüístic, assignant-li un co-lor vermellós que ressalta sobre un co-lor neutre, en canvi, a la segiona imatge, com ja s’ha dit, el text queda més difu-minat.

Pel què fa a l’enquadre, tan en el pri-mer com en el segon, hi observem una figura situada a l’extrem inferior dret, i una altra a l’extrem esquerra. En el pri-mer cas la segona figura resta de peu a la part inferior, mentre que en el segon cas se situa més amunt. Les dimensions de les figures són també diferents, alho-ra que també ho són els colors que les vesteixen.

Tan en un cartell com en l’altre podem parlar de composició focal, tot i que en el primer cas queda força més definit.Ambdós missatges icònics transmeten el mateix; el patiment, la crueltat i in-justícia, la por, la necessitat d’amagar-se, de no ésser identificat per a nin-gú. Ho fan utilitzant el mateix recurs, l’expressió facial.

Referent al missatge lingüístic com ja s’ha comentat, el del llibre pren molta més importància.

Fitxes tècniques

Fitxa tècnica del Llibre

28

Títol: Un burka per amor

Subtítol: La emotiva historia de una española atrapada en Afganistán.

Autora: Reyes Monforte.

Editorial: Temas de Hoy

Any: 2007

Gènere: Assaig, Periodisme.

Pàgines: 250

Personatges: Maria, Nasrad, Rosie, Nuria, Motau, Bartolome, Maria Ange-les, Abduhal.

Escenaris: Mallorca, Londres, Kabul, Aldea.

Fitxa tècnica de la Pel·lícula

30

Títol: Un burka per amor

Direcció: Manuel Estudillo

Guió: Reyes Monforte, Manuel Estudillo, David Planell

País: Espanya

Any: 2009

Gènere: Drama

Idioma: Español

Productora: New Atlantis

Productors: Juan Carlos Caro, José María González Sinde, Jorge Sánchez Gallo.

Productors ejecutius: Ahmed Abounouom ,Óscar Vigiola.

Actors: Olivia Molina (Maria), Rafa Rojas (Rashid), Anna Allen (Rosa), Pepe Sancho (Jaime), Isabel Ampudia (Montse), Hazim Jihane(Sara), Aimane El Bader (Omar), Mariam Raoui(Samira).

Música: Eric Foinguinos

Editor: David Tamós

Director d’art: Claudia González

Atretzo: Cristina Sopeña, Silvia Grande, Belén López.

Escenaris: Madrid, Kabul, Aldea.

Fitxa tècnica Comparació

32

Fent una comparació entre les dues fitxes tècniques hi veiem certes similutuds i certes diferències.

Fent referència el títol de les dues obres, aquest és igual per totes dues, ja que la mateixa autora va participar amb dos companys més en la realització del guió de la pel•lícula. Pel que fa la longitud de les obres, l’obra escrita és més extensa que la obra cine-matográfica, aquesta per tant és menys explicita. A causa d’això hi ha elements que són suprimits. Trobem una gran diferència en els noms dels personatges ja que aquests canvien en l’adaptació del llibre a pel•lícula com per exemple el protagonista Nasrad que és anomenat Rashid a la pel•licula, o la seva filla Núria que és anomenada Sara a la pel•licula… La majoria dels noms sofreixen transformacions, menys el de la protagonista, ja que al ser una his-toria verídica no seria ètic canviar-li el nom. Pel que fa els escenaris aquests també canvien.

Respecte al tema, el llibre esta enfocat com una historia testimonial més pe-riodistic i la pel•licula esta enfocada més com un drama basat en un historia real.

Resums

Resum del Llibre

36

Un burka per amor és una his-toria real redactada per Reyes Monforte, locutora d’un pro-

grama de Punt Radio, on explica la his-toria de Maria, una noia de Mallorca, que decideix anar-se’n a viure a Londres després de la mort de la seva mare. Allà trobarà feina i coneixerà a Nasrad, un noi musulmà procedent d’Afganistan. Maria es troba perduda pel què fa a aquesta cultura, nova per a ella, ja que no l’havia viscut mai de tant aprop. No en té coneixements, però mica en mica anirà descobrint-la i familiaritzant-s’hi fins a extrems màxims. Mesos més tard, Maria queda embaras-sada i Nasrad, voldrà que la seva familia conegui a la criatura. Així doncs, la pa-rella decideix anar a Afganitan, on els esperaran la familia de Nasrad. Durant un temps, Maria intentarà agra-dar a tothom, caure bé a la familia del seu marit, i ser útil tot i l’impediment de la llengua i la cultura, completament di-ferents a les seves. La incomoditat però, mica en mica l’anirà posseïnt, sentint cada vegada més molèsties eprocedents de l’embaràs, per la manca de condi-cions i higène, fet del tot desfavorable. Malauradament Maria tindrà el nen allà, amb el nom de Andulah, en pèssi-mes condicions i en mans de dones del tot desinformades i ignorants del camp de la medicina.Dies més tard parteixen rumb cap a Londres on Maria organitzarà un viatge a Mallorca per tal de presentar la criatu-ra a la seva família (pare i germana), de la mateixa manera que ho havia piogut fer Nasrad. Un temps després, Nasrad s’assabenterà

de la malaltia terminal del seu pare, i junts, decidiran tornar a Afganistan per poder-se’n acomiadar. Aquesta vegada, la situació del país en-cara serà més desfavorable, els atemp-tats, la guerra, els crims i les pors seran el dia a dia del país degut al règim Tali-bà. A l’arribar a la frontera de Pakistan i Afganistan perdran tota la documen-tació i els pocs diners que els queden, quedant d’aquesta manera atrapats dons del país sens poder manifestar la èrdua de les seves possessions.

Per causes militars i culturals, Maria s’enfrontarà per primer cop al burka, i tornarà a viure les pèssimes condicions d’higiene, la falta d’aigua i d’electricitat i les dures feines que la seva sogra li obli-ga a fer.

Mesos més tard, Maria donarà llum, després de moltes complicacions, del seu segon fill, aquesta vegada una nena, que batejaran amb el nom de Núria. Se-tmanes més tard Maria i Nasrad deci-diran marxar cap a Kabul, província de Afganistan, amb l’esperança de trobar recursos i facilitats per poder tornar a Espanya. Però la guerra s’apodera del poble i deixa de costat el desig de mar-xar d’allà.Durant setmanes tota la família viurà en un refugi subterrani en les pitjors condicions a la espera d’una pausa en-tre guerrillers. Uns dies després, decidiran anar a Ka-bul tots quatre (Maria, Nasrad i els seus dos fills). Allà els acolliran familiars de Nasrad.

37

A Kabul, Maria es s’adona de la situació que s’està vivint al país, de la margina-ció real de la dona i del maltractament d’aquesta, arribant a la mort si els ho-mes ho creuen necessari. Maria i Nasrad decidiran demanar aju-da a la ambaixada espanyola situada a Kabul. Els demanaran una sèrie de pa-pers dels quals la família no disposa i hauran de demanar ajuda a la germana de la Maria. Un cop hauran decidit po-sar-se en contacte amb Rosie, ella no pa-rarà dxe fer moviments i gestions quasi impossibles per tal de poder aconseguir tot el què li demana la seva germana. Aquestes gestions però, seran lentes i s’allargaran moltes setmanes.

Setmana rere setmana, Maria anirà veient que la possibilitat de poder tor-nar a Espanya és mínima, i la il•lusió i poc esperança que li queda s’anirà per-dent poc a poc. L’ambaixada no respon ni proposa solucions. Com a últim recurs i última gota de vo-luntat que els queda, decidiran trucar a un programa de radio espanyola anome-nat “Cinc Llunes” de Punt Radio, per tal de poder expressar els seus sentiments i exposar la seva situació. Menys de 24 hores després, un empresari mallorquí s’encarregarà de l’assumpte econòmic, i aconseguirà que la família pugui tornar a aquelles terres tant i tant esperades, a casa.

38

Resum de la Pel·lícula

40

Maria és una jove d’un poble de Conca que viu a Madrid. Tre-balla de cambrera en un res-

taurant, on coneixerà Rashid, un home musulmà procedent d’Afganistan.

Els dos seran acomiadats del restaurant acusada de robatori Maria i Rashid per defensar-la. L’acomiadament de la pare-lla farà que la relació entre Maria i Ras-hid millori i s’enforteixi, de manera que mica en mica s’aniran coneixent més fins a arribar a enamorar-se i a establir una relació sèrie. Aniran a viure junts. Maria anirà coneixent la cultura del seu marit, de la qual n’era del tot ignorant. Un temps més tard es casaran.Passats uns mesos viatjaran a Afganis-tan per tal de presentar a Maria la famí-lia de Rashid. Maria s’haurà d’anar adaptant a la cultu-ra i a la llengua del país, així com també a les creences i a la religió, molt diferent a al seva. Només baixar de l’avió, Ras-hid recomanarà a Maria que es cobreixi el cap. A l’aeroport els esperarà Safik, el germà de Rashid, qui tindrà una actitud molt freda i distant amb Maria. Durant el viatge al poblat de Rashid el seu germà els posarà al dia de la mala situació del país. Un cop al poblat, Ras-hid presentarà Maria a la seva família. Maria intentarà prendre una actitud càlida amb la família del seu marit, però la llengua in l’actitud de la família no li posen fàcil. Només arribar, començarà a sentir mo-lèsties causades per l’embaràs, i el dolor anirà essent cada vegada més intens. Les dones del poblat li recomanaran repòs i

no deixaran que agafi l’avió de tornada al seu país. Quan arribarà el moment, les dones de la casa l’ajudaran en tot el què caldrà. Serà nena i li posaran Sara.

Dies més tard, iniciaran el viatge de tornada. Al arribar, Maria organitzarà un viatge per anar a visitar a la seva fa-mília i presentar Sara al seu pare i a la seva germana. Rashid no podrà assistir-hi perquè tindrà una feina nova que l’impedirà poder demanar-se dies lliu-res. Tant la germana de Maria, com el seu pare estaran molt contents de veure-la a ella i a la nena.

La relació de Maria amb el seu pare no és massa bona degut al sentiment de culpa que li atorga Maria per la mort de la seva mare, que malalta estant, havia estat enganyada pel seu marit (pare de la Maria), essent-li infidel citant a una altra dona, la Montse.

Després d’una discussió entre pare i fi-lla, ell la farà fora de casa i ella tornarà a Madrid.

Al tornar a casa, Rashid li dirà que a de tornar a Afganistan perquè el seu pare està molt malalt. Maria voldrà acom-panyar-lo tot i que Rashid mostrarà oposició essent conscient de la situació del país, cada vegada més precària, ten-int ja més poder els talibans. Finalment, Maria l’acompanyarà i s’endurà la seva filla.

41

Dos dies després d’arribar al país mu-sulmà, el pare de Rashid morirà.Rashid informarà a Maria que l’aeroport d’Afganistan està tancat perquè hi ha baralles entre grups (Talibans i el poble afgà).

La desesperació de Maria per sortir del país els portarà a la frontera entre Afga-nistan i Pakistan.Al arribar, es trobaran amb la frontera tancada on hauran de pagar als soldats perquè els deixin passar. Però la sort no els acompanyarà, i perdran totes les se-ves pertinences, inclosos els passaports i els diners, que quedaran en mans dels soldats.Hauran de tornar al poblat

Al poble, la família de Rashid estarà cada vegada més distant amb Maria, qui suplicarà a Rashid dirigir-se a Kabul per demanar ajuda a al consolat espanyol. Viatjaran a Kabul, on Maria contactarà amb la seva germana i li demanarà que li enviï els documents necessaris per poder sortir del país. Al cap d’uns dies d’estar a Kabul torna-ran al poble. Maria sentirà molèsties la part del ventre.

Nou mesos més tard, Maria donarà llum a Omar, altra cop al poblat de Rashid, en mig de tristesa i pobresa. Per donar la benvinguda a Omar la fa-mília celebrarà la festa de la circumci-sió, festa religiosa en honor als barons nascuts, de la qual Maria hi està total-ment en contra.Maria, indignada pels fets, abandonarà la cerimònia.

Maria i Rashid, abandonaran el poble a causa d’un atac a càrrec d’un grup de talibans, fent rumb a Kabul.

Al arribar a la ciutat, demanaran habi-tatge a un amic de Rashid. Que l’únic que els podrà oferir serà una terrassa. Ells acceptaran.

Maria esperarà els documents que ne-cessiten per poder sortir del país, ja que fa sis mesos que la seva germana Montse els hi haurà enviat.

Dies més tard, Maria sortirà al carrer, acompanyada dels seus fills, i de sobte, se li acostarà un cotxe que li demanarà que hi pugi. Un home del consolat, és qui condueix el cotxe, i li explicarà que té la intenció d’ajudar-la a ella i a la seva família si ella fa el què li diu i espera amb paciència.Finalment, l’home li entregarà els pas-saports dins d’un sobre, amb una cita prèvia, però amb l’inconvenient que només havia pogut aconseguir tres dels passaports. Rashid no podrà tornar a espanya fins al cap d’un temps.

