BULLETÍDE LA

A~~~LIAGI~ D' EXGUR~I ON~ ~ATALANA1889

TOMO x r

BARCELONA.-1889

TIPOLITOGRAFÍA D' HENRICH y C.', EN COMANDITASUCCESSORS DE N. RAMIREZ y C."

Passatje d' Eacudtllers, núrn 4.

ÍNDIOE

SEccró OFrplAL

Anuncis oficials; pág. 78, 236, 310.Comunicat, per D. Vieens M." Triadá, Pbre.; pág. 239.

Id. par D. Arthur Osona; pág. 313.Donatius para la Biblioteca; pág. 79, 237,311.Períódichs nous; pág. 79, 237, 311.

SECCIÓ D' ElCCURSIONS

De la Vall de Venasch á Graus, notas de viatje, p er D. Cels Gamis;pág. 89.-Apéndices, pág. 110.

Entorn del 'I'urhón (Aragó), per D. Jllau1'ici. Gou1'don; pág. 130.Excursió áSardanyola, Sant Cugat y Vallvidrera, per D. Josepli Cas-

tellanos; pág. 184.Excursíó col-lectiva al plá comprés entre lo Segre y lo Cinca. Anti-

güetats romanas, per D. Eduard. Llanas, Esc.; pág. 2.Excursió col-Ie ctiva á Santa Coloma de Queralt y á Rubió, per

D. Joan Segura, Pbre.; pág. 1tl8.Excursió particular <1.1 Gorch de Perxa Astort, per D. Francisco de S.

Mcspon» y. Lobros; pág. 3i.Las montanyas de la Costa de Llevant, per D. Francisco de S. Mas-

pons y Ltibros; pág. 242.Notas itinerarias de I' excursló col-lectiva á Santa Coloma de Que-

ralt y Rubió, per D. A1'thur Osona; pág. 201.Una excursíó á las ruinas del Castell feudal de Cabrene y cingles

de Talaixá y Sant Aniol, per D. Caries Bosch de la Tt'inxel'ía;pág. 269.

Una visita al Monastir de Piedra (provincia de Zaragoza), perD. Cels Gomis; pág. 288,

Vuyt días en Campro don, excursió entomológica y botánica, perD, 1lliquel Cttní y Mal'tDl'ell; pág. 38,82.

SECcrÓ DE VARIETATS

Los Excursionistas y la Toponomástica, per D. Joan Sequra, Pbre.;pág. 300.

seccró DE FOLK-LORE

Costúms populars del Vallés (contíuuacíó), per D. Vicens PlantadaY'Fonalleda; pág. 223,306.

Cuentos populars catalans, la Marieta; per D. Joan. Br« Santcle-mentí pág. 2'13.

NOTAS ITINERARIAS. DE LA

EXCURSIÓ COL-LECTIVA

Á SANTA COLOMA DE QUERALT y RUBIO

Días i, 2 Y 3 d' Abril de 1888.

Lo día 1el' d' Abril (diumenge de Pascua de Resurrecció),ab lo tren n." 701 de la línea de Vilanova, á las 5 h 53 delmatí de nostre meridiá, sortíam de la estació de Franca,D. Ramon Arabía y Solanas y l' infrascrit. Lo Sr. lVIasponsnos havía avisat que ab greu sentiment no podía venir.

Á las 8 h 55 m. arribávam á l' estