1. HISTRIA DEL CINEMA

2. PRE-CINEMA Des del principi, els humans hem sentit la necessitat de captar el Moviment. A la prehistria ja ho feien mitjanant les pintures rupestres. Ms tard utilitzant les ombres. Al sXVI amb la cambra obscura i un segle ms tard, la llanterna mgica, que ja projectava imatges sobre una superfcie plana, van donar lloc a la fotografia al sXIX. 3. Ja tenim aleshores els tres elements claus del cinema: -Persistncia de la visi -Fotografia -Projecci Noms faltava donar-li el moviment. Aquest problema es va solucionar el 1890 quan Edison i Dickson van inventar els kinetoscopes (caixes amb bobines que els hi permetien veure una pellcula). 4. POCA MUDA Es considera que la histria del cinema va nixer el 28 de desembre de 1895 on els germans Lumire van mostrar els seus films als espectadors del Salon Indien de Pars. Un dels seus primers films L'arribada d'un tren a l'estaci de Ciotat. 5. El cinematgraf va ser l'aparell amb el qual ho van aconseguir. L'xit inicial de la cinematografia va anar cada cop a menys perqu la gent es cansava. Les pellcules eren sempre sobre escenes quotidianes per, Georges Mlis va salvar el cinema gracies a la seva imaginaci. Va fer realitat els somnis de les persones en la pantalla. 6. La fantasia s'havia fet real. Mlis va ser el creador de la cincia-ficci. Com en Viatge a la lluna (1902) i Viatge a travs de l'impossible (1904) son les millors mostres. a principis del segle XX el cinema va passar de ser un invent a una mquina on treure diners i es va estendre pel mn. Del cinema espanyol i catal va ser el pare Erucus Gelabert. En les pellcules mudes hi apareixien els dilegs les accions en petits cartells. De vegades hi havia un pianista de fons. Les pellcules es representaven en sales molt elegants on sol hi podia acudir les classes benestants. Van comensar a fer pellcules de cultura. 7. Charles Path va marcar la industrialitzaci del cinema a frana. Path va debutar a un dels primers grans cmics, Max Linder, que va inspirar a Chaplin. A Anglaterra es va crear una escola de cinema. Edwin Porter va estrenar les pellcules de l'Oest. La base del llenguatge cinematogrfic es el muntatge. El negoci entra en acci. Edison entra en la guerra de les patents (1897-19096). On estava Edison en contra dels explotadors d'aparells cinematografics i, guany Edison. Els productors s'envn a l'altre part del pas i funden Hollywood, on es van aixecar les grans productores que faran gran la histria del cinema nordameric. 8. MESTRES DEL MUT David Wark Griffith va revolucionar el set art amb les seves narracions i va ser el gran fixador del llenguatge cinematogrfic. Va dividir les seves obres maestres en seqncies, mostra accions paralleles i ms... I finalment va donar molta importncia al muntatge que segons Griffith era l'estri ms important del cinema. Griffith va influir a joves cineastes de Rssia. 9. El triomf de la Revoluci Rssia va ser important pel cinema. En aquestes primeres dcades de cinema surgeixen nous directors que s'enadonen que el cinema pot servir com a mitj d'expressi d'all ms ntim del sser hum. Aquest cinema reflecteix les angoixes del Alemanys desprs del Tractat de Versalles i de la Primera Guerra Mundial. Tot el treball de la illuminaci va ser un dels aspectes ms innovadors. En canvi els pasos nordics van fugir dels interiors i fan fer dels exteriors l'escenari natural per als seus drames. A Frana el principal promotor de l'impressionisme cinematogrfic va ser Louis Delluc. 10. El surrealista va cercar d'exoresar el subconcient de manera potica. En canvi el cinema americ va apostar pels beneficis en comptes i no per l'esttica. Hollywood es va convertir en el centre industrial fotogrfic dels EE.UU. Doncs les actrius i els actors es van convertir en idols. Es va aconseguir beneficis amb l'star system. La decada dels 20 va triomfar el cinema mut americ. 11. POCA SONORA El 6 d'octubre de 1927 succe un fet revolucionari per a la histria del cinema: comenava a parlar! "El cantor de jazz", d'Alan Crosland, deixava escoltar a l'actor Al Jolson cantant. Els actors i actrius van haver d'aprendre a vocalitzar correctament. A l'Estat Espanyol, els primers estudis sonors, els Orphea, es van inaugurar a Barcelona el 1932. 12. La implantaci del sonor va coincidir amb el crack econmic del 1929 que ocasion una Gran Depressi als EEUU. Milers de ciutadans trovaben en el cinema moments per fugir dels problemes quotidians. s el moment de directors com Lubitsch, autor de "Ser o no ser" (1942); Capra, mestre de la comdia americana, amb ttols com "Succe una nit" (1934); Hawks, director d'"Scarface" (1932); Cukor, autor d'"Histries de Filadlfia" (1940); John Ford, conegut sobretot pels seus "westerns" pics, com ara "La diligncia" (1939); o Jose von Sternberg, cineasta alemany que dirig "L'ngel blau" (1930). 13. A Frana, coincidint amb el Front Popular, Jean Renoir mostrava la vida quotidiana i laboral dels treballadors, fins i tot emprant-ne d'autntics com a protagonistes d'alguns dels seus films, com a "La regla del joc" (1939). Moltes de les noves estrelles de cinema procedeixen del teatre o del musical. Noms com Marlene Dietrich, Greta Garbo, Claudette Colbert, Olivia de Havilland, Gary Cooper, Clark Gable, Errol Flynn, Jean Gabin, Edward Robinson o Humphrey Bogart han esdevingut mites del cinema. 