42

Anàlisis Comparatiu

Pel què fa a l’anàlisi d’aquests dos resums, com en la majoria de les pel•lícules basades en un llibre,

podem trobar-hi algunes diferències. És difícil poder plagiar exactament tot el què es narra en un llibre de més de dues centes pàgines en tan sols 2 hores de filmació. Com també és difícil plasmar detalls i escenes molt precises. Aquest fet és el que provoca que alguna part de la història hagi de variar.En alguns casos, els noms dels perso-natges també varien, com en el d’un burka per amor, on només es conserva el nom de la protagonista. Suposem que aquest fet és degut a la no intenció de voler fer creure a l’espectador que el què està veient és un plagi totalment fidel a la història narrada, sinó que s’adoni que ja des d’un principi hi haurà coses que variaran.

Malgrat les diferències, la pel•lícula no deixa de ser bastant fidel al llibre, i creiem que tan els actors com les esce-nes i els diàlegs representen molt bé la història que ens havíem imaginat.

Context socio-històric

La cultura Afgana

La cultura afgana consta de diverses temàtiques; art, gastronomia, es-ports, educació, llenguatge, religió, etc. A continuació veurem més de-talladament en que consisteix aquesta cultura tant diferent a la nostre.

48

La major part de la pel•lícula i del llibre es situa a l’Afganistan, per això creiem que és important te-

nir una mica d’informació sobre la si-tuació geogràfica i la seva cultura.

La nació sense litoral de l’Afganistan s’extén sobre un area de 251.772 milles quadrades en la part sud-central del continent asiàtic. La gran diversitat cul-tural de la regió es impressionant. La gran majoria dels seus habitants son seguidors de l’Islam. Els musulmans es divideixen bàsicament en dos: els sunni-tes i els xiites. Aproximadament el 80% dels afganesos son sunnites, mentre que el 19% son xiites.

Existeixen seguidors d’altres religions, com els sijs i els hindús, per aquets són un número molt petit. La diversitat geo-gràfica d’aquest país sense litoral facilita el creixement de nombrosos cultius. Els més importants son: el blat, el blat de moro, l’ordi i l’arròs. Les espècies com el safrà, el cilantrom, el cardamom, el pebre negre i la menta formen part in-tegrant de la cuina del lloc. Els menjars més coneguts son el Shorba i las Koftas.

Tradicionalment, la roba de l’Afganistan es caracteritza per bonics dissenys en colors variats. Destaca la manera com es vesteixen els homes i les dones. La roba tradicional per a l’home consta del barret Pakol, el turbant Lungee i l’abric Xapa. El de la dona està format per un vestit i una tela que cobreix la cara. No obstant això, després de la caiguda del règim talibà l’any 2001, molts homes i

49

dones han canviat la seva forma de ves-tir.

Afganistan té dues llengües nacionals: dari i pashto. Dari és el dialecte de la llengua persa, i s’utilitza àmpliament en la regió septentrional i central de l’Afganistan. El pashto s’utilitza més en la regió sud de la nació. La cultura de l’Afganistan es també molt rica en les arts i la literatura com veurem a conti-nuació.

Originalment, l’art, era fet en la seva majoria per homes, però recentment, la dona afganesa, ha pres una posició important en les arts teatrals. El mu-seu més gran del país, Museu Nacio-nal de Kabul, destacava per la seva col lecció d’objectes antics budistes. Du-rant l’ocupació soviètica, les seves pe-ces més valuoses, van ser traslladades a l’URSS, però avui en dia es desconeix on es troben. El Museu va ser saquejat i bombardejat el 1993. Gairebé tot l’art de l’Afganistan es troba al Museu de Kabul. Altres formes d’art a l’Afganistan són, la música i la poesia. En l’Arquitectura de l’Afganistan destaca el Pont de l’Amistat Afganistan-Uzbekistan, construït sobre el riu Amu Darya, per l’Armada Sovièti-ca en1982, amb el propòsit de submi-nistrar les tropes a l’Afganistan

50

Problemàtica a Afganistan

La història està perjudicada per la situació que hi havia en aquells mo-ments en Afganistan. La guerra entre talibans i el poble afgà és una de les problemàtiques, entre altres, que impedeixen a Maria poder sortir del país.

52

En aquest apartat expliquem les causes de la situación actual de l’Afganistan i com s’ha arribat a

aquest punt.

