PAlma Mediterrània Meeting Point

��Mediterrània Meeting Point

Data: Agost 2010Copyright: Imfof.Textes: FMC Consultors.Coordinació: Imfof, Asociación Hotelera de Palma de Mallorca i FMC Consultors.Disseny: Think Comunicació Gràfica.Fotografia: Joana Pérez, Institut Balear del Turisme, sxc.hu, Dreamstime.

CrèditsPALMAMediterrània Meeting Point

A. Presentació.................................................. 5

1. PALMA AVUI ..................................................... 10

2. ENTORN GEOGRÀFIC....................................... 11

3. CENTRE HISTÒRIC ........................................... 13

4. MÉS INFORMACIÓ D’INTERÈS ........................ 13

Moneda

Idioma

Clima

Palma en xifres

B. Economia .................................................... 14

5. ACTIVITAT EMPRESARIAL ................................ 16

6. NOUS PROJECTES DE FUTUR .......................... 17

C. Moure’s a Palma ...................................... 19

7. COM S’ARRIBA A PALMA ................................. 21

Avió

Vaixell

Xarxa d’autopistes i circumval·lacions

8. COM MOURE’S ................................................ 23

Bicicleta

A peu

Transport públic

En cotxe

D. Cultura i Oci .............................................. 29

9. ITINERARIS CULTURALS .................................. 31

- Ruta de l’art contemporani a Mallorca.

- Ruta de la Conquesta.

- El barri jueu.

- El Convent de les monges caputxines de Palma.

- Històries i llegendes de Palma.

- El modernisme a Palma.

- Palma, ciutat monumental.

- Els patis de Palma (ciutat alta)

- Els patis de Palma (ciutat baixa)

- Palma. La ciutat i el mar

- Sabors del Nadal.

10. INFRAESTRUCTURA CULTURAL .................... 50

Galeries d’art

Lletres i biblioteques

Museus i patrimoni

Cinemes i teatres

11. FESTES I TRADICIONS POPULARS ................ 53

12. MÚSICA .......................................................... 55

13. PLATGES ......................................................... 56

14. FIRES I CONGRESSOS .................................... 58

15. SALUT I WELLNESS ....................................... 60

16. GASTRONOMIA.............................................. 61

17. COMPRES....................................................... 64

18. MERCATS ....................................................... 65

19. OFERTA HOTELERA ....................................... 66

20. OFERTA RESTAURACIÓ ................................. 68

21. CENTRES D’OCI ............................................. 69

22. PALMA DE NIT ............................................... 69

E. Esport ........................................................... 71

23. PRÀCTIQUES ESPORTIVES ............................ 73

Nàutica

Golf

Futbol

Tennis

Pàdel

Bàsquet. Voleibol. Futbol sala i handbol

Natació. Atletisme. Ciclisme

Cicloturisme

24. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES ..................... 78

25. ICONES DE L’ESPORT .................................... 80

26. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS ...................... 82

F. Altres serveis de la ciutat..................... 84

27. AJUNTAMENT DE PALMA

I ORGANITZACIÓ MUNICIPAL .............................. 86

28. MEDI AMBIENT .............................................. 86

Aigua, neteja i residus

Energia

Espais verds

Qualitat ambiental

29. SANITAT I SALUT ........................................... 88

30. EDUCACIÓ ...................................................... 89

G. Direccions d’interès .............................. 91

4 PALMA Mediterrània Meeting Point

La guia que teniu a les vostres mans és, a la vegada, una targeta de presentació i una benvinguda a la ciutat de Palma.

La ciutat que va ser la destinació on els viatgers il·lustrats del segle XIX varen descobrir una societat pintoresca i costumista que vivia d’acord amb unes tradicions, uns costums, una cultu-ra... i que trobava com a formes d’expressió la gastronomia, l’ar-quitectura, les festivitats... ha esdevingut una de les capitals del turisme més importants del món.

Els motius són diversos: des de la coneguda oferta de sol i plat-ja fins als valors del paisatge, del patrimoni cultural i del clima, sense deixar de banda la ubicació geogràfica, les connexions amb el Continent, les possibilitats de fer negocis, l’oferta com-plementària, la projecció internacional, l’organització d’esdeve-niments, les alternatives turístiques, etc.

El Mediterrani acull tot el conjunt de cultures, civilitzacions que ha heretat Palma i que es posa de manifest en el caràcter de la ciutat, a la vegada intimista i obert, tradicional i receptiu, local i internacional. És, també, el nexe d’unió geogràfic amb la resta de pobles que el comparteixen i amb els quals Palma s’agerma-na culturalment i històricament.

La ciutat emergent i per excel·lència del Mediterrani és Palma, que s’aixeca i creix sobre el llegat dels pobles que han deixat petjada i que passa a ser un centre de referència i neuràlgic de l’Estat espanyol i de l’arc del Mediterrani.

Els recursos que descriu la guia posen de manifest les possibili-tats quant a serveis i instal·lacions que ofereix Palma per a l’or-ganització i el desenvolupament de tot tipus d’esdeveniments.

Sigueu benvinguts.

PALMAMediterrània Meeting Point

Benvinguts

Places hoteleres: 40.753Turistes 2009: 8.718.788

Restaurants: 747Hores de sol a l’any: 2.756

Foto Catedral pàgina següent: Eduard Miralles.

PresentacióPALMAMediterrània Meeting Point

PresentacióPALMAMediterrània Meeting Point

A. Presentació de la ciutat .................... 51. PALMA AVUI ..................................................... 10

2. ENTORN GEOGRÀFIC....................................... 11

3. CENTRE HISTÒRIC ........................................... 13

4. MÉS INFORMACIÓ D’INTERÈS ........................ 13

Moneda

Idioma

Clima

Palma en xifres

P R E S E N T A C I Ó D E L A C I U T AT

Capital de Mallorca i de l’arxipèlag balear, Palma reflecteix la diversitat que caracteritza les Illes Balears. Per la seva situació estratègica en el Mediterrani Occidental, aquesta ciutat s’ha nodrit de totes les cultures mediterrànies. Tot un luxe urbà, en què el visitant podrà gaudir, al mateix temps, de ciutat i de mar. Palma, sorprèn qui la coneix.

La capital balear posseeix el centre històric medieval menys transformat i més gran d’Europa. Perfectament comunicada per via aèria i marítima, la ciutat ofereix una infinitat d’avantatges tant a residents com a turistes, amb una oferta cultural, d’oci i gastronòmica àmplia i diversa, que conviden el visitant a viure Palma.

Presentació de la ciutat



1. PALMA AVUI

Milions de persones visiten Palma cada any. La capital del Medi-terrani us ofereix alternatives diferents per gaudir de la ciutat si ve sol, en parella, amb amics o en família. L’oferta de serveis és incomparable: Palma reuneix tots els elements necessaris que la posicionen com una ciutat cosmopolita, turística, de negocis i centre de reunions, innovadora, cultural, en ple creixement i amb una excel·lent estabilitat econòmica, social i institucional.

L’encantadora successió de teulades esquitxades de monu-ments en què la història i la modernitat s’uneixen amb el verd i el Mediterrani en perfecta harmonia, la presenten com una ciu-tat impressionant des que un s’acosta al port.

Palma és una destinació obligada en la vostra visita a Mallorca, que compta amb una xarxa hotelera magnífica i una infraestruc-tura completa de connexions aèries, marítimes i terrestres.

Amb una infinitat de propostes culturals, d’oci i d’entreteni-ment, la ciutat us convida a recórrer cada una de les tradicions històriques, culturals i gastronòmiques que la caracteritzen.

Palma és coneguda pel turisme de sol i platja però, a més, pos-seeix molts altres valors per ser descoberts, com el centre de la ciutat profundament marcat pel seu passat històric. L’actual ciutat de Palma va ser cobejada, en temps remots, per fenicis, grecs, romans, àrabs i pirates barbarescs. Fins que finalment, de la mà de Jaume I, a l’any 1229, va finalitzar el domini musulmà i l’illa es va integrar en la Corona d’Aragó. Posteriorment, a partir

del regnat de Jaume II, s’inicien les construccions més impor-tants de Palma (Castell de Bellver, Catedral).

Palma, la millor destinació de platja d’EspanyaLa qualitat de les platges de Palma és immillorable. En aquest sentit, pot presumir de ser la destinació principal de platja mi-llor valorada de tot Espanya, segons un estudi sobre la reputació online de les 50 destinacions de platja més visitades en el com-parador de preus (www.trivago.es). En l’àmbit europeu, Palma es troba entre els deu primers del rànquing. En concret, els inter-nautes li atorguen una valoració mitjana d’un 77,21.

Can Casasayas.

Vista del port, amb la Seu al fons. Foto: Gaspar Monroig.



Palma, membre de l’Organització Mundial de TurismeLa capital balear forma part del grup de membres afiliats de l’Or-ganització Mundial de Turisme (OMT) des de la fi de 2007. Des de llavors el municipi desenvolupa diverses accions en matèria de sostenibilitat en el projecte ‘Palma turisme responsable’. Entre els objectius d’aquest projecte hi ha millorar la competitivitat de Palma, sensibilitzar els turistes sobre els efectes del canvi climàtic i fer-los participar en les mesures encaminades a fer-li front, fomentar els viatges responsables que donin suport a un turisme sostenible per incorporar consideracions climàtiques, ambientals, socials i econòmiques i afavorir l’oferta i la deman-da durant totes les estacions de l’any.

2. ENTORN GEOGRÀFIC

Palma, també coneguda com a la capital del Mediterrani, té una superfície de 21.355,844 hectàrees en què s’inclou el subarxipè-lag de Cabrera, declarat Parc Nacional Marítim i Terrestre.

Caracteritzada per ser una ciutat oberta a la mar i acollidora de visitants, limita per diferents fites geogràfiques amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marrat-xí, Santa Eugènia, Algaida i Llucmajor.

La capital de les Illes Balears compta amb una població de 422.387 habitants; aproximadament el 50 % de tot l’arxipèlag balear. El pes de la població estrangera cada vegada és major; actualment representa el 22,10 %, amb un total de 93.381 perso-nes nascudes fora d’Espanya. D’aquesta manera, Palma és una de las capitals de província del país amb un percentatge major de població estrangera, que se situa per damunt de la mitjana de Balears, que és del 20,7 %, i d’Espanya que és de l’11,4 %. La capital balear pot presumir de ser una de les ciutats amb més diversitat cultural, atès que en el cens hi ha registrades persones de 164 països.

Palma està dividida en cinc districtes: Nord, Centre, Ponent, Lle-vant i Platja de Palma. Entre tots conformen els 82 districtes mu-nicipals que hi ha a la ciutat.

Vista parcial del port de Palma, amb el Castell de Bellver al fons.




La Llotja.


3. CENTRE HISTÒRIC

La capital balear és un dels nuclis històrics millor conservats d’Europa. La major part dels monuments de Palma es troben en el centre històric, que es caracteritza pel traçat medieval de carrers estrets; aquest traçat està separat de l’eixample per les avingudes, que ocupen el lloc de les antigues murades, derruï-des a començament del segle XX. Les restes que queden es po-den observar a la vessant marítima del centre antic, en el Balu-ard del Príncep, davant la Catedral i en el Baluard de Sant Pere. En aquesta part del centre històric és on antigament vivia la noblesa mallorquina, en què s’ubiquen els palaus amb els patis tradicionals.

4. MÉS INFORMACIÓ D’INTERÈS

MONEDALa moneda oficial a Mallorca és l’euro, igual que a la resta de països de la Unió Europea integrats en la Unió Monetària. En els bancs, caixes d’estalvi i oficines de canvi de la ciutat podeu sol-licitar el canvi de moneda.

IDIOMAEls idiomes oficials de Palma, igual que a la resta de Balears són el català (que és la llengua pròpia des del segle XIII) i el castellà. La cooficialitat dels dos idiomes es recull a l’Estatut d’Autono-mia.

Palma pot definir-se com la ciutat de les llengües, ja que es par-len més de cent llengües diferents. Sens dubte, la presència de població de diferents països i procedències genera una gran ri-quesa lingüística, que és un altre dels elements que convertei-xen Palma en una ciutat cosmopolita i oberta, mereixedora del títol de capital del Mediterrani.

CLIMAEl clima és un dels atractius principals de Palma, atès que té una temperatura mitjana anual de 19º, envejats a tot el món. Les 2.756 hores de sol la converteixen en una de les ciutats més anhelades per als europeus.

El clima temperat mediterrani de Palma possibilita que els ex-trems tèrmics no siguin habituals, és a dir, no fa ni molta calor ni molt de fred. Per aquest motiu, Palma és una ciutat de la qual es pot gaudir els 365 dies de l’any, perquè la temperatura per-met fer passejades agradables i gaudir de les terrasses de bars i restaurants de la ciutat, pràcticament cada dia. El mes més fred de l’any és gener, quan les temperatures oscil·len entre 15º i 4°; mentre que el més calorós és agost, quan el termòmetre pot ar-ribar als 35º de màxima i 18° de mínima.

Quant a les precipitacions, el regim de pluges varia molt, però solen registrar-se uns 50 dies de pluja anuals. La neu no sol fer acte de presència a Palma, llevat de comptades ocasions com ara a l’any 2005, al 1985 i al 1956, quan es va tenir lloc la nevada més gran de la qual es té constància a la capital balear. En el centre de la ciutat s’acumularen fins a 40 centímetres de neu. Encara que no és habitual que nevi a Palma, a l’hivern sí es pot veure la neu de la Serra de Tramuntana des de qualsevol punt de la ciutat.

PALMA EN XIFRESPalma és una ciutat dinàmica, viva i en constant evolució, la qual cosa la situa entre les ciutats amb una de les taxes més altes de creixement poblacional de l’Estat.

DemografiaA la darrera dècada, Palma s’ha situat com a la segona ciutat europea amb major creixement demogràfic.

Població de Palma segons continent de lloc de naixement i sexe. Padró municipal actualitzat amb data 1 de gener de 2009.

OcupacióEl percentatge de població elevat i l’estabilitat econòmica, social i institucional de què gaudeix la ciutat fan que Palma ofereixi una infinitat d’oportunitats d’ocupació. L’evolució constant i el desenvolupament dels negocis satisfà les necessitats de mer-cats nous, la creació i el desenvolupament d’activitats empresa-rials amb una demanda d’ocupació creixent.

Ocupats a Palma per sexe i sector d’activitat (2008)

TOTAL Agricultura Indústria Construcció Serveis

TOTAL 176.717 1.189 5.393 23.800 146.335

Homes 87.771 1.034 4.151 22.408 60.178

Dones 88.946 155 1.242 1.392 86.157

Font: Observatori municipal de la Igualtat a partir de dades de la Conse-lleria de Turisme i Treball

Font: Informe de població 2009. Anàlisi sociodemogràfica del municipi de Palma. Maig 2009. Observatori Municipal de la Igualtat www.observatoripalma.org

Total Homes Dones

Total 421.583 208.228 213.355

Espanya 316.442 155.090 161.352

Estranger 105.141 53.138 52.003


PALMAMediterrània Meeting Point Economia

EconomiaPALMA

B. Economia .................................................... 14

5. ACTIVITAT EMPRESARIAL ................................ 16

6. NOUS PROJECTES DE FUTUR .......................... 17

Mediterrània Meeting Point


E C O N O M I A D E L A C I U T AT

5. ACTIVITAT EMPRESARIAL

La situació internacional suposa posar en funcionament nous mecanismes encaminats a recuperar la solvència que caracte-ritzava determinats mercats i ciutats amb un posicionament sostenible i competitiu, com Palma.La cooperació pública i privada posa en mans de l’esperit empre-sarial, de les noves idees de negoci a la ciutat i de la capacitat de creixement i d’internacionalització de les empreses, juntament amb l’evolució internacional, una sèrie de recursos per treballar en la línia del progrés econòmic i social.

Des d’un punt de vista empresarial, Palma és una ciutat d’opor-tunitats, ja que compta amb una sèrie d’elements determinants. En aquest sentit, cal destacar-ne la posició estratègica en el Me-diterrani, que li permet estar a només dues hores de les ciutats europees principals.

El sector turístic és el motor principal de l’economia de Palma. La capital balear compta amb hotels de les cadenes més presti-gioses i amb tendes i restaurants de primer nivell internacional.

De la mateixa manera, cada vegada cobra més importància la indústria relacionada amb les noves tecnologies. Posem per exemple el Parc Bit, un dels referents d’aquest nínxol de mercat de la capital balear, en què el nombre d’empreses implantades s’ha incrementat un 116% en els dos darrers anys. En concret, actualment acull 111 empreses en què fan feina 2.400 perso-nes, de les quals un 60% tenen una titulació mitjana o superior. La majoria d’aquestes empreses pertanyen als sectors de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’audiovisual, les

consultories, els serveis turístics avançats i la biotecnologia. Es tracta d’empreses d’un valor afegit alt, que pertanyen al sec-tor quinari, precisament l’encarregat de generar més riquesa i ocupació en el futur. Empreses com ara Microsoft Innovation Center (www.mictt.com) o Prodigy Consultores I+D+I (www.pro-digyconsultores.com) ja s’han instal·lat al Parc Bit (www.parc-bit.es), a més d’altres empreses punteres especialitzades en in-novació i noves tecnologies. Balears compta amb sis “clústers” o grups d’empreses i organitzacions, cinc radicades al Parc Bit, que constitueixen un dels eixos principals de l’estratègia d’in-novació balear.

Molts altres negocis empresarials tenen la seu en els polígons industrials situats a l’extraradi de la ciutat com ara: el polígon industrial de Son Castelló, Can Valero, Son Rossinyol i Son Oms.

Entre els sectors econòmics principals de les Illes destaquen la nàutica, l’alimentació, l’artesania, la restauració o la construc-ció, entre d’altres.

Por tot això, es pot assegurar que Palma és una ciutat d’oportu-nitats, que convida a emprendre, crear i invertir.

Economia de la ciutatPasseig de Sagrera. Foto: P.C. (Ibatur)



6. NOUS PROJECTES DE FUTUR

Projectes futurs de serveis turístics, sanitaris, portuaris, etc. do-taran la ciutat amb un creixement en infraestructures de quali-tat i sostenibles.

Un dels projectes estrella és el Palau de Congressos de Palma ubicat a la Façana Marítima. Un projecte ambiciós encarregat a l’arquitecte navarrès, Francisco Mangado, guanyador del con-curs d’idees internacional, que neix de la necessitat de disposar d’un recinte apropiat per acollir la demanda de realització de convencions i congressos en una capital turística com Palma. A la vegada es pretén donar resposta a una petició històrica dels agents socials i econòmics de l’illa i fomentar el turisme de con-gressos dotat de capacitat adquisitiva, de prestigi i de qualitat i que contribueix a la desestacionalització.

El final d’obra està previst per a mitjan del 2011. El prestigiós arquitecte Francisco Mangado defineix el Palau de Congressos de Palma com un peix encallat a l’arena; la qual cosa permet la integració de l’edifici amb l’entorn.

La profunditat de la façana permet ubicar a les plantes baixes els accessos i marca la transició entre l’interior i l’exterior, així com locals comercials que, situats al costat de les zones d’ex-posicions, queden orientats cap a allò que serà el nou bulevard costaner.

Les dues sales principals s’ubicaran en el cantó més proper a la confluència amb el carrer de Manuel Azaña. Juntament amb aquestes sales es disposaran les zones d’exposicions i entre les dues àrees hi haurà una gran cafeteria. En el darrer nivell de l’edifici hi haurà les sales de congressos i un gran restaurant en torn a un jardí que penja, que oferirà unes vistes a la mar espec-taculars. Aquests espais estaran directament connectats amb el cos de l’hotel mitjançant un pont que permetrà el funcionament integrat amb una planta intermèdia a l’hotel d’ús públic, en què se situen gimnasos, piscina i un centre termal, juntament amb un altre restaurant.

La flexibilitat és una de les claus de les sales d’exposicions. D’aquesta manera, podran acollir tant congressos grans (amb capacitat per a fins a 2.020 persones), així com altres més petits, ja que totes les sales es poden dividir amb panells mòbils.

Mangado ha volgut que la llum de l’illa, que ha captivat tantes persones, sigui una de les protagonistes del Palau de Congressos de Palma. Al mateix temps, es pretén crear un sistema de refle-xos i ombres marcades. (www.pcongresosdepalma.com)

En definitiva, el Palau de Congressos constituirà la porta d’entra-da d’una ciutat del segle XXI.

Un altre dels projectes més emblemàtics del Govern balear és la construcció d’un recinte firal nou ubicat com més a prop millor del centre de la ciutat. L’objectiu és que les persones que participen en les fires puguin viure i gaudir de Palma durant la seva estada.A la platja de Palma, zona turística de vacances a 4 km de la

E C O N O M Í A D E L A C I U D A D

Simulació del nou Palau de Congressos.



ciutat, s’està desenvolupant un projecte de revalorització de la zona. El projecte es desenvolupa mitjançant el Consorci Platja de Palma que es va posar en marxa a l’any 2005 i té com a objectiu principal que la platja de Palma representi un nou paradigma del desenvolupament turístic internacional. En el marc del Consorci participen totes les administracions amb competències en ma-tèria de turisme, l’Administració General de l’Estat a través de la Secretaria d’Estat de Turisme, l’Administració autonòmica a tra-vés de la Conselleria de Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears i l’Administració local mitjançant la incorporació com a entitats consorciades del Consell Insular de Mallorca i dels ajun-taments de Palma i de Llucmajor.

Està prevista la presentació del màster pla, com a projecte de referència futur de la zona, el pròxim mes de maig del 2010. Els esforços s’han centrat a aconseguir una destinació turística sos-tenible i d’èxit econòmic laboral. Des de la renovació de les infra-estructures turístiques fins al desenvolupament de plans de mo-dernització dels edificis residencials, juntament amb l’aportació de valor al producte bàsic mitjançant la creació de nous eixos de desenvolupament a la zona són algunes de les accions que el Pla desenvoluparà.

Platja de Palma.

Platja de Palma.

Moure’s a PalmaPALMA

Mediterrània Meeting Point

Moure’s a PalmaPALMAMediterrània Meeting Point

C. Moure’s a Palma ...................................... 19

7. COM S’ARRIBA A PALMA ................................. 21

Avió

Vaixell

Xarxa d’autopistes i circumval·lacions

8. COM MOURE’S ................................................ 23

Bicicleta

A peu

Transport públic

En cotxe


M O V I L I T AT

7. COM S’ARRIBA A PALMA

Palma és una ciutat accessible gràcies a les immillorables comu-nicacions per aire i per mar. L’aeroport de Palma és un dels prin-cipals d’Europa; el port també té una activitat molt important. Gràcies a aquestes bones connexions Palma està a unes dues hores en avió de les ciutats europees principals, la qual cosa la converteix en un oasis de relaxació i diversió.

Palma és el punt d’arribada de creuers, d’embarcacions d’esbar-jo (iots i similars), és el lloc d’amarrament de nombroses em-barcacions gràcies a la climatologia, a més de la dependència logística de l’exterior que fa que depengui de l’arribada constant de vaixells comercials per atendre la demanda de la població. Per tot això, el port és estratègic.

AVIÓL’aeroport de Son Sant Joan és un aeroport modern i un dels més importants en el context nacional i internacional. Està situat a 8 km del centre de la ciutat. És el tercer aeroport espanyol quant a nombre de passatgers, darrere de l’aeroport de Madrid- Barajas i l’aeroport de Barcelona. A l’any transiten devers 20 milions de passatgers i hi operen més de trenta companyies aèries. Compta amb connexions diàries amb les ciutats principals de la Penínsu-la, del Regne Unit i d’Alemanya. (Més informació a la pàgina web d’AENA, www.aena.es)

Amb un registre de 21.203.028 passatgers al 2009, l’Aeroport de Palma és un dels més transitats del país. Compta amb serveis com ara tendes de regals, de moda i complements, touropera-dors, tot tipus d’agències de lloguer de cotxes, cafeteries, res-taurants, quiosc de premsa, estanc, tendes duty free i un servei especial d’assistència gratuït per a aquelles persones amb mo-bilitat reduïda que el sol·licitin.

També existeix un sistema d’aparcament, distribuït en vàries plantes i amb un total de més de sis mil places, entre abonats, públic general, aparcament exprés i reservats de distints tipus, ja siguin per a cotxes de lloguer o per als VIP.

Aeroport de Son Sant Joan.

Moure’s a Palma

M O V I L I T AT

VAIXELLEl port de Palma és el més gran dels cinc que gestiona l’Au-toritat Portuària de Balears (www.portsdebalears.com) i està situat just davant el centre històric laberíntic. Unit d’una pun-ta a l’altra pel Passeig Marítim es divideix en quatre zones ben diferenciades: els molls comercials, molls de Ponent, las drassanes esportives i el dic de l’Oest. Disposa d’uns serveis que han possibilitat la consolidació del port com un dels més importants de tot el Mediterrani en relació amb el trànsit de creuers. Transportar persones i mercaderies entre Palma i la Península suposa quatre hores en vaixell.

En el port de Palma operen les companyies Acciona Trasme-diterranea i Baleària, que ofereixen connexions marítimes re-gulars amb la resta de les Illes Balears, Barcelona, València, Dénia i altres punts del Mediterrani.

Baleària ofereix les connexions següents amb Palma tant a l’hi-vern com a l’estiu: - Palma-Barcelona. Ferry diari. - Palma-València. Ferry diari. - Palma-Eivissa. Ferry diari i súper fast ferry diari. - Palma-Dénia. Ferry diari i súper fast ferry diari.

Les connexions d’Acciona Trasmediterranea són: - Palma-Barcelona. - Palma-València. - Palma-Eivissa. - Palma-Maó.

Quant a les dades de trànsit de passatgers de la memòria anual de 2009 publicats per l’Autoritat Portuària de Balears:

El port de Palma disposa d’uns serveis que han possibilitat la seva consolidació com un dels més importants del Mediterrani quant al trànsit de creuers. Al 2009 els ingressos totals per turis-me de creuers a nivell balear varen ser de 92,43 milions d’euros.

Distància via aèria des de Palma.

PALMA DE MALLORCA gener-desembre 2009

Passatgers de línia regular 711.715

Passatgers creuers turístics 1.056.215

TOTAL passatgers 1.767.930


XARXA D’AUTOPISTES I CIRCUMVAL·LACIONSEls grans eixos viaris de Mallorca conflueixen a Palma. Aquests darrers anys s’han millorats els accessos a la ciutat per carretera. Al 1990 es va acabar la construcció de la via de cintura, autopista de circumval·lació que desvia el trànsit del centre urbà.

Palma està molt ben connectada amb tota l’illa, tant para despla-çar-se en transport privat com en transport públic. En relació amb el transport públic, l’estació intermodal, ubicada en ple centre de Palma, uneix la capital balear amb les poblacions principals de Mallorca mitjançant el tren i 26 línies d’autocars.

8. COM MOURE’S

La mobilitat dins Palma és bastant bona i, tot i tenir una densitat de població important, té un trànsit fluït. Palma és una de les po-ques ciutats espanyoles que té metro. La xarxa d’autobusos pú-blics urbans també ha millorat en els darrers anys. En total comp-ta amb 33 línies regulars d’autobusos i, a més, disposa del bus turístic ciutat i del tren turístic.

La xarxa de taxis es constitueix al voltant de diferents associaci-ons, dotades per donar resposta als passatgers i que ofereixen un servei de gran qualitat durant tot l’any.

Palma és una ciutat per passejar. Les persones que desitgin acce-dir a la ciutat amb cotxe poden deixar-lo a qualsevol dels aparca-ments públics i privats de la ciutat: Antoni Maura, Parc de la Mar, Comte d’Empúries, Marquès de la Sènia, Manacor, santa Pagesa,

Son Fuster, Son Sardina, via Roma, s’Escorxador, pl. del Comtat del Rosselló, Comte de Sallent, pl. del Bisbe Berenguer de Palou, pl. d’Espanya, pl. de l’Olivar, pl. Major, Avingudes, Sa Gerreria, Joan Miró i Parc de Sa Riera.

Una forma simpàtica de conèixer i visitar la ciutat és a través de les galeres, situades a les zones més cèntriques i que disposen de dues parades a les proximitats de la Catedral, una en el carrer del Conqueridor i l’altra a l’avinguda d’Antoni Maura, i una darrera a la Platja de Palma.

La política de mobilitat de la darrera dècada aposta decididament per les persones i la sostenibilitat i així prevalen: les zones per als vianants, els espais verds i el carril bici (que comunica el centre amb la perifèria).

BICICLETAPalma ofereix moltes possibilitats per desplaçar-se en bicicleta gràcies a l’habilitació recent de carrils bici per tota la ciutat i a la iniciativa ‘Aparca i Passeja’.

El programa ‘Aparca i Passeja’ permet deixar el cotxe en un apar-cament i passejar per la ciutat o dirigir-se còmodament al lloc de treball en bicicleta. Nombrosos aparcaments ja participen del projecte i, per això, l’usuari ha d’emplenar un formulari en el lloc d’estacionament, deixar en dipòsit la targeta de l’aparcament i les claus del cotxe, que recull en el moment de tornar les bici-cletes.

M O V I L I T AT

Mapa carril bici de Palma.



E C O N O M I A D E L A C I U T ATM O V I L I T AT

A PEU Palma compta amb nombroses zones per als vianants per les quals es pot passejar plàcidament i realitzar compres, visitar llocs d’interès cultural i gaudir d’una gran oferta complementà-ria d’oci. Sense cap dubte, la capital balear és una ciutat pensada per al vianant, ja que les dimensions possibiliten desplaçar-se caminant per gran part de la ciutat.

A Palma hi ha diferents zones verdes com ara el bosc de Bellver, el Parc de la Mar, el Parc de Sa Riera i el Parc de Ses Vies, entre d’altres. S’Hort del Rei és un dels parcs més visitats de Palma per trobar-se en una de les zones més emblemàtiques de la ciutat, just als peus de l’Almudaina i molt pròxim a la Catedral. Sens dubte, es tracta d’una visita obligada per a tots els turistes. El Parc de les Estacions, implantat sobre l’Estació Intermodal, a la plaça d’Espanya, és un altre exemple de la nova Palma, en la qual les persones són les autèntiques protagonistes.

La Façana Marítima també serà un gran parc lineal de zona verda de 20.000 metres quadrats.

Els eixos cívics cobren protagonisme a la ciutat. Fer la ciutat per a vianant, la millora dels carrers i del mobiliari urbà ofereixen una imatge més acollidora, moderna i neta de la capital balear.

Palma ha sabut conservar els seus senyals d’identitat i la tranquil·litat que sempre l’ha caracteritzada.

TRANSPORT PÚBLICXARXA D’AUTOBUSOSLa ciutat compta amb dues xarxes d’autobusos: interurbana i urbana.

La responsable de les comunicacions interurbanes és la xarxa de Transports de les Illes Balears (TIB). En concret, aquest orga-

nisme, que depèn de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, aglutina els serveis de tren, autobús i metro. D’aquesta manera, els turistes que s’allotgen a Palma poden conèixer tots els muni-cipis de Mallorca que desitgin desplaçant-se en transport públic.

L’estació d’autobusos interurbans és subterrània i ocupa una superfície de 14.505 metres quadrats i està situada devora les estacions del metro i del tren, a l’Estació Intermodal de la plaça d’Espanya.

L’Empresa Municipal de Transports (EMT) gestiona 29 línies que donen servei urbà a la ciutat. En benefici de la sostenibilitat i el medi ambient, la flota d’autobusos s’està renovant i des de ge-ner de 2010 l’EMT disposa de 12 autobusos que funcionen amb gas natural.

La seu social i d’atenció al client està situada al carrer d’Anselm Clavé número 5, en el centre de Palma.

Autobús de la EMT.

M O V I L I T AT

Línia d’autobusos EMT.