14. El cinema en color arriba el 1935 amb la pellcula "La fira de les vanitats", de Rouben Mamoulian, encara que artsticament la seva plenitud s'aconsegueix en el film de Victor Fleming, "All que el vent s'endugu" ( 1939). Els trucatges s una de les especialitats ms estimades pel pblic. La ubicaci de castells en paisatges on no han existit, a partir de vidres pintats, o la recreaci d'un gorilla gegant a partir d'un de simi petit o de maquetes, sn mostres de la mgia del cinema, a la qual acaben de donar el toc la decoraci, el maquillatge o el vestuari. Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basa en la propaganda nacionalista, el documental de guerra o el producte escapista. 15. POSTGUERRA En Italia en acabar la guerra apareix el cinema neorrealista, fet amb pocs recursos materials pero amb molta humanitat, aquest tipus de cinema va crear escola Per tot occident i a mes a mes els nordamericans tambe van filmar histories fora dels estudis aprofitant els essenaris naturales. Les pellicules dels EEUU o be eren pessimistes o be s'inspiraven en la comedia o el musical. En iniciarse la guerra freda els EEUU entra en un periode de conservadorisme politic que va afectar a Hollywood. Aquest periodo se'l coneix com "mccarthysme" fins l'any 1995. Alguns cineastas com Chaplin. 16. Els anys 50 va suposar pels nordamericans una poca de benestar i un canvi d'estil de vida, d'altre banda el nombre de espectadors va disminuir i Per recuperarlos van donar espectacularitat i alhesores la pantalla va creixer amb color i el so esdeve estreo. Mes tard s'imposen els musicales i les superproduccions. Apareixen nous mites com Marylin Monroe. Apareixen l'epoca del rock i els joves es converteixen en un pblico important, es tambe la decada dels grans melodramas i de la consolidacio dels generes un exemple es els filme de Hitchcock. 17. Obiament a la resta del man tambe ha existir cinematografa , siv alguna paisos d'frica com ara Egipte o l'India s'han caractritzat per la seva capacitat de producci. A final dels anys 50 el cinema francs estava paralitzat. Els nous realitzadors aporten noves ideas al cinema, un cinema igualment fet amb pocs recursosper amb moltes innovaciones esttiques,com demostra el film de Godard que va suposar una rotura amb el llenguatge cinematogrfica habitual. Al tres realitzadors van fet el matriz pero amb un estilo personal. Al llarg dels anys 60 apareixen nous cinemes introspeccionista on la psicologa de les persones passa a ser el referent principal. 18. A Italia opten Per un tipus de cinema poetic, a gran Bretaa el free cinema s'enquadra dins d'una esttica contestataria, a l'Alemania federal el nou cinema alemn genera cineastes. Cal tenir en compte la influencia del maig del 68. A latinoamrica el nou cinema va de la ma del despertar social del tercer mon. En aquells paisos europeus de regims no democratics un seguit de cineastes defensors de la llibertat aporten productos igualment creatius. Las EEUU a partir de la dcada dels 60 la nova generacio de directors es formen a la televisio, es tracta d'uns quants cineastes inquiets tambe Per fer un nou cinema narrativament mes independent. Parallelament, alguna Generes que requereixen grans inversions com les superproduccions o musicals, ofereixen les seves ultimes grans mostres. 19. LES DARRERES DCADES A finals dels anys 70 comencen les superproduccions amb un punt de vista de ms qualitat i rendabilitat, La guerra de les galxies (1977) de George Lucas i Trobades a la tercera fase (1977) de Steven Spielberg. Al mateix temps hi havien directors que preferien un cinema comercial per al un estil personal i creatiu, com Fond Cappola, Scorsese, Burton, Lynch i altres. Els anys 80 apareix la introducci del vdeo i augmenten els canals de televisi, fan que la gent comeni a veure ms cinema sense moure's de casa. Comenen a haver- hi efectes especials per atreure els espectadors, surten actors muscolosus, herois... Parallelament hi ha directors preocupats pels temes poltics. Sn temps de grans melodramas i de recuperacio de la comedia, un dels que mes hi destaca es Woody Allen. 20. A Espanya gracies a la transici poltica el cinema no tenia censura, que va provocar la moguda madrilenya. Almdovar enriqueix l'escena Per mitja del seu cinema postmodern i d'esperpent. Comenada la dcada dels 90, s'esgotent les idees i comenen a portar els superherois a la pantalla, a mes a mes aprofitant que els efectes especials estant molt avanats. Apareixen nous generes com la comdia classica, els grans drames, els dibuixos animats, la fantasa o el western. D'altre banda la comdia espanyola i el cinema latinoamrica han marcat la cinematografa hispanoparlant. Arribats els cent anys del cinema, apareixen pellcules, dibuixos animats, etc. l'ordinador t molta importncia a l'hora de manipular les imatges, homes normals convertint-se en homes civernetics, els grans saures passejant-se pel carrer en ple segle XX.