El cop militar que el 1978 va portar al poder a un grup de joves oficials esque-rrans que van establir un règim comu-nista dirigit per Mohamed Taraki marca l’inici de la tragèdia recent d’aquest país. Les reformes socialitzadores i laiques del nou govern van trobar una gran re-sistència en una població aferrada a un pensament islàmic ancorat en el passat i que vivia en una societat encara amb trets feudals. La resistència aviat es va concretar en guerrilles islamista de “mujahidins”. Els problemes interns de les dues princi-pals tendències comunistes van preci-pitar la intervenció de l’URSS el 1979. Aquesta intervenció marca l’apogeu de la fase d’expansionisme soviètic que ca-racteritza la segona meitat dels setanta i va portar a la immediata reacció nord-americana. Washington considerava que aquest país asiàtic es trobava fora de la zona d’influència soviètica i pronun-cia una dura resposta: embargament de gra per a ser exportat a la URSS i ajuda militar a la guerrilla islamista.

La guerra ràpidament es va estancar i mentre els més de 100.000 soldats so-viètics controlaven les ciutats, la gue-rrilla dominava les zones rurals. El conflicte va engendrar un enorme des-plaçament de població i cap a 1982 gai-rebé 3 milions d’afganesos havien fugit al Pakistan i un milió i mig ho havien fet cap a l’Iran. La guerrilla, armada eficaç-

53

ment per EUA i reforçat amb voluntaris àrabs i musulmans imbuïts d’una ideo-logia intransigent islamista (entre ells el saudita Osama bin Laden), va mantenir en escac a un exèrcit soviètic cada vega-da més desmoralitzat.

Finalment en el marc de la perestroika, Gorbatxov va decidir treure a les se-ves tropes dels que molts anomenaven el “Vietnam soviètic”. El 1988, l’URSS, EUA, el Pakistan i l’Afganistan van sig-nar un acord pel qual els soviètics es comprometien a retirar les seves tropes el més aviat possible. El que efectiva-ment van fer el 1989. Això no va obrir, però, un període de pau per al país. El 1992 les guerrilles islamistes van assal-tar Kabul i es va iniciar un període de lluites intestines que culminaria amb la presa del poder pels extremistes isla-mistes talibans el 1996 on van imposar el seu règim basat en la Sharia (Llei mu-sulmana).

Des de 1996, any en què els taliban van prendre el poder, la relativa llibertat de les afganeses, que els permetia treballar, vestir amb llibertat, conduir o aparèixer en públic soles, s’ha convertit en un mal-son en què el més mínim error pot cos-tar la vida. No portar el vestit adequat, el famós burqa -una túnica del cap als peus amb una reixeta espessa a l’alçada dels ulls- o unes sabates especials per no fer el més mínim soroll, mostrar fins i tot accidentalment part d’un braç o passejar amb un home aliè a la família, provoca el que siguin colpejades i ape-dregades en públic, en molts casos fins a la mort.

Els marits tenen el poder de la vida i la mort sobre les dones de la seva família, especialment sobre les dones, però una banda de enfurismats carrer pot arro-gar-se el mateix dret si se senten ofesos per una actitud que considerin inade-quada. Professores, mèdiques, traducto-res, advocades, artistes, escriptores, són obligades a abandonar els seus treballs i tancar a casa seva.

54

Anàlisis comparatiu text-imatge

57

En aquet apartat es fa una com-parativa entre el llibre (2007) i la pel•lícula (2009). El director de

la pel•lícula és Manuel Estudillo. Lli-cenciat en ciències de la imatge, va tre-ballar per varies productores realitzant reportatges, documentals i tres curtme-tratges. En 1990 comença a treballar com a realitzador en televisió, reben di-versos premis. Més tard, Jara, Historia de Estrella i Un burka por amor són les primeres pel•lícules que ha rodat.

A mida que es va llegint el nostre cervell es va obrint a la imaginació, donant lloc a una imatge que mitjançant la descrip-ció donada es pot visualitza allò que ens està descrivint (ja sigui un espai o una persona). També s’arriba a percebre la personalitat d’una persona sense des-criure-la, ja que mitjançant el diàleg o la situació es pot deduir.

A continuació es fa una classificació en-tre interiors, paisatges i personatges que surten tant al llibre com a la pel•lícula i es fa una descripció d’allò que coinci-deixen i del que no. Per últim es nom-bren una sèrie de detalls importants per el llibre i no per a la pel•lícula.

