HISTÒRIA DEL CINEMA

Marina Valls, Marta Ruiz, Ainoa Sarrabayrouse, Júlia Ruiz de Azúa, Berta Valls i Iona Palau

PRE-CINEMAL'ésser humà durant segles, han cercat procediments per reproduir la realitat.-les representacions ambsombres, van ser les primeres projeccions d'imatges animades.-"La cambra obscura" apareix al s.XVI, la precursora de la camara fotogràfica.-La fotografia, apareix al XIX.Per primera vegada, es podia impressionar i guardar una imatge.

-Alguns fotògrafs no es conformen, i al llarc del segle construeixen aparells, que cerquen produir la il.lusió del moviment, apropant-se cada cop mes al cinema.- Un aparell, el Praxinoscopi,consistia en projectar llargues bandes de més de 500 transparències de dibuixos que juntament amb la projecció d'una imatge de fons des d'una llanterna, proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.

Tot i ja tenir tres dels elements fonamentals pel cinema, la persistència de la visió, la fotografia i la projecció.Encara falten la pel.lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou, que no es van inventar fins al 1890 l'inventor americà Edison i Dickson.A moltes sales s'instalen unes bobines anomenades Kinetoscopes, que ens permeten veure les primeres pel·licules.La invenció del cinema no va ser atribuïda a ningú ja que va ser el resultat d'una sèrie d'invents de diferents persones.

INVENTS I JOGUINES ABANS DEL CINEMA

● Cambra obscura:: és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Gràcies a aquest invent, es va desenvolupar la fotografia.

● Llenterna màgica: consisitia en una capsa a l'interior de la qual hi havia focus lluminosos i unes lents que permetien porjectar imatges fixades sobre uns vídeos.Inventat al s.XVII

● EL taumatrop: Es tracta d'un disc dibuixat per totes dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les cares i es pot veure l'escena sencera.Inventat entre el 1820 i 1825.

TaumatropLlenterna màgica

● El fenaquistoscopi: L'aparell és compost per un disc giratori de cartró, un amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomposen les fases d'un moviment a una de les seves cares. L'espectador es posa savant d'un mirall i fa girar el disc.. Es pot observar la il·lusió de les imatges en moviment. inventat al 1831 per Joseph Plateau.

● EL Zoòtrom: Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retiniana per crear la il·lusió de moviment.S'inspirava en el fenaquistoscopi per donar un moviment cíclic a una imatge dibuixada en una banda i col·locada dins el cilindre del tambor.

CINEMA MUT-Consisteix en combina imatges sense so.-La primera película va ser realizada por Louis Le Prince en 1888. Era un filme de dos segundos que mostraba a dos personas caminando por un jardín.

La escena del jardín de Roundhay

-Les películes parlavem sempre sobre succesos de la vida cuotidiana i al final van acabar aburrint a la gent.-Gràcies a Méliès, el cine no va desapareixer. Va ser el inventor de la ficció.

"Viaje a la Luna" (1902) "Viaje a través de lo imposible" (1904)

-Com el cinema era mut, els cartells enmig de les escenes explicavan l'acció o els diàlegs.

-Anys més tard es va començar a escampar la idea de que hi hagués musica en directe per tal de que la película fos més entretinguda.

-Apartir del 1930 les películes mudes van agafar color ja que hi havia gent que es dedicava a pintar els fotogrames.

CHARLES CHAPLIN

-Destaquem a aquest actor en aquest periode de cinema mut, ja que va donar vida al personatge còmic CHARLOT, en diferents pel·lícules.

El 6 d'octubre de 1927 succeí un fet revolucionari per a la història del cinema: començava a parlar! "El cantor de jazz", d'Alan Crosland, deixava escoltar a l'actor Alan Jolson cantant.

Es va iniciar una nova era per al cinema. Alguns actors van desaparèixer perquè va sortir a llum la seva veu que era ridicula o desagradable per als espectadors i no corresponia amb la seva aparença física.Els estudis van haver de replantejar-s'ho tot i fer importants inversions per reconvertir-se en sonors. També els tècnics i els cineastes van haver de canviar de forma de fer i de pensar. I els actors i actrius van haver d'aprendre a vocalitzar correctament. A l'Estat Espanyol, els primers estudis sonors, els Orphea, es van inaugurar a Barcelona el 1932.