M O V I L I T AT

BUS TURÍSTICPalma CitySightseeing, conegut com a bus turístic, és una de les possibilitats més còmodes per visitar Palma. Els turistes poden descobrir els tresors principals de la capital balear en un recor-regut únic.

En 80 minuts el bus turístic recorre monuments tan importants com ara el Castell de Bellver, el Poble Espanyol, així com les zones més importants de la ciutat entre les quals destaquen el Passeig Marítim i les àrees comercials principals (Jaume III, Avingudes i el Centre Comercial Porto Pi). En total, el Palma CitySightseeing realitza 15 parades i la freqüència és d’uns 25 minuts.Un dels avantatges principals del bus turístic és que permet que els usuaris baixin i pugin tantes vegades com ho desitgin, atès que el bitllet és vàlid durant 24 hores. Els usuaris tenen la possi-bilitat d’elegir les explicacions entre vuit idiomes.

Bus turístic

Recorregut bus turístic.


BUS NOCTURNPalma és una ciutat en què es viu la festa amb molta intensitat, especialment a la zona del Passeig Marítim. Per aquest motiu, els divendres, dissabtes i la vigília de festius circula durant la nit un autobús que ofereix un servei de connexions des del Passeig Marítim amb el centre de la ciutat. El servei conegut com a ‘Bus de Nit’ té la primera sortida a las 23.45 hores de la Porta des Camp i la darrera de la rotonda de Porto Pi a les 6.35 hores. La freqüència d’aquest autobús és de 15 minuts i permet despla-çar-se per una ruta d’oci nocturn evitant l’ús del vehicle privat.

XARXA DE TRENSTren TurísticGaudir de la Platja de Palma en tren és una de les millors opcions, ja que durant el recorregut es podrà conèixer íntegrament la primera línia d’una de les destinacions turístiques principals del Mediterra-ni. Exactament, el recorregut del tren turístic de la línia 52 transcor-re entre els balnearis 1 i 15 i Cala Estància.

El viatge compta amb un total de 44 parades i l’horari varia segons la temporada: durant els mesos d’estiu s’intensifica el servei per poder donar resposta a la demanda.

Trens de rodalies L’Estació de Tren de Palma de Mallorca es troba a la plaça d’Espa-nya i Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) és l’empresa que s’en-carrega del servei de trens.

Trens InterurbansConèixer l’illa en tren és una de les alternatives més atractives i au-tèntiques que existeixen, ja que es travessa el cor i les entranyes de Mallorca. La línia de tren permet viatjar des del centre de Palma fins a Sa Pobla, passant per Inca i Manacor. El trajecte complet es pot realitzar en 53 minuts, aturant a les estacions de Palma, Ver-ge de Lluc, es Pont d’Inca, es Pont d’Inca Nou, polígon de Marratxí, Marratxí, Santa Maria, Alaró-Consell, Binissalem, Lloseta, Inca, Llu-bí, Muro i Sa Pobla.

L’altra línia en servei és la que uneix Palma amb Inca, Sineu, Petra i Manacor.

Quant a la tarifa, els usuaris poden elegir entre deu títols de trans-port per poder escollir la fórmula que millor s’adapti a les necessi-tats dels seus desplaçaments. Existeixen diferents tipus d’abona-ments que permeten adquirir cinc o deu viatges amb descomptes d’entre el 20 i el 25 per cent sobre el preu del bitllet senzill; així com el Mes-Tren i el Dia-Tren, que ofereixen un nombre il·limitat de viat-ges durant tot el mes o una jornada, respectivament.

Ferrocarril de SóllerEl ferrocarril de Sóller realitza des de 1912 a diari el trajecte Palma-Sóller de 27,3 km. Es caracteritza per la seva antiguitat, de caràcter detallista i manteniment artesanal. També destaca pel trajecte es-pecial i atractiu que realitza superant la barrera natural de la Serra d’Alfàbia. (www.trendesoller.com)

METRO El metro de Palma es va inaugurar el 25 d’abril de 2007, compta amb una línia que surt de l’Estació Intermodal de la plaça d’Es-panya i arriba fins a la Universitat de les Illes Balears. Durant el recorregut de 7,2 quilòmetres enllaça diversos barris de la ciu-tat, el polígon industrial de Son Castelló i el nucli residencial de Son Sardina.

M O V I L I T AT

Taxi de Palma. Estació intermodal Palma.

Bus nocturn.

Tren de Sóller.


M O V I L I T AT

El suburbà de Palma ha permès unir el centre de la ciutat amb el campus universitari en només 13 minuts, un temps rècord si ho comparem amb altres mitjans de transport, atesa la densitat del trànsit de les zones per les quals circula.

TAXISEl sistema de taxis de Palma és un servei públic que depèn de l’Ajuntament de Palma. L’àrea de Mobilitat s’encarrega de mar-car les tarifes i les llicències. En total, hi ha 1.246 llicències con-cedides. La professionalitat i la qualitat d’aquest servei atenen la demanda existent tant en temporada alta com en temporada mitjana i baixa.

Taxi TourA Palma és possible realitzar una visita totalment personalitzada gràcies a la modalitat ‘conèixer Palma en taxi’, que ofereix tres rutes turístiques per la ciutat. Durant el recorregut escoltareu un CD, que us informarà sobre allò més destacat de cada ruta. Els turistes tenen la possibilitat d’elegir les rutes en varis idiomes: castellà, català, anglès, alemany, francès i italià.

La primera transcorre pel cor de la ciutat; es contemplen zones de tanta bellesa com el Passeig Marítim, la Llotja, la Catedral, Es Baluard, el Palau de l’Almudaina i la plaça de Cort, en què es pot observar l’edifici de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca i s’inicia un recorregut pels patis de les cases senyori-als. Una altra de les rutes inclou una visita al Castell de Bellver, el Poble Espanyol i la Fundació Pilar i Joan Miró. I un altre dels recorreguts discorre per museus, monuments, platges i zones comercials diferents.

EN COTXE Per moure’s de Palma a qualsevol racó de l’illa, l’opció del cotxe és molt recomanable, atès que les distàncies són curtes i és molt fàcil moure’s d’un lloc a l’altre. Si us moveu en vehicle dins la ciutat una bona opció per aparcar són els 18 aparcaments subterranis (5 aparcaments públics gestionats per l’SMAP i 13 en regim de concessió), que suposen una oferta de 10.941 pla-ces per a un cens automobilístic molt alt.


Cultura i ociPALMAMediterrània Meeting Point

Cultura i ociPALMAMediterrània Meeting Point

D. Cultura i Oci .............................................. 29

9. ITINERARIS CULTURALS .................................. 31

- Ruta de l’art contemporani a Mallorca.

- Ruta de la Conquesta.

- El barri jueu.

- El Convent de les monges caputxines de Palma.

- Històries i llegendes de Palma.

- El modernisme a Palma.

- Palma, ciutat monumental.

- Els patis de Palma (ciutat alta)

- Els patis de Palma (ciutat baixa)

- Palma. La ciutat i el mar

- Sabors del Nadal.

10. INFRAESTRUCTURA CULTURAL .................... 50

Galeries d’art

Lletres i biblioteques

Museus i patrimoni

Cinemes i teatres

11. FESTES I TRADICIONS POPULARS ................ 53

12. MÚSICA .......................................................... 55

13. PLATGES ......................................................... 56

14. FIRES I CONGRESSOS .................................... 58

15. SALUT I WELLNESS ....................................... 60

16. GASTRONOMIA.............................................. 61

17. COMPRES....................................................... 64

18. MERCATS ....................................................... 65

19. OFERTA HOTELERA ....................................... 66

20. OFERTA RESTAURACIÓ ................................. 68

21. CENTRES D’OCI ............................................. 69

22. PALMA DE NIT ............................................... 69

9. ITINERARIS CULTURALS

Mallorca ha acollit durant la seva història nombrosos pobles que han deixat la seva cultura i els seus costums. Palma, com a porta d’entrada de l’illa, n’és un bon exemple. Precisament, aquesta circumstància fa que la capital balear sigui mereixedora del títol de capital del Mediterrani.

La diversitat cultural de Palma és tan rica que facilita que, sense sortir de la ciutat, es puguin realitzar vàries rutes culturals. En aquest sentit, l’Ajuntament de Palma i la Conselleria de Turisme organitzen itineraris guiats pel centre històric.

L’itinerari de les excursions que es desenvolupen a Palma co-mença a la plaça de Cort i té un recorregut de dues hores. En concret, els itineraris culturals es realitzen de dilluns a dissabte de 9.00 a 18.00 hores. Aquestes rutes es realitzen en quatre idi-omes: anglès, alemany, castellà i català.

RUTA DE L’ART CONTEMPORANI A MALLORCA Museus i espais expositiusLa llum i el paisatge de Palma, en particular, i de Mallorca, en general, sempre han captivat els artistes. Una prova n’és que són nombrosos els que han instal·lat la seva residència a l’illa, especialment entre els segles XIX i XX. Aquesta circumstància ha permès que Palma compti amb un patrimoni cultural molt important.

ITINERARI IFundació Pilar i Joan Miró Miró va ser un dels artistes que es quedaren captivats amb Ma-llorca i que hi varen trobar el lloc d’inspiració. En aquest sentit, l’artista va fixar la residència a l’illa al 1956, on va romandre fins a la seva mort, que s’esdevingué al 1983. Visitar la Fundació Pilar i Joan Miró permet conèixer una part molt important de l’obra de l’artista, ja que va donar nombroses obres procedents dels quatre tallers que tenia a Mallorca. Pintures, dibuixos i obra grà-fica, així com un fons documental important són algunes de les obres que es poden contemplar a l’esmentat museu. Mereixen una atenció especial també els jardins, en què hi ha algunes es-cultures del mateix Miró. L’edifici és obra de l’arquitecte Moneo i l’estudi del pintor és obra de l’arquitecte Sert, amic personal de Joan Miró.

C U L T U R A I O C I

Catedral de Palma.

Palma, cultura i oci www.inestur.es www.itineraris.org www.illesbalears.es

www.balearsculturaltour.com www.artescenic.com



Es Baluard Palma pot presumir de comptar amb una de les més significati-ves mostres d’art de les darreries del segle XIX fins a l’actualitat, i també d’una destacada mostra de paisatgisme mediterrani. En aquest sentit, Es Baluard acull més de 500 obres d’art, entre les quals destaquen una col·lecció variada i selecta de pintures, di-buixos i escultures de: Cezanne, Gauguin, Picasso, Miró, Magrit-te, Polke, Barceló o Schnabel. El Museu d’Art Modern i Contem-porani de Palma ofereix servei de venda d’entrades anticipada i visites guiades. En concret, aquestes visites es realitzen els dimecres i dijous a les 16.30 hores per a grups, associacions cul-turals, cíviques i de la tercera edat, entre d’altres. Aquest servei de visita guiada és gratuït i és necessari reservar amb antelació.

Centre de Cultura Sa Nostra Es tracta d’un centre d’art, concerts i conferències, ubicat en el centre de Palma. En general, a la planta baixa es realitzen expo-sicions de fotografia i obra sobre paper, mentre que les sales su-periors estan destinades a exposicions històriques, temàtiques i individuals d’artistes d’avantguarda. El pati té una gran bellesa i s’ha destinat a restaurant-cafeteria.

ITINERARI IIMuseu d’Art Espanyol Contemporani Aquest espai cultural també rep el nom de Fundació Juan March, ja que gran part dels fons pertanyen a la col·lecció que la Fun-dació Juan March va iniciar al 1973. Es troba ubicat a prop de la plaça Major en un edifici originari del segle XVIII. Disposa d’expo-sició permanent i temporal. En total, la col·lecció permanent del museu compta amb 69 obres d’art espanyol del segle XX i de les primeres avantguardes. Durant el recorregut pel Museu d’Art Es-panyol Contemporani es poden contemplar obres d’artistes com Picasso, Miró, Dalí o Juan Gris i dels corrents innovadors de mit-jan de segle. De la mateixa manera, acull exposicions temporals d’artistes contemporanis nacionals i internacionals.

Caixa Fòrum El Gran Hotel és l’edifici modernista que millor es conserva a Pal-ma. Exactament, fou construït entre 1901 i 1903 per l’arquitec- Es Baluard.



CaixaForum (Gran Hotel).



Casal Solleric.

te català Domènech i Montaner. Actualment és un centre d’ex-posicions, en què es pot visitar la mostra permanent del pintor modernista Anglada Camarassa i exposicions temporals d’estils diferents.

Centre Pelaires La primera casa original d’aquest centre data del segle XIII i pas-sà a ser un palau en el segle XVII. Fou comprat per la família Verí, que com que no tenia descendència el regalaren a les monges carmelites. El centre està especialitzat en avantguardes, acull exposicions d’artistes consagrats, així com joves amb una tra-jectòria sòlida.

Casal Solleric Aquest palau barroc es va construir en el segle XVIII, per la qual cosa representa un dels palaus més tardans de la noblesa ma-llorquina. Les persones que visiten les exposicions, generalment d’artistes mallorquins o relacionats amb l’illa o bé d’avantguar-da històrica, queden totalment enlluernats pels treballs de forja i la decoració escultòrica, obra de l’artista Antonio Soldatti. Me-reix una atenció especial la biblioteca, especialitzada en art con-temporani. És un dels centres neuràlgics de la cultura ciutadana.

ITINERARI IIIPalau March Aquest museu compta amb uns fons de gran valor, entre els quals destaca una col·lecció d’escultura contemporània, que es troba ubicada als patis del palau. Entre d’altres, es poden con-templar obres de Rodin, Moore o Chillida. També és precís des-tacar la sèrie de 40 peces escultòriques de fusta policromada basades en la temàtica religiosa. Requereix atenció especial el Betlem Napolità del segle XVIII, que es troba en una de les sales

del palau, que compta amb més de 1.000 peces pintades i vesti-des. Un altre espai del Palau March que impressiona els visitants és la Sala del Llibre, que acull manuscrits, incunables i còdexs, a més d’una col·lecció de cartes nàutiques datades entre els se-gles XV i XVII. La col·lecció d’art i llibres de la Fundació Bartolomé March, creada al 1975, també es pot contemplar al Palau March.

Catedral Es tracta de la segona catedral gòtica més alta d’Europa. La cate-dral de Palma és un exemple clar del gòtic tardà català. No obs-tant això, durant la seva història la Seu, nom amb el qual se la identifica, ha estat objecte de nombroses aportacions. Una de les reformes més destacades és la que va realitzar Gaudí a l’es-tructura al 1904. Especialment significativa ha estat també la intervenció que ha realitzat Miquel Barceló a la capella del San-tíssim. L’artista mallorquí conegut internacionalment (pintor i escultor), especialment per haver estat l’autor de la cúpula de la sala XX de la seu de l’ONU, ha realitzat un treball excepcional que rep una xifra de visitants elevada cada dia. Barceló va dedi-car quasi set anys de feina a l’esmentada capella, que compta amb un retable de quasi 14 metres d’altura, en els quals es re-crea el miracle dels pans i els peixos.

Casa museu J. Torrents Lladó Res millor per conèixer la vida i l’obra del pintor Torrents Lladó que la seva pròpia casa. S’hi pot contemplar la col·lecció de la Fun-dació J. Torrents Lladó i la col·lecció del Govern balear dipositada en el museu. En aquesta casa museu es poden conèixer exemples de tots els períodes de la producció de J. Torrents Lladó.


RUTA DE LA CONQUESTALa petjada del rei Jaume IEl rei Jaume I és un dels protagonistes principals de la història de Mallorca, ja que gràcies a ell es produí la conquesta cristiana de Mallorca. Aquest esdeveniment va tenir lloc entre el 9 de setem-bre i el 31 de desembre de 1229. Realitzar la ruta de la Conquesta permet conèixer de primera mà com es va produir aquest esde-veniment tan important en la història de l’illa. En concret, la ruta discorre pels termes municipals d’Andratx, Calvià i Palma. Creu del Desembarcament Ubicada en un dels extrems de la platja de Santa Ponça, la creu del desembarcament conmemora el lloc on el 10 de setembre de 1229 el rei Jaume I desembarcà amb les seves tropes. Va ser col-locada amb motiu de la celebració del setè centenari de la con-questa, el 1929. És obra de l’esculptor Tomàs Vila. A la base de la creu del desembarcament hi ha representades vàries escenes de la conquesta cristiana de Mallorca. Als peus hi ha un mirador des del qual es pot gaudir d’unes vistes impressionants de Santa Ponça i la badia, que deixarien sense paraules, fins i tot, el ‘Con-queridor’ en persona.

Capella de la Pedra Sagrada Aquesta ermita, d’estil neoromànic, es va construir al 1929 per commemorar el 700 aniversari del desembarcament de Jaume I a l’illa. Precisament, la capella de la Pedra Sagrada alberga la pedra, que segons conta la llegenda, va fer d’altar a la missa que escol-taren les tropes de Jaume I abans de la primera batalla. L’ermita està construïda de marès i els plànols són obra del filòleg mallorquí mossèn Antoni M. Alcover. Exactament, la capella de la Pedra Sa-grada està entre el Puig de sa Ginesta i el Puig d’en Saragossa.

Creu dels Montcada Fou construïda al 1887 per un grup de literats, encapçalats per mos-sèn Jacint (Cinto) Verdaguer i comptà amb el patrocini de nobles com l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Segons conta la llegenda, en aquell mateix lloc moriren els nobles Montcada, devora el pi també ano-menat Montcada, després de la batalla de Santa Ponça. La Creu dels

Montcada, obra de Tomàs Vila, és d’estil gòtic i té cinc metres d’altura. En concret, la base és de pedra de Santanyí i la creu és de ferro. En una de les cares del monument hi ha la creu dels Montcada i a l’altra les dades commemoratives.

Castell de Bendinat Construït pel marquès de la Romana en el segle XIX, destaca prin-cipalment la façana flanquejada per dues torres de planta qua-drada rematades per merlets. Actualment, el Castell de Bendinat és de propietat privada i s’ha convertit en museu escultòric que alberga obres d’artistes com John Davies, Miquel Navarro, Manolo Valdés o Andreu Alfaro, entre d’altres.

Camí dels Reis Travessa una gran part del terme municipal de la ciutat, des de la carretera de Sóller fins passat Gènova. L’origen es deu a l’itinerari que es va seguir per endinsar-se a l’illa i procedir-ne al reparti-ment entre els que havien col·laborat en la conquesta (nobles i eclesiàstics, fonamentalment).

Porta de la Conquesta Coneguda com a la Porta de Santa Margalida o també anomenada Porta Pintada Vella. Les tropes del rei Jaume entraren a la Madi-na Mayurqa (nom àrab de Palma) per aquesta porta per conquis-tar-la. Lamentablement, la Porta de la Conquesta fou derruïda al 1908.

Església de Santa Margalida Aquest temple fou construït al 1238 i actualment es conserva una part del claustre i de la sala capitular. En els orígens formava part d’un convent de les monges agustines. No obstant això, va ser pràc-ticament desmantellat per convertir-lo en hospital militar.

Església de Sant Miquel Damunt una antiga mesquita musulmana s’asseu l’església par-roquial de Sant Miquel. Segons la tradició, a l’actual església es consagra el 31 de desembre la nova església cristiana i es diu la primera missa dins la ciutat.



EL BARRI JUEURastre del barri medieval de PalmaPerdre’s en el barri jueu de Palma suposa perdre la noció del temps i remuntar-se a l’època medieval. També conegut com “el call”, igual que a la resta de la Corona d’Aragó, el barri jueu de la capital balear fou un dels més importants del Mediterrani. Per aquest motiu, aquí fixaren el seu lloc de residència savis, metges, astrònoms i cartògrafs coneguts. Els famosos cartògrafs Abraham Cresques i Jafuda Cresques, pare i fill, varen ser probablement els autors del famós Atles Català de 1375.

El barri jueu de Palma, ubicat devora l’Almudaina, representa tot un exemple de convivència, en què jueus i musulmans visqueren en pau.

Plaça de Cort Aquest lloc representa el punt de trobada i el lloc de reunió dels ciutadans. Ubicat entre els carrers de Colom, Cadena i Palau Reial i s’allarga fins a la intersecció dels carrers de Jaume II, costa d’en Brossa i costa de Sant Domingo. A l’època romana, la plaça de Cort es trobava fora de l’entramat urbà, ja que estava fora de les mu-rades. Quan Jaume I conquerí Mallorca al 1229, la plaça de Cort ja es trobava dins les murades. La plaça de Cort deu el seu nom a la concentració en aquest lloc de gran part de les corts o cúries dels senyorius jurisdiccionals.

Antiga Aljama musulmana Exactament es trobava entre el carrer del Conqueridor, Victòria i Palau Reial. Es tractava d’un recinte fortificat, que tenia una única porta d’entrada i, probablement, un sol carrer longitudinal. L’antiga Aljama musulmana albergava banys, horts i cases, tant a la part superior com a la part inferior. Posteriorment, aquest espai va ser ocupat pel convent dels Pares Dominics.

Arc de l’Almudaina Es tracta d’un exemple clar de l’època musulmana, que es tro-ba ubicat al carrer que també rep el nom d’Almudaina. L’Arc de l’Almudaina és l’antiga murada romana i de l’alcassaba islàmica. No obstant això, ha sofert vàries modificacions posteriors, per la qual cosa l’estil no és estrictament islàmic ni romà. En concret, la fàbrica conservada sobre les dovelles és d’estil islàmic, mentre que les mènsules que suporten els distints afegits de les cases veïnes són gòtiques.

Museu de Mallorca Aquesta casa palau, construïda al segle XVI, també és coneguda com a Casa de la Gran Cristiana, ja que va estar habitada en el segle XIX per la senyora Catalina Zaforteza, figura eminent del carlisme mallorquí i reputada de gran cristiana. En aquest solar es va construir la primera casa musulmana de l’illa, com posen de manifest les restes que s’han trobat en el pati cen-tral. Al 1929 la casa palau va ser reformada i es varen adjuntar construccions annexes. Finalment, a l’any 1968 fou adquirida per l’Ajuntament de Palma, que la va cedir a l’Estat per ubicar-hi Mapa d’Abraham i Jafudà Cresques.



el Museu de Mallorca, que es va inaugurar al 1976. A l’interior al-berga restes arqueològiques importants, des de figures talaiòti-ques fins a ceràmica àrab i taules gòtiques. Quant a pintures i ceràmiques, destaquen les d’estil renaixentista i barroc. Resulta especialment interessant també el mobiliari modernista d’una part de la casa palau. Acull una col·lecció d’armes, adornaments i símbols espirituals dels primers pobladors de l’illa.

Call Major Des de les darreries del segle XIII al XV, va ocupar una extensa zona del sud-est de la ciutat antiga entre el Temple, Sant Fran-cesc i la Calatrava. No obstant això, entre l’època musulmana i durant la major part del segle XIII, el Call estava al costat de l’Almudaina, a l’actual carrer del Palau Reial. El Call Major acollia dues sinagogues: una al principi del segle XIV, que es trobava al solar que actualment ocupa l’església de Monti-sion i, l’altra, a l’edifici de l’actual Seminari Vell. Els jueus de Mallorca foren obligats a convertir-se formalment al cristianisme a l’any 1435.

Antiga sinagoga El solar que actualment ocupen el col·legi i l’església dels je-suïtes al carrer de Monti-sion varen ser, al seu dia, una sinagoga. En concret, va entrar en funcionament al principi de l’any 1300 i fou tancada al 1315 per ordre del rei Sans de Mallorca. Quan els jueus recuperaren els seus béns a canvi del pagament de 95.000 lliures, no els tornaren la sinagoga, ja que fou convertida en ora-tori cristià, dedicat a Santa Fe. Posteriorment, al 1323, els jueus varen construir l’església de Santa Fe fora del Call.

Plaça del Prevere Miquel Maura A la nova plaça del Prevere Miquel Maura a Sa Calatrava es troba el Teatre Municipal Xesc Forteza

Sinagoga major La sinagoga de Palma és un reducte desconegut que es pot visitar en aquesta ruta guiada del que va ser el barri jueu de la “Ciutat de Mallorca”.

Antic mercat En el centre històric, les places estaven dedicades al comerç de determinats productes que proveïen la ciutat: blat, palla, etc.

Casa de Cresques Abraham Cresques va nèixer en el barri jueu cap l’any 1325. Es va casar amb Setaddar, amb qui va tenir dos fills: Jafudà Cresques i Astruga, casada amb el mercader Marzoch Mediní. Fou un cartò-graf jueu mallorquí reconegut. D’ofici era rellotger i constructor d’instruments nàutics. La casa en què residia la família Cresques no es conserva, però a la plaça del Temple hi ha actualment una escultura del cartògraf Jafudà Cresques, obra de l’escultora Maria Isabel Ballester.

Escoles hebraiques Durant molt de temps s’ha pensat que el topònim carrer de les Escoles s’atribuïa a les escoles hebraiques que se suposava que hi havia allà o als voltants. En aquest sentit, era habitual la proximi-tat amb la sinagoga durant l’edat mitjana.

Plaça de Cort (Ajuntament).



Carrer Pelleteria En aquesta zona de la capital balear s’han trobat restes d’enterraments, que posen de manifest que existís un cementiri hebreu.

Església de Santa Eulàlia Es tracta de la segona església en importància per darrere de la Catedral i pareix que és la més antiga de la ciutat. En aquest sen-tit, a l’any 1230 ja hi ha referències documentals de l’església de Santa Eulàlia. No obstant això, la façana principal va ser realit-zada entre les darreries del segle XIX i principi del XX i és d’estil neogòtic. Cal destacar les gàrgoles que rodegen l’edifici. Arqui-tectònicament té tres naus.

La casa negra Lloc en què fins a l’any 1823 hi va haver la seu de la Inquisició, la Casa Negra, que fou abolida a l’any 1820

Antiga sinagoga Ubicada al carrer de les Monges, 6. Segons alguns autors, aquí es troben els vestigis de la més antiga sinagoga de Palma, en el solar on es trobava el convent de Sant Bartomeu, de les monges de la Misericòrdia, i on ara hi ha el Banc de Espanya. Hi ha qui adjudica a aqueta sinagoga l’orígen dels capitells decorats amb motius ve-getals que s’exposen en el Museu de Mallorca.

Porta dels Jueus L’antiga porta del barri jueu està ubicada a l’actual carrer de Sant Bartomeu.



EL CONVENT DE LES MONGES CAPUTXINES DE PALMASecrets de la vida conventualConvent de la Puríssima Concepció de les Monges Caputxines.La tradició religiosa de Palma és molt important, com posen de manifest les nombroses esglésies i convents. Per aquest motiu, existeix la possibilitat única de conèixer la riquesa patrimonial i etnològica que alberga aquest convent, lloc en què es varen fa-bricar i es guarden nombroses peces de la vida diària de les cases de Palma que ens transporten a un altre temps. Es conserven pe-ces de fang, de fusta, de vidre, corderia, fusta, etc. Sens dubte, es tracta d’una experiència única i molt recomanable.

Església de Sant Nicolau Aquest temple compta amb estils gòtic i barroc, aquest darrer es-til procedent de la reconstrucció. Quant al primer estil, destaca el portal de l’església gòtica, amb un rètol en què un bisbe del segle XVIII garantia 40 dies de perdó a totes les persones que saludessin el sant, l’escultura del qual presideix l’accés al temple.

Casal Balaguer El nom originari era Cal Marquès del Reguer, ja que en el segle XVI va pertànyer a la família Sanglada, que va contraure paren-tesc en el segle XVIII amb els Amar de Montaner (marquesos del Reguer). Aquest edifici també és conegut com a Can Blanes, ja que a mitjan segle XIX Jordi de Sant Simó i Montaner va vendre el casal a Antoni Blanes, comerciant originari d’Artà que va fer una gran fortuna a Amèrica. Els nous propietaris van reformar l’edifici i, entre altres actuacions, van encegar dos trams del pati. Fins a llavors devia ser el pati més gran de tota la ciutat. Ja en el segle XX, el casal passà a ser del músic Josep Balaguer, que quan va morir el va deixar a l’Ajuntament, perquè fos la seu del Cercle de Belles Arts de Mallorca.

En matèria arquitectònica destaca el portal exterior, que és un gran arc de mig punt. Originalment, hi havia també dos portals rebaixats que comunicaven amb el pati, actualment ocupats per comerços. Els arcs laterals apareixen encegats i mostren les co-lumnes i els capitells d’estil jònic embotits en els murs. Encara es conserven les restes dels escuts, com és el cas dels Gual-Sangla-

da. Darrere el pati, s’estén un altre tram cobert amb cassetonat, des del qual arrenca l’escala. A l’obertura, la coberta és una cúpula amb vidres del segle XVIII. Abans de l’entrada al pis superior, hi ha una làpida dedicada al músic que va ser propietari del casal, Josep Balaguer.

Cases senyorials El centre històric de la capital balear destaca, entre altres coses, per l’elevat nombre de cases senyorials que alberga. Passejar pels carrers és tot un plaer per als sentits, ja que permet transportar-se a una altra època de luxe i senyoriu.

Casa del germà caritatiu A la façana destaca l’anagrama de l’ordre franciscana, és a dir, els braços entrecreuats de Crist Crucificat i Sant Francesc d’Assís estigmatitzat, superposats sobre una creu, la base de la qual pre-senta el cor de Jesús, els claus de la passió i la corona d’espines. En concret, el germà caritatiu era un religiós que pertanyia a l’ordre franciscana, encara que no vivia al convent, ja que era l’encarre-gat de recollir les almoines per al convent, així com d’assistir a la comunitat en algunes tasques més pesades o que requerien sortir a l’exterior.

Convent de les Monges Caputxines Es tracta d’una de les joies principals del centre històric de Palma, com posen de manifest el patrimoni històric, artístic i etnogràfic tan important. El Convent de la Puríssima Concepció de les Mon-ges Caputxines fou fundat a l’any 1662 i encara conserva espais singulars en molt bon estat. La construcció d’aquest convent va ser possible perquè unes famílies nobles de Mallorca varen ce-dir unes cases. En aquest espai singular, l’arquitectura popular i els objectes vinculats a les tasques ancestrals es mesclen amb els elements de caràcter sagrat i religiós. Durant el recorregut es visiten les dependències més públiques, entre les quals hi ha l’església, la sagristia o la sala capital, que permet conèixer les col·leccions de calzes, crucifixos i joies que han estat donades a les monges Caputxines per benefactors o persones agraïdes. El convent compta amb la categoria de Bé d’Interès Cultural (BIC).



HISTÒRIES I LLEGENDES DE PALMALa ciutat misteriosaLa llum és un dels encants més grans de Palma, però de nit la ciu-tat es transforma i reviuen totes les llegendes que s’han forjat durant els segles, especialment en el segle XVII. Aquesta visita es realitza durant les nits d’estiu, just a la posta de sol.

Ajuntament de Palma Aquest edifici data del segle XVII i actualment encara és el punt de trobada de tots els ciutadans.

Consell Insular de Mallorca Aquest edifici fou construït per allotjar l’antiga Diputació Provin-cial. En els orígens va ser l’Hospital de Sant Andreu i al 1381 era la seu de la presó de la ciutat. L’obra de remodelació s’encarregà a Joaquín Pavía. L’escultura, tant interior com exterior de l’edifi-ci, és molt rica. Els autors principals de l’escultura són Antoni Va-quer, Llorenç Ferrer, Tomàs Vila i Sebastià Alcover. Les vidrieres del Consell de Mallorca també són especialment significatives. En concret, la construcció s’encarregà a la prestigiosa empresa Rigalt, Granell i Cia. de Barcelona. Quant a la col·lecció pictòrica de l’edifici, la major part pertany a pintors mallorquins, tot i que també hi ha alguns exemples d’artistes de fora que han treballat a l’illa.

Llegenda del Drac de na Coca És una de les llegendes més conegudes de Palma, el Drac (dragó) de na Coca, és un cocodril que vivia en els carrers de la ciutat en el segle XVII, entre el barri anomenat “del Call” i la Portella.