58

Diferències entre Interiors

A continuació es fa una comparació entre el llibre i la pel•lícula de la casa dels sogres de Maria, situada a una aldea d’Afganistan i la casa de Kabul, on els fa-

miliars de Nasrad els acollen per un temps.

60

A. Casa del poble d’Afganistan‘A Maria li va donar la impressió que aquella casa que anava apareixent tímidament en el seu camp de visió es corresponia a una casa de camp. No va trigar molt en comprovar que la casa, més que de camp, era una llar modesta, humil i sense grans luxes. Més aviat, cap.’1

‘Però l’alegria de depreciar la idea de la tenda de campanya se li va dissipar de seguida, al descobrir que a la casa no hi havia ni aigua ni electricitat. (...) - I com aconsegueixen aigua, Nasrad?-Van als pous que estan situats casi al principi del recinte (...). Les dones van tots els dies, tres o quatre vegades, om-plen les garrafes i les porten.’2 ‘Doncs fora. Maria, hi ha un enorme fo-rat a la terra, just al costat d’aquets ar-brers (...). Darrera aquell petit rafal mig derruït, el veus? Doncs allà està el lavabo. Quan acabis del que tinguis que fer, hi ha una pala recolzada en un dels arbrers. Agafa-la. Es per tirar terra sobre el forat que acabes d’utilitzar.’3

La casa, mitjançant varies descripcions aportades del llibre, ens l’imaginem d’un sol pis en forma rectangular reco-berta de fang. Vivenda petita amb molt poques habitacions, on aquestes fan múltiples funcions. Les parets interiors

1 MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 (pg. 33)2 MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 (pg. 95)3 MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 (pg. 98)

61

estan pintades de colors torrats i els poc mobles que poden haver-hi són fets de fusta amb acabats de ferro.

El servei, com bé indica el llibre, es tro-ba fora de la llar, rodejat d’arbres que impedeixen veure-hi la zona íntima.

Després de veure la pel•lícula em com-provat que no ens allunyàvem del que ens imaginàvem.

La casa és més gran del que pensàvem, amb més habitacions on cada una feia la seva funció, però la construcció de la casa és pitjor de com ens la imaginàvem, ja que les parets no són rectes, sinó que hi ha certes deformacions (suposem que estan fetes sense cap estri necessari per anivellar-les).

Trobem un nivell de pobresa molt més elevat al que havíem pensat. Ho podem veure en els mobles que hi surten, en la manera que mengen (tots d’un mateix plat), en la manera que dormen (varies persones dormint en una mateixa habi-tació) i sobretot per la manca de recur-sos bàsics.

El lavabo, com ve diu el llibre, està situat a fora de la llar, però en la pel•lícula està a una espècie de jardí rodejat de cabres i gallines. El forat està reservat dins unes parets de palla que fan que no es pugui veure des de l’exterior.

62

B. Casa Kabul‘Va intentar recorre i inspeccionar amb els ulls el lloc en el que estava, però la llum que entrava amb prou feines per la finestra li posava difícil. <<Per què hau-ran pintat les finestres de negre? Entra-ria més llum de l’altre manera (...).’4

Seguint les varies descripcions del llibre ens fa imaginar una casa trista, una casa fosca a causa dels finestrals negres, una casa on s’hi veia de nit gràcies a la llum de les espelmes. Vivien atemorits per causa dels talibans, per aquesta raó pin-taven les poques finestres que hi tenien de color negre per així impedir veure a través d’aquestes des de l’exterior.

Pis amb poques habitacions, on els fa-miliars i ells dormien conjuntament. Tenen instal•lació d’aigua i d’electricitat, al contrari que en la casa dels sogres de Maria. Dins els interiors trobem poc mobiliari.

En canvi, en la pel•lícula, quan van a viure a Kabul van a visitar uns amics del Nasrad/Raschid i els aporten a un pati comunitari d’un bloc de pisos per pocs diners amb vistes a la ciutat. En aquet pati en prou feines troben un llit, una taula i cadires en bon estat, sen-se contar la manca de higiene i la falta d’aigua corrent i electricitat.