L' importància del cinema sonor

Des d'un principi els cineastes es van proposar que el cinema, tan precari en els seus començaments, s'assemblés en el possible al món real. Entre els primers i principals objectius dels pioners, va estar sempre el d'aconseguir el so i el color. En 1896, a menys d'un any de la presentació de l'aparell mut, Edison va patentar al seu Kinetófono, que combinava la mecànica fílmica amb la fonogràfica. Des dels primers moments, com es relata en altres llocs d'aquesta pàgina web, la música era interpretada en directe davant la pantalla. Persones especialitzades, entre elles «l'explicador», explicaven el que passava i mitjançant artefactes feien els sorolls, vent, tempestes, trinats d'ocells i altres, que eren utilitzats per a una millor comprensió del llenguatge de les imatges mudes. El so augmenta la impressió de realitat. Dota al film de continuïtat sonora. És un mecanisme per aconseguir unitat.

La primera película sonora: Don Juan (1926)Encara que no és exactament el primer llarg amb so sincronitzat de la història, ja que es tracta d'un mut en què s'inclou música (interpretada per la Filharmònica de Nova York) i efectes (soroll del entrexocar d'espases, campanades, etc.) sincronitzats, la pel · lícula Don Joan, dirigida per Alan Crosland i protagonitzada per John Barrymore, va ser el film pioner, el que va donar el tret de sortida a la gran carrera per portar amb més qualitat el so al cinema. La productora Warner, amb el concurs de la companyia Western Electric, havia desenvolupat un sistema anomenat Vitaphone de gravació de so sincronitzat per cinemes i que va experimentar primer amb curtmetratges en els quals actuaven famosos cantants i, a continuació, a Don Joan, la seva producció més costosa fins llavors i una de les més rendibles.

EL CINEMA EN COLOREl color apareix en el cinema, amb el desenvolupament del primer procés de revelat de pel· lícula en color denominat Autochrome. Mentre que la incorporació del so va ser ràpida i va determinar la desaparició del relator i els músics en viu, el color va trigar més a ser adoptat pel cinema. Des de llavors s'han succeït diverses tecnologies i actualment es pinten, digitalment, pel · lícules en blanc i negre per fer-les més properes i populars al públic en general.

Com s'introduí el color d'avui dia, el Tecnicolor La veritable revolució fou Tecnicolor, l'invent de la càmera filmadora que podia captar els tres colors junts, doncs l'anterior càmera era excessivament pesada i poc manejable (només es van construir 24 exemplars a tot el món). La nova càmera transferia els tons cyan, magenta i grocs a la còpia definitiva. El primer a utilitzar el nou procediment va ser Walt Disney per a les seves Simfonies ximples de 1932, i va seguir usant-ho per a molts dels seus restants dibuixos animats.

EL CINEMA EN L'ACTUALITATA partir dels anys 50 la televisió va començar a implantar-se masivament en les cases. La possibilitat de veure pel·lícules a casa, més amb la populartizació del vídeo i últimament del DVD, han convertit el cine en un espectacle domèstic. I gràcies a l'enderroc del bloc soviètic, va deixar als Estats Units com la única potència a nivell mundial, el que va fer possible que expandís lliurement els seus models i empreses sense cap tipus de competència.

EL CINEMA EN L'ACTUALITAT

Actualment, Hollywood domina el panorama mundial. Pot abordar produccions amb un cost impensable per a una pel · lícula europea, atès que el seu control de la distribució li permet amortitzar-la i guanyar diners mitjançant la seva exhibició en multitud de sales. Tanmateix, subsisteixen cineastes i filmografies al marge de Hollywood. Alguns països tenen una important indústria cinematogràfica, tot i que amb molt poca projecció exterior.

EL CINEMA EN L'ACTUALITAT

Ara, el cinema és una de les diversions preferides. Les produccions fílmiques han estat un eficaç mitjà de comunicació i de relació social i comercial. Ha intentat penetrar com a art, però la majoria dels espais dedicats a ell i a les produccions cinematogràfiques, s'han dirigit cap a un altre camí és a dir s'ha instal·lat en una indústria a relacionar-se amb el comerç. El cinema com a comercial ha aconseguit entrar, col·locar i romandre com a part de les activitats de l'ésser humà. En l'actualitat compta amb el suficient suport financer al implicar-se com indústria comercial, a elaborat plans extrems de difusió i publicitat que li permeten obtenir resultats satisfactoris per generar cada vegada major assistència i aconseguir un dels seus objectius que és l'obtenció de guany.

CINE 3D- Él cine 3D molt comú actualment, és la projecció de pel·lículas cinematogràfiques que poden ser percebudes amb sensació de profunditat gràcies a la visió esteroscòpica,

- Això és gràcies a l'ús d'algunes lents que poden ser de diferents tipus.