Can Ordines. Posada de s’Estorell A la barbacana de la teulada de la casa de Ca n’Ordines d’Almadrà es pot observar la cara d’una figura monstruosa, que tenia la fina-litat d’espantar l’esperit del mal de l’interior dels edificis. Per altra banda, la posada de s’Estorell, que data del segle XVII, va pertà-nyer al cavaller de l’ordre de la Calatrava, el senyor Alberto de Pax Fuster. Aquest edifici es va reformar i es varen desmuntar els ele-ments més característics del pati. Varen estar emmagatzemats fins que Arthur Byne els adquirí al 1929. Posteriorment, s’enviaren als Estats Units i es perderen.

Can Formiguera D’aquest edifici cal destacar l’escut del segon comte de Formi-guera, conegut com el Comte Mal. També és significativa la gran barbacana, amb motllures i relleus antropomorfs (als extrems) i zoomorfs (a l’angle).

Consell de Mallorca.



EL MODERNISME A PALMA Itinerari pels edificis més emblemàticsGaudir de l’art modernista és possible sense haver de sortir de Palma, ja que al centre de la ciutat es poden contemplar varis exemples d’aquesta tendència artística, la presència més repre-sentativa de la qual es troba a Barcelona. L’eclosió del Moder-nisme a Palma coincideix amb els anys de gestació i aprovació del Pla de l’Eixample, projectat per l’enginyer i urbanista Bernat Calvet. A principi del segle XIX, Palma estava tancada en les se-ves murades. A mitjan del segle XIX comença a sentir-se la ne-cessitat de derruir les murades. L’arribada del modernisme va suposar una gran novetat per a l’arquitectura de Ciutat, ja que el colorit d’aquesta tendència artística contrastava amb l’austeri-tat que caracteritza els casals del centre històric. A Sóller i a Lluc també es va desenvolupar el Modernisme. Can Corbella Una de les façanes més singulars i espectaculars de Palma és la de Can Corbella. Aquesta façana es construí a les darreries del segle XIX en una reforma que va unificar tres cases existents a la cantonada que formen la plaça de Cort i el carrer de Sant Domin-go. L’autor de l’obra va ser Nicolau Lliteras. L’estil d’aquest edi-fici neomudèjar. Can Corbella deu el seu nom a la drogueria Cor-bella, que ocupava la planta baixa i es mantingué fins al 1985.

Parlament balear En els orígens fou la seu del Círculo Mallorquín. Un dels espais més significatius de l’edifici és la Sala de Plens, també conegu-da com a Sala de les Cariàtides per les escultures que alberga. Exactament, està a la planta noble i en els orígens era la sala de balls i concerts del Círculo Mallorquín, en què se celebraven les posades de llarg de les joves de classe alta. Les pintures del sostre són de Ricardo Anckermann.

Al 1931 fou reformat per Miquel Madorell i Rius en llenguatge modernista. La reforma va afectar la fisonomia de l’edifici ini-cial, projectat per Antoni Sureda i Villalonga, ja que no només

va produir un augment del volum (ocupà una planta més) sinó que també va renovar el llenguatge de la façana. L’ornamentació modernista se situa, principalment, a l’entorn de les obertures, en els capitells i en els fustos de les columnes i està inspirada en motius florals.

Edifici Pelaires Obra de l’arquitecte mallorquí Francesc Roca i Simó, és un edifici de tres pisos i planta baixa, exemple de la tendència modernista influenciada per la corrent secessionista vienesa.

Can Roca L’antiga fàbrica de licors Can Roca Suau fou construïda cap al 1850 per l’industrial Bartomeu Roca Estades.

Can Casasayas i Pensió La Menorquina Es tracta de dos edificis projectats per Francisco Roca Sima, un a l’any 1908 i l’altre al 1909: el primer és Can Casasayas i el segon és conegut com a Pensió La Menorquina. Les dues cases desta-quen pels motius ornamentals geomètrics i per l’ondulació dels plànols de les façanes. Cal destacar que aquests motius orna-mentals afecten, fins i tot, la curvatura de les persianes.

Forn Fondo En aquest edifici, ubicat al carrer de la Unió número 15, cal des-tacar la tendència Art Nouveau en la retolació i en els detalls de la façana.

Gran Hotel És un dels exponents màxims del modernisme a Palma. El Gran Hotel és obra de Lluís Domènech i Montaner, destacat arquitecte modernista català. En aquest edifici destaquen els elements del naturalisme amb inspiració vegetal i animal. Ubicat en el núme-ro 7 de la plaça de Weyler, actualment és la seu de la Fundació ‘La Caixa’.



Forn des Teatre.

Forn des Teatre Es tracta d’un exemple clar de l’art nouveau, com posen de ma-nifest els detalls i les ondulacions. El Forn des Teatre es troba a la plaça de Weyler, número 9. El nom es deu a la seva proximitat amb el Teatre Principal.

Magatzems l’Àguila Es tracta d’un edifici modernista de tendència vienesa. Els ma-gatzems l’Àguila són obra de Gaspar Bennazar i Jaume Aleñar. Com a curiositat, el motiu central de l’edifici, amb l’arc de mig punt, el tractament ornamental i la coronació del conjunt recor-da l’estació de metro Karlplatz de Viena, projecte d’Otto Wagner.

Can Forteza Rei En els baixos d’aquest edifici hi havia una llibreria; actualment se’n conserva part de la decoració en el negoci nou. De Can For-teza, ubicat al carrer de la Bosseria número 3, destaquen els mi-radors de formes corbes, el disseny de les reixes i el portal.

Antiga Casa de les Mitges La façana conforma una illa de dimensions petites, però amb molt caràcter. Això és perquè es va realitzar un tractament in-tegral de l’edifici, que ondula no només els elements del local comercial, sinó que també compromet el revestiment de tota la finca. D’aquesta manera, en tot l’edifici es poden observar cerà-miques de colors de la fàbrica La Roqueta. L’antiga Casa de les



PALMA, CIUTAT MONUMENTALUn recorregut per la història de la ciutatUn dels adjectius que es poden utilitzar per definir Palma és mo-numental. La riquesa cultural que la capital balear ha adquirit durant els segles, gràcies a les cultures diferents que hi han con-viscut, ha donat com a fruit una de les ciutats més belles de tot el Mediterrani.

La ciutat de Palma fou fundada amb aquest nom pel cònsol romà Quinto Cecili Metel a l’any 123 abans de Crist. Aquella ciutat s’ubicava en el barri de la Catedral compresa entre la murada del Mirador, carrer de Morey, places de Santa Eulàlia i de Cort i el carrer del Palau Reial.

Ajuntament de Palma Aquest edifici data del segle XVII i actualment encara és el punt de trobada de tots els ciutadans.

Consell de Mallorca Aquest edifici fou construït per allotjar l’antiga Diputació Provin-cial. Anteriorment era la seu de la presó de la ciutat. L’obra de re-modelació fou encarregada a Joaquín Pavía. L’escultura, tant in-terior com exterior de l’edifici, és molt rica. Els autors principals de l’escultura són Antoni Vaquer, Llorenç Ferrer, Tomàs Vila i Se-bastià Alcover. Les vidrieres del Consell de Mallorca també són especialment significatives. En concret, la construcció s’encar-regà a la prestigiosa empresa Rigalt, Granell i Cia. de Barcelona. Quant a la col·lecció pictòrica de l’edifici, la major part pertany a pintors mallorquins, tot i que també hi ha alguns exemples d’ar-tistes de fora que han treballat a l’illa.

Can Oms, Can Bordills i Arc de l’Almudaina Can Oms i Can Bordills són dos dels patis més coneguts de Pal-ma. Per la seva banda, l’Arc de l’Almudaina és un exemple clar de l’època musulmana, que està ubicat al carrer que també rep el nom d’Almudaina. L’Arc de l’Almudaina és l’antiga murada ro-mana i de l’alcassaba islàmica. No obstant això, ha sofert vàries modificacions posteriors per la qual cosa l’estil no és estricta-ment islàmic ni romà. En concret, la fàbrica conservada sobre les

dovelles és d’estil islàmic, mentre que les mènsules que supor-ten els distints afegits de les cases veïnes són gòtiques.

Estudi General Lul·lià Es tracta d’un centre de docència i investigació que es creà a Palma al 1951 amb la finalitat d’impulsar la cultura a Mallorca i restaurar els estudis universitaris.

Catedral Es tracta de la segona catedral gòtica més alta d’Europa. La ca-tedral de Palma és un exemple clar del gòtic tardà català. No obstant això, durant la seva història la Seu ha estat objecte de nombroses aportacions. Una de les reformes més destacades es la que va realitzar Gaudí a l’estructura al 1904. Especialment sig-nificativa ha estat també la intervenció que ha realitzat Miquel Barceló a la capella del Santíssim. L’artista i escultor mallorquí internacionalment conegut, especialment per haver estat l’au-tor de la cúpula de la sala XX de la seu de l’ONU, ha realitzat un treball excepcional que rep una xifra elevada de visitants cada dia. Barceló va dedicar quasi set anys de treball a l’esmentada capella, que compta amb un retaule de quasi 14 metres d’altura, en què es recrea el miracle dels pans i els peixos.

Almudaina Aquest palau àrab, ubicat davant la Catedral, és la residència ofi-cial dels reis, tot i que es pot visitar. L’estructura actual correspon a la construïda en el segle XIV. Els espais més destacats són els palaus del rei i de la reina, la capella de Santa Anna o els banys.

Palau Episcopal Aquest edifici pertany a l’estil gòtic i es construí després de la creació de la diòcesis mallorquina al 1238. El Palau Episcopal està ubicat darrere la Catedral.

Jardí del Palau Episcopal Es troba entre els millors jardins de la ciutat. Quan es passeja pel jardí del Palau Episcopal es respira pau i tranquil·litat.



Can Olesa D’aquest edifici del segle XVI en destaca el pati, amb columnes i arcs rebaixats. Tot i que l’edifici és d’estil renaixentista, el pati pertany al barroc. Ca n’Olesa està al carrer de Morey.

Ca la Gran Cristiana (Museu de Mallorca) Aquesta casa palau, construïda al segle XVI, també és conegu-da com a Casa de la Gran Cristiana, ja que va estar habitada al segle XIX per la senyora Catalina Zaforteza, figura eminent del carlisme mallorquí i reputada de gran cristiana. En aquest solar es va construir la primera casa musulmana de l’illa, com posen de manifest les restes que s’han trobat al pati central. Al 1929 la casa palau va ser reformada i es varen adjuntar construcci-ons annexes. Finalment, a l’any 1968 fou adquirida per l’Ajunta-ment de Palma, que la va cedir a l’Estat per ubicar-hi el Museu de Mallorca. Al 1976 va obrir les portes al públic com a Museu de Mallorca. A l’interior alberga restes arqueològiques importants, des de figures talaiòtiques fins a ceràmica àrab i taules gòtiques. Quant a pintures i ceràmiques, destaquen les d’estil renaixentis-ta i barroc. Resulta especialment interessant també el mobiliari modernista d’una part de la casa palau. Acull una col·lecció d’ar-mes, adornaments i símbols espirituals dels primers pobladors de l’illa.

Cases de la Portella El carrer de la Portella alberga la major part de les cases senyo-rials de Palma. La majoria conserven el gran portal de mig punt d’estil gòtic, la planta d’estudis, el balcó de la planta noble i les fileres de finestres o de columnes de la golfa. També es caracte-rística la gran barbacana que avança sobre el carrer, que permet protegir el parament de la façana.

Per esmentar alguns exemples de cases senyorials ubicades al carrer de la Portella destaquen Can Formiguera, que data del se-gle XVII, i té l’escut del cantó que duu les armes de Ramon Bur-gues-Safortesa i Fuster, comte de Formiguera, també conegut com a Comte Mal. Un altre exemple a destacar és l’antiga posada dels cartoixans de Valldemossa a Palma, que després de la de-samortització eclesiàstica va passar a mans particulars i que és coneguda com a Cal Comte d’Espanya. L’edifici fou reconstruït en el segle XVIII i en destaca el pati barroc.

Al carrer de la Portella hi ha dues grans cases historicistes amb característiques neogòtiques. La més important és Ca n’Espa-nya-Serra, de la qual en destaca el pati.

Dalt Murada i jardins del mirador Des d’aquesta zona es poden contemplar els límits antics de la ciutat romana, que anava des del Palau de l’Almudaina fins a l’extrem oriental del Palau Episcopal. Les vistes de la badia de Palma són impressionants.

S’Hort del Rei Aquests jardins, coneguts com a jardins del rei, estan ubicats dar-rere les murades del Palau de l’Almudaina. L’autor de s’Hort del Rei fou l’escultor Alexander Calder, que precisament els va donar a la ciutat. Les fonts i les belles flors els converteixen en un oasis de pau i tranquil·litat dins la ciutat.

Llotja de la Mercaderia El Col·legi de la Mercaderia, una de les institucions més im-portants de l’antic Regne de Mallorca, va tenir una etapa d’es-plendor en el segle XV gràcies al comerç marítim. El Col·legi fou construït al 1409 i la iniciativa més ambiciosa va ser la construc-

Catedral i Palau de l’Almudaina.



ció d’una gran llotja per a les transaccions comercials, com ja tenien altres ciutats del Mediterrani, per exemple Barcelona. A l’any 1426 el Col·legi va signar el contracte per edificar-la amb el famós mestre mallorquí, arquitecte i escultor, Guillem Sagrera.

Porta del Moll Es tracta de la porta que es conserva entre la Llotja i el Consolat de la Mar. La Porta del Moll fou construïda al 1620 pel mestre de fortificació Antoni Saura. És d’estil manierista i està rematada per una estàtua de la Immaculada Concepció, patrona de Mallorca

Consolat de la Mar Aquest edifici data del segle XV, quan va ser encarregat pel gre-mi de mercaders, que va destinar una part de l’edifici a la seva seu. En el Consolat de la Mar hi havia la bossa de mercaderies. A la segona meitat del segle XX l’edifici va ser renovat i al 1980 el Govern central l’entregà al Govern balear perquè l’utilitzés com a seu. El 31 de març de 1983 es va fundar, en el Consolat de la Mar, el primer parlament insular i només pocs dies després va prendre possessió del seu càrrec el primer president autonòmic de Balears.

Can Chacón A mà esquerra del Consolat de la Mar es troba aquest edifici, que actualment acull la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern de les illes Balears, del qual destaca el pati.

Antiga drassana Coneguda com a plaça de la Drassana, fou planificada a l’any 1844 sobre el solar de l’antiga drassana. Es tractava del lloc en què es construïen i reparaven els vaixells durant l’edat mitjana i començament de l’edat moderna. L’estàtua del centre de la plaça està dedicada al cèlebre navegant mallorquí Jaume Ferrer. Durant el segle XIX, quan l’activitat naviliera es va traslladar als extramurs de la ciutat, la plaça s’utilitzava com a mercat d’ali-ments. No obstant això, no se’n conserven restes, ja que la gale-ria porticada va ser demolida a l’any 1891.

Baluard de Sant Pere Es troba a l’interior de l’antiga murada renaixentista de la ciutat, en què en l’actualitat hi ha el museu modernista d’Es Baluard.

La Llotja.



ELS PATIS DE PALMA (CIUTAT ALTA)Si hi ha una característica singular del centre històric de Palma són els patis; elements que els fan únics en el món sencer. En general, els patis de Palma estan entre el carrer i la casa. Els pa-tis es poden conèixer gràcies als itineraris guiats, que permeten descobrir els secrets d’aquestes joies arquitectòniques. Aques-tes rutes contemplen la visita de 17 patis de la part alta de la ciu-tat i 15 de la baixa, que es realitzen coincidint amb la festivitat del Corpus, en els mesos de maig i juny.

ELS PATIS DE PALMA (CIUTAT BAIXA)



PALMA. La ciutat i el marPalma és una ciutat marinera per antonomàsia, ja que les seves arrels i la seva història estan molt lligades al mar. El mar ha pro-piciat el contacte cultural comercial, de pensament amb altres pobles, regions... que no només han importat coses i enriquit la ciutat, sinó que també ha estat la via que ha permès sortir a l’exterior, a la recerca d’oportunitats, a oferir els productes propis, etc.

Els carrers més pròxims al mar encara conserven tota l’essèn-cia de la ciutat marinera. En aquest sentit, edificis emblemàtics, com ara La Llotja o el Consolat de la Mar, i les cases de la zona són un testimoni vivent del que suposa el mar per a la capital de les Illes Balears.

Plaça de Cort Aquest lloc representa el punt de trobada i el lloc de reunió dels ciutadans. Ubicat entre els carrers de Colom, Cadena i Palau Re-ial i s’allarga fins a la intersecció dels de carrers Jaume II, costa d’en Brossa i costa de Sant Domingo. A l’època romana, la plaça de Cort no estava dins l’entramat urbà, ja que estava fora de les murades. Quan Jaume I va conquerir Mallorca al 1229, la plaça de Cort ja estava dins les murades. La plaça de Cort deu el seu nom a la concentració en aquest lloc de gran part de les corts o cúries dels senyorius jurisdiccionals.

Porta de l’Almudí, Es Born A l’octubre de 1403, les fortes pluges originaren un torrent que travessà Palma i causà la mort d’unes 5.000 persones i destruí 1.500 cases. El llit del torrent es desvià i l’antic donà origen a la Rambla i al Passeig del Born.

Església de Sant Joan de Malta Es tracta d’una església barroca, amb influència del classicisme italià en la decoració senzilla de la façana. La planta és de nau única amb capelles laterals. A la façana compta amb una des-cripció que fa referència a la restauració de 1957 i un relleu amb

la creu de Malta, amb una imatge de Sant Joan. Aquesta església té una altra creu de Malta damunt el rosetó, dins un cercle. Els orígens d’aquesta església es remunten al segle XIII, quan alber-gava un oratori i les dependències de Sant Joan de Malta. En el segle XIX fou reconstruïda i l’edifici actual, que data de 1835, pertany a l’ordre dels Pares Teatins.

La Llotja Es tracta d’un dels exemples més significatius de l’arquitectura gòtica a Mallorca. La Llotja fou construïda per Guillem Sagrera entre 1420 i 1452; en els orígens va ser la seu del Col·legi de Mer-caders. L’interior està format per tres naus de la mateixa altura separada per sis columnes helicoïdals sense capitell. Els nervis dels arcs s’incrusten directament en els murs. Per altra banda, les claus de la volta ostenten escuts de la Corona d’Aragó a la nau central i l’escut de la ciutat de Mallorca en els laterals; tots conserven la policromia i or originals. A cada costat del portal major i de la façana contrària hi ha dos finestrals amb volta de creueria. Cal destacar els racons, en què hi ha una porta peti-

Es Born.



ta amb un arc conopial, decorat amb la imatge de cada un dels evangelistes. Les portes que donen a la part del mar compten amb una escala de caragol per pujar a la terrassa. Porta Vella del Moll. Consolat de la Mar La Porta Vella del Moll és la que es conserva entre Sa Llotja i el Consolat de la Mar. La Porta del Moll fou construïda al 1620 per part del mestre de fortificació Antoni Saura. És d’estil manierista i està rematada amb una estàtua de la Immaculada Concepció, patrona de Mallorca. Per altra banda, el Consolat de la Mar és un edifici que data del segle XV, quan va ser encarregat per part del gremi de mercaders, que en va destinar una part de l’edifici a la seu. Al Consolat de la Mar hi havia la bossa de mercaderies. A la segona meitat del segle XX l’edifici es va renovar i al 1980 el Govern central l’entregà al Govern balear perquè l’utilitzés com a seu. El 31 de març de 1983 es va fundar, en el Consolat de la Mar, el primer Parlament insular i només pocs dies després va prendre possessió del seu càrrec el primer president autonòmic de Balears.

Antiga drassana Coneguda com a plaça de la Drassana, fou planificada a l’any 1844 sobre el solar de l’antiga drassana. Es tractava del lloc en què es construïen i reparaven els vaixells durant l’edat mitjana i començament de l’edat moderna. L’estàtua del centre de la plaça està dedicada al cèlebre navegant mallorquí Jaume Ferrer. Durant el segle XIX, quan l’activitat naviliera es va traslladar als extramurs de la ciutat, la plaça s’utilitzava com a mercat d’ali-ments. No obstant això, no se’n conserven restes, ja que la gale-ria porticada va ser demolida a l’any 1891.

Puig de Sant Pere Es tracta de l’antic barri de Ponent de Palma.

Carrer de Sant Llorenç Ubicat damunt un turó que domina el moll vell de Palma, el car-rer de Sant Llorenç alberga edificis tan emblemàtics com l’es-glésia parroquial de Santa Creu fundada pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, poc després de la conquesta de 1229.

Baluard de Sant Pere Està a l’interior de l’antiga murada renaixentista de la ciutat. Actualment, hi ha en aquesta zona el museu modernista d’Es Baluard

Col·legi dels Pares Teatins En aquest edifici va néixer Antoni Barceló, conegut com a ‘es ca-pità Toni’, al 1716. Va ser un dels darrers capitans corsaris de Mallorca

Can Bauló, Cal Capità Fletxes La casa coneguda com a Can Bauló, ja que va ser propietat del capità corsari Antoni Bauló durant el segle XVIII. No obstant això, aquesta casa ha tingut noms diferents durant la seva història (Can Bonapart, Can Marcó, Can Llull), en funció dels llinatges dels propietaris.

Per altra banda, Cal Capità Fletxes és una casa que va ser propietat del capità Fletxes, patró corsari que la va comprar al 1638. Després de la seva mort, la vídua la va vendre a un altre capità corsari, Jaume Sard, motiu pel qual es coneix amb el nom de Can Sard.

Can Montenegro Es tracta de la casa dels comtes de Montenegro, un dels refe-rents principals de la noblesa mallorquina.

Can Marcel Aquesta casa data del segle XVI. Durant la història ha pertangut a diferents famílies de patrons corsaris i mercaders. En el segle XVIII els propietaris varen ser els Marcel, una família de mercaders d’origen marsellès que es va enriquir ràpidament amb el comerç. Durant el segle XVIII, Can Marcel va sofrir reformes importants. No obstant això, a la façana que dóna al carrer d’Apuntadors es conserven restes dels elements més antics.

Baluard de Sant Pere. Foto: P.C. (Ibatur)

Consolat de la Mar.



Convent de Santa Clara.

SABORS DEL NADALUn recorregut por la part més dolça de PalmaEl Nadal es viu amb molta intensitat a Palma, ja que compta amb una gran tradició entre els ciutadans. La gastronomia és una de les protagonistes principals de les festes nadalenques i destaca per ser molt rica i variada. Per aquest motiu, durant el mes de desembre és molt recomanable realitzar l’itinerari cultural guiat que dóna a conèixer la part més dolça de Palma, en què es visi-ten els convents de Santa Clara, Santa Magdalena i el de les Ca-putxines, així com els establiments amb més història i tradició de la ciutat. Durant el recorregut es poden degustar els produc-tes típics del Nadal i adquirir els que es desitgin.





10. INFRAESTRUCTURA CULTURAL

La llum i la calma de Mallorca són una font d’inspiració per als artistes de tot el món des d’antany. En aquest sentit, l’illa és co-neguda com a refugi al qual escapen els artistes per retrobar-se amb la inspiració.

Pintors, poetes, músics, cineastes o escriptors són alguns dels professionals que engrosseixen la llarga llista d’artistes que tro-ben a Mallorca el seu lloc de creació. Per esmentar només alguns exemple, destaquen: Joaquín Soroya, Santiago Rusiñol, Anglada Camarassa, Joaquín Mir o Joan Miró, entre molts d’altres. Entre els artistes mallorquins de naixement que podem anomenar trobem Miquel Barceló.

Palma compta amb un patrimoni ampli i una infraestructura cul-tural marcada per un extens passat històric. Durant tot l’any la ciutat ofereix una activitat expositiva intensa amb propostes molt heterogènies, des de les col·lecciones de museus i grans mecenes a les promeses joves de l’art cultural. Palma, cada vegada més, es posiciona com a la capital cultural del Mediterrani.

GALERIES D’ART

La capital balear és una ciutat en què es respira art per tots costats, des d’antany ha donat recer a nombrosos artistes. Una prova de la llarga tradició artística de Palma és que, fins i tot, els edificis que alberguen les exposicions són autèntiques obres d’art. Per esmentar un exemple, el Casal Solleric és un palau del segle XVIII que combina elements arquitectònics tradicionals mallorquins amb components decoratius del barroc europeu. Les persones que visiten el Casal Solleric per contemplar-ne les exposicions de pintura, escultura, obra gràfica, fotografia i els formats nous de vídeo-art, queden sorpreses amb el pati. Una prova n’és que l’arxiduc Lluís Salvador el va descriure com “un dels més bonics de Palma”.

Un altre edifici singular és el que alberga la Fundació La Cai-xa i que suposa una de les millors mostres del modernisme a la ciutat. Val la pena aturar-se davant la façana i contemplar els detalls que en conformen els decorats. Va ser dissenyat per Lluís Domènech i Montaner al començament del segle XX per acollir el Gran Hotel, precursor de la indústria hotelera a l’illa. A l’interior mostra una col·lecció permanent del pintor català

Casal Solleric.




Anglada Camarassa, qui va passar la segona part de la seva vida a Mallorca. La resta de sales es destinen a les exposicions temporals que es programen durant l’any, entre les quals són freqüents les mostres de grans col·leccions.

El Centre de Cultura Sa Nostra, amb seu a Palma i delegacions a varis pobles de l’illa; el Centre Cultural Contemporani Pelai-res, assentat al Convent de les Trinitàries, i el Centre Cultural la Misericòrdia, un grandiós edifici que fins a mitjan del segle XX va ser casa d’acollida, ofereixen també una interessant pro-gramació amb obres d’artistes de renom internacional. Un al-tre espai recuperat per a l’activitat cultural és Ses Voltes, un aquarterament antic construït entre els anys 1771 i 1801 en què avui es presenten exposicions temporals de temes histò-rics, fotografia i artistes contemporanis.

Més d’una trentena de galeries d’art i nombroses sales d’ex-posicions ofereixen una programació contínua durant l’any. Al setembre, s’organitza la ‘Nit de l’Art’, una nit de portes obertes en què galeristes i artistes donen la benvinguda a la nova tem-porada i exposen gratuïtament les seves obres al públic. Milers de persones passegen durant aquesta tradicional vetllada ar-tística pels carrers del centre de la ciutat.

LLETRES I BIBLIOTEQUES

L’ambient cultural i social de la capital balear és molt significa-tiu, en part, perquè les administracions públiques han respost a aquesta demanda i han dotat la ciutat d’instal·lacions públiques de caràcter cultural. En aquest sentit, Palma compta amb sis ca-sals d’infants i joves (Casal Litoral, Casal Llevant, Casal Migjorn, Casal Nord i Casal Ponent) i prop d’una trentena de centres cul-

turals distribuïts en les diferents barriades de la ciutat. General-ment, aquests centres culturals acullen activitats culturals, recre-atives i d’oci, tot i que també estan a disposició dels ciutadans per celebrar determinats esdeveniments.

Pel que fa a la xarxa de biblioteques, compta amb una vintena de sales distribuïdes pels diferents barris de la ciutat. Biblioteques públiques, privades, especialitzades en temàtica balear, entre moltes d’altres, ofereixen a l’amant de la bona lectura un ampli fons d’informació i dades de grans obres i col·leccions del món de les lletres. Destaquen també la Biblioteca Nacional, biblioteques públiques de l’Estat, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Digital Hispànica, Biblioteca Virtual de Patrimoni Bibliogràfic, Catàleg de Publicacions del Ministeri de Cultura, Biblioteca Digital Mundial i Biblioteca Digital de la Comunitat Sorda. Totes compten amb ac-tualitzacions constants i amb els recursos necessaris per accedir-hi de forma senzilla i a través de les darreres tecnologies.

MUSEUS I PATRIMONI

Palma és una ciutat de museus, en la qual es poden conèixer des dels estils més tradicionals (Museu Mallorca, Museu Krékovic, etc.) fins als més moderns i contemporanis (Museu d’Art Espa-nyol Contemporani, Es Baluard, etc.). La capital balear acull ex-posicions itinerants importants que atrauen un nombrós públic, sense oblidar els artistes locals que sempre tenen un buit a les sales d’exposicions per donar-se a conèixer. L’elevat nombre de museus de Palma permet que els turistes puguin realitzar una ruta íntegrament de museus. (Més informació a Itineraris i Rutes Culturals)

CINEMES I TEATRES

Entre pantalles de cinema i escenaris de sales de teatres la ciu-tat no descansa en tot l’any. Són nombroses les representacions

CaixaForum / Fundació La Caixa.



teatrals que es duen a escena i, en ocasions, compten amb un repartiment d’actors del panorama nacional i internacional.

Al 2008 el Teatre Municipal de Palma va albergar un total de 257 funcions amb una afluència de 26.065 espectadors; al Teatre Municipal Xesc Forteza es van representar un total de 180 funci-ons que comptaren amb un públic de 25.411 persones.

Una altra ubicació que ofereix una àmplia programació durant l’any és l’Auditòrium de Palma que, durant el 2009, va acollir un total de 33 representacions teatrals.

El Teatre del Mar i Sa Nau, d’instal·lacions més reduïdes, perme-ten als actors que estan començant la carrera introduir-se en el món del teatre. Acullen també altres activitats com conferènci-es, jornades o presentacions de llibres.

Els cinemes, per la seva banda, projecten les darreres novetats per al delit dels més cinèfils. En total, la capital balear acull vuit sales de cinemes i multicinemes: Ocimax, Cinemes Augusta, Ci-

nemes Renoir, Palma Pictures, Multicinemes Porto Pi Terrazass, Multicinemes Porto Pi centre comercial, Cinemes Lumiere i Cine-mes Rivoli. Sens dubte, es tracta d’una oferta suficient per a una població d’uns 400.000 habitants.

Teatre Municipal Xesc Forteza.

Representació a l’Auditòrium. Foto P.C. (Ibatur).

Teatre Principal.



11. FESTES I TRADICIONS POPULARS

Mallorca viu i gaudeix tot l’any d’una explosió de festes i color mar-cada per les tradicions populars que la caracteritzen. Són nombro-ses les celebracions que recorren els carrers i que compten amb una gran participació per part dels ciutadans.

CAVALCADA DELS REIS MAGSLa Cavalcada dels Reis Mags és la primera de les commemoraci-ons de l’any, amb el desembarcament en el Port de Palma de les Seves Majestats, dia 5 de gener.

FESTES DE SANT ANTONILa vigília i el dia de Sant Antoni Abat, 16 i 17 de gener, se celebren les tradicionals beneïdes d’animals, s’encenen els coneguts ‘foguerons’ (fogueres) i hi ha desfilades de carrosses.

FESTES DE SANT SEBASTIÀ Mentre la gran majoria de ciutats comencen l’any amb la temu-da costa de gener, Palma ho fa amb festa, ja que celebra Sant Sebastià, que és el patró de la ciutat. Així, la capital balear és una festa pràcticament durant tot el mes de gener, encara que el dia més important és dia 20, quan se celebra l’onomàstica de Sant Sebastià. Les fogueres i les torrades són unes de les se-nyes d’identitat d’aquestes festes, que coincideixen en el temps amb la vigília de Sant Antoni (16 de gener), encara que aquesta onomàstica se celebra més als pobles de Mallorca. L’altra pro-tagonista indiscutible d’aquestes festes és la música, ja que a la revetlla de dia 20 les places de Palma es converteixen en es-cenaris en què hi actuen grups del panorama nacional, així com les figures principals de l’illa. El dia de Sant Sebastià s’oficia una missa solemne a la Catedral. Ja a la nit, un espectacle de focs artificials, dimonis i bèsties converteixen la ciutat en un autèntic infern davant la mirada atenta de la Catedral i la badia de Pal-ma. El programa de les festes de Sant Sebastià inclou actes per a tots els gustos i públics, entre d’altres, una diada ciclista i una trobada de gegants.

SA RUETA I SA RUAAl febrer, Palma s’omple de llum i color amb el Carnaval: “Sa Ru-eta” i “Sa Rua”. Sa Rueta és un carnaval en què participa exclu-

sivament un públic infantil. El dia de Sa Rua el públic de Palma es reuneix en diversos carrers de la ciutat per veure la desfilada plena de colors del concurs de carrosses i comparses i participar de la festa final de carnestoltes.

DIA DE LES ILLES BALEARSDia 1 de Març, i durant els dies previs i posteriors a aquesta data, s’organitzen actes amb motiu de la celebració del Dia de les Illes Balears. Amb aquest esdeveniment, que commemora l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia, es pretén reforçar el senti-ment d’arrelament a la Comunitat i els llaços d’identitat del ter-ritori. Els actes institucionals i lúdics programats giren entorn a la cultura i la tradició més típica de les Illes.

SETMANA SANTAEn Setmana Santa, el Diumenge de Rams representa l’element més tradicional de la festa amb la benedicció dels rams d’olive-ra i dels palmells que es duen a la processó. Les processons se succeeixen durant tota la setmana, la més sentida a Palma és la del Dijous Sant quan surt el pas de La Sang, que compta amb una gran devoció. Durant el Divendres Sant, a més de la processó, té lloc la representació d’un poemari de Llorenç Moyà: El Via crucis. El Diumenge de Pasqua es duu a terme la processó de l’Encontre.

PANCARITATSLa tradició continua i el diumenge després de Pasqua (març-abril) se celebra el Pancaritat o Festa de l’Àngel. Es tracta d’un romiatge, els orígens del qual es remunten a l’any 1407. Més de 20.000 persones es congreguen al Castell de Bellver en un am-bient festiu i solidari. En concret, diumenge al matí una comi-tiva presidida pel batlle de Palma surt de la plaça de Cort per dirigir-se a peu fins al Castell. El trajecte dura mitja hora i en el camí s’incorporen altres participants. Quan arriben al Castell els gegants i els xeremiers (músics populars amb gaites mallorqui-nes) donen la benvinguda a tots els participants en el romiatge. Durant el dia, l’esplanada del Castell és l’escenari de mostres de ball mallorquí, una desfilada de la policia muntada de Palma, jocs infantils o l’escenificació de la processó de l’Àngel.

Festa de la Beata. Foto Ibatur.



FIRA DEL RAMAl març-abril té lloc la Fira del Ram, un parc d’atraccions en què participen centenars de firers i milers de visitants; aquí s’stre-nen les novetats principals que, posteriorment, s’instal·laran a la resta de fires.

CORPUSAl maig-juny (seixanta dies després del Diumenge de Resurrec-ció) es commemora la festa del Corpus Christi. El cerimonial reli-giós comença a la Catedral amb l’exposició del Santíssim i el cant de vespres en el cor. Posteriorment, el bisbe presideix la missa solemne a la Capella del Santíssim, obra de Miquel Barceló. Una vegada finalitzada la missa comença la processó del Corpus Ch-risti, que recorre els carrers del centre de la ciutat. A la processó desfilen els tamborers de la Sala, els cossiers i els cavallets, les banderoles, la Lledània, els fidels, les Insígnies de la Catedral Ba-sílica, el clergat, el capítol de la Catedral, la presidència del bisbe de Mallorca, la Custòdia amb el Santíssim i la Banda Municipal de Música de Palma. El portal principal de la Catedral i la plaça de Cort (es decoren, mostren, exposen, exhibeixen…) amb unes cati-fes de flors espectaculars.

SANT JOANEl 23 de juny, mescla de tradició i màgia es donen cita a la nit de Sant Joan, la gent es reuneix a les platges per celebrar la nit més llarga de l’any i l’arribada del solstici d’estiu. Espelmes i fogueres il·luminen les platges i per gaudir de la nit s’organitzen concerts a diferents llocs de la ciutat.

MARE DE DÉU DE LA SALUTLa patrona de Palma es commemora al setembre amb les festes de la Mare de Déu de la Salut. Cercaviles, desfilades i una ofrena floral i de fruits, així com una missa solemne són les activitats principals del programa d’aquestes festes, en el qual també s’in-clou un gran nombre d’esdeveniments musicals i teatrals.

LES VERGESLa nit del 20 d’octubre, els carrers de Palma i d’altres localitats de l’illa celebren la Revetlla de les Verges. Es commemora l’antiga tradició de ronda a les joves fadrines; així, els carrers s’omplen de joves que canten i mengen els tradicionals bunyols. Aquesta an-tiga tradició coincideix amb la vigília de santa Úrsula i les 11.000 verges. Santa Úrsula era filla d’un príncep britànic que va ser promesa en matrimoni. Després d’anar a Roma en peregrinació, es va dirigir a Colònia amb el seu seguici de donzelles però van trobar que els huns s’havien apoderat de la ciutat. Van ser marti-ritzades ja que no van accedir als desitjos carnals dels ocupants.

LA BEATAUna altra de les festes més emblemàtiques de Palma és la Bea-ta, que se celebra el tercer dissabte d’octubre. Una desfilada de carrosses de tots els punts de l’illa, música i balls tradicionals recorren els carrers de la capital balear. Aquesta festa es remun-ta al 1972, any que va ser beatificada Catalina. Quan finalitza la desfilada, els participants ballen danses tradicionals.

SANTA LLÚCIAL’arribada de persones que procedeixen d’altres països està dei-xant la seva petjada a Palma i una prova d’això és que les seves festes i tradicions cada vegada tenen més calat. Un exemple es viu cada 13 de desembre des de 1985 en què la comunitat sueca que resideix a Mallorca celebra la festivitat de santa Llúcia a la plaça de Cort. Els actes comencen amb un mercat de produc-tes típics de Suècia. Abans de l’arribada dels protagonistes de la festa, la banda municipal de Palma ofereix un concert. Cap a les 20.00 hores, i després de recórrer els carrers més cèntrics, entra a la plaça la jove que representa santa Llúcia, acompanyada del seu seguici. Els assistents canten nadales en diversos idiomes. Finalment, les autoritats de la ciutat ofereixen una recepció.

L’ESTENDARDL’any acaba amb la Festa de l’Estendard, el 31 de desembre. Aquesta festa commemora l’entrada a la capital de Mallorca de les tropes del rei Jaume I el Conqueridor el 31 de desembre de 1229, el que va suposar el final del poder musulmà a les Balears. Declarada com a Bé Cultural Immaterial, la Festa de l’Estendard és una de les festes civils més antigues de tot Europa, ja que data del segle XIII. Els actes de celebració comencen dia 29 de desembre amb el pregó de les festes a l’Ajuntament de Palma. Dia 31, les institucions realitzen una ofrena floral a l’estàtua de Jaume I de la Plaça d’Espanya, en què també s’ofereix un concert i una revetlla popular. El dia 31 de desembre al matí es col·loca l’Estendard Reial de la Conquesta de Mallorca i de la cimera del rei Martí a la plaça de Cort. Posteriorment, tamborers, cossiers, cavallets, el Joch de Ministrils del Consell de Mallorca i la banda de música de Palma es dirigeixen cap a la Catedral, en què el bisbe de Mallorca oficia una missa solemne d’acció de gràcies. A continuació té lloc a l’Ajun-tament la Colcada de Pere d’Alcàntara Penya, un romanç històric que descriu la celebració d’aquesta festa a mitjan del segle XIX. Finalment, es lliuren les medalles d’or de la ciutat i es procedeix al nomenament dels fills il·lustres de la ciutat.

Fira del Ram.

Plaça d’España.



12. MÚSICA

Palma compta amb una oferta musical molt atractiva, que cada any atreu més turistes. Dintre del panorama cultural, ‘ArtEscè-nic’ (www.artescenic.es) és una de les eines més útils que per-met consultar totes les possibilitats que existeixen a les Illes quant a música, teatre, dansa, folklore i òpera, en set idiomes. La programació anual és molt variada ja que inclou diversos gèneres.

Entre els esdeveniments musicals que es programen durant l’any destaca el Jazz Voyeur Festival (www.jazzvoyeur) en què es donen cita jazz, blues i música contemporània, tot un plaer per a les oïdes, del qual els amants de la bona música poden gaudir en aquesta proposta internacional de concerts.

Els mesos d’estiu hi ha un sens fi de festivals i concerts de mú-sica i altres esdeveniments culturals que no només es distingei-xen per l’elevada qualitat a nivell internacional, sinó també pel marc incomparable en què tenen lloc. L’Ajuntament de Palma organitza en els mesos de juliol i agost, i gratuïtament, un ampli programa d’activitats estiuenques amb el nom de ‘Nits a la Fres-ca’ en el Parc de la Mar. I el pati del Castell de Bellver acull, du-rant el mes de juliol, el Festival de Música del Castell de Bellver.

Octubre presenta una gran varietat de festivals i esdeveniments quant a cultura musical.

El Festival Internacional d’Òrgan es duu a terme els quatre pri-mers diumenges del mes a la Catedral de Palma, mentre que la Setmana dels Òrgans Històrics compta amb concerts en diver-ses esglésies dels pobles de Mallorca durant les primeres setma-nes d’octubre. Així mateix, l’organista de la Catedral de Palma ofereix concerts cada primer dimarts de mes durant tot l’any (excepte els mesos de desembre i gener). Aquest cicle s’ajusta a la programació d’‘Un Hivern a Mallorca’, nascut al 1976.

Sota el lema de “la força i l’encant de la música”, a l’octubre co-mença el Festival Internacional Música Mallorca. Aquest cicle nascut al 2003 revela un destacat component alemany. De fet, podria dir-se que la base organitzativa està a Alemanya, on resi-deix el director artístic, Toyo Masanori Tanaka. L’òpera, en versió concert, i la música clàssica són els continguts habituals. Comp-ta amb orquestra pròpia, que dirigeix Olivier Tardy. Des de l’any 1993 i amb motiu de l’època de Nadal, aquest festival es realitza des d’aquesta data cada any i es va crear amb la idea de tenir a Palma un Concert d’Any Nou. Va néixer amb l’Orquestra Simfò-nica de la RTV de Moscou i el director és Alexander Mikhaylov. Al 1995 va ser l’Orquestra Simfònica de Budapest, amb el director Matyas Antal, l’encarregada de realitzar el concert i, a partir de 1996 i fins a dia d’avui, ha estat l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears ‘Ciutat de Palma’.

Cartell del JazzVoyeur 2009.

Nits a la fresca.



13. PLATGES

Les platges són un dels atractius principals de Palma, com posen de manifest els nombrosos turistes que trien cada any la capital balear per passar les vacances estivals.

Palma pot presumir tant de qualitat com de quantitat, ja que en el terme municipal s’estenen 13 platges, totes d’una gran belle-sa i amb característiques que les fan úniques. Platges de sorra, de bitlles, de roques, quilomètriques, de petites dimensions, ani-

mades, tranquil·les… són només algunes de les varietats entre les quals es pot triar, moltes compten, a més, amb el distintiu de bandera blava. Una oferta àmplia i diversa de bars, restaurants, botigues i hotels completen els serveis.

Sens dubte, la combinació de l’entorn urbà amb l’oferta de plat-ges, juntament amb uns serveis complementaris de qualitat, converteixen Palma en la destinació estrella del Mediterrani; distintiu que avui en dia segueix conservant.

• PLATJA DE PALMA - Platja d’arena - Accés minusvàlids - Longitud de la platja: 4600 metres - Amplitud mitjana: 50 metres - Grau d’ocupació: mitjà - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: aigües tranquil·les - Vigilància alta - Bandera blava

• CALA MAJOR-SANT AGUSTÍ - Platja d’arena - Accés minusvàlids - Longitud de la platja: 200 metres - Amplitud mitjana: 80 metres - Grau d’ocupació: alt - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: aigües tranquil·les - Vigilància alta

• CALÓ DES GRES - Platja de bitlles - Longitud de la platja: 50 metres - Amplitud mitjana: 20 metres - Grau d’ocupació: baix - Tipus de platja: semiurbana - Condicions de bany: onatge moderat

• CALÓ DE SON CALOS - Platja d’arena - Longitud de la platja: 70 metres - Amplitud mitjana: 30 metres - Grau d’ocupació: baix - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: aigües tranquil·les

• CALA ESTÀNCIA - Platja d’arena - Accés minusvàlids - Longitud de la platja: 220 metres - Amplitud mitjana: 37 metres - Grau d’ocupació: alt - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: aigües tranquil·les - Vigilància alta - Bandera blava

• CALA GAMBA - Platja d’arena - Longitud de la platja: 100 metres - Amplitud mitjana: 25 metres - Grau d’ocupació: baix - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: aigües tranquil·les



Platja de Palma. Cala Estància.

Can Pere Antoni. Es Carnatge.

• CALA NOVA - Platja d’arena - Longitud de la platja: 50 metres - Amplitud mitjana: 20 metres - Grau d’ocupació: baix - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: aigües tranquil·les

• CIUTAT JARDÍ - Platja d’arena - Accés minusvàlids - Longitud de la platja: 450 metres - Amplitud mitjana: 35 metres - Grau d’ocupació: alt - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: aigües tranquil·les - Vigilància alta - Bandera blava

• EL PENYÓ - Platja d’arena - Longitud de la platja: 100 metres - Amplitud mitjana: 30 metres - Grau d’ocupació: baix - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: aigües tranquil·les

• ES CARNATGE - Platja de roques - Longitud de la platja: 700 metres - Grau d’ocupació: baix - Tipus de platja: aïllada - Condicions de bany: aigües tranquil·les

• ES MOLINAR - Platja d’arena - Longitud de la platja: 1000 metres - Amplitud mitjana: 20 metres - Grau d’ocupació: baix - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: aigües tranquil·les

• PLATJA DE CAN PERE ANTONI - Platja d’arena - Accés minusvàlids - Longitud de la platja: 750 metres - Amplitud mitjana: 15 metres - Grau d’ocupació: alt - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: onatge moderat - Vigilància alta - Bandera blava

• ROQUES DE CALA MAJOR - Platja de roques - Longitud de la platja: 300 metres - Amplitud mitjana: 30 metres - Grau d’ocupació: baix - Tipus de platja: urbana - Condicions de bany: aigües tranquil·les



14. FIRES I CONGRESSOS

Palma acull durant l’any diferents fires i salons dirigits tant al professional com al ciutadà del carrer. Una ciutat equipada amb instal·lacions excel·lents, edificis moderns, parcs tecnològics, grans sales en auditoris, hotels i altres centres per acollir tot tipus d’esdeveniments (reunions, conferències, convencions, congressos, sessions de treball, presentacions, etcètera) i equi-paments de wellness de primer nivell que permeten als turistes de negocis descansar durant el temps lliure. Són algunes de les raons per les quals cada vegada més empreses trien Palma per organitzar els esdeveniments, ja que la comoditat de les instal-lacions els garanteix un major rendiment dels treballadors i una satisfacció major dels clients. L’oferta hotelera, per altra banda, és generosa en establiments de primer nivell, amb molt d’encant i un servei impecable.

Els organitzadors professionals de congressos poden triar un al-tre tipus d’instal·lacions, a part de les seus hoteleres, que també acullen activitats de reunions, congressos, incentius i conven-cions.

A l’Auditòrium de Palma es duen a terme tot tipus d’espectacles i, de les nou sales, dues d’elles, la Sala Magna (1739 places) i la Sala Mozart (310 places), tenen estructura de teatre, idònies per a la realització de congressos. (www.auditoriumpalma.es).

El palau de congressos del Poble Espanyol té una superfície de 6.365 metres quadrats. Compta amb una ubicació estratègica, ja que està als voltants del Passeig Marítim i a prop de la via de Cin-tura, la qual cosa garanteix unes comunicacions fluïdes amb el port i l’aeroport. L’avalen més de 30 anys d’experiència en orga-nització d’esdeveniments. (www.congress-palace-palma.com)

Els amants de les tecnologies tenen una cita ineludible en el cen-tre tecnològic de Can Domenge. Es tracta d’un espai polivalent, que disposa de més de 2.000 metres quadrats i que està equipat amb la darrera tecnologia. El centre té sales de reunions i aules

de formació. Els interessats a visitar Can Domenge han de diri-gir-se al carrer del Soldat Arrom Quart. (www.candomenge.com)

L’obertura del Palau de Congressos de Palma suposa un gran revulsiu per a la capital balear. La societat concessionària es-tima rebre el primer any de la posada en funcionament 75.000 usuaris, el que suposaria uns ingressos d’uns 83 milions d’eu-ros. A partir del cinquè any preveu que el nombre d’usuaris s’in-crementarà fins a 150.000, el que generaria un volum de negoci proper als 170 milions d’euros anuals. El Palau de Congressos comptarà amb auditoris (2.440 butaques), sala d’exposicions (2.367 metres quadrats), vestíbuls utilitzables (2.375 metres quadrats), sales de comissions (1.100 metres quadrats) i vestí-buls annexos a les sales de comissions (1.300 metres quadrats). (www.pcongressosdepalma.com)

Palma de Mallorca Congressos i Incentius és l’oficina de l’Insti-tut Municipal de Turisme (IMTUR) de l’Ajuntament de Palma que agrupa empreses relacionades amb el mercat de congressos i reunions. Un nombre important d’empreses públiques i pri-vades del sector turístic, com ara hotels, agències de viatges,

Auditòrium de Palma. Foto: P.C. (Ibatur)

Foto: Dreamstime.



centres de congressos, organitzacions de promoció del comerç, transports, restaurants, traductors, guies turístics, etcètera, col-laboren a ‘Palma de Mallorca Congressos i Incentius’, una oficina el paper bàsic de la qual és el de promoure l’oferta global del producte de reunions integrada a la nostra destinació turística i permetre als clients (organitzadors i promotors de reunions, agents d’incentius, etc.) conèixer millor, i des d’un punt de vista imparcial, els atractius i l’oferta turística de negocis existent a Palma i els seus voltants. (http://imtur.palmademallorca.es)

A les immediacions de l’aeroport es troba el recinte de Fires i Congressos de Balears que cada any organitza una dotzena de salons que engloben els sectors econòmics principals de les Illes Balears com ara la construcció, l’alimentació, la restauració, la nàutica o l’artesania. (www.firesicongressos.com)

A 4 km de l’aeroport i a només 10 km del centre de la ciutat hi ha l’Auditòrium de la Platja de Palma, dotat de múltiples espais per acollir una gran varietat de celebracions. La sala auditori té una capacitat de 250 places i unes altres dues sales polivalents de 50 places. (www.auditoriumplayadepalma.com)

El Campus de la Universitat de les Illes Balears (UIB) posa a la seva disposició diverses aules i auditoris que s’utilitzen per a reunions, com l’edifici de Sa Riera que es troba al centre de la ciutat. L’Escola d’Hoteleria (www.ehib.es) de la Universitat té un auditori i diverses sales i aules amb capacitat per a 400 perso-nes. (www.uib.es)

Entitats financeres i empresarials ofereixen també les seves instal·lacions per a presentacions i reunions. “Sa Nostra” Caixa de Balears té al polígon industrial de Son Fuster un saló d’ac-tes amb capacitat per a 200 persones; la mateixa capacitat té la Banca March. La Cambra de Comerç disposa de cinc sales amb capacitats distintes, per a 135, 70, 30 i 15 persones, dotades de tots els avenços tècnics en un edifici en el centre històric de Pal-ma. La confederació empresarial CAEB té tres sales amb capaci-tats per a 120, 40 i 30 persones.

El Centre Cultural Sa Nostra, situat al carrer de la Concepció de Palma, té tres sales per a 237, 80 i 40 persones respectivament, ben equipades tècnicament i cafeteria pròpia. “Caixaforum” Fundació La Caixa, a la plaça de Weyler, 3, ofereix un saló d’ac-tes completament equipat per a 165 persones, amb traducció simultània i mitjans audiovisuals propis, a més d’altres espais polivalents, cinc sales d’exposicions, cafeteria i llibreria.

L’espai polivalent del Club Diario de Mallorca reuneix totes les condicions tècniques i ambientals de manera que pugui acollir tot tipus d’actes. Aquest centre de negocis us ofereix la possi-bilitat de llogar una gran varietat de sales de conferències o de reunions totalment equipades. La seu del Club està en un edi-fici propi, dins el recinte de Diario de Mallorca, en el polígon de Llevant de Palma. L’auditori del Club té una capacitat per a 220 persones. (www.diariodemallorca.es/servicios/club/club.jsp)

Els establiments hotelers de Palma compten amb sales de reu-nions equipades i previstes amb la última tecnologia (wifi, pis-sarres electròniques, canons de projecció,etc) el que permet la celebració de fires i altres esdeveniments semblants. La qualitat d’una hostaleria diversa i excepcional, juntament amb serveis de catering adaptats al client, fan de la nostra ciutat el lloc idoni per la celebració de tot tipus d’esdeveniments, fires i reunions.

En el quadre de la pàgina 67 poden trobar el detall dels esta-bliments hotelers que compten en aquest moments amb sales habilitades per les celebracions.

+INFOwww.visit-palma.comwww.playadepalma.net

Nupcial. Auditòrium Platja de Palma.



15. SALUT I WELLNESSEls hotels de Palma, centres de salut, bellesa, estètica, talasso-teràpia, balnearis i gimnasos aposten, cada vegada més, pel tu-risme de salut per aconseguir diferenciar-se. Són un lloc idoni per millorar no tan sols la salut física, sinó també l’estrès i els problemes derivats d’una vida activa i atrafegada.

Una manera de fer turisme i cuidar-se: Palma és la destinació idònia per relaxar-se i gaudir d’una estada agradable i relaxada.

+INFO: quadre de serveis dels hotels de Palma. Pàgina 67.

• Mostra de Formació Professional: a la fi de gener.• Saló d’Antiguitats i Obres d’Art, Anticart: a mitjan de febrer.• Saló de l’Alimentació i les Begudes: a mitjan de març.• Saló del Medi Ambient i la Qualitat de Vida: a la fi de març.• Saló Nàutic Internacional: a la fi d’abril-al principi de maig.• Fira del Llibre: a la fi de maig-al principi de juny.

• Saló de la Construcció, del Moble i la Decoració: a mitjan-a la fi de setembre.• Fira de la Mobilitat Sostenible: a mitjan-a la fi de setembre.• Saló de la Primavera Back Europe France: a la fi de setembre-al principi d’octubre.• Saló de serveis de bodes i altres ceremònies, Nupcial: a mitjan de novembre.• 100% Mallorca Ocasió: a la fi de novembre.• Baleart: al principi de desembre.

CALENDARI DE FIRES



16. GASTRONOMIALa gastronomia és una de les riqueses principals de Mallorca, una senya d’identitat en la qual es posa de manifest el seu gust per allò tradicional i les coses ben fetes. Formen part d’aquesta gastronomia rica i variada peixos, carns, dolços, vins i un sens fi de plats típics.

VINS I LICORSVinsEl vi és una de les mostres d’identitat de Mallorca i els sucs de l’illa gaudeixen d’un gran prestigi, tant a nivell nacional com in-ternacional. En concret, Mallorca compta amb dues denominaci-ons d’origen: DO de Binissalem i DO Pla i Llevant.

Cada vegada són més els turistes que visiten Mallorca per conèixer ‘in situ’ el procés d’elaboració del vi mallorquí, la qual cosa ha contribuït a la constitució de la ruta del vi. Els interessats a conèixer el procés d’elaboració del vi mallor-quí, els cellers o el punts de venda poden sol·licitar informa-ció al Consell Regulador de la DO de Binissalem: c/Celler del Rei, 9 07350 Binissalem Tel.: 971 512 191 www.binissalemdo.com; i al Consell Regulador de la DO Pla i Llevant de Mallor-ca: Molí de n’Amengual c/ de Duzay Porreres Tel.: 971 168 569 www.plaillevantmallorca.es

Herbes i PaloA Palma i a la resta de les Balears existeix un important nom-bre de fabricants de begudes destil·lades, molt apreciades pels illencs i pels visitants, productes que formen part de les festes, els costums i les tradicions. Els dos licors especialment coneguts són les Herbes i el Palo, totes dues originals del segle XVI.

Els antecedents de les Herbes es poden situar en els monestirs, en què els frares elaboraven un ampli ventall d’aiguardents i begudes destil·lades elaborades amb herbes i fruites. Eren uti-litzades com a beuratges medicinals que preparaven els antics

boticaris per plantar cara a les epidèmies de l’època. Actualment estan catalogades i registrades com a Denominació d’Origen. És tradició beure aquestes herbes després de dinar o sopar com a component digestiu. Es prenen amb gel, fredes o naturals . Les herbes tenen tres varietats que es diferencien entre dolces, se-ques i mesclades.

El Licor de Palo va sorgir com a remei medicinal al paludisme. Avui en dia es pren com a aperitiu, només amb gel o acompanyat de sifó.

Arròs brut.



DOLÇOSEnsaïmadaL’ensaïmada és un pastís de base rodona format per una mas-sa enrotllada en espiral, que s’elabora amb farina, sucre, llevat, ous i saïm (del qual procedeix el nom d’ensaïmada). L’origen és incert però la seva popularitat dins i fora de l’illa no admet dis-cussió. Avui les ensaïmades segueixen la recepta tradicional, tot i que s’elaboren amb tot tipus de farcits. És probable que les originals no tinguessin cap tipus de farcit, però posteriorment van aparèixer moltes varietats temptadores: amb cabell d’àngel, amb tallades de sobrassada i carbassat (pròpies del Carnaval) o amb albercoc, crema, nata, torró, xocolata o ametlla.

Panades, Robiols i Crespells A Mallorca és costum celebrar, en els dies següents al Dia de Pasqua, els pancaritats, romiatges populars en què es compar-teixen panades, crespells i robiols, productes de forn i rebosteria típics d’aquestes festes.

Les panades són pastes de massa sense llevat amb forma de cai-xa cilíndrica i amb cobertura feta de la mateixa massa. El farcit pot ser de carn, peix o pèsols, encara que les més típiques són les elaborades amb carn d’anyell, que en els dies de Pasqua és més saborosa. Les panades de peix eren més típiques de la Qua-resma.

Els robiols són peces de pasta de farina fina pastada amb oli, saïm i ou, de forma semicircular i farcides de confitura, brossat, crema o cabell d’àngel. Possiblement tenen un origen jueu, ja que a la cuina sefardita hi ha unes pastes similars denominades borekas.

I un altre dolç d’aquests dies, en l’elaboració dels quals solen participar els més petits de la casa, són els crespells, pastes se-

ques fetes bàsicament amb farina, vermell d’ou, saïm, oli d’oliva i sucre (de vegades s’hi afegeix suc i ratlladura de taronja i de lli-mona). Els més típics tenen forma de flor, de cor, d’estrella de sis puntes i de rombe. L’origen també és jueu, ja que es relacionen amb unes pastes fetes sense llevat, que es consumien durant la Pasqua hebrea i que simbolitzaven el pa àzim que els israelites duien quan van abandonar Egipte. Bunyols de les Verges (Bunyols de patata)Els mesos d’octubre i novembre són temporada de bunyols, típics a més quan arriba cada any la festa de les verges (21 d’octubre, santa Úrsula). En aquesta festa, segons una tradició ancestral, du-rant la nit o revetlla els joves canten serenates a les al·lotes verges i, a canvi, reben bunyols i vi dolç.

PRINCIPALSFrit mallorquíLes freixures i despulles dels animals -el que no és pròpiament carn-, sempre han tingut un lloc a la cuina mallorquina. Han es-tat aliments a l’abast de tots, que s’han incorporat amb saviesa al receptari des de temps immemorial, quan calia aprofitar-ho tot d’animals com el porc o l’anyell.

El frit és un plat molt popular a Mallorca, típic de les cases en què encara es realitza la matança del porc, així com dels cellers, an-tigues bodegues convertides avui en restaurants excel·lents de cuina tradicional. Però gairebé totes les cuineres mallorquines i els cuiners mallorquins saben elaborar aquest plat, ja visquin al camp o a la ciutat, apliquen sovint els seus secrets, heretats de generació en generació.

TumbetUn altre plat contundent de la cuina mallorquina que combina amb saviesa les patates, els pebres vermells i l’albergínia. Tot això acompanyat de carn, ja sigui de porc, anyell o conill. És un plat que se serveix fred o calent, es pot posar una estona al forn o a foc baix, perquè els sabors es mesclin bé.

Panades.

Crespell.

Frit mallorquí.

Tumbet.



Arròs BrutÉs un arròs caldós i amb espècies típic de Mallorca. El nom ve per l’aspecte de brou tèrbol que aporten les espècies (safrà, ca-nyella i pebre) i la picada de fetge de conill o pollastre que s’afe-geix al final de la cocció. Originalment es cuinava amb verdures de temporada, carn i embotits de l’illa, com sobrassada i boti-farró. Hi ha diverses modalitats, ja que també pot preparar-se amb bolets. Tot i que es diu que la recepta original es preparava amb llebre, admet el pollastre, carn magra de porc i conill. A la zona de s’Albufera, concretament en els municipis de Sa Pobla i Muro, es conrea l’arròs, entre les varietats utilitzades desta-quen l’arròs bomba, el bombita, el panxa blanca, el bell-lloc, el solana i el balilla.

Sopes mallorquinesÉs un plat típic fet amb verdures de temporada i carn de porc, rovellons, etc. Aquesta recepta tradicional de la cuina mallorqui-na es diu sopa, però no duu gens de brou, només el necessari per amarar el pa (és un pa pagès tallat molt fi i que aquí ja el venen especialment per a aquesta recepta). És molt sana i lleugera, ad-met quasi tot tipus de verdures de temporada però fonamental-ment la col i el pa no poden faltar.

TrampóEntre els plats més típics de Mallorca es troba l’ensalada de trampó, feta amb ceba, pebre verd, tomàtiga, oli i sal. Pot acom-panyar-se d’olives, tonyina o anxoves i es consumeix, preferent-ment, a l’estiu.

DIVERSOSSobrassada La sobrassada s’ha convertit en una de les cartes d’identitat de Ma-llorca i és sens dubte el producte més apreciat de les matances. Neix de la necessitat de conservar la carn del porc i hi ha qui sosté que el nom prové de l’italià soprassata, que també designa un em-botit elaborat amb la carn d’aquest animal. Gràcies a l’èxit i l’acceptació obtinguts per la difusió, els fabricants han tingut la necessitat de crear el Consell Regulador, que s’ha ocu-pat d’obtenir la Denominació Específica Sobrassada de Mallorca, aconseguida al 1993. Aquesta Denominació protegeix el nom de Mallorca com a zona exclusiva d’elaboració i curació de l’embotit.

Oli A Mallorca es produeix oli d’oliva verge extra amb Denominació d’Origen, elaborat a l’illa amb olives de les varietats mallorquina, arbequina i piqual. Segons el grau de maduració dels fruits en el moment de la recol·lecció es distingeixen dos tipus d’oli: l’afrui-tat i el dolç. El primer tipus procedeix de la recol·lecció més pri-merenca, mentre que el segon s’obté d’olives més madures i es caracteritza pel color groc-daurat i sabor dolç.

La zona de producció i elaboració d’oli d’oliva s’estén per gairebé tots els municipis de Mallorca.

Sobrassada.

Oli.

Sopes mallorquines.



17. COMPRES

A les Illes Balears hi ha prop de 20.000 establiments comerci-als que engloben diversos sectors, des de tèxtil, calçat, moda en general, estètica, perruqueria, spas i imatge, fotografia, submi-nistres industrials, magatzemistes de materials de construcció, proveïdors d’alimentació, supermercats, perfumeries, flors, jo-ieria, objectes de regal, etcètera. A Palma els trobareu tots ja sigui a centres comercials, grans superfícies, botigues especia-litzades, petits i mitjans comerços, així com les botigues de barri característiques de la cultura comercial illenca, que juntament amb una àmplia gamma de restaurants i espais d’oci comple-menten aquesta activitat.

La varietat de productes que es poden adquirir, des dels més tra-dicionals de l’artesania balear fins a les darreres tendències que s’han introduït a tot l’arxipèlag, són un dels atractius turístics de la ciutat.

Si desitgem realitzar una ruta pels comerços podem optar per diferents itineraris. A les botigues més exclusives de la ciutat (plaça de Weyler - carrer de la Unió - plaça de Joan Carles I - avin-guda de Jaume III) trobarem des de les firmes principals nacio-nals i internacionals de roba i calçat fins a les joieries més selec-tes i els millors antiquaris. Anar de compres per aquesta zona també suposa un plaer per als sentits, ja que permet caminar per bonics passejos, places amb terrasses i gaudir dels edificis modernistes. Destaca la gran oferta culinària, que és una mos-tra de la millor gastronomia de l’illa. Una aturada en el Forn de la Concepció, que data de 1902, o en el Bar Bosch de 1936 és imprescindible.

Per adquirir productes típics de l’illa res millor que la ruta que comença a la plaça d’Espanya i acaba a les Rambles i passa pel carrer de Sant Miquel, el Mercat de l’Olivar, la plaça Major i el carrer dels Oms. Aquí es poden adquirir des dels brodats més típics mallorquins fins a quadres i obres d’artistes de Mallorca. L’oferta de restauració és molt rica i variada.

Comprar mentre es realitza un itinerari històric pels fonaments de la ciutat i el comerç és una altra de les alternatives (plaça de Cort - carrer de Colom – carrer de l’Argenteria – plaça de Sant Francesc - plaça de Llorenç Bisbal - passeig per l’Artesania - pla-ça de Salvador Coll - via del Sindicat - Porta de Sant Antoni). Joies úniques, roba o l’artesania de l’illa, com per exemple el siurell (peça figurativa d’argila), la roba de llengües (tela típica mallor-quina), peces de vidre bufat, etcètera són alguns dels productes que es poden adquirir en aquesta zona.

Deixar-se dur i perdre’s pels carrerons de la plaça de Cort, carrer de Jaume II, carrer de Sant Domingo, carrer de Sant Nicolau, car-rer de Pelaires, passeig del Born, carrer delsApuntadors, plaça de la Llotja, avinguda d’Antoni Maura i plaça de la Reina té com a recompensa trobar els articles més selectes que us pugueu ima-ginar. Així, aquesta zona és especialment recomanada per a les persones que vulguin sorprendre amb un regal únic.

Avinguda Jaume III.



18. MERCATS De dilluns a dissabte, a diferents zones de la ciutat i voltants, us convidem a visitar els mercats de l’Olivar, Pere Garau, Santa Ca-talina, Llevant i Camp Redó, en què podeu comprar des del millor peix de l’illa fins als productes típics i autòctons de les terres mallorquines. Alguns d’aquests mercats organitzen activitats de show cooking, tallers... durant tot l’any. Altres mercats dels vol-tants són el del Coll d’en Rabassa, Son Roca, l’Arenal, Can Pastilla i Son Ferriol. Cada dissabte a les avingudes de Palma s’instal·la el mercat d’encants en què trobareu una gran varietat d’articles.

Del 15 de maig al 15 d’octubreDiàriament, mercat artesanal a Las Maravillas (Platja de Palma) (de 20 a 24 h).

Durant els mesos d’agost i setembre i durant la Setmana Santa Diàriament, mercat d’artesans a la plaça Major (de 10 a 14 h).

Del 15 de maig al 15 d’octubreMercat Artesanal en el passeig Sagrera (de 19 a 24h)

Del 16 de desembre al 5 de generMercat d’artesans a la plaça Major (de 10 a 20 h).

Carrer Jaume II.



19. OFERTA HOTELERA

Palma, com a ciutat turística, compta amb una varietat d’es-tabliments hotelers que comprèn des d’edificis emblemàtics adaptats per desenvolupar l’activitat d’allotjaments fins als ho-tels de ciutat tradicionals de les marques mundials principals.

Tots els establiments ubicats a la ciutat de Palma compten amb serveis de primera i estan adaptats a les necessitats dels dis-tints segments de turistes. Instal·lacions de salut i spas, wifi a totes les instal·lacions, centres de reunions, etc. són alguns dels serveis que podeu trobar als establiments de la ciutat de Palma.

La planta hotelera es caracteritza per la bona relació qualitat preu i predominen els establiments de 4 i 5 estrelles enfront de la resta de categories. Les zones hoteleres que podem trobar a la ciutat són diferents: centre històric, Passeig Marítim, Son Ar-madams, Bonanova, Cala Major i Portitxol; aquesta darrera zona davant les platges urbanes de la ciutat de Palma.

A 4 km de la ciutat s’estén una àmplia oferta hotelera de més de 40.000 places d’hotels especialitzats en el turisme de vacan-ces. És la platja de la ciutat de Palma que alberga aquesta oferta complementària al producte urbà que es pot trobar al cor de la ciutat.

+ INFOTaula de serveis dels hotels de Palma. Pàgina 67.

+ INFOwww.visit-palma.comwww.playadepalma.net

Foto: Eduard Miralles.



Hotel Categoria SALA REUNIONS SPA PISCINA WIFI

AC Ciutat de Palma 4 2 *

Abelux 2 *

Almudaina 3 2 *

Amic Horizonte 2 5 * *

Arabella Sheraton 5 1 * * *

Araxa 3 3 * * *

Armadams 4 2 * * *

Augusta 3 1 * *

Azul Playa Urban Sea Hotel 2 *

Born 2 *

Castillo Hotel Son Vida 5 6 * * *

Ciutat Jardí 4 1 * *

Continental 4 3 *

Convent de la Missió 4 1 *

Costa Azul 3 1 * *

Dalí 3 1 * *

Dalt Murada 4 *

Gran Meliá Victoria 5 11 * *

Hesperia Ciutat de Mallorca 4 3 * *

HM Jaime III 4 1 * *

Marina Luz 4 2 * *

Isla de Mallorca 4 4 * * *

Meliá Palas Atenea 4 18 * * *

Mirador 4 2 * * *

Misión de San Miguel 4 4 *

Nixe Palace 5 6 * * *

Palacio Avenida 4 3 *

Palacio Ca Sa Galesa 5 7 * * *

Palladium 3 2 * *

Portixol 4 1 * * *

Portofino Urban Sea Hotel 2 * *

Puro 4 2 * *

San Lorenzo 4 * *

Santa Clara Urban Hotel & SpA 4 1 * *

Saratoga 4 4 * * *

Tres 4 1 * *

Tryp Bellver 4 10 * *

Tryp Bosque 3 3 * *

Tryp Palma 4 2 * * *

Valparaiso Palace 5 9 * * *

Zurbarán 3 *

TAULA DE SERVEIS DELS HOTELS DE PALMA

Font: Asociación Hotelera de Palma de Mallorca.



20. OFERTA RESTAURACIÓ

L’oferta de restauració de Palma és extraordinària, tant per la gran varietat com per la qualitat. Al llarg de la història aques-ta ciutat sempre ha acollit nombroses cultures, que han deixat les seves riqueses en forma de llegat. La gastronomia és una de les beneficiades principals d’aquest fet; així a Palma es poden degustar pràcticament tots els menjars del món sense renun-ciar als sabors més autèntics. A més d’una àmplia gamma de restaurants de cuina internacional, Palma compta amb nombro-sos establiments de menjar típic mallorquí. La gastronomia s’ha convertit en un atractiu més per als turistes, per això, us convi-dem a descobrir els millors plats que ofereixen els restaurants de la ciutat.

Centre històricGràcies a les grans dimensions, el centre històric de Palma acull un gran nombre de restaurants, bars i cafeteries i garanteix així una oferta gastronòmica molt variada. Sense sortir del centre històric es pot menjar en un restaurant fashion o tradicional; així com es pot elegir entre cuina mallorquina, nacional o internaci-onal.

La Llotja - Born - Porta de Santa CatalinaLa zona de la Llotja-Born-Porta de Santa Catalina està molt de moda. A la plaça de la Llotja abunden les pizzeries, les tasques basques i la cuina marinera. En el passeig del Born es pot de-gustar una gran varietat de cuina mediterrània. En els carrers de Sant Feliu i dels Apuntadors es troben restaurants de cuina vegetariana, internacional, francesa, mallorquina, mediterrània, tapes i racions.

Passeig MarítimEl Passeig Marítim és una de les zones més cosmopolites de la capital balear en què es pot trobar la gastronomia típica de qual-sevol zona del món: cuina xinesa, japonesa, hindú, mexicana, ita-

liana, d’autor i, com no podia ser d’altra manera, mediterrània.

Passeig de Mallorca - Jaume IIIEl passeig de Mallorca-Jaume III és la zona de negocis i de com-pres per excel·lència de Palma. Per això compta amb una àmplia varietat de restaurants en què es pot degustar menjar mediter-rani, internacional, basc, espanyol, mallorquí, xinès i italià. Tam-bé abunden els rostidors i la cuina de mercat.

Santa Catalina - Plaça del ProgrésUna altra de les zones que han experimentat un ressorgiment espectacular en els darrers temps és la de Santa Catalina-Plaça del Progrés. La gran varietat n’és una de les característiques principals: tapes, pa amb oli, cuina argentina, italiana, mallor-quina, asturiana, japonesa, africana, mexicana, vietnamita, me-diterrània, vegetariana i carns són només alguns exemples.

Mercat de l’OlivarCom no podia ser d’altra manera, el Mercat de l’Olivar és la zona per excel·lència per poder gaudir de la cuina de mercat i de les especialitats mediterrànies. No obstant això, també hi ha nom-brosos restaurants en què es poden degustar pizzes, ensalades, hamburgueses, kebab, entrepans, així com tapes i broquetes.

Es Molinar – PortitxolEl millor peix de Palma es pot degustar a la zona d’Es Molinar-Portitxol. Peixos i mariscs ben frescs, així com calderetes i arros-sos faran les delícies, fins i tot, dels paladars més sibarites. Tot això en una terrassa des de la qual contemplar la Badia de Palma i gaudir de la brisa marinera. El menjar andalús també ocupa un lloc important en aquesta zona de la capital balear, exactament al carrer del Capità Ramonell Boix.

Ciutat JardíLes marisqueries més exquisides de la capital balear es troben a Ciutat Jardí. Peixos i mariscs frescs, així com plats de la cuina mediterrània, mallorquina i arrossaries, sense oblidar els plats més sofisticats, faran les delícies dels comensals. Tot això, mentre gaudiu d’un entorn inigualable i d’unes visites incom-



parables.

GènovaLa cuina mallorquina més autèntica es pot degustar a Gènova, una barriada ubicada a la part posterior de la muntanya del Cas-tell de Bellver. Les persones amants de la bona taula i a qui agra-di la carn tenen aquí una cita ineludible. No obstant això, l’ofer-ta gastronòmica és molt àmplia i variada i també compta amb restaurants internacionals, entre els quals destaquen el menjar escandinau i el colombià.

Restaurants amb espectacleEls restaurants i sales de festes de la ciutat faran que gaudiu d’un sopar exquisit mentre un esplèndid elenc d’artistes, shows i grans sorpreses us sedueixen amb les seves propostes diferents

21. CENTRES D’OCI

L’estada a Palma sempre és amena gràcies a les nombroses acti-vitats i llocs d’oci que hi ha, dirigides a tot tipus de públic. Diver-sió assegurada per a tota la família ja sigui en els parcs aquàtics com en els diferents centres d’oci.

Al centre d’oci Porto Pi tenim on triar entre una gran varietat de botigues, perruqueries, agències de viatges, salons de bellesa, gimnàs, sala de bitlles, restaurants, bars i sales de cinema.

Una oferta similar amb sales de cinema, jocs, restaurants i gim-nàs, la trobem a Ocimax (www.ocimax.com).

El Poble Espanyol és una altra de les visites que es poden realitzar a Palma. Sense sortir de l’illa es poden contemplar les reproducci-ons arquitectòniques dels monuments més representatius d’Es-panya, com ara l’Alhambra de Granada, la Puerta de Bisagra de Toledo, l’Ermita de San Antonio de la Florida de Madrid, la Torre de Santa Catalina de València o el Cristo de los Faroles de Còrdova. Tot el conjunt representa un poble en què no manquen les boti-

gues, els bars i restaurants (www.congress-palace-palma.com).

Ens endinsem en el magnífic món del mar i descobrim un sens fi d’espècies que viuen a diferents hàbitats i ecosistemes ma-rins. Palma Aquàrium, el primer parc temàtic de les Illes Balears, us convida a descobrir el magnífic món submarí a través dels segles. Taurons, morenes, ratlles, estrelles de mar, tortugues, cavallets de mar, multitud d’algues, vegetals marins gegants, una jungla en miniatura… un total de 8.000 exemplars de 700 espècies diferents que viuen en cinc milions de litres d’aigua de mar. Un parc marí que recrea els hàbitats i els ecosistemes de mars i oceans.

22. PALMA DE NIT

Palma podria ostentar perfectament el títol de ciutat de la diver-sió, ja que compta amb una oferta d’oci nocturn molt àmplia. Per comprovar-ho n’hi ha prou amb fer una volta pel Passeig Marí-tim, ple de festa pràcticament durant totes les nits de l’any. Dis-coteques de renom internacional com Tito’s o Abraxas atreuen per si mateixes els turistes. Les persones que desitgin un ambi-ent festiu però més tranquil poden triar entre innombrables es-tabliments sense haver de sortir del Passeig Marítim. La música i l’entreteniment es combinen en belles terrasses, en les quals prendre una copa en el marc inigualable de la badia de Palma. En aquest sentit, cal destacar el Capuccino, un dels locals amb més tradició de Palma; i al costat es troba el Hard Rock Cafe. El Divino Mallorca s’ha convertit en una de les sensacions de les nits de la ciutat, en què el glamur està garantit. Un dels llocs de referència dels darrers temps a l’illa és el Cultura Club, al costat de l’hotel Palas Atenea, en què es programen nombrosos concerts.

Sense deixar el Passeig Marítim, una altra zona de terrasses amb un encant especial és la situada a la Dàrsena de Can Barbarà. Allà es troba el Woody Mare, un local en què es pot sopar; just al costat hi ha el Ganesh. A només uns vint metres, hi ha el Garito o 113 The Club. En tots els casos, l’ambient no pot ser millor ja que

Son Amar.



es tracta d’una zona apartada uns metres del Passeig Marítim i l’encant és molt especial, atès que està protegida del mar lliure i compta amb petites embarcacions i un empedrat a totes les zones, que aporta qualitat a l’entorn.

Una altra zona d’oci nocturn és la propera al Castell de Bellver. Just a la faldilla del pujol està la Terrassa Hostal Corona. Aquest establiment té una terrassa jardí en què es pot menjar o prendre una copa acompanyada de música chill out.

Si seguim pel mar però ens traslladem a Cala Estància, al cos-tat de l’aeroport trobem el Puro Beach. Es tracta d’un local que destaca pel color blanc. Gaudir de les postes de sol des del Puro Beach suposa una experiència gratificant, ideal per relaxar-se després d’un dia d’intens treball.

Els aficionats a la música en viu també trobaran a Palma el lloc ideal. Per citar un exemple, la Sala Assaig s’ha convertit en l’es-cenari d’artistes de renom.

Els amants del jazz estan d’enhorabona ja que trobaran a Pal-ma un paradís. Un dels espais de la ciutat que es dediquen al jazz és el Blue Jazz Club, situat a la setena planta de l’hotel Sa-ratoga, just a l’avinguda de Jaume III. Aquest local ofereix ac-tuacions cada dijous de 22 a 24 h i els divendres i dissabtes de 23 a 1 de la matinada. El jazz impregna tots els racons del Blue Jazz Club, que té vistes a la badia de Palma i capacitat per a 150 espectadors. Aquest local també serveix menjar cada dia a partir de les 21 h.

Una altra recomanació és el Jazz Voyeur Club, que ofereix mú-sica en directe gairebé totes les nits. Aquesta sala està en ple cor de la capital de balear, concretament a La Llotja de Palma, al carrer dels Apuntadors. L’objectiu d’aquest club de jazz no no-més és delectar-nos amb música en directe, sinó anar més enllà i fusionar la música, l’ambientació, la fotografia i, fins i tot, la gastronomia.

Sense deixar la senda de les sales temàtiques que tenen a veure amb el jazz, el Bluesville Bar ocupa un lloc important en aquesta llista. Es tracta d’un local que ofereix música en directe gairebé diàriament des del mes de març de 1994. Així, més de quinze anys de tradició avalen el Bluesville Bar, que té la seu al carrer de

la Mà del Moro. En total, hi ha més de quaranta grups que actuen mes a mes. Tot i que el blues és molt important en aquest bar, el jazz també hi ocupa un lloc significatiu.

Altres locals dedicats a la música en directe deixen un espai important als concerts de jazz. Destaquen el Guiness House del Parc de la Mar o la Posada de Bellver.

Garito Café.

Blue Jazz Club.

Sala Assaig.

PuroBeach.

EsportPALMAMediterrània Meeting Point

EsportPALMAMediterrània Meeting Point

E. Esport ........................................................... 71

23. PRÀCTIQUES ESPORTIVES ............................ 73

Nàutica

Golf

Futbol

Tennis

Pàdel

Bàsquet. Voleibol. Futbol sala i handbol

Natació. Atletisme. Ciclisme

Cicloturisme

24. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES ..................... 78

25. ICONES DE L’ESPORT .................................... 80

26. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS ...................... 82



E S P O R T

Palma és una ciutat que viu intensament l’esport. Aficionats i professionals del futbol, bàsquet, atletisme, golf, ciclisme, mo-tor, hípica, tennis, pàdel, natació, vela i altres pràctiques del món nàutic, com el surf i el windsurf, poden gaudir els 365 dies de l’any d’una infinitat de modalitats esportives.

L’Institut Municipal de l’Esport a Palma gestiona instal·lacions en les quals practicar tot tipus d’esport, des de natació, patinat-ge, pàdel, tennis, rugby, gimnàstica rítmica, karate, tai-txi, es-grima, waterpolo, piragüisme, ioga, etcètera. Podeu triar entre les instal·lacions del Poliesportiu Germans Escalas; Piscines de Son Hugo; Palau Municipal d’Esports de Son Moix; Poliesportiu S’Estel; poliesportius Toni Servera, Rudy Fernández (Gènova-Sant Agustí); Xavi Torres (Sant Jordi), i Son Roca, indistintament.

Un gran nombre de clubs esportius, perfectament equipats amb els millors materials i amb unes instal·lacions de qualitat, com-pleten el món esportiu de la ciutat. El Real Club Náutico de Pal-ma, Club de Mar, Club d’Activitats Aquàtiques i Subaquàtiques de Mallorca, Club de Natació de Palma de Mallorca, Club Nàutic del Portitxol, Escola Nacional de Vela de Calanova, Club de Tenis Playa de Palma, Club d’Atletisme Palma, Club Baloncesto La Salle Palma, Club Ciclisme Palma de Mallorca, Reial Club Esportiu Ma-llorca i Club Natació Palma de Mallorca.

La Federació Balear d’Esports per a Persones amb Discapacitat (FEBED) (www.febed.es) organitza també accions adaptades per a persones amb discapacitats físiques, en totes les seves moda-litats, nivells o graus, i promociona l’activitat física i esportiva en qualsevol vessant. Entre aquestes accions podem destacar: l’atletisme, el bàsquet, el ciclisme, la natació, la motonàutica, les escuderies d’automobilisme, etc.

La Penya Ciclista Palma de Mallorca i la Penya RCD Mallorca par-ticipen anualment en tot tipus de proves organitzades a les Illes, a més de realitzar desplaçaments a la península o a l’estranger per participar en proves del calendari internacional. (www.rcdmallorca.es)

23.PRÀCTIQUS ESPORTIVES

NÀUTICAMallorca és coneguda a nivell mundial gràcies a les competici-ons nàutiques que, any darrere any, se celebren a les costes. El famós vent de ‘l’embat’ fa de la badia de Palma un lloc privilegiat per als amants dels esports relacionats amb el mar. Amb l’arri-bada de la primavera i el bon temps comencen les primeres re-gates del calendari anual i durant els mesos d’estiu es donen cita algunes de les competicions més importants d’aquest esport. Palma es converteix així en punt de trobada dels aficionats al món de la vela. Val la pena, per tant, acostar-se durant aquests mesos al Real Club Náutico de Palma i al Dic de l’Oest per gaudir de tot un espectacle nàutic, com és el de les regates.

El Real Club Náutico de Palma organitza més de trenta regates durant l’any, repartides en professionals, amateurs i infantils. Cal destacar les quatre grans regates del Club, com ara la Copa del Rei, la Hublot PalmaVela, el Princesa Sofia i el Trofeu Ciutat de Palma.

La regata més participativa i internacional d’Espanya, el Trofeu SAR Princesa Sofia-MAPFRE, té lloc a la fi de març en aigües de la badia de Palma.

TUI Marató.

Esport



E S P O R T

Més de vint anys avalen el gran suport que Breitling ha donat a l’apassionant món de la vela de competició de creuer d’alt nivell. Convertida en un referent en el calendari nàutic internacional, la regata Breitling obre la temporada de regates a Balears a la fi de juliol a Port Portals.

Sens dubte, la més esperada tant pels mateixos competidors com pels aficionats, ja que reuneix cada any la Família Reial, és la Copa del Rei Audi-Mapfre entre final de juliol i principi d’agost.

Conèixer l’apassionant món dels vaixells de rèpliques, com els d’època (botats fins al 31 de desembre de 1949) i els clàssics (botats entre l’1 de gener de 1950 i el 31 de desembre de 1975) és possible gràcies a la trobada internacional de vaixells d’època

que es donen cita a la badia de Palma, a la tradicional i coneguda Copa SAR Don Juan de Borbón que té lloc a la segona quinzena del mes d’agost.

Els clubs nàutics i les marines de la capital balear poden presu-mir de tenir els primers nivells de certificació mundial. En aquest sentit, poden acollir vaixells de més de seixanta metres d’eslora, per ser mantinguts i reparats en els molls. Precisament, Palma compta amb una indústria nàutica potent, en què treballen pro-fessionals molt ben formats, que ofereixen uns serveis de pri-mer nivell. En concret, la capital de les Illes Balears compta amb més de 103.000 metres quadrats de superfície de varadors i s’ha convertit en un dels centres de reparació d’embarcacions més importants del Mediterrani. Té gairebé 3.600 amarraments, dels quals 1.200 són gestionats de forma directa per l’Autoritat Por-tuària de Balears, mentre que 2.400 són de gestió indirecta.

En total, Palma compta amb nou clubs nàutics i ports esportius: l’Escola Nacional de Vela de Calanova, el Club de Mar, Pantalán del Mediterráneo, Marina Port de Mallorca, Real Club Náutico de Palma, Club Nàutic Portitxol, Club Marítimo Molinar de Levan-te, Club Nàutic Cala Gamba i el Club Marítim San Antonio de la Playa. A aquesta llista cal afegir el Port de Palma i els clubs nàu-tics i ports esportius de la seva àrea metropolitana.El turisme nàutic atreu cada vegada més persones a la capital balear. Per això, hi ha nombroses empreses destinades al lloguer i venda d’embarcacions, d’excursions i d’esports nàutics. Les es-coles de nàutica en què es poden obtenir les titulacions oficials i s’imparteixen els cursets estan en auge.

Regata Princesa Sofia.

Real Club Nàutic de Palma.



E S P O R T

Com a mostra de la importància que el sector nàutic té a Pal-ma, cada any s’organitza el Saló Nàutic Internacional de Palma. Aquest esdeveniment gaudeix d’un gran prestigi internacional i és considerada la fira nàutica més important del Mediterrani.Les aigües de Palma també són ideals per a altres esports nàu-tics com ara el kitesurf, el windsurf o els relacionats amb les mo-tos d’aigua.

Les Illes Balears, especialment Palma, són capdavanteres en el sector nàutic a l’àmbit nacional i un punt de referència en el Me-diterrani. Tot això és possible gràcies a les infraestructures, tant nàutiques com hoteleres, a l’oferta de restauració, així com a la bellesa de l’entorn i a les condicions meteorològiques, que per-meten realitzar esports nàutics, pràcticament durant tot l’any. Sense oblidar que Palma es troba a poc més de dues hores de les principals ciutats europees.

Foto: SXC.

GOLFUn clima suau i paisatges de gran bellesa són condicions natu-rals que juntament amb unes instal·lacions hoteleres immillo-rables fan de Mallorca un lloc ideal per a la pràctica del golf. La calma i la tranquil·litat de la major de les Illes Balears formen el complement més adequat per als qui cerquen en l’esport del golf la relaxació i el plaer d’uns dies al marge de l’activitat habitual.

Mallorca compta amb més d’una vintena de camps de golf, la majoria de 18 clots, repartits per tota l’illa, especialment a prop de les principals zones residencials i turístiques, de Palma i d’Ar-tà. Els clubs de golf de Mallorca romanen oberts tot l’any, sense interrupcions i ofereixen preus raonables tot l’any.

Palma és una de les zones de l’illa amb una oferta major i més variada en camps de golf: Golf Son Vida, Golf Son Muntaner, Son Gual Golf, Son Quint i Es Puntiró.

En els municipis dels voltants de Llucmajor, Bunyola i Calvià, també podem trobar una oferta de golf qualificada: Golf Son An-tem, Golf Maioris, Golf Son Termens i Real Golf de Bendinat hi estan ubicats.

El Golf Son Vida pot presumir de ser un dels més bonics de tot Ma-llorca. Dissenyat en grans espais, cada carrer ofereix vistes impres-sionants de la naturalesa i de la badia de Palma. Es troba situat a la urbanització de Son Vida, en què els aficionats al golf podran gaudir d’aquest esport en els 18 clots. El Golf Son Vida compta en les se-ves instal·lacions amb el Club House que disposa de restaurant, Pro Shop i salons per a reunir-se, putting green i pitching àrea.

Per la seva banda, al Golf Son Muntaner, també situat a la urba-nització de Son Vida, trobem 18 clots, i les seves instal·lacions disposen de: club house amb restaurant, Pro Shop, putting green i pitching àrea, driving range i 3 clots de pràctica.

Son Quint és el tercer dels camps de golf de Arabella Golf & Spa Resort Mallorca, que juntament amb el de Son Vida i Son Muntaner completa la oferta del grup a l’illa.

El Club de Golf de Son Gual, amb 18 clots, està a la carretera Palma-Manacor en el quilòmetre 11,5. Es tracta d’un dels camps de golf de més recent creació; en concret, va ser inaugurat a l’any 2008.

El Golf Park Puntiró està situat en una zona privilegiada de Mallor-ca: a només 9 km. De Palma en un dels llocs més tranquils de la illa. La finca de 66 hectàrees està localitzada a “S’Estanyol” de Puntiró. És un camp de 18 clots.

El Golf Son Antem, a la carretera de Manacor quilòmetre 19, dispo-sa de 18 clots i es divideix en dues parts: l’est i l’oest.

El Golf Maioris està a la carretera del Cap Blanc, en el quilòmetre 7, Llucmajor. Les seves instal·lacions també tenen 18 clots.

El Golf Son Termes es troba en la carretera de s’Esglaieta qui-lòmetre 10, i com la resta dels camps de golf que es troben als voltants de Palma, posseeix 18 clots.



E S P O R T

Un altre dels camps de golf que es troben als voltants de la capi-tal balear és el Real Golf de Bendinat, situat a Campoamor s/n. Pertany al terme municipal de Calvià i també posa a disposició dels aficionats al golf un total de 18 clots.

En els darrers anys, les bones condicions climàtiques i econòmi-ques de la illa han fet que proliferin els campionats de golf, tant oficials com d’empreses i clubs.

Entre els productes turístics que ofereix la Conselleria de Turis-me i Treball, conjuntament amb l’Associació Hotelera de Palma, es troba el projecte ‘Palma Urban Golf’, mitjançant el qual una diversitat d’hotels ofereix la possibilitat de jugar al golf. La com-binació City & Golf pretén posicionar l’illa entre els selectes llocs en què els jugadors d’aquest esport assisteixen a tornejos i es-deveniments esportius.

Golf Son Vida.

Golf Son Gual.

Golf Puntiró.

Golf Son Antem.

Golf Son Termens.



E S P O R T

FUTBOLUn dels esports estrella a Palma és el futbol. La ciutat més gran de les Illes compta amb nombroses instal·lacions esportives que tenen en el seu interior camps de Futbol 7, la pràctica fut-bolística que més agrada a tots aquells que no competeixen professionalment. Són moltes les lligues de Futbol 7 que es dis-puten any darrere any a Palma. A diferència d’altres ciutats, la capital balear pot presumir que tots els seus camps són d’her-ba artificial, un factor clau per augmentar el nivell de goig dels jugadors.

TENNISEl tennis gaudeix de gran popularitat a Palma. Són molts els que volen emular els fabulosos cops de dos ‘cracks’ d’aquest esport com Rafa Nadal i Carles Moyá, tot dos mallorquins. Així, són nombroses les pistes de tennis que hi ha a Palma i que poden llogar-se per un preu més que raonable.

PÀDEL El pàdel és una de les pràctiques més sol·licitades del moment, que guanya adeptes setmana darrere setmana. Qualificat fa uns anys com un esport per a rics, el temps ha derrocat aquest mite i el pàdel s’ha convertit en un hobby de masses. Palma té diversos centres que es dediquen únicament i exclusivament al lloguer de pistes de pàdel.

BÀSQUET. VOLEIBOL. FUTBOL SALA I HANDBOL El bàsquet és un altre esport molt present a les instal·lacions esportives de Palma. Moltes pistes cobertes permeten als juga-dors disputar partits sobre la típica pista de fusta de bàsquet i també en pistes a l’aire lliure. Unes pistes que són, en gran part, polivalents i poden convertir-se en pistes de voleibol, un altre esport d’arrelament a Palma. No obtant això, aquesta ciutat té dos equips, tant el femení com el masculí, a la part alta de la taula de les màximes categories. Es tracta de l’Oxidoc Palma i el Palma Volei, respectivament. Però a més de convertir-se en pis-tes de voleibol, les pistes polivalents també poden ser l’escenari d’altres dos esports amb força. Són el futbol sala i l’handbol. El primer té un gran nombre d’aficionats i el segon, malgrat no ser un esport de masses, té una gran presència a instal·lacions com el pavelló Rudy Fernández, situat a Sant Agustí.

NATACIÓ, ATLETISME I CICLISMELa ciutat mallorquina té una de les millors instal·lacions de na-tació, les piscines de Son Hugo. Aquí s’hi han desenvolupat nom-broses competicions nacionals i internacionals de primer nivell

(el Campionat d’Espanya Infantil de Natació d’Hivern, al mes d’abril de 2008, i la III Copa del Món CMAS de Natació amb Aletes, al mes de maig de 2008, entre d’altres).

I de l’aigua a l’asfalt perquè una altra pràctica molt arrelada a Palma és l’atletisme, que pot practicar-se tant a instal·lacions com al Prínceps d’Espanya o a zones exteriors com ara el carril destinat a aquesta activitat a la badia de Palma. Per acabar, el ciclisme també té molts seguidors a Palma. El ciclisme és una modalitat esportiva que té molta tradició a l’illa. Els carrils bici que s’obren a la capital balear fan que els amants del ciclisme puguin passejar per la ciutat i gaudir de pedalejar.

CICLOTURISMEEl cicloturisme és una altra de les alternatives que ofereix Palma per donar-se a conèixer i mostrar una altra visió de si mateixa als seus visitants. El clima i les bones infraestructures amb què compta la ciutat possibiliten que s’hagi convertit en una desti-nació especialment recomanada per als cicloturistes. Els ciclo-turistes tenen la possibilitat de passejar pel Passeig Marítim i pel centre de la ciutat o de realitzar algunes de les rutes ciclotu-rístiques que parteixen de Palma. Una de les rutes especialment recomanades és la que fa el recorregut Palma - Ciutat Jardí - Ca’n Pastilla - s’Arenal - Badia Gran - Campos. Es tracta d’una ruta lineal de dificultat mitjana la durada estimada de la qual és de dues hores. Durant els 53 quilòmetres es pot gaudir d’uns pai-satges inigualables.



E S P O R T

24. INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

L’Institut Municipal d’Esports (IME) de Palma disposa d’unes instal·lacions de primer nivell, que permeten als ciutadans prac-ticar esport en bones condicions i acollir esdeveniments espor-tius d’elit. Pel que fa a grans instal·lacions, l’IME compta amb el Palau Municipal d’Esports de Son Moix, el poliesportiu municipal Germans Escalas i els poliesportius Antoni Servera, s’Estel i Rudy Fernández.

El Palau Municipal d’Esports de Son Moix compta amb una pista poliesportiva interior, que va ser inaugurada al 1976 i té capaci-tat per a 5.892 persones. Les dimensions són de 40 x 20 metres i la pavimentació de pista de fusta; la il·luminació és artificial. Compta amb sis vestidors, cada un dels quals té capacitat per a 30 usuaris i unes mesures de 60 metres quadrats cada una. Les graderies tenen una capacitat per a 4.500 espectadors. Els esports que es practiquen en aquesta pista poliesportiva inte-rior són bàsquet, voleibol, handbol, futbol sala, hoquei patins, patinatge artístic, gimnàstica artística, gimnàstica rítmica i arts marcials. Les pistes cobertes també van ser inaugurades al 1976 i la il·luminació és artificial. En concret, té dues sales polivalents per a activitats físiques recreatives i esportives, quatre sales de ballet, una sala d’entrenaments de clubs i entitats esportives, una sala de psicomotricitat, una sala adequada per a l’aprenen-tatge i l’entrenament de gimnàstica artística i una sala de gim-nàstica rítmica. Els esports que es poden practicar a les pistes cobertes són aeròbic, ballet, gimnàstica de manteniment, rítmi-ca i artística, musculació i psicomotricitat.

Les piscines cobertes van ser inaugurades al 1976 i disposen de dos vasos. Les dimensions són de 50 x 21 metres i 24 x 21 me-tres. L’altre vas és de 21 x 10 metres. Tant els accessos a la pis-cina com als vasos estan adaptats per a persones amb discapa-citats físiques. Els esports que es poden practicar a les piscines cobertes són natació, waterpolo, natació sincronitzada i aqua-bic. Hi trobem també una infermeria d’urgència i deu vestidors de 30 metres quadrats, mentre que el vestidor per als àrbitres és de 15 metres quadrats.

L’estadi en què el RCD Mallorca disputa els partits des de l’any 1999 és l’Ono Estadi (antigament Son Moix), situat en el camí dels Reis, en el polígon industrial de Can Valero de Palma. Amb capacitat per a 23.142 espectadors i unes dimensions de 105 x 68 metres, l’estadi disposa d’una àmplia zona d’aparcaments.

La Ciutat Esportiva Antonio Asensio, complex esportiu del Reial Club Esportiu Mallorca, es troba als terrenys de Son Bibiloni, una finca situada en el terme municipal de Palma, en el quilòmetre 8 de la carretera que va cap a Sóller. En aquestes instal·lacions, equips com l’Inter de Milà, el Sevilla FC o la selecció alemanya de futbol han realitzat els entrenaments de pretemporada.

El velòdrom (pista d’atletisme) va ser inaugurat al 1987 i va so-frir reformes al 1999. Exactament, les dimensions són de 200 metres de corda; compta amb vuit carrers rectes de 60 metres. Les graderies tenen capacitat per a 1.600 espectadors. Els es-ports que s’hi poden practicar són atletisme i ciclisme en pista. El velòdrom també està equipat amb infermeria per a urgències i pista de petanca amb unes dimensions de 13,75 x 3,50 metres i paviment de terra natural.

El parc esportiu està equipat amb dues pistes poliesportives a l’aire lliure, sis pistes de tennis, un camp de futbol, quatre pistes de petanca, sis pistes de bàsquet, una de patinatge en línea i dues pistes d’handbol o futbol sala.

El poliesportiu municipal Germans Escalas compta amb una pis-ta poliesportiva coberta, amb unes dimensions de 46 x 28 me-tres, divisible en 3 espais de 27 x 15 metres; la pavimentació és sintètica Taraflex. La capacitat és de 11.383 persones. En total, disposa de tres equipacions de voleibol, quatre jocs de bàsquet i tres de bàdminton. Els esports que es poden practicar són vo-

Estadi de Son Moix. Ciutat Esportiva Antonio Asensio.

Poliesportiu Germans Escalas.



E S P O R T

leibol, bàsquet, bàdminton i esports de sala. Aquest poliesportiu està dotat de sis vestidors i dos més per a àrbitres. Les piscines cobertes tenen unes dimensions de 25 x 16,66 metres la més gran, mentre que la petita és de 16,66 x 50 metres. El carrer gran té la possibilitat de vuit carrils longitudinals i sis de competició; la petita té la possibilitat de cinc carrils. Hi ha un total de sis vestidors.

Al poliesportiu municipal Germans Escalas trobem sis sales co-bertes: gimnàs d’abonats I, gimnàs d’abonats II, taronja (sala po-livalent i spinning), blava (sala de tatami), verda (sala polivalent i de manteniment) i quatre pistes d’esgrima. El camp de futbol-11 va ser inaugurat al 1977 i la il·luminació és artificial (quatre tor-res i sis focus). Les dimensions són de 98,90 x 64,55 metres i la pavimentació és sobre gespa artificial. També disposa de gra-deries, marcador electrònic, equipament esportiu, un futbol-11 i dos futbol-7. El camp de futbol 7 va ser inaugurat al 1997; les dimensions són de 65 x 43 metres, té il·luminació artificial, ges-pa artificial i sistema de reg artificial.

El poliesportiu Antoni Servera té una piscina coberta, que va ser inaugurada al 2008; les dimensions són de 25 x 12,5 me-tres, amb una profunditat mínima de 1,10 metres i màxima de 2 metres i, en total, compta amb sis carrers. Està adaptada per a discapacitats, té dutxes exteriors, tres vestidors i dos per a monitors.

El gimnàs d’abonats, inaugurat al 1994, té una pista poliesporti-va coberta i unes dimensions de 45 x 27 metres, amb possibilitat de dividir-lo en tres espais; també té un espai multiesportiu. Les graderies tenen capacitat per a 400 espectadors. Quant al nom-

bre de vestidors, disposa de 6 per a usuaris i uns altres 6 per a àrbitres. La capacitat del poliesportiu Antoni Servera és de 7.478 usuaris. Aquí es realitzen cursos de natació infantil, natació d’adults, natació correctiva, pre i postpart, aquagym, handbol, bàsquet, gimnàstica rítmica i activitat física escolar.

El poliesportiu s’Estel té una piscina coberta de 25 x 12,5 metres, una profunditat mínima de 1,50 i màxima de 2,20 metres i sis carrers. Per la seva banda, les graderies tenen capacitat per a 116 persones a l’aforament de la planta baixa i per a 181 en el primer pis. Hi ha tres dutxes exteriors, tres vestidors i un per a monitors. La pista poliesportiva coberta té unes dimensions de 27 x 15 metres, amb possibilitat de dividir-se en dos espais. Les graderies tenen capacitat per a unes 300 persones. També disposa de dos vestidors i un per a l’àrbitre. En total, el polies-portiu s’Estel té capacitat per a 3.777 persones. S’hi poden re-alitzar cursos de natació, ioga, pilates, natació correctiva, pre i postpart, programa lliure d’activitats dirigides, aquagym, GAP (tonificació de glutis, abdominals i cames), manteniment. CFG (Condicionament Físic General), ciclisme indoor, estiraments, bàsquet, natació i voleibol.

El poliesportiu de Sant Agustí o Rudy Fernández disposa d’una piscina coberta de 25 x 12,5 metres, una profunditat mínima de 1,50 metres i màxima de 2,20 metres, així com 7 carrers. Està adaptada per a discapacitats; té dues dutxes exteriors, tres ves-tidors i un altre per a monitors.

La pista poliesportiva coberta té unes dimensions de 40 x 20 metres. L’equipament esportiu consta de pals de voleibol, tres jocs de canastra de bàsquet i porteries d’handbol i futbol sala.

De dalt a baix, poliesportiu Germans Escalas. De dalt a baix, poliesportiu Antoni Servera.



E S P O R T

També té quatre vestidors i uns altres quatre per a àrbitres i mo-nitors. Pel que fa a les sales, n’hi ha dues: una per a activitats dirigides de 180 metres i un gimnàs de màquines de 180 metres quadrats. També disposa de dos vestidors. El camp de futbol té unes dimensions de 88 x 44 metres, gespa artificial i sistema de reg artificial. Està equipat amb un futbol-11 i un futbol-7, quatre vestidors i un per a l’àrbitre.

El poliesportiu de Sant Agustí té capacitat per a prop de 4.241 usuaris. Està habilitat per realitzar handbol, bàsquet, voleibol, bàdminton, futbol sala, activitats aquàtiques, futbol i futbol 7.

Els amants de la natació tenen en què triar, entre les instal-lacions de les Piscines Municipals de Son Hugo, la piscina Son Roca i la piscina Sant Jordi.

L’Institut Municipal d’Esports (IME) també compta amb pave-llons, poliesportius, pistes descobertes, camps de futbol, així com amb instal·lacions esportives que tenen conveni amb l’IME.

Altres instal·lacions municipals de la ciutat són les del Govern dels Illes Balears, com el Poliesportiu Prínceps d’Espanya situat al polígon de Son Castelló i l’Escola de Vela Calanova, situada a l’avinguda de Joan Miró.

Pertanyen al Consell de Mallorca el Poliesportiu Sant Ferran, al camí de Ca l’Ardiaca 5, i l’Hipòdrom de Son Pardo, a la carretera de Sóller, km 3,5.

Tennis, pàdel, aeròbic, fitness, natació, waterpolo, futbol… són algunes de les activitats que es poden realitzar en el campus es-portiu de la Universitat de les Illes Balears.

Altres instal·lacions que trobem a la ciutat són el Velòdrom Pal-ma Arena que és obra de l’arquitecte holandès Sander Douma, un recinte de 90.000 metres quadrats amb capacitat per a 4.500 espectadors i una pista de 250 metres quadrats en què va tenir lloc el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista 2007; la ‘Batalla de les Superfícies’ al mateix any entre els dos millors tennistes del món: Rafa Nadal i Roger Federer i l’Eurobàsquet 2007.

L’equip Atlètic Balears utilitza per jugar els partits oficials l’Esta-di Balear, situat al districte de Llevant de la ciutat.

Cal destacar que existeixen multitud d’instal·lacions privades que alberguen pistes de tennis i pàdel, des de centres esportius fins a hotels.

25. ICONES DE L’ESPORTMallorca és una de les regions d’Espanya que té més esportistes de primer nivell per metre quadrat. Ja fa molts anys, ciclistes com Guillem Timoner duien l’esport illenc al punt més alt. Aquest ci-clista de Felanitx va ser sis vegades campió del món en pista a les dècades dels cinquanta i seixanta. Timoner va guanyar tres cam-pionats d’Espanya de mig fons. Quan Timoner guanyava aquests títols era estrany que un mallorquí estigués al lloc més alt. No obs-tant això, actualment Mallorca és sinònim de bressol de campi-ons. Sense deixar el ciclisme, Joan Llaneras és l’esportista olímpic espanyol amb més medalles juntament amb la tennista Arantxa

Poliesportiu Sant Agustí.

Instal·lacions de Son Hugo.

Piscines de Son Roca.

Instal·lacions de Son Hugo.



E S P O R T

Sánchez Vicario i el piragüista David Cal. A més, Llaneras és el mi-llor ciclista en pista espanyol de tots els temps ja que acumula set títols mundials. Altres ciclistes mallorquins molt premiats són Miquel Alzamora o Toni Tauler. A la categoria femenina també hi ha hagut molts èxits i tots han estat de la ciclista de Sant Llorenç, Marga Fullana, que ha guanyat cinc campionats del món en bici-cleta de muntanya.

En tennis, Rafa Nadal és el màxim exponent del tennis espanyol. Número 1 durant gairebé un any, el manacorí passeja a cada tor-neig el nom de Mallorca. Abans, Carles Moyá va fer el mateix i al 1999 va ser el primer espanyol que fou número 1 de l’ATP. En ca-tegoria femenina destaca la tennista de Cala Millor Núria Llagos-tera, que al 2009 es va convertir en la primera tennista illenca a aixecar una Copa Màsters, en aquest cas va ser en la disciplina de dobles.

En futbol, els jugadors de Palma “Chichi” Soler i Gabi Vidal feien

història al 1992 quan es penjaren la medalla d’or en els Jocs Olím-pics de Barcelona. Avui en dia, són molts els futbolistes mallor-quins a Primera Divisió. Jugadors com Miquel Àngel Moyà, Víctor Casadesús, Iván Ramis, Tuni, Rafel Sastre i Pep Lluís Martí repre-senten Mallorca a la Primera Divisió. Martí és el jugador mallorquí en actiu que té més títols, ja que va formar part del millor Sevilla de la història i acumula dues Copes de la UEFA, una Supercopa d’Europa i una Copa del Rei. Tot i així, encara està a certa distància dels nombrosos títols que va guanyar el millor futbolista mallorquí de la història: Miquel Àngel Nadal.

Altres esports amb campions mallorquins són el motociclisme o el bàsquet. El primer té a Jorge Lorenzo com a gran representant. L’esportista de Palma s’ha proclamat al 2009 subcampió de Moto GP, la màxima categoria del motociclisme mundial. Abans, Jorge Lorenzo va aixecar dos títols de 250 centímetres cúbics al 2006 i al 2007. En el cas del bàsquet, Rudy Fernández, de Palma, ha format part de la generació d’or del bàsquet nacional. Al 2009 Fernández

Rafa Nadal.

Rudy Fernández. Xavi Torres. Foto: Teresa Ayuga.



E S P O R T

va guanyar l’Europeu de Polònia; al 2008 es va penjar la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Pequín, i al 2006 va guanyar el Campionat del Món de Japó. Tres grans gestes que li han servit per triomfar a la millor competició del bàsquet mundial, l’NBA, en què defensa els interessos dels Portland Trail Blazers. Rudy ha superat el llistó que va col·locar Rafael Rullán, que en els anys se-tanta i vuitanta va guanyar 14 lligues espanyoles amb la secció de bàsquet del Reial Madrid. Rullán també va guanyar tres copes europees.

Però els esportistes mallorquins de primer nivell no s’acaben aquí. En taekwondo cal ressaltar a Brigitte Yagüe, que amb tres mundi-als i quatre europeus és l’espanyola més premiada en aquesta dis-ciplina. Una altra dona que és sinònim de triomf és Elena Gómez, que al 2002 va ser la primera gimnasta mallorquina en penjar-se una medalla d’or en un Mundial.

Mallorca té molts campions relacionats amb els esports d’aigua. Els èxits nacionals i internacionals de Rafel Escalas a les dècades dels setanta i vuitanta van obrir el camí a Xavi Torres, guanyador de quinze ors entre mundials i Jocs Paralímpics; Blanca Gil, una de les millors jugadores de waterpolo del panorama internacional o Margalida Crespí, or al 2009 amb l’equip nacional de natació sin-cronitzada. La pesca submarina és una altra vessant dels esports d’aigua, en la qual va destacar el mallorquí Jaume Amengual, nú-mero 1 del món en els deu darrers anys.

Com a ciutat oberta al mar, la vela també ha aportat diversos cam-pions a l’esport balear. És el cas de Pepote Ballester que al 1996 va guanyar la medalla d’or a la classe Tornado en els Jocs Olímpics d’Atlanta. Un altre regatista campió olímpic és Jordi Calafat, que a Barcelona 92 va guanyar també una medalla d’or. Calafat se-

gueix en actiu i entre els darrers èxits està el fet de ser l’estrateg de l’Alinghi, embarcació que ha guanyat les dues darreres Copa Amèrica de Vela.

26. ESDEVENIMENTS ESPORTIUS

Palma ha acollit en els darrers anys diferents esdeveniments que l’han col·locada en el primer plànol de l’esport mundial. Una de les competicions de nivell que s’han desenvolupat a la capital balear han estat els Jocs Olímpics Universitaris de 1999. L’estadi de Son Moix va ser l’escenari d’aquest gran esdeve-niment, que va començar a donar consistència a la relació de Palma amb l’esport. Al marge d’aquest esdeveniment, una altra competició que any darrere any brilla a Palma és la Copa del Rei de Vela. L’any 2009, la badia de Palma ha acollit l’edició número 28. Cada any el rei Joan Carles ha exercit d’amfitrió així com de participant amb l’embarcació Bribón. A més del monarca, tota la seva família també participa en un esdeveniment que va ava-lar Palma perquè fos la seu de vela de la candidatura de Madrid per acollir els Jocs Olímpics de 2012.

Una altra competició de primer nivell van ser els Campionats del Món de ciclisme en pista de 2007, que van tenir lloc del 29 de març a l’1 d’abril. Un esdeveniment que va reunir els mi-llors corredors de pista del panorama internacional. L’escenari va ser el Palma Arena, una instal·lació construïda per albergar aquesta competició. El caràcter polivalent ha fet que el Palma Arena fos també l’escenari de la Batalla de les Superfícies, que el 5 de maig de 2007 va enfrontar els dos millors tennistes del panorama internacional: Rafa Nadal i Roger Federer. Els dos tennistes van jugar un partit en una pista espectacular que combinava herba i terra batuda. Un altre esdeveniment impor-

Jorge Lorenzo. Joan Llaneras. Foto: Teresa Ayuga.



E S P O R T

tant que es va desenvolupar al Palma Arena va ser l’Europeu de 2007 de bàsquet. Aquesta instal·lació va ser la seu d’un dels grups que van jugar aquesta competició a Espanya entre el 3 i el 16 de setembre.

Altres esports també han triat Palma com a seu de les seves fases finals. És el cas del voleibol: al març de 2005, el pavelló de Son Moix va acollir la final de la Final Four de la Top Teams Cup. Quant al futbol, les instal·lacions de l’estadi de Son Moix, en què juga els partits el Reial Mallorca, van fer que Palma fos la seu del Preolímpic de futbol dins la candidatura de Madrid per albergar els Jocs Olímpics de 2016. Al març de 2008 les piscines de Son Hugo van ser l’escenari del XIV Mallorca Open Màster amb una participació de 260 nedadors de 45 clubs d’Alemanya, Suècia, Anglaterra, Escòcia, Polònia, els Estats Units, Irlanda i Espanya. Sense cap dubte, durant els darrers anys Palma ha reunit una gran experiència per seguir acollint esdeveniments esportius de primer nivell.

L’hipòdrom de Son Pardo és la capital espanyola del trot. Mos-tra d’això és que la competició pel Gran Premi Nacional compta amb grans premis i amb els millors conductors i cavalls del trot mundial.

Aficionats i espectadors dels esports nàutics tenen una cita al mes de juny a la Platja de Palma amb una de les majors con-centracions de la cultura de platja, el ‘Mallorca Surf Action’. La ciutat s’ha convertit així en l’epicentre dels esports nàutics i extrems, en què es concentren les figures mundials més des-tacades en un mateix escenari. El ‘Mallorca Surf Action’ és tot un esdeveniment d’assistència indiscutible per als aficionats, un esdeveniment especial i ple de vida que fomenta la Cultura

de Platja o ‘Beach Culture’ mitjançant la qual es presenta una atmosfera sana en què l’acció esportiva es mescla amb nom-broses activitats i espectacles que omplen de ritme i color la Platja de Palma.

En el mes d’octubre els carrers de Palma es transformen en un recorregut particular per acollir tres disciplines d’atletisme: marató, mitja marató i l’Intersport Kids Run. La TUI Marató In-ternacional Palma de Mallorca es realitza segons les disposici-ons i sota el control de la Reial Federació Espanyola d’Atletis-me, que calcula oficialment el recorregut per a les proves de marató i mitja marató. La TUI Marató ofereix als corredors i al públic assistent un programa molt variat i atractiu d’activitats per al delit de tots (www.tui-marathon.com). Per altra banda, la carrera ‘Intersport Kids Run’ és una prova per a infants d’edats compreses entre els 4 i els 12 anys.

Entre les nombroses competicions esportives nacionals i inter-nacionals que s’han organitzat durant l’any 2009 destaquen la XVII Volta ciclista a Mallorca (febrer); la XVII Mitja Marató In-ternacional Ciutat de Palma (març); el XL Trofeu SAR Princesa Sofia (abril); la XV Regata Breitling Illes Balears (juliol); la XX-VIII Copa SM El Rei IMS Regata (agost); el XXV Trofeu Almirall Comte de Barcelona Vaixells d’època i clàssics (agost), i el LIX Trofeu Ciutat de Palma (desembre), entre d’altres.

La batalla de les superfícies.

Mallorca Surf Action.

Trot a l’Hipòdrom de Son Pardo.

TUI Marató.

Altres serveisPALMAMediterrània Meeting Point

Altres serveisPALMAMediterrània Meeting Point

F. Altres serveis de la ciutat..................... 84

27. AJUNTAMENT DE PALMA

I ORGANITZACIÓ MUNICIPAL .............................. 86

28. MEDI AMBIENT .............................................. 86

Aigua, neteja i residus

Energia

Espais verds

Qualitat ambiental

29. SANITAT I SALUT ........................................... 88

30. EDUCACIÓ ...................................................... 89



A L T R E S S E R V E I S

27. AJUNTAMENT DE PALMA I ORGANITZACIÓ MUNICIPAL

La façana de l’Ajuntament de Palma, situat en el centre del nucli històric de la ciutat, va ser declarada monument històric-artístic el 3 de juny de 1931.

L’organització municipal gestiona la ciutat de manera partici-pativa, de manera que satisfà les necessitats i expectatives dels ciutadans residents i visitants, a través de la millora contínua i l’oferta de serveis de qualitat. L’organització municipal de Pal-ma s’estructura en Batllia, Cerimonial i Dinamització Ciutada-na; Comerç i Consum; Cultura, Educació i Esports; Hisenda; Mo-bilitat i Policia Local; Sanitat i Medi ambient; Serveis Generals i Urbanisme.

Fins a desembre de 2009 l’Ajuntament de Palma ha estat reco-negut amb les distincions de qualitat següents: Certificació de qualitat ISO 9001 i Certificació UNE 93200 de Cartes de Compro-misos: Assistència a víctimes de Violència Domèstica de Policia Local, Servei d’Atenció Telefònica-010, Serveis de Demandes Municipals de Serveis-DMS i Servei d’atenció a víctimes de Vio-lència de Gènere d’Igualtat. (www.palmademallorca.es)

+ INFO: www.palmademallorca.es

28. MEDI AMBIENT

AIGUA, NETEJA I RESIDUS L’empresa municipal encarregada de la gestió del cicle integral de l’aigua del municipi (captació, potabilització i proveïment d’aigua potable, així com del manteniment de les instal·lacions de clavegueram, sanejament i depuració d’aigües), a més de la gestió de la recollida d’escombraries i neteja viària de Palma és EMAYA, Empresa Municipal d’Aigües i Clavegueram, SA. La rea-lització d’aquestes tasques és possible gràcies a la plantilla de més de 700 empleats i d’una important flota de vehicles. (www.emaya.es)

NETEJAEl departament de neteja municipal treballa els 365 dies de l’any per mantenir en condicions mediambientals òptimes la ciutat. La neteja viària es realitza mitjançant escombrat manual, me-cànic (escombradores petites, mitjanes i pesades) i mixt. També

Ajuntament de Palma.




la realitza mitjançant neteja amb aigua, camions cisterna, ve-hicle amb un equip de pressió, mini cisternes, etcètera. A part d’aquests serveis, que són els més representatius, es realitzen neteges especials en períodes festius i actes municipals. Existei-xen diferents brigades per mantenir la neteja de la ciutat: her-bicides, manteniment de papereres, sanecans -papereres que distribueixen borses per a la recollida d’excrements-, neteja de zones de bany, etcètera.

RESIDUSEMAYA té distribuïda una xarxa de contenidors de recollida se-lectiva per tota la ciutat perquè els ciutadans puguin reciclar i ajudar en la conservació del medi ambient. Al carrer del Gremi Sucrers i Candelers, al final de la via Asima (polígon de Son Cas-telló) hi ha un Centre Pilot de Recollida Selectiva.

Centre Pilot de Recollida SelectivaEl centre té com a objectiu facilitar que el ciutadà es pugui des-prendre de manera ordenada i neta de determinats efectes. En aquest centre es pot dipositar paper, cartró, oli, objectes no metàl·lics, objectes metàl·lics, bateries, roba, botelles de vidre, vidre pla i piles de botó.

Recollida PneumàticaAmb l’objectiu d’oferir un servei de recollida més àgil i còmode per al ciutadà i comerciant en entorns determinats i singulars de la ciutat, s’ha implantat la recollida pneumàtica d’escombraries. Aquest sistema permet el transport de residus des de les bústies instal·lades a la via pública a través d’una xarxa de canonades subterrànies fins a una central de recollida, en què són diposi-tats en grans contenidors per al posterior transport al centre de tractament. Aquest sistema funciona amb èxit en el centre de Palma i al voltant de 24.600 ciutadans es beneficien d’aquest sistema modern.

ENERGIAUna fita històrica en el model energètic de les Illes Balears és l’arribada del gas natural a Mallorca, a través de l’illa d’Eivis-sa. El gas natural és dels combustibles fòssils més nets i l’efi-ciència elevada el converteix en la font d’energia idònia per utilitzar infraestructures elèctriques com les centrals de cicle combinat.

ESPAIS VERDSLa superfície verda amb què està dotada la ciutat és extensa. Nombroses àrees urbanes gaudeixen de parcs dotats amb tot ti-pus d’infraestructures i elements de qualitat, perfectament ade-

quats a l’entorn. Jardins amplis, places amb fonts, zones verdes, carrils bici, zones infantils de joc i zones de descans conformen l’escenari verd de Palma. Entre els més visitats es troba el Castell de Bellver, el Parc de la Mar, els Jardins de s’Hort del Rei, el Jardí de la Misericòrdia, el Parc de Sa Riera, el Parc de Sa Faixina i el Parc de Les Estacions.

La dotació actual de zones verdes és de 2,2 milions de metres quadrats, inclou bàsicament el Castell de Bellver, el Parc de Sa Riera, el Parc de la Mar, el Parc de Les Estacions i el Parc Kréko-vic. La dotació futura contemplada és de 4,6 milions de metres quadrats.

QUALITAT AMBIENTALL’entitat pública encarregada de vetllar per la qualitat ambi-ental de les aigües de Palma és l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental, adscrita a la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat

Recollida Pneumàtica.

Castell de Bellver. Foto: Manuela Muñoz.

Parc de Les Estacions.

Hort del Rei.




, que té com a finalitat institucional: la promoció, construcció, explotació i manteniment de les infraestructures hidràuliques de captació, conducció, potabilització i distribució d’aigües, depuració d’aigües residuals, així com l’adquisició i la millora del patrimoni hidràulic de les Illes Balears.

La xarxa balear de vigilància i control de la qualitat de l’aire consta de les estacions següents de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat instal·lades a Palma (any 2008): Estació del Parc de Bellver i Estació del carrer dels Foners. Les dades del darrer estudi de Qualitat de l’aire de Palma publicat al 2008 posen de manifest que no es van superar els límits de contami-nació anuals permesos. A aquesta informació positiva se suma el fet que, segons les dades provisionals registrades per les estacions de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat a l’any 2009, la qualitat de l’aire a Palma és “bona” i, a nivell autonò-mic, la qualitat de l’aire a les Illes Balears és “molt bona” i situa la Comunitat entre les millors de l’Estat en aquest àmbit.

Les mesures que recull l’actual Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire a Palma s’agrupen en: mesures de restricció del trànsit, de foment del transport públic, de regulació del trànsit sobre vehicles i altres mesures. Alguns dels projectes o línies d’acció que pretén desenvolupar aquest pla són: l’augment de les vore-res, la supressió de barreres arquitectòniques, instaurar rutes per a vianants, connectar el centre amb la perifèria mitjançant eixos cívics, estudiar l’optimització de les rutes de bus urbà i interurbà, intensificar el servei de transport interurbà, augmen-tar el nombre de busos de l’EMT… entre d’altres.Per a més informació visitar les pàgines web següents:

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=145&cont=3188&lang=ca&campa=yes (secció de qualitat de l’aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental) http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=145&cont=3184 (dades de qualitat de l’aire).

29. SANITAT

Palma disposa d’unes instal·lacions sanitàries excel·lents amb personal qualificat i degudament preparat per atendre els pa-cients en diversos idiomes, gràcies al caràcter cosmopolita que té la ciutat. Es tracta d’una oferta moderna, capaç d’atendre tot tipus de necessitats; sense oblidar la possibilitat de rebre assis-tència sanitària a domicili. Els diferents centres i els serveis sanitaris ofereixen, a més, una sèrie d’activitats que es divideixen en diverses àrees temàtiques, des de la investigació, la seguretat alimentària, la salut mental i la salut ambiental, la farmàcia, les drogodependències, fins a la formació dels professionals sanitaris. Els hospitals i els centres de salut de Palma us garanteixen que esteu en bones mans.

Si durant l’estada a la capital necessiteu d’atenció mèdica, dis-poseu tant d’assistència pública com privada.

Els hospitals públics que depenen del Servei de Salut de les Illes Balears (IB Salut) són l’Hospital Universitari Son Dureta i l’Hospi-tal Son Llàtzer. Trobem també l’Hospital General i l’Hospital Psi-quiàtric que pertanyen a Gestió Sanitària de Mallorca (Gesma) del Govern balear. D’altra banda, un total de 18 centres de salut i 9 unitats bàsiques de salut (ambulatoris) conformen els Centres d’Atenció Primària de Palma.

Quant a la xarxa privada, cinc centres de Palma pertanyen a l’As-sociació Sanitària de les Illes Balears (ASIB) i dotze a la Unió Ba-lear d’Entitats Sanitàries.

Hospital Son Dureta.




30. EDUCACIÓ

En els darrers anys la creació de nous centres públics i privats d’ensenyament han ampliat l’oferta educativa de la ciutat, així com la plantilla docent per formar infants, adolescents i adults. Col·legis públics d’infantil i/o primària, instituts d’Educació Se-cundària, centres públics d’educació de persones adultes i el web educatiu de les Illes Balears estan al servei de tots.

El Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, l’Es-cola Oficial d’Idiomes, la Xarxa d’Universitats de Parla Catalana ‘Joan Lluís Vives’, la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Uni-versitat d’Educació a Distància (UNED-Illes Balears), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) completen l’ampli ventall d’estudis de què disposa la ciu-tat. Tot això sense oblidar les beques per a estudiants, el Progra-ma Argo, el Programa CIVI– França MAEC-AECID i les pràctiques a la Comissió Europea.

Arrelada a la cultura, la llengua i la identitat de les Illes, amb un gran compromís de servei a la societat, la UIB és moderna i oberta al món. En els darrers anys s’ha integrat en xarxes universitàries internacionals sòlides, que han atret un gran nombre d’alumnes de fora. La UIB és una institució que aposta per la qualitat en la docència, la investigació i en l’acció cultural.

En l’actualitat, la Universitat ofereix una àmplia gamma de titu-lacions que inclou tant carreres d’humanitats com científiques o tècniques. En el campus de Palma es troba l’Escola d’Hoteleria, creada al 1995, que és un exponent clar de l’especialització en el sector capdavanter de l’economia balear: el turisme.

Universitat de les Illes Balears.




TIPOLOGIA CENTRES NIVELLS Concertats Estrangers Municipals Privats Públics Total

Centre Concertat (CC) EI, EP, ESO, BAT, FP

45 45

Centre Concertat d’Educació Especial (CCEE) EE (Educació Especial)

2 2

Centre d’Educació Especial (CEE) EE 1 1

Centre d’Educació Infantil (CEI) EI 7 17 24

Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) EI, EP 47 47

Centre d’Educació de Persones Adultes (CEPA) EA (Educación Adultos)

5 5

Conservatori de Música i Dansa (CMD) MUSICA Y DANZA

1 1 2

Conservatori Superior de Música i Dansa (CSMD)

MUSICA Y DANZA

1 1

Escola Infantil (EI) EI 5 5

Escola Oficial d’Idiomes (EOI) IDIOMAS 1 1

Escola Superior d’Art Dramàtic (ESADIB) 1 1

Escola Superior de Disseny (ESCRBC) 1 1

Institut d’Educació Secundària (IES) ESO, BAT, FP 20 20

Escola Infantil de 0-3 (EI 0-3) EI 7

Centre Privat (CPRIV) EI, EP, ESO, BAT, FP

14

Centre Estranger (ESTRANG) 6 6

TOTAL 54 6 8 31 83 182

Centres educatius Palma – Curs 2009-2010

Font: Conselleria d’Educació i Cultura.

Direccions d’interèsPALMAMediterrània Meeting Point



D I R E C C I O N S D ’ I N T E R È S

Ajuntament de PalmaPl. de Cort, 1 07001 Palma Tel.: +34 971 22 59 00www.palmademallorca.es

IMFOFAv. de Gabriel Alomar i Villalonga 18, 107006 PalmaTel.: +34 971 21 46 80 – Fax: +34 971 71 39 06 www.imfof.es

Govern de les Illes Balearsc/ de La Llotja, 3. 07012 PalmaTel.: +34 971 17 65 00www.caib.es

Conselleria de PresidènciaPasseig de Sagrera, 207012 PalmaTel.: +34 971 17 65 65 – Fax: +34 971 17 62 64

Conselleria d’Economia i Hisendac/ del Palau Reial, 1707001 PalmaTel.: +34 971 17 67 00 – Fax: +34 971 17 67 45

Conselleria de Medi Ambient i MobilitatGremi Corredors, 10, Polígon de Son Rossinyol, 070096 PalmaTel.: +34 971 17 66 66

Conselleria de Turisme i Treballc/ de Montenegro, 5 07012 PalmaTel.: +34 971 17 61 91 - Fax +34 971 17 61 85

Pl. de Son Castelló, 1, Polígon de Son Castelló07009 PalmaTel.; +34 971 17 63 00

Conselleria d’Educació i Culturac/ d’Alfons el Magnànim, 29 07004 PalmaTel.: +34 971 17 65 00

Conselleria d’Afers Socials, Promoció i ImmigracióPl. de la Drassana, 4 07012 PalmaTel.: +34 971 17 74 00 – Fax: +34 971 17 64 40

Conselleria de Salut i ConsumPl. d’Espanya, 9 07002 PalmaTel.: +34 971 17 69 69 – Fax: +34 971 17 69 59

Conselleria d’Habitatge i Obres Públiquesc/ de la Palma, 407003 PalmaTel.: +34 971 78 40 43 - Fax +34 971 78 40 86

Conselleria de Comerç, Indústria i EnergiaCamí de Son Rapinya, 1207013 PalmaTel.: +34 971 78 42 68 – Fax: +34 971 78 41 62

Conselleria d’Innovació, Interior i Justíciac/ de Francesc Salvà i Pizà, s/n (es Pinaret) 07141 Es Pont d’Inca (Marratxí)Tel.: +34 971 17 64 00 – Fax: +34 971 17 64 24

Consell Insular de Mallorcac/ del Palau Reial, 107001 PalmaTel.: +34 971 17 35 00www.conselldemallorca.net

Policia MunicipalAv. de Sant Ferrán, 42 07013 Palma Tel.: +34 971 22 55 00 http://policia.palmademallorca.es

Prefectura Superior de Policia de Illes BalearsC/ Ruiz de Alda, 8. 07011 PalmaTel.: +34 971 22 52 00 - Fax: +34 971 28 05 36www.policia.es

Guàrdia Civilc/ Manuel Azaña, 10. 07006 Palma Tel.: +34 971 72 11 00

Bombers de Palmac/ del Gremi de Picapedrers, 107009 PalmaTel.: +34 971 43 12 34www.bombersdepalma.com

Emergències- Bombers de Palma: 080- Guàrdia Civil: 062- Policia Local: 092- Policia Nacional: 091- Emergència General: 112- Emergències Sanitàries (Insalud): 061- Servei d’Atenció Telefònica al Ciutadà (SAT): 010

Avaries- Aigua: +34 971 76 43 43- Electricitat: +34 971 53 49 02- Gas ciutat: +34 971 27 37 27

Direccions d’interès




Aeroport de Palma de Mallorca Edifici Aena I 07611 Palma Tel.: 902 40 47 04www.aena.es

Reserves de bitllets per telèfon:- Iberia: 902 40 05 00- Air Europa: 902 40 15 01- Spanair: 902 13 14 15- Air Berlin: 902 32 07 37- LTU: +34 971 78 99 10- Lufhtansa: +34 971 40 84 04- Vueling: 807 20 02 00- Air Nostrum: 902 40 05 00

Autoritat Portuària de BalearsMoll Vell, 3. 07012 PalmaTel.: +34 971 22 81 50 - Fax: +34 971 72 69 48www.portsdebalears.com

Salvament MarítimMoll Vell, 1Tel.: +34 971 72 45 62

Transport públic Estació de Palma de Mallorcac/ d’Eusebi Estada, 1.07004 Palma Telèfons: 902 364 711 / +34 971 75 20 51 / +34 971 75 20 28

Transports de les Illes Balears (TIB)Tel.: +34 971 17 77 77

Empresa Municipal de Transport (EMT)c/ de Josep Anselm Clavé, 5

07002 PalmaTel.: +34 971 21 44 44 www.emtpalma.es

Palma CitySightseeingTel.: +34 971 22 04 28

Companyies de Taxi- Radio Taxi Tel.: +34 971 75 54 40 - +34 971 76 45 45 – Fax: +34 971 29 82 00- Taxi Palma Radio Tel.: +34 971 40 14 14 – Fax: +34 971 40 10 10- Fono Taxi Tel.: +34 971 20 09 00 - +34 971 72 80 81 – Fax: +34 971 72 82 88- Taxi TeléfonoTel.: +34 971 74 37 37 - +34 971 74 40 50- Taxi para minusválidosTel.: +34 971 70 35 29

Oficines Centrals i Estació de SóllerPlaça d’Espanya, 607100 SóllerTelèfons: 902 36 47 11 / +34 971 63 01 30 - Fax: +34 971-631222

Serveis Ferroviaris de MallorcaTel.: +34 971 17 77 77. http://tib.caib.es

- Transfer rent Av. de Gabriel Roca, 16 . 07014 Palma Tel.: +34 971 22 18 11

- Betacar Av. de Gabriel Roca, 20 . 07014 Palma Tel.: +34 971 22 13 28

- AVISc/ de Bartomeu Rosselló-Porcel, 3007014 PalmaTel.: +34 971 73 07 20www.avis. es

- Hiper Rent a Car S.ASon Garcias, s/n07610 Can Pastilla Tel.: +34 971 69 12 14www.hiperrentacar.com

- Hasso Rent a CarCamí de Can Pastilla, 10007610 Can PastillaTel.: 902 20 30 12 - Fax: 902 20 39 00www.hasso-rentacar.com

- VisioncarAv. d’Europa, 107600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971 44 36 02 www.visioncar.es

- CentauroPolígon Son Oms, Parcel·les 1 y 207007 PalmaTel.: +34 971 49 41 60 / 902 10 41 03www.centauro.net

- Cardiddyc/ de Sant Felip Neri, 12 Entresòl 107002 PalmaTel.: +34 971 72 30 49 – Fax: +34 971 72 30 49www.cardiddy.com

Rent a car



A L T R E S S E R V E I SD I R E C C I O N S D ’ I N T E R È S

Autocars

Broker Aéreo

Visites guiades

- Trapsa-Mallorcabus Av. de 16 de juliol, 15 07009 Palma Tel.:+34 971 43 49 80 – Fax: +34 971 43 49 81

- Autocars MallorcaPasseig de la Victòria, 207400 AlcúdiaTel.: +34 971 54 56 96 / +34 971 54 54 71 – Fax: +34 971 54 50 02www.autocaresmallorca.com

- Roig BusAv. de Bienvenidos, 64. 07660 Cala D’OrTel.: +34 971 65 71 73 – +34 971 64 87 29www.roigbus.com

- Comas AutocaresAv. de 16 de juliol, 25 (Polígono Son Castelló)07009 PalmaTel.: 902 02 64 24www.autocarescomas.com

- Charter Flightsc/ de Faust Morell, 26 -1º 4ª 07005 Palma Tel.: +34 971 46 05 04 – Fax: +34 971 46 05 04

- Global Chartersc/ de José Vargas Ponce, 44-1ªA07007 PalmaTel.: +34 971 26 05 70 – Fax: +34 971 26 84 67www.global-charters.com

- CaribeBrokerComplex Mirall BalearCamí de Son Fangos, 100, edifici A, Planta 1, local 2ª07007 Palma de MallorcaTel.: +34 971 408 700 www.caribebroker.com

- JetBrokerswww.jetbrokers.com

- Centre d’Itineraris Turístics de MallorcaTel.: +34 971 72 07 20

- Fundació Pilar i Joan Miróc/ de Joan de Saridakis, 29. 07015 – Palma Tel.: +34 971 70 14 20 - Fax. +34 971 70 21 02 http://miro.palmademallorca.es

- Es Baluard. Museu d´Art Modern i Contemporani de Palma. Pl. de la Porta de Santa Catalina, 10. 07012 Palma Tel.: +34 971 90 82 01 - Fax: +34 971 90 82 03www.esbaluard.org

- Centre Cultural Sa Nostrac/ de la Concepció, 12. 07012 Palma Tel.: +34 971 72 52 10

- Museu d’Art Espanyol Contemporani (Fundació Juan March)c/ de Sant Miquel, 11. 07002 Palma Tel.: +34 971 71 35 15 / +34 971 71 04 28 Fax: +34 971 71 26 01 www.march.es/palma

- Centre Cultural Contemporani Pelairesc/ de Can Verí, 3. 07001 PalmaTel.: +34 971 72 03 75 – Fax: +34 971 72 34 73www.pelaires.com

- Casal SollericPasseig del Born, 27. 07012 Palma Tel.: +34 971 72 20 92 – Fax +34 971 71 84 98

- Fundació Bartolomé Marchc/ del Palau Reial, 18. 07001 Palma Tel.: +34 971 71 11 22www.fundacionbmarch.es

- Fundació La CaixaPl. del Mercat, 307001 PalmaTel.: +34 971 17 85 00 - Fax: +34 971 72 21 20

- Catedral de MallorcaPl. de l’Almoina s/n. 07001 Palmawww.catedraldemallorca.info

- Casa Museu J. Torrents Lladóc/ de Portella, 9. 07001 PalmaTel.: +34 971 72 98 35 – Fax: +34 971 72 27 44www.jtorrentsllado.com

- Can Marquès c/ de Zanglada - 2A. 07001 PalmaTel.: +34 971 71 62 47

- Museu de Mallorcac/ de Portella, 5. 07001 PalmaTel.:+34 971 71 75 40 - Fax: +34 971 71 04 83.

-Parlament Balearc/ del Conqueridor, 11. 07001 PalmaTel.: +34 971 71 29 55 – Fax: +34 971 71 82 01www.parlamentib.es

- Consolat de la MarPasseig de Sagrera. 07012 PalmaTel.: +34 971 71 60 92

- Gran Hotel Av. de Joan Miró, 303. 07015 PalmaTel.: +34 971 40 12 11



Centres tecnològics

Cinemes

Teatres

Centres de reunions

- Parcbit Desenvolupament Ctra. de Valldemossa Km. 7,407010 PalmaTel.: +34 971 43 50 06www.parcbit.es

- Microsoft Innovation Center. Tourism Technologies Software / TICEdifici Europac/ de Blaise Pascal. 07121 ParcBit, PalmaTel.: +34 971 01 09 95www.mictt.com

- Cinemes Ocimaxc/ de Leocadia de Togores 07100 Palma Tel.: +34 971 29 11 65

- Cinemes Renoir Palma c/ de l’Emperadriu Eugènia. S’Escorxador 607100 PalmaTel.: +34 971 20 54 53

- Cinesa Festival Park 20Ctra. Palma-Inca km 7,07141 PalmaTel.: 902 333 231 - Multicinemes Metropolitan c/ de Gabriel Llabrés 2007300 Palma Tel.: +34 971 75 15 06

- Multicinemes Porto Pi Centro Av. de Joan Miró 15407015 PalmaTel.: +34 971 40 30 00

- Multicinemes Porto Pi Terrazas Av. de Joan Miró 15407015 PalmaTel.: +34 971 40 55 00

- Multicinemes Rivoli c/ d’Antoni Marquès, 2507003 PalmaTel.: +34 971 75 15 06

- Sala Augusta Av. de Joan March 207004 PalmaTel.: +34 971 75 20 55

Teatre Municipal de PalmaPasseig de Mallorca, 9 07011 Palma Tel.: +34 971 73 91 48 - Fax: +34 971 73 89 01

- Teatre Municipal Xesc FortezaPl. de Miquel Maura, 1 (Sa Calatrava)07001 Palma Tel.: +34 971 71 09 86

- Estudi Zero Teatre S.CoopCafè Teatre Sansc/ de Ca’n Sanç, 5. 07001 Palma Tel.: +34 971 72 71 66 - Fax: +34 971 72 35 97

- Sa Nauc/ del Doctor Andreu Feliu, 2307010 Palma Tel.: +34 971 20 14 08

- Teatre del Marc/ de Llucmajor 9007007 Palma Tel.: +34 971 24 84 00www.teatredelmar.com

- Auditòrium de PalmaPasseig Marítim, 18. 07014 Palma Tel.: +34 971 73 53 28 / +34 971 73 47 35 – Fax: +34 971 28 96 81www.auditoriumpalma.es

- Palau de Congressos del Poble Espanyol c/ del Poble Espanyol, s/n. 07014 Palma Tel.: +34 971 73 70 70 - +34 971 73 70 75 – Fax: +34 971 73 15 92 www.congress-palace-palma.com

- Edifici Can Domenge c/ del Soldat Arrom Quart, 1 .07010 Palma Tel.: +34 971 91 09 00 - Fax: +34 971 91 09 09www.candomenge.com

- Palau de Congressos de Palma de Mallorca c/ de Joan Maragall, 36 Edifici Marina de Portitxol, Local 6 1r. 07006 Palma Tel.: +34 971 72 99 20 – Fax: +34 971 72 99 21www.pcongressosdepalma.com

- Palma de Mallorca Congressos i IncentiusImtur – Institut Municipal de Turismec/ de Morey, 8 - 1r. 07001 Palma Tel.: +34 971 22 59 86 - Fax: +34 971 22 59 93


Centres de reunions (cont.)

Spas i Wellness

- Fires i Congressos de BalearsAeroport de Son Sant Joan, mòdul A 07611 PalmaTel.: +34 971 77 13 02 - Fax: +34 971 77 01 60www.firesicongressos.com

- Auditòrium de la Platja de Palmac/ de Marbella, 3907610 Playa de Palma Tel.: +34 971 26 76 54 – Fax: +34 971 49 10 12www.auditoriumplayadepalma.com

- Edifici Sa Riera de la UIBc/ de Miquel dels Sants Oliver, 207122 PalmaTel.: +34 971 17 30 14 - Fax: +34 971 17 24 00

- Escola d’Hoteleria de les Illes BalearsEdifici Arxiduc Lluís Salvador Ctra. de Valldemossa, km 7,5 07122 PalmaTel.: +34 971 172 626 / +34 971 172 608www.ehib.es

- Sa Nostra Caixa de Balearsc/ de Ter, 16 (Polígon Son Fuster)07009 Palma Tel.: +34 971 17 19 43www.sanostra.es

- CaixaforumPl. de Weyler, 307001 PalmaTel.: +34 971 17 85 00

- Banca MarchAv. d’Alexandre Rosselló, 6 07002 Palmawww.bancamarch.es

- Cambra de Comerçc/ de l’Estudi General, 707001 Palma Tel.: +34 971 71 01 88 - Fax: +34 971 72 63 02www.cambramallorca.com

- CAEBc/ d’Aragó nº 215 - 2n. 07008 Palma Tel.: +34 971 70 60 14 - Fax: +34 971 47 83 83www.caeb.es

- Club Diario de Mallorcac/ de Puerto Rico, 1507006 Polígon de Llevant –Palma Telèfon centraleta: +34 971 17 03 00

-AMB Balnearioc/ del Bisbe Massanet, 18 baixos.07005 PalmaTel.: +34 871 94 97 77 · Fax: +34 871 94 97 78www.ambbalneario.es

- Aquamar Spa Centerc/ de Fray Luis de León, 5, baixos07011 PalmaTel.: +34 971 45 66 12 · Fax: +34 971 22 13 32www.aquamarcenter.com

- Hidrópolis Spa & Wellnes Centerc/ de Francesc de Borja i Moll, 22 baixos07003 PalmaTel.: +34 971 21 33 92 - Fax: +34 971 227 620www.hidropolis.com

- S’AiguaBlavaAv. Picasso, 4207014 PalmaTel. +34 971 45 20 10 - Fax: +34 971 45 09 90


- Viatges Barcelóc/ de Josep Rover Motta, 2707006 PalmaTelf.: +34 971 77 17 00 - Fax: +34 971 77 70 12http: //www.barceloViatges.com

-Viatges Bellver EventsAv. de Joan Miro, 307014 PalmaTelf.: +34 971 22 02 07 - Fax: +34 971 22 02 60http: //www.vbellver.com/events

- Viatges DiplomaticPoble Espanyol, Despatx 507014 PalmaTelf.: +34 971 73 11 77 - Fax: +34 971 73 85 12http://www.diplomatic-services.com

- Viatges El Corte InglésPasseig Mallorca, 2407012 Palma Telf.: +34 971 720 523 - Fax: +34 971 72 12 18http://www.viatgeselcorteingles.com

- Viatges EuropaliaPasseig Mallorca, 3207012 Palma Telf.: +34 971 21 35 33 - Fax: +34 971 71 18 80http://www.europalia.es

- Viatges Formentorc/ d’Andrea Doria, 14 A07014 Palma Telf.: +34 971 45 06 00 - Fax: +34 971 45 43 44http://www.viatgesformentor.com

AVIBA: agències de viatges organitzadores d’esdeveniments



-Viatges Iberoservicec/ del General Riera, 154. Edif. A07010 Palma Telf.: +34 971 07 11 13 - Fax: +34 971 28 03 16http://brochure.iberoservice.com

-Viatges Imperialc/ 31 de Desembre, 9.1º izq.07003 PalmaTelf.: +34 971 75 70 01 - Fax: +34 971 75 14 19http://www.viatgesimperial.com

- Viatges In2toursc/ del Convent dels Caputxins,11. 1º A07002 PalmaTelf.: +34 971 49 54 40 - Fax: +34 971 49 54 39http://www.in2tours.com

- Viatges Isla Visionc/ de Ca Don Marc, 7007010 PalmaTelf.:+34 600 55 77 70 - Fax: +34 971 76 97 12http://www.islavision.com

- Viatges Ivents 2003c/ Caporal Mateu Coch, 807015 Palma Telf.: +34 971 21 42 11 - Fax: +34 971 21 36 71http://www.ivents.com

- Viatges KontikiPasseig Marítim, 15 Entlo.07014 Palma Telf.: +34 971 28 48 08 - Fax: +34 971 45 24 31http://www.kontiki.es

-Viatges Leomarc/ Del Ter, 14 2º A07009 Palma Telf.: +34 971 40 92 60 - Fax: +34 971 47 45 11http://www.leomar.group-team.com

- Viatges Mallorca Punto de encuentroc/ de Sant Miquel, 46 Esc.Dcha. 1º07002 Palma Telf.: +34 971 21 38 58 - Fax:+34 971 21 37 75http://www.mallorcapde.com

- Viatges Martelc/ dels Oms, 50 b

07002 Palma Telf.: +34 971 71 13 46 - Fax: +34 971 72 69 42http://www.viatgesmartel.com

Viaje Maximice BuninessPasseig d’Illetes, 4. Local 907181 Illetas – CalviaTelf.: +34 971 40 51 51 - Fax: +34 971 40 51 68http://www.maximice-events.com

-Viatges Mundo Jetc/ d’Aragó, 24 bajos07006 Palma Telf.: +34 971 77 44 66 - Fax: +34 971 46 87 63http://www.viatgesmundojet.com

-Viatges M.T.S Incomingc/ Del Ter, 27 1º07009 Palma Telf.: +34 971 43 71 70 - Fax: +34 971 43 71 24http://www.mtsincoming.com

Viatges Ninfa Toursc/ del Gerani Gladiol s/n. Son Macia07141 MarratxiTelf.: +34 971 60 71 63 - Fax: +34 971 60 71 64

- Viatges Nueva Europac/ de Bartomeu Sureda i Misserol, 4 A07011 Palma Telf.: +34 971 60 64 59 - Fax: +34 971 60 94 55http://www.nueva-europa.com

- Viatges OlasPl. Progrés, 2507011 Palma Telf.: +34 971 72 87 87 - Fax: +34 971 72 87 97

-Viatges PMI Eventsc/ de Magalhaes, 5 A07014 Palma Telf.: +34 971 70 14 88 - Fax: +34 971 70 14 89http://www.pmievents.es

- Viatges Pro Voyage Vacancesc/ Bartomeu Sureda i Misserol, 4 A 2º07011 Palma Telf.: +34 971 78 31 10 - Fax: +34 971 60 94 43http://www.agencebalear.com

Hoteles urbanos en Palma- Associació Hotelera de Palmac/ de Marbella, 39 . 07610 Palma Tel.: +34 971 26 76 54 - Fax: +34 971 45 65 03www.visit-palma.com

- Arabella Sheraton Golf Hotel*****c/ de Vinagrella, sn. 07014 PalmaTel.: +34 971 78 71 00 - Fax: +34 971 78 72 00 www.mallorca-resort.com

- Castillo Hotel Son Vida *****c/ de Raixa, 2. Urbanització Son Vida07013 PalmaTel.: +34 971 49 35 04www.mallorca-resort.com

- Gran Melia Victoria *****Av. de Joan Miró, 21 . 07014 PalmaTel.: +34 971 73 25 42 www.granmeliavictoria.solmelia.com

AVIBA: agències de viatges organitzadores d’esdeveniments (cont.)


Hotels urbans a Palma (cont.)

Nixe Palace*****Av. de Joan Miró, 269. 07014 PalmaTel.: +34 971 70 08 88 - Fax: +34 971 40 31 71 www.hotelnixepalace.com

Palau Ca Sa Galesa*****c/ de Miramar, 8. 07001 PalmaTel.: +34 971 71 54 00 - Fax: +34 971 72 15 79 www.palaciocasagalesa.comValparaíso Palace*****c/ de Francesc Vidal i Sureda, 2307015 PalmaTel.: +34 971 40 03 00 – Fax: +34 971 40 59 04www.grupotelvalparaiso.com

AC Ciutat de Palma ****Pl. de Pont, 307014 PalmaTel.: +34 971 22 23 00 - Fax: +34 971 22 23 01 www.ac-hoteles.com

Armadams****c/ de Marquès de la Sènia, 34. 07014 PalmaTel.: +34 971 22 21 21 - Fax: +34 971 28 62 76 www.hotelarmadams.com

Ciutat Jardí ****c/ de l’Illa de Malta, 1407015 Palma Tel.: +34 971 74 60 70 - Fax: +34 971 74 60 72 www.hciutatj.com

Continental ****c/ de la Indústria, 1007005 PalmaTel.: +34 971 78 01 00 - Fax: +34 971 78 70 50 www.hotelcontinentalmallorca.com

Convent de la Missió ****c/ de la Missió, 7A. 07003 PalmaTel.: +34 971 22 73 47 - Fax: +34 971 22 73 48 www.conventdelamissio.com

Dalt Murada ****c/ de l’Almudaina, 6A. 07001 PalmaTel.: +34 971 42 53 00 - Fax: +34 971 71 97 08 www.daltmurada.com

Hesperia Ciutat de Mallorca ****c/ de Francesc Vidal i Sureda, 24. 07014 PalmaTel.: +34 971 70 13 06 - Fax: +34 971 70 14 16 www.hesperia.es

HM Jaime III****Passeig de Mallorca, 14b. 07012 PalmaTel.: +34 971 72 59 43www.hmhotels.net

Isla de Mallorca ****c/ d’Alférez Cerdà, 707014 PalmaTel.: +34 971 28 12 00www.islamallorca.com

Marina Luz ****Cala Estància07014 PalmaTel.: +34 971 28 12 81 - Fax: +34 971 12 34 56 www.marina-hotels.com

Meliá Palas Atenea ****Passeig de l’Enginyer Gabriel Roca, 2907014 PalmaTel.: +34 971 28 14 00www.meliapalasatenea.solmelia.com

Mirador****Passeig Marítim, 1007014 PalmaTel.: +34 971 73 20 46 - Fax: +34 971 73 39 15 www.hotelmirador.es

Misión de San Miguel****Passeig de Can Massanet, 1. 07014 PalmaTel.: +34 971 21 48 48 - Fax: +34 971 21 45 45 www.hotelmisiondesanmiguel.com

Palacio Avenida****Av. d’Alexandre Rosselló, 4207003 PalmaTel.: +34 971 90 81 08www.urbanrustichotels.com

Portixol****c/ de la Sirena, 27 07006 PalmaTel.: +34 971 27 18 00 - Fax: +34 971 27 50 25 www.portixol.com

Puro Hotel ****c/ de Montenegro, 12. 07012 Palma Tel.: +34 971 42 54 50www.purohotel.com

San Lorenzo****c/ de Sant Llorenç, 1407012 PalmaTel.: +34 971 72 82 00 - Fax: +34 971 71 19 01 www.hotelsanlorenzo.com

Santa Clara Urban Hotel & Spa****c/ de Sant Alonso, 16 07001 PalmaTel.: +34 971 72 92 31 - Fax: +34 971 72 75 66 www.santaclarahotel.es

Saratoga****Passeig de Mallorca, 607012 PalmaTel.: +34 971 72 72 43 - Fax: +34 971 72 73 12 www.hotelsaratoga.es



Hotels urbans a Palma (cont.)

Hotels de Platja de Palma

Tres****Carrer del Apuntadors, 3 07012 PalmaTel.: +34 971 71 73 33 – Fax: 34 +34 971 71 73 72www.hoteltres.com

Tryp Bellver****Passeig Marítim, 11. 07014 PalmaTel.: +34 971 22 22 40 – Fax: +34 971 28 41 82www.trypbellver.solmelia.com

Tryp Palma****c/ de Font i Monteros, 23. 07003 PalmaTel.: +34 971 17 02 00 - Fax: +34 971 14 02 05 www.tryppalma.solmelia.com

Almudaina ***Av. del Rei Jaume III, 9. 07001 PalmaTel.: +34 971 72 73 40 - Fax: +34 971 72 25 99 www.hotelalmudaina.com

Araxa***c/ d’Alférez Cerdà, 22. 07014 Palma Tel.: +34 971 73 16 40 - Fax: +34 971 73 16 43 www.hotelaraxa.com

Augusta***c/ del Corb Marí, 22. 07014 PalmaTel.: +34 971 70 08 13 - Fax: +34 971 70 02 25 www.bqhoteles.com

Costa Azul ***Passeig Marítim, 7. 07014 PalmaTel.: +34 971 73 19 40 - Fax: +34 971 73 19 71 www.hotecostaazul.es

Dalí ***c/ de Bartomeu Fons, 8. 07014 PalmaTel.: +34 971 40 52 01 - Fax: +34 971 70 10 14 www.h-dali.comPalladium***

Passeig de Mallorca, 40. 07012 PalmaTel.: +34 971 71 28 41 - Fax: +34 971 71 46 65 www.hotelpalladium.com

Tryp Bosque***c/ de Camilo José Cela, 5. 07014 PalmaTel.: +34 971 73 44 45www.trypbosque.solmelia.com

Zurbarán***c/ de Josep Villalonga, 16. 07014 PalmaTel.: +34 971 22 17 71 - Fax: +34 971 45 36 02 www.zurbaranpalma.com

Abelux **c/ de Ramon Muntaner, 30. 07003 PalmaTel.: +34 971 75 08 40 - Fax: +34 971 75 08 41 www.hotelabelux.com

Amic Horizonte **c/ de Vista Alegre, 1. 07001 PalmaTel.: +34 971 40 06 61 - Fax: +34 971 40 07 83 www.horizonte.amic-hotels.com

Azul Playa Urban Sea Hotel **c/ d’Illa de Rodes, 24. 07014 PalmaTel.: +34 971 91 90 20 - Fax: +34 971 91 90 29 www.hotelazulplaya.com

Born **c/ de Sant Jaume, 3. 07012 Palma Tel.: +34 971 71 29 42 - Fax: +34 971 71 86 18 www.hotelborn.com

Portofino Urban Sea Hotel**c/ de Trafalgar, 29. 07007 PalmaTel.: +34 971 26 04 94 - Fax: +34 971 26 06 51 www.portofinourbanseahotel.com

- Asociación de Hoteleros de la Playa de Palmac/ de Marbella, 39. 07610 Platja de PalmaTel.: +34 971267654 – Fax: +34 971491012www.playadepalma.net

- Hilton Sa Torre*****Camí Sa Torre, 8,7km 07620 LlucmajorTel.: +34 871963700 – Fax: +34 871963701www.hilton.com

- Mallorca Marriot Son Antem Golf Resort & Spa*****Carretera MA 19, sortida 2007620 LlucmajorTel.: +34 971129100 – Fax: +34 971129101www.marriott.com

- Aya****Ctra. del Arenal, 6007600 Platja de PalmaTel.: +34 971260450 – Fax: +34 971266216www.hotelaya.com

- Barcelo Pueblo Park****c/ de Fra Joan Llabrés. Nº 1607610 Platja de PalmaTel.: +34 971261700 – Fax: +34 971266936www.barcelo.com

- Ciutat Jardi****c/ de Illa de Malta, 1407007 Ciutat JardíTel.: +34 971746070 – Fax: +34 971746072www.hciutatj.com



- El Cid (THB Hotels)****c/ de Vaixell, 207610 Platja de PalmaTel.: +34 971260850 – Fax: +34 971260858www.thbhotels.com

-Flamingo****c/ de la Missió de San Diego, 207610 Platja de PalmaTel.: +34 971260500 – Fax: +34 971260298www.flamingohotel.es

- Fontanellas Playa****c/ de la Caravel·la, s/n07610 Can PastillaTel.: +34 971264829 – Fax: +34 971264754www.aparthotelfontanellas.com

- Golden Playa (SM Htls)****c/ de Marbella, 1407610 Platja de PalmaTel.: +34 971262900 – Fax: +34 971265434www.saintmichel.net

- Grupotel Acapulco Playa****c/ de la Costa Brava, 207600 Platja de PalmaTel.: +34 971261800 – Fax: +34 971268085www.grupotel.com

- Grupotel Playa de Palma Suites & Spa****Camí de Ca Na Gabriela, 27-2907610 Platja de PalmaTel.: +34 971494040 – Fax: +34 971494177www.grupotel.com

- Grupotel Taurus Park****Av. Amèrica, 707600 Platja de PalmaTel.: +34 971262550 – Fax: +34 971492250www.grupotel.com

- HM Gran Fiesta****c/ de Marbella, 2807610 Platja de PalmaTel.: +34 971263124 – Fax: +34 971263132www.hmhotels.net

- Iberostar Royal Cristina****c/ de Arenas de Bilbao, s/n07610 Platja de PalmaTel.: +34 971492211 – Fax: +34 971490003www.iberostar.com

- Iberostar Royal Playa Palma****c/ de Marbella, 3607610 Platja de PalmaTel.: +34 971266450 – Fax: +34 971268554www.iberostar.com

- Las Arenas Hotel****c/ de Tito Livi, 1407610 Can PastillaTel.: +34 971260750 – Fax: +34 971260117www.areneshotel.eu

- Leman****Av. Son Rigo, 607610 Platja de PalmaTel.: +34 971260712 – Fax: +34 971492520www.hotel-leman.com

- Leman Ap****Av. Son Rigo, 607610 Platja de PalmaTel.: +34 971260712 – Fax: +34 971492520www.hotel-leman.com

- Mac Garonda****Ctra. de Arenal, 2807610 Platja de PalmaTel.: +34 971014040 – Fax: +34 971014047www.mac-hotels.com

- Mix Bahia Real****c/ de Trasimé, 4407610 Platja de PalmaTel.: +34 971261412 – Fax: +34 971440913www.mixhotels.com

- Neptuno****c/ de Llaüt, 34 07600 Platja de PalmaTel.: +34 971266550 – Fax: +34 971266021www.neptunohotel.com

-Obelisco****Camí de las Maravillas, 1007600 Platja de PalmaTel.: +34 971260250 – Fax: +34 971744482www.hotelobelisco.net

- Ola Club Maioris****c/ de Cap Blanc, 607609 Cap BlancTel.: +34 971741125 – Fax: +34 971749246www.olahotels.com

- Playa Golf****Ctra. de Arenal, 4507600 Platja de PalmaTel.: +34 971262650 – Fax: +34 971491852www.hotelplayagolf.com

- Riu Bravo****c/ de la Missió de San Diego, 407600 Platja de PalmaTel.: +34 971266300 – Fax: +34 971264242www.riu.com

Hotels de Platja de Palma (cont.)