4 MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 (pg. 194)

Diferències entre Paisatges

Aquet apartat descriu les diferències i les similituds que hi ha entre el llibre i la pel•lícula en la ciutat de Kabul i l’aldea on viuen els pares de Nasrad/Rashid

64

A. Poble d’Afganistan

‘Per fi van arribar al poble que es con-vertiria en el seu allotjament temporal. No era molt gran ni es podia veure en els seus carrers molta animació, encara que Maria va pensar que potser la hora no convidava a una major presencia dels seus veïns.’5

És un poble, on hi ha una sèrie de ca-ses petites amb pocs pisos en mig del no res. L’ambient és càlid, gràcies al color del paisatge que ens imaginem (groc i marró) i per els colors torrats de les ca-ses, on aquestes queden dissimulades pel fet de ser del mateix color que la res-ta de paisatge. No hi ha soroll de cap mena, ja que la gent no vol sortir al carrer atemorida dels talibans.

En la pel•lícula s’apropa generalment en tota la descripció anterior. Encara que el poble, segons el llibre, conté poques cases, en canvi en la pel•lícula es visua-litza bastants.

5 MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 (pg. 31)

65

B. Ciutat de Kabul

Ciutat molt poblada, desordenada, pe-rillosa i trista. Formada per cases d’un sol pis de colors torrats.Per els carrers s’hi troben majoritària-ment homes i poques dones, on els carrers no estan asfaltats i les botigues s’exposen al carrer.

En canvi, en la pel•lícula la ciutat està si-tuada en mig de muntanyes desèrtiques formada per pisos de diferents tonali-tats. S’observa brutícia per tot arreu.

66

Diferències entre els Personatges

Els personatges de Maria, Nasrad/Raschid i la sogre de la Maria es van des-crivint a la llarga de la historia. Això fa que ens imaginem tant la seva part psíquica com la seva part física. A continuació es farà una comparació entre

el llibre i la pel·lícula

68

A. Maria

En la pel·lícula la veiem com una dona espanyola jove d’uns 23 anys, amb el ca-bell llarg i de color castany i la seva pell és més aviat clara. És d’estatura mitjana. La podríem descriure com una persona innocent però a la vegada lluitadora ja que no para fins que aconsegueix el que vol.

Mitjançant el llibre, a Maria la descriuen com un persona ingènua però també comprensiva i lluitadora ja que no pa-rarà fins aconseguir el que vol.

69

B. Nasrad/Rashid

En la pel·lícula ens el representen com un home afganes d’uns 33 anys, amb el cabell fosc i més aviat curt. La seva pell és fosqueta i és d’estatura mitjana. Descriuríem Rashid com una persona tolerant que s’intenta adaptar a tot el que succeeix al seu voltant, on deixa de banda la seva cultura per l’amor a Ma-ria.

Segons el llibre, Nasrad és un home sen-sat, que no es fàcil de influenciar i amb idees clares.

70

C. Sogra de Maria

En la pel·lícula és la mare de Rashid (com al llibre). És una dona gran d’uns 70 anys, el seu cabell és curt i canós, la seva pell és més aviat fosca i es d’estatura baixa. La sogra de maria sens mostra com una dona esquerpa i desconfiada que no to-lera la relació de la Rashid amb Maria.

Segons el llibre, la sogra de Maria la descriuen com una dona falsa, manipu-ladora, patriarca i desconfiada, on farà tot el possible per trencar el matrimoni.

D. Rosie/Rosa (germana de la Maria)

En canvi, en la pel•lícula és una dona espanyola d’uns 27 anys el seu cabell és llarg i fosc. La seva pell és clara. És d’estatura mitjana. Diríem que Rosa es una dona responsa-ble i també lluitadora ja que lluitarà fins al final per ajudar a la seva germana.

En canvi en el llibre, la descriuen com una persona desconfiada, inicialment, amb la Maria, ja que l’acusa d’haver-se’n anat de casa sense voler-se preocupat de res. Però finalment, en veure que la seva germana està en perill l’ajuda fent falta el que sigui.

E. Jaime (pare de Maria)

En la pel·lícula trobem que és un home gran d’uns 67 anys, amb cabell curt i ca-nós i la seva pell és clara, és més aviat alt. Segons la visió que en té Maria és un home despreocupat que no pensa en ella ni en la seva difunta mare però en realitat es preocupa per ella més del que creu, ja que és una persona reservada, on no manifesta facilment els seus sen-timents.

En el llibre el representen com un home mica despreocupat però en el fons molt bona persona.

Detalls importants per al Llibre i no per a la Pel·lícula

En aquet apartat es fa una comparació dels fets que per al llibre són importants i per a la pel•lícula no.

74

Com a primera observació co-mentarem que hi ha alguns fets rellevants en l’obra escrita que

en l’adaptació cinematogràfica es supri-meixen. Això és degut al fet de la des-cripció detallada que es fa a un llibre, on a diferència de la pel•lícula es descriu mitjançant imatges.

