La revista núm.3

Revista feta per Pau Mercier

amb la col·laboració de Víctor

Román

En aquesta revista:

La fórmula de la por: Si les fórmules matemàtiques de

l’àlgebra poden produir terror per la seva complexitat, preparat per rebre

l’anomenada fórmula de la por.

Algun cop t’havies preguntat per què...:

Durant els pròxims números editarem aquest apartat tot analitzat successos

que quotidians i no tant que creiem coneixe’ls a fons pel simple fet

d’entendre’ls. En aquesta publicació tractarem; per què la llum no pot escapar

d’un forat negre. (pàgina núm.3)

Novetats del blog: Estigues a l’aguait de totes les novetats que

t’oferim en el nostre blog ( la finalització del concurs de la Blogoteca, els últims

canvis en el disseny de la pàgina, etc. ) (pàgina núm.4)

A vegades l’àlgebra pot espantar a algun estudiant de matemàtiques que

prepari el seu pròxim examen. Aquest fet el produeixen les equacions

complicades que a simple vista semblen molt difícils de solucionar. Doncs bé,

si sou d’aquests que les equacions matemàtiques us produeixen males

sensacions, aneu amb compte amb aquesta:

Pel que sembla el títol de l’article s’escau molt a l’equació, no? Doncs, encara

que sembla mentida, no la titulem fórmula de la por per la seva complexitat,

sinó perquè tots aquests termes fan referència a pel·lícules de por . És

cert, aquesta fórmula determina el grau de por que produeixen les

pel·lícules de terror d’acord amb els següents paràmetres:

es= efectes musicals

u= sensació de misteri

cs= escenes de persecució

t= sensació d’estar atrapat

s= escenes d’impacte inesperades

tl= ús d’elements de la vida real

f= ús d’elements fantàstics

a= la soledat del protagonista

dr= la foscor

fs= escenografia

n=nombres de persones

x= imatges de sang i fetge

Tot i que aquesta idea pugui semblar una broma, la fórmula de la por és el

resultat d’una investigació d’un grup d’experts dels King’s College de

Londres que es va dedicar a calcular el secret del suspens i el nivell de

terror que provoquen les pel·lícules. Després d’aplicar l’equació a un bon

nombre de pel·lícules de gènere, els investigadors van concloure que El

resplandor, de Stanley Kubrick, és la pel·lícula perfecta de terror.

Sabent això, segueix fent la mateixa por l’equació de dalt?

La fórmula de la por:

Com és que la llum no pot escapar d’un forat negre?

Quan major és la força gravitatòria produïda per un cos, major serà la

velocitat d’escap, la qual determina quina és la velocitat en que ha de

viatjar un cos o partícula per poder escapar.

Si tirem una pilota enlaire des de qualsevol punt del planeta, pujarà i

desprès baixarà, com sabem per pròpia experiència. Aquest fet es deu a

que la Terra, com a cos massiu, presenta la seva velocitat d’escap,

equivalent a 11km/s (uns 39.600 km/h), el que implica que si volem que la

pilota anteriorment llençada travessi l’atmosfera i arribi a l’espai, com a mínim

haurem d’assolir aquesta velocitat (del tot impossible per a qualsevol

persona). No obstant, seria també molt complicat, però no tant, si aquesta

pilota la llencem des de la Lluna. Com que l’atracció gravitatòria de l’astre és

unes 6 vegades més petita que la del planeta Terra, la velocitat d’escap

disminueix bastant, passant a ser ara d’uns 2,4 km/s (equivalent a

8640km/h). Bé, és veritat que encara ens resultarà impossible que la pilota

no ens torni a nosaltres després de ser llençada, però sí que és menys

possible que aquesta no torni si la llencem des del planeta Terra.

Una vegada ja ens fem una idea del que és i representa la velocitat d’escap,

ens proposem la qüestió; Si quan major és l’atracció gravitatòria d’un cos,

més gran és la velocitat d’escap, què passarà ens el casos dels forats

negres on l’atracció és quasi infinita? Doncs que la velocitat d’escap serà

colossal. Major fins i tot que els 300.000km/s de la llum.

Abans del segle XVII, una afirmació tal i com aquesta hauria sigut impensable,

doncs recordem que en aquella època es creia que la velocitat de la llum no

presentava un límit, sinó que era infinita (instantània com la força de la

gravetat). No obstant, actualment, gràcies a l’experiment realitzat per

Roemer l’any 1676, sabem que la llum es mou al voltant dels 300 milions de

metres per segon. I per completar-ho, gràcies a Einstein, tenim constància

de que la llum és la matèria que viatja més ràpid per l’espai (a causa de

l’absència de massa dels fotons). Són aquests dos fets els que ens

condueixen a afirmar que res pot escapar d’un forat negre, doncs res és

més ràpid que la llum, i si la llum no ho pot fer...

Algun cop t’havies preguntat per què…:

Finalització del concurs 20 blogs: A principis del mes d’Octubre, ha finalitzat

el concurs que enfrontava a més de 5.000 blogs de tota

Espanya, on hi participava la nostra pàgina Va de ciència,

la qual ha rebut un nombre total de 3 vots en la categoria

de Ciència, Internet i Tecnologia. La posició que ocupa en

la classificació general d’aquesta categoria és la 56.

Tot i que tres vots podem semblar molt poc, recordem

que a Va de ciència és el primer any que ens hi

presentem. A més, la categoria en la qual compatíem s’hi

trobaven els millors blogs del concurs, és a dir, aquells que

reben més vots per part dels participants del concurs (els

únics usuaris que podien votar).

Nou sistema d’entrades en la pàgina principal: Ja fa uns dies que estem

treballant per a millor l’aspecte del nostre blog. La gran novetat és el nou

sistema d’entrades que apareix tot entrant a la pàgina principal del blog.

Anteriorment, hi apareixien les dues últimes entrades completes. No

obstant, ara, gràcies al sistema “sumari”, hi apareixen sis entrades enlloc de

dues, tot i que, per ocupar menys espai, d’aquestes entrades tan sols hi

trobem els primers paràgrafs. Si es desitja llegir completament l’article, s’ha

de donar un clic en el botó; Continua llegint...

Alguns altres canvis en el disseny: El nou sistema d’entrades en la pàgina

principal no és l’únic canvi en el disseny de la pàgina. També hi podem trobar

altres millores menys apreciables però també que cal destacar. La primera la

trobem en el disseny de la pàgina (el fons). Al costat del títol “Va de ciència”

hi trobem una descripció bàsica en vermell del contingut de la pàgina;

Articles de física i astrofísica. També hem inserit la data de publicació de

l’article que s’aconsegueix visualitzar tot entrant en cadascun dels escrits

de la pàgina. I com a tercer canvi, al accedir a la pàgina individual de cada

entrada, a sobre dels títols dels articles, hi trobem un requadre de color

verd fluix que conté informació la qual anirem variant segons la nostra

necessitat. De moment, aquest caixetí ha contingut missatges com; 100 dies

de Va de ciència, o, Visualitzareu millor aquesta pàgina si no utilitzeu

Internet Explorer!

Últimes novetats del blog:

VD Ciència .blogspot.com

Segueix-nos en el nostre pròxim número