- Riu Festival****Camí de las Maravilas, s/n07610 Platja de PalmaTel.: +34 971266200 – Fax: +34 971266212www.riu.com

- Riu San Francisco****c/ de Llaüt, 24. 07600 Platja de PalmaTel.: +34 971264650 – Fax: +34 971490360www.riu.com

- Alejandria (SM Htls)***c/ de Antas de Ulloa, 14. 07610 Platja de PalmaTel.: +34 971262300 – Fax: +34 971262312www.saintmichel.net

- Amazonas***c/ de Sant Bartomeu, 407600 LlucmajorTel.: +34 971288210 – Fax: +34 971443258www.conforthoteles.com

- Ambos Mundos***c/ de Marbella, 3507610 Platja de PalmaTel.: +34 971263308 – Fax: +34 971260746www.hotelambosmundos.net

- Amic Gala***c/ de Xabec, 5. 07610 Can PastillaTel.: +34 971260812 – Fax: +34 971261512www.gala.amic-hotels.com

- Anfora (Bq Htls)***c/ de Sant Antoni de la Platja, 4107610 Can PastillaTel.: +34 971261666 – Fax: +34 971260470www.bqhoteles.com

- Apolo***c/ de Miguel Massutti, 2807610 Can PastillaTel.: +34 971262500 – Fax: +34 971262813www.bqhoteles.com

- Ayron Park***c/ de Trasimè, 707600 Platja de PalmaTel.: +34 971260650 – Fax: +34 971260650www.hotelayronpark.com

- Ayron Park Ah***c/ de Trasimé, 707600 Platja de PalmaTel.: +34 971260650 – Fax: +34 971265675www.hotelayronpark.com

- Bahamas***Av. Europa, s/n07600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971443200 – Fax: +34 971443250www.bahamashotelmallorca.net

- Balear***Av Bartomeu Riutort, 1807610 Can PastillaTel.: +34 971261212 – Fax: +34 971260108www.hotelbalear.com

- Balmes***c/ de Bellamar, 7. 07610 Platja de PalmaTel.: +34 971260161 – Fax: 261416www.hotel-balmes.com

- Boreal***c/ de la Mar Jònica, 907610 Platja de PalmaTel.: +34 971262112 – Fax: +34 971268440www.hboreal.com

- Caballero (BG Htls)***c/ de la Neopàtria, 307610 Platja de PalmaTel.: +34 971260050 – Fax: +34 971265361www.bghotels.com

- Carmen Platja***c/ de Ferran Alzamora, 3207600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971744015 – Fax: +34 971268914www.bqhoteles.com

- Copacabana (Mll Bay Htls)***c/ de Berlín, 41. 07610 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971261634 – Fax: +34 971268326www.mllbayhotels.com

- Cosmopolitan***c/ de Mar d’Aral, 4. 07610 Platja de PalmaTel.: +34 971261100 – Fax: +34 971266904www.hotelcosmopolitan.org

- Costa Verde***Av. Europa, 3307600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441353 – Fax: +34 971441972www.costaverdemallorca.com

- Cristobal Colon***c/ de les Parcel·les, 1307610 Platja de PalmaTel.: +34 971744000 – Fax: +34 971743442www.hotelcristobalcolon.com

- D´Or Alexandra***c/ dels Pins, 15. 07610 Can PastillaTel.: +34 971262350 – Fax: +34 971262320www.dorhotels.com

- Don Miguel Playa***c/ del Mar de Japó, 207610 Platja de PalmaTel.: +34 971266069 – Fax: +34 971261624www.donmiguelhotel.com




- Dunas Blancas***c/ de Trasimé, 1207600 Platja de PalmaTel.: +34 971260800 – Fax: +34 971267330www.hoteldunasblancas.com

- Encant***c/ d’Amílcar, 1. 07600 Platja de Palma Tel.: +34 971260550 – Fax: +34 971743434www.hotel-encant.com

- Grupotel Orient***c/ de la Duna, 307600 Platja de PalmaTel.: +34 971261850 – Fax: +34 971261862www.grupotel.com

- Habana Bay (Mll Bay Htls)***c/ de Pare Rafael Serra, 207600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971490409 – Fax: +34 971743596www.mllbayhotels.com

- Helios***c/ de la Caravel·la, 7. 07610 Can PastillaTel.: +34 971264250 – Fax: +34 971264460www.heliosmallorca.com

- Hispania***c/ de l’Aiguamarina, 307610 Platja de PalmaTel.: +34 971260562 – Fax: +34 971263270www.hotel-hispania.com

- HM Tropical***c/ de Marbella, 1607610 Platja de PalmaTel.: +34 971262150 – Fax: 492758www.hmhotels.net

- Honderos***c/ de la Missió de Santa Bàrbara, 807610 Platja de PalmaTel.: +34 971261866 – Fax: +34 971262796www.hotelhonderos.com

- Iberostar Royal Cupido***c/ de Marbella, 3207610 Platja de PalmaTel.: +34 971264300 – Fax: +34 971265510www.iberostar.com

- Iris***Amílcar, 307600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971260350 – Fax: +34 971267242www.hotelirismallorca.com

- Java (BG Htls)***c/ de la Goleta, s/n07610 Can PastillaTel.: +34 971262776 – Fax: +34 971263085www.bghotels.com

- Kilimanjaro***c/ del Gran i Gral. Consell, 4707600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441712 – Fax: +34 971442450www.hotel-kilimanjaro.es

- Kontiki Playa (Confort Htls)***c/ de Marbella, 3007610 Platja de PalmaTel.: +34 971261650 – Fax: +34 971261654www.kontikiplaya.com

- Luna Park***c/ de Mossèn Antoni Maria Alcover, 607600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441050 – Fax: +34 971442530www.inturco.com

- Luxor***Av. Son Rigo, 2107610 Platja de PalmaTel.: +34 971260512 – Fax: +34 971492509www.hotelluxor.com

- Luxor Ap***Av. Son Rigo, 2107610 Platja de PalmaTel.: +34 971260512 – Fax: +34 971492509www.hotelluxor.com

- Mac Paradiso Garden***c/ de la Perla, 28. 07600 Platja de PalmaTel.: +34 971260616 – Fax: +34 971261376www.mac-hotels.com

- Manaus***c/ de Josep Mª Quadrado, 707600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441222 – Fax: +34 971441939www.hotelmanaus.com

- Maria Isabel***c/ de Villagarcía de Arosa, 1907600 Platja de PalmaTel.: +34 971263170 – Fax: +34 971260411www.thbhotels.com

- Marina Playa De Palma***c/ de Tokio, 2. 07600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971261111 – Fax: +34 971268954www.playadepalma.net

- Marina Plaza***c/ de Villagarcía de Arosa, 807610 Platja de PalmaTel.: +34 971265710 – Fax: +34 971745009www.plazasonrigo.com

- Marina Son Rigo***Av. Son Rigo, 1507610 Platja de PalmaTel.: +34 971265710 – Fax: +34 971745009www.plazasonrigo.com






- Mediodia***c/ de Sant Cristòfol, 1307600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971440392 – Fax: +34 971440251www.hotelmediodia.net

- Metropolitan***c/ del Mar d’Aral, 607610 Platja de PalmaTel.: +34 971261200 – Fax: +34 971743498www.hmetropolitan.com

- Nautic Hotel***c/ de Virgili, 2407610 Can PastillaTel.: +34 971260162 – Fax: +34 971268104www.nautichotel.eu

- Negresco***c/ de la Neopàtria, 2. 07610 Platja de PalmaTel.: +34 971263162 – Fax: +34 971266730www.hotelnegresco.net

- Niagara***c/ del Pare Bartomeu Salvà, 507600 Platja de Palma Tel.: +34 971260900 – Fax: +34 971260908www.hotelniagara.org

- Oleander***c/ de Acaia, 12. 07610 Platja de Palma Tel.: +34 971264850 – Fax: +34 971267754www.hoteloleander.net

- Mediterranean Bay (Mll Bay Htls)***c/ de Sant Bartomeu, 1807600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441616 – Fax: +34 971441861www.mllbayhotels.com

- Orlando***c/ de les Canyes, 1507600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971492061 – Fax: +34 971490155www.apartamentosorlando.com

- Pabisa Bali***c/ del Pare Bartomeu Salvà, 1807600 Platja de PalmaTel.: +34 971262700 – Fax: +34 971262061www.pabisa.com

- Pabisa Chico***Camí de las Maravillas, s/n07610 Platja de PalmaTel.: +34 971490363 – Fax: +34 971490659www.pabisa.com

- Pabisa Sofia***c/ de Sant Ramon Nonat 1407600 Platja de PalmaTel.: +34 971261673 – Fax: +34 971267228www.pabisa.com

- Palma Bay Club (Mll Bay Htls)***c/ de Bartomeu Calafell, 2307600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971261390 – Fax: +34 971492966www.mllbayhotels.com

- Palma Playa Cactus***c/ de Acapulco, 26. 07610 Platja de PalmaTel.: +34 971262932 – Fax: +34 971262940www.loscactus.com

- Pamplona***c/ de la Neopàtria, s/n07610 Platja de PalmaTel.: +34 971264900-Fax: +34 971264457www.fram.fr

- Piñero Bahia de Palma***c/ dels Trencadors, 7407600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441536 – Fax: +34 971440521www.pinerohoteles.com

- Piñero Tal***c/ de Maria Antònia Salvà, 4407600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441000 – Fax: +34 971442013www.pinerohoteles.com

- Playa***c/ de la Polacra, 1. 07590 Can PastillaTel.: +34 971744503 – Fax: +34 971743561www.hotel-playa.net

- Playas Arenal***c/ de Trasimé, 2607600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971260608 – Fax: +34 971260708www.playasarenal.com

- Principe***Av. Son Rigo, 1407610 Platja de PalmaTel.: +34 971260012 – Fax: +34 971268750www.elprincipehotel.com

- Reina Del Mar (SM Htls)***c/ de les Illes Balears, s/n07600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441362 – Fax: +34 971440735www.saintmichel.net

- Riu Concordia***Camí de las Maravillas, s/n07610 Platja de PalmaTel.: +34 971262250 – Fax: +34 971262462www.riu.com

- Riu Playa Park***c/ del Pare Bartomeu Salvà, 1507610 Platja de PalmaTel.: +34 971261950 – Fax: +34 971261966www.riu.com




Riutort***c/ de Bartomeu Calafell, 1307600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971261250 – Fax: +34 971492505www.hotelriutort.com

- Riviera Playa***c/ de Marbella, 26. 07610 Platja de PalmaTel.: +34 871930500 – Fax: +34 871930502www.riviera.com

-San Diego***c/ de Miramar, 107600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441700 – Fax: +34 971442590www.hotel-sandiego.com

- Sant Jordi***c/ de la Grua, 5. 07610 Platja de PalmaTel.: +34 971262371 – Fax: +34 971269567www.hotelsantjordi.net

- Timor***c/ de Montemar, 1207600 Platja de PalmaTel.: +34 971263136 – Fax: +34 971491200www.hoteltimor.com

- Torre Arenal***c/ de les Balears, 207600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971440850 – Fax: +34 971440967www.hoteltorrearenal.com

- Venus Playa***c/ de Villagarcía de Arosa, 2407600 Platja de PalmaTel.: +34 971260200 – Fax: +34 971260204www.saintmichel.net

- Amfora Beach(Bq Htls)**c/ del Volantí, 9 07600 Can PastillaTel.: +34 971491580 – Fax: +34 971260235www.bqhoteles.com

-Brasilia**c/ de la Polacra, 4. 07600 Platja de PalmaTel.: +34 971744493 – Fax: +34 971744529www.hotelbrasiliaplaya.com

- Europa (SM Htls)**c/ de Sant Bartomeu, 1607600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441400 – Fax: +34 971441834www.saintmichel.net

- Gracia**c/ de Joan Bergas, 1207600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441900 – Fax: +34 971441904www.hotelgracia.es

- Isla Del Sol Ap**c/ dels Pins, 5.07600 Platja de PalmaTel.: +34 971261562 – Fax: +34 971267168www.islasol-apts.com

- Jade Ap**c/ d’Agustí Catany, 807600 Platja de PalmaTel.: +34 971260662 – Fax: +34 971260700www.apartamentosjade.net

- Mix Peru Playa**c/ del Mar d’Aral, 12. 07610 Platja de PalmaTel.: +34 971267713 – Fax: +34 971267713www.mixhotels.com

- Nets**c/ de Villagarcía de Arosa,2007610 Platja de PalmaTel.: +34 971490340 – Fax: 265692www.netshotel.com

- Ondina**Ctra. Militar, 24707600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971262468 – Fax: +34 971262166www.hotelondina.net

- Pil.lari Playa**c/ de Marbella, 24. 07610 Platja de PalmaTel.: +34 971267536 – Fax: +34 971261063www.pil-lariplaya.com

- Playa Grande**c/ d l’Aiguamarina, 807600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971260912 – Fax: 97260916

- Playa Sol**Ctra. Militar, 24407600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971494006 – Fax: +34 971442757www.playasol-mallorca.com

- Reina Isabel (SM Htls)**Av. Europa, 307600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441950 – Fax: +34 971441857www.saintmichel.net

- Rodes**Av. Bartomeu Riutort, 5107610 Can PastillaTel.: +34 971260278 – Fax: +34 971260299www.rodes-mallorca.com

- Saga**c/ dels Trencadors, 4807600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971441812 – Fax: +34 971443253

Restauració

Restaurants destacats(segons fonts de la Associació Empresarial deRestauració de Mallorca www.restauracio.org)

- Abacanto Camí de Son Nicolau, s/n07009 Palma Tel.: +34 971 71 49 39

- Can Nofrec/ Manacor, 2707006 PalmaTel.: +34 971 46 23 59

- Can TitoPasseig de Born des Molinar, 207006 Palma Tel.: +34 971 27 10 16

- Doñana Grillc/ de Soler, 2 A. 07013 PalmaTel.: +34 971 28 63 23

- El Chaflán de Patxic/ de Espartero, 28.07014 PalmaTel.: +34 971 28 44 86

- Es Vic/ de Raixa, 2. Castillo de Son Vida. 074013 PalmaTel.: +34 971 79 00 00

- Nàutic c/ de Bartomeu Rosselló-Porcel, 1907014 Palma Tel.: +34 971 45 43 90

- Nimo’s Cas Capiscol c/ del Bisbe Pere de Puigdorfila, 10 07010 Palma Tel.:+34 971 49 87 75

- La Paloma c/ dels Apuntadors - 16 07012 Palma Tel.: +34 971 72 17 45 – Fax: +34 971 72 17 46

- Plat d’OrUrbanització Son Vida s/n07013 PalmaTel.: +34 971 78 71 00

- Restaurant Seac/ del Congrio, 26. Cala Estància – Palma07610 PalmaTel.: +34 971 26 13 37 – 670 547 545www.seapalma.com

- Restaurant AureiPasseig Marítim s/n – Club de Mar07015 PalmaTel.: +34 971 70 25 53 www.aurei.es

- Restaurant Asadito Av. Son Rigo, 4 07600 Palma Tel.: +34 971 49 29 29 – Fax: +34 971 74 54 73

- Restaurant Caballito de Mar Passeig Sagrera- baixos, 5 07012 PalmaTel.: +34 971 72 10 74 – Fax: +34 971 49 56 85




- Solimar**c/ de Berga, 707600 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971443300-Fax: +34 971442590www.inturco.com

- Sun Club El Dorado**Ctra. Cap Blanc, 1107186 S’Arenal de LlucmajorTel.: +34 971741336 – Fax: +34 971741748www.sunclub.es

- Tres Torres Ap**c/ dels Trobadors, 507600 Platja de PalmaTel.: +34 971269464 – Fax: +34 971267745www.apartamentostrestorres.com

- Bari*c/ de Bellamar, 1607610 Can PastillaTel.: +34 971260966 – Fax: +34 971260962

- Don Juan (Confort Htls)*c/ del Canonge Mateu Roger, 3407600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971262758 – Fax: +34 971262758www.conforthoteles.com

- Monaco*c/ de Gaspar Rul·lan, 2407600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971743916 – Fax: +34 971744282www.hotelsorme.com

- Raxa*c/ de la Garsa, 1407610 Platja de PalmaTel.: +34 971263232 – Fax: +34 971266802

- Salpi*c/ d’Amílcar, 1107600 S’Arenal de PalmaTel.: +34 971260732 – Fax: +34 971264707

Restauració (cont.)

Restaurants amb espectacle

Centres d’oci

Discoteques

- Restaurante La Bodeguilla Mesón Salamanca c/ de Sant Jaume, 307012 PalmaTel.: +34 971 71 82 74 – Fax: +34 971 72 60 90

- Restaurante La Bóveda c/ de la Boteria, 307012 PalmaTel.: +34 971 71 48 63 – Fax: +34 971 71 21 63

- Restaurante Mediterráneo Passeig Marítim, 3307014 PalmaTel.: +34 971 73 11 11 – Fax: +34 971 28 92 66

- Cocó la Nuit c/ de Sant Miquel, 79. 07002 PalmaTel.: +34 971 72 80 54 / 639 489 058 www.cocolanuit.com

- Es Fogueró Ctra. de s’Aranjassa km 10 07610 Palma Tel.: +34 971 26 52 60 – Fax: +34 971 26 52 68 www.esfoguero.com

- Son AmarCtra. de Sóller km 10,807193 BunyolaTel.: +34 971 61 75 33www.sonamar.com

- Porto PiAv. de Gabriel Roca, 5407015 Palma Tel.: +34 971 40 55 00

- Ocimaxc/ del bisbe Pere Puig d’Orfila, s/n07010 Palma Tel.:+34 971 75 06 73

- Tito’sPasseig Marítim s/n07014 PalmaTel.: +34 971 73 00 17 – Fax: +34 971 73 98 24www.titosmallorca.com

- AbraxasAv. de Gabriel Roca, 42 07014 Palma Móvil: 665 554 629

- CapuccinoPasseig Marítim07014 PalmaTel.: +34 971 28 21 62www.grupocappuccino.com

- Hard Rock Caféc/ de Monsenyor Palmer, 207014 PalmaTel.: +34 971 28 18 72www.hardrock.com

- El DivinoPasseig Marítim, 3307014 Palmawww.eldivinomallorca.com

- Cultura ClubAv. de Gabriel Roca, 2807014 Palma

- Woody MareDàrsena Can Barbarà, s/n07015 Palma Tel.: +34 971 40 23 12

- Garito CaféDàrsena Can Barbarà s/n07015 Palma Tel.: +34 971 73 69 12www.garitocafe.com

- 113 The ClubDàrsena Can Barbarà (Passeig Marítim)07015 Palma

- Ganesh KlubDàrsena Can Barbarà (Passeig Marítim)07015 Palma

- Terraza Hostal Coronac/ de Josep Villalonga, 2207012 Palma Tel.: +34 971 73 19 35 - Fax: +34 971 73 19 35www.hostal-corona.com

- Puro Beachc/ de Pagell, 1 (Cala Estància)07610 PalmaTel.: +34 971 425 450www.purohotel.com



Discoteques (cont.)

Institucions esportives

Instal·lacions esportives

- Sala Assaigc/ del Gremi Porgadors, 1607009 Palma Tel.: +34 971 43 13 44www-assaig.com

- Blue Jazz ClubHotel SaratogaPasseig Mallorca, 6Tel.: +34 971 72 72 40 – Fax: +34 971 72 73 12www.bluejazz.es

- Jazz Voyeur Clubc/ d’Asipo, 4.Polígon de Can Valero 07011 PalmaTel.: +34 971 90 52 92 – Fax: +34 971 90 52 92www.jazzvoyeurfestival.com

- Bluesville Bar c/ Mà del Moro, 307012 Palma Mòbil: 692 684 287www.bluesvillebar.com

- Guinness HouseAv. de Gabriel Roca, s/n07014 PalmaTel.:+34 971 71 78 17

- La Posada de Bellverc/ de la Salut, 3607015 PalmaTel.: +34 971 73 07 39

- Institut Municipal de l’EsportCamí de La Vileta, 4007011 PalmaTel.: +34 971 28 18 70http://ime.palmademallorca.es

- Federació Balear d’Esports per a Persones amb DiscapacitatAv. de Joan Miró, 327, 07015 Palma Tel.: +34 971 701481www.febed.es

- Real Club Nàutic de PalmaMoll Sant Pere, 107012 PalmaTel.: +34 971 72 68 48www.realclubnauticopalma.com

- Palau Municipal d’Esports de Son MoixCamí de La Vileta, 40. 07011 PalmaTel.: +34 971 73 99 41

- Ono EstadiCamí dels Reis s/n.07011 Palma Tel.: +34 971 22 12 21 www.rcdmallorca.es

- Ciutat Esportiva Antoni AsensioCtra. de Sóller s/n, km. 7,5 07120 PalmaTel.: +34 971 43 51 02

- Hipòdrom de Son PardoCtra. de Sóller, km 3,5. 07009 PalmaTel.: +34 971 76 38 53 – Fax: +34 971 76 16 08www.hipodromsonpardo.com

- Poliesportiu Municipal Germans Escalasc/ de la Mare de Déu de Montserrat, s/n07008 PalmaTel.: +34 971 47 21 11

- Polideportiu Antoni Serverac/ de Ca na Gabriela, 2907600 El ArenalTel.: +34 971 26 64 79 / 74 63 15

- Poliesportiu s’Estel c/ de l’Hostal de l’Estel, 407002 PalmaTel.: +34 971 22 71 96

- Poliesportiu Son Rocac/ del Cap Enderrocat07011 PalmaTel.: +34 971 791 375

- Poliesportiu Sant JordiCamí de Can Cota, 6, 07199 PalmaTel. +34 971 28 18 70

- Poliesportiu de Sant Agustí o Rudy FernándezCamí de Gènova a Sant Agustí (rotonda del Garroveral) s/n, 07015 PalmaTel.: +34 971 28 18 70

- Poliesportiu Son Hugoc/ de la Concòrdia, s/n.07004 PalmaTel.: +34 971 75 71 50

- Poliesportiu Prínceps d’AstúriesGremi dels Forners, 407009 PalmaTel.: +34 971 45 90 84

- Poliesportiu La SalleCamí de Son Rapinya, 2907013 PalmaTel.: +34 971 60 63 83 – Fax: +34 971 79 90 57



Camps de golf a Palma i voltants

Ambulàncies

Centres d’Atenció Primària de Palma

- Son Vida Club de Golf Urbanització Son Vida, 07013 Palma Tel.: +34 971 791 210 - Fax: +34 971 791 127 [email protected] www.sonvidagolf.com

- Golf Son MuntanerCtra. de Son Vida. 07013 Palma Tel.: +34 971 783 030 - Fax: +34 971 783 [email protected]

- Golf Son QuintUrbanització Son Vida 07013 PalmaTel.:+34 971 79 34 24 - Fax:+34 971 79 02 51 [email protected] www.sonquintgolf.com

- Club de golf Son GualFinca Son Gual Ctra. Palma-Manacor, km. 11,507199 PalmaTel.: +34 971 78 58 88 / 96 - Fax: +34 971 78 58 [email protected]

Golf ParkPuntiróCtra. Vella de Sineu, km.1007198 PalmaTel.: +34 971 797330 - Fax: +34 [email protected]

- Golf Son AntemCtra. de Ma 19, sortida núm. 2007609 LlucmajorTel.: +34 971 129 200 - Fax: +34 971 129 [email protected]

- Real Golf de Bendinatc/ de Campoamor, s/n. (Bendinat)07181 CalviàTel.: +34 971 405 200 - Fax: +34 971 700 [email protected]

- Golf Son TermesCtra. de s’Esglaieta, km 1007110 BunyolaTel.: +34 971 617 862 - Fax: +34 971 617 [email protected]

- Golf MaiorisCtra. de Cap Blanc km 6,3 Maioris07609 LlucmajorTel.: +34 971 748 315 - Fax: +34 971 748 [email protected]

- Samur Palma: +34 971 73 66 94- Ambulàncies Insulars: +34 971 20 41 11

- Creu Roja: +34 971 20 22 22

CS (Centro de Salut)/ UBS (Unitat Bàsica de Salut)- Telèfon cita prèvia: 902 079 079- IB-SALUT: +34 971 17 50 00 - CS Arquitecte Bennàssar: c/d’A. Bennàssar, 9 - 07004 Palma- CS Camp Redó: ctra. de Valldemossa, 61 – 07010 Palma- UBS Son Sardina: c/ de Ribas, 29 - 07120 Palma- CS Casa del Mar: c/ de Passeig de s’Escollera, 7 – 07012 Palma- UBS El Terreno: c/ de Joan Miró, 43, baixos - 07015 Palma- CS Coll d’en Rabassa: c/ de Vicente Tofiño, 34 - 07007 Palma- UBS El Molinar: c/ de Llucmajor, 61 – 07006 Palma- CS Emili Darder: av. de Puerto Rico, s/n – 07007 Palma- CS Escola Graduada: c/ de Socors, 36 – 38 – 07002 Palma- CS Escorxador: Ctra. de l’Emperadriu Eugènia cantonada Ctrade Valldemossa – 07010 Palma - CS Pere Garau: c/ de Joan Bauzà - 07007 Palma- CS Platja de Palma (Can Pastilla): C/ de Singladura, 10 - 07610 Palma

- UBS s’Arenal: c/ de Gaspar Rul·lan Garcias, 5 - 07600 Palma- UBS s’Aranjassa: c/ del Turó, 8 - 07199 Palma- UBS Es Pil·larí: c/ del Roncal, 11 - 07608 Palma- CS Rafal Nou: c/ del Mestre Perosi, 13 - 07008 Palma- CS Sant Agustí: c/ de Nicolau Alemany, 1 - 07015 Palma- UBS Gènova: pl. de Sant Salvador, s/n Gènova - 07015 Palma- CS Santa Catalina: plaça de Pau Casals, s/n - 07013 Palma- CS Son Cladera: camí de Son Cladera, s/n - 07009 Palma- UBS Sa Indioteria: c/ de Gabriel Cortès, 12 - 07009 Palma- CS Son Gotleu: camí de Son Gotleu, 83 - 07008 Palma- CS Son Pisà: c/ de Vicenç Joan Rosselló Ribas, 65 - 07011 Palma- CS Son Rullán (Aragó): c/ de Cala Figuera, 4 - 07009 Palma- CS Son Serra: travessa Matamusins, 22 - CS Valldargent: c/ de Valldargent, 46 - 07013 Palma



Centres d’Atenció Primària de Palma (cont.)



Associació Sanitària de les Illes Balearswww.asib.es

-Clínica Rotgerc/ de Santiago Russinyol, 907012 Palma Tel.: +34 971 44 85 00www.clinicarotger.es

- Clínica Juanedac/ de Company, 2007014 Palma Tel.: +34 971 73 16 47www.clinicajuaneda.es

- Institut Oftalmològic de Mallorcac/ d’Anselm Turmeda, 1007010 PalmaTel.: +34 971 20 15 12www.iom.es

- Centro Ocular Oftalmédicoc/ de Company, 2007014 Palma Tel.: +34 971 73 00 55

- NefdialAv. de Joan Miró, 20 local 207014 PalmaTel.: +34 971 22 12 59

Unió Balear d’Entitats SanitàriesClínica PalmaplanasCamí dels Reis, s/n 07010 Palma Tel.: +34 971 91 80 00 – Fax: +34 971 91 80 12

- Hospital San Juan de DiosPasseig de Cala Gamba, 35 07007 Palma Tel.: +34 971 26 58 54 – Fax: +34 971 26 93 08

- Hospital Creu RojaAv. d’Arquitecte Bennàssar, 73 07004 Palma Tel.: +34 971-29 50 00 – Fax: +34 971-75 26 89

- Policlínica MiramarCamí de la Vileta, 30 07011 PalmaTel.: +34 971 76 70 00 – Fax: +34 971-76 70 88

- Clínica Femeniac/ de Camilo José Cela, 20 07014 Palma Tel.: +34 971-45 23 23 – Fax: +34 971-73 37 22

- Clínic Balearc/ de Nuredduna, 4, baixos07006 Palma Tel.: +34 971 46 62 62 – Fax: +34 971 46 42 16

- Mapfre (aseguradora)Camí dels Reis, 308 07010 Palma Tel.: +34 971 78 80 00 – Fax: +34 971 78 80 30

- Mutua Balearc/ de Gremi Sabaters, cantonada Gremi Forners, s/n07009 Pol. Son Castelló - PalmaTel.:+34 971-213419 – Fax: +34 971 71 91 86

c/ de Bisbe Campins, 407012 Palma Tel.: +34 971 21 34 00 - Fax: +34 971 72 70 60

- Instituto Balear Radiodiagnóstico(Policlínica Miramar)Camí de la Vileta, 30 07011 Palma Tel.: +34 971 28 76 64 – Fax: +34 971 22 06 51

- Instituto Balear Oftalmología (Policlínica Miramar)Camí de la Vileta, 3007011 PalmaTel.: +34 971 76 71 72 - Fax. +34 971 76 75 05

- Femenia Salud (asseguradora)c/ 31 de desembre, 13, baixos 07003 Palma Tel.: +34 971 73 86 74 – Fax: +34 971 73 34 53

- Servicios Médicos PalmaCamí dels Reis, s/n07010 PalmaTel.: +34 971- 91 80 02 – Fax: +34 971 91 80 12

PAlma Mediterrània Meeting Point

Documents

Transcript of PAlma Mediterrània Meeting Point