Un dels fets més importants que a la pel•lícula n’és diferent és el moment de la pèrdua dels passaports (pel•lícula). En el llibre, com bé s’explica al resum, es fa de manera diferent; uns nens els hi roben les maletes a l’hora de passar la frontera. Quan es descriu la situació en el llibre, ho fa de tal manera que et fa estar en l’angoixa, ja que descriu fet per fet la situació, fent que l’espera sigui intermi-nable.

Un altre fet rellevant és el moment en el qual els talibans s’apoderen del poble i marxen ràpidament cap a Kabul. En el llibre, en canvi, s’amaguen sota terra junt amb més gent. Creiem que aquet fet és molt important que hagués sortit a la pel•lícula, ja que transmet el patiment que es pateix en aquell moment. Aquet fet es suprimeix en el llibre per manca de temps, ja que dins d’aquet amagatall hi passen setmanes.

I per últim, com a final de la història, podem dir que n’és molt diferent en comparació llibre-pel•lícula. En el llibre poden fugir gràcies a una persona, pro-cedent de Mallorca, que escolta la his-tòria que la Maria explica en la ràdio, on aporta una certa quantitat de diners que

75

els fa poder marxar del país. En canvi en la pel•lícula els ajuda un home del consolat espanyol. Personalment, trobem que aquet canvi de fets fa perdre la emoció de la situa-ció, ja que el fet de que algú que no co-negui de res, que no hagi parlat mai amb la Maria i la seva família vulgui aportar diners per poder-los ajudar a sortir del país és molt admirable i fa que a l’hora de la lectura l’espectador pugui trans-metre l’emoció de la situació.

76

Anexes

79

Biografia de Reyes MonforteReyes Monforte, directora i presentado-ra de Cinc llunes en Punto Ràdio, va co-mençar la seva trajectòria professional al costat de Luis del Olmo com a membre del equip de Protagonistes.. Després de fer-se càrrec de la substitució de Con-cha Garcia Campoy i de Júlia Otero, va passar a presentar i dirigir durant vuit anys els seus propis programes a Onda Cero, entre els quals cal esmentar “País de locos”, que s’emetia diàriament de matinada. Va treballar a Zeta Radio i a Ràdio Intercontinental, on va presentar el programa “Caliente y frio”.

Ha participat en diferents programes de televisió de debat i de reportatges com a guionista, col•laboradora i presentado-ra, entre els quals destaquen el programa de debat “Los comunes” d’Antena 3 TV, dirigit per Jesús Hermida, i el progra-ma “Alto y claro” en Telemadrid. Pel que fa el món literari destaquen obres com: Un burka por amor (2007), Amor cruel (2008) i La Rosa escondida (2009).

Biografia de Manuel Estudillo

Manuel Estudillo es llicenciat en cièn-cies de la imatge per l’universitat Com-plutanse de Madrid al 1900. Seguida-ment realitzà un Master de guió també a la mateixa universitat. Direcció d’actors.

80

William Layton. (1989). Direcció d’actors. Juan Carlos Corrazza (2002)

Com a director destaquen els següents treballs: Un burka per amor. Mini-serie de Televisió. New Altantis per a Antena3; Hermanos y detectives . Serie de Televisió. Cuatro Cabezas per a Telecinco; Hospital Central. Serie TV. Videomedia per a Telecinco; Jara. Largometratge de cine. LOTUS FILMS / TVE / VIA DIGITAL; entre d’altres. En moltes d’aquestes obres combina el paper de director amb també paper de guionista. Com realitzador po-dem destacar les seva tasca a Telecinco durant 10 anys. Gran part de les seves obres han estat galadonades amb dife-rents premis.

Bibliografia

83

MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009

ESTUDILLO, MANUEL (2009). Un burka por amor. Madrid: Antena 3 [DVD]

ELECTRONIC ARTS Inc. EA (2009). The Sims 3. Los Angeles [CD-ROM]

http://www.planetadelibros.com/un-burka-por-amor-libro-12349.html

http://www.rawa.org/press8sp.htm

http://www.portalplanetasedna.com.ar/afganistan.htm

http://www.historiasiglo20.org/GLOS/

http://www.spainexchange.com/guia/AF-culture.htm

http://www.slideboom.com/presentations/187898/CULTURA-DE-AFGANISTAN

http://www.formulatv.com/1,20091130,13463,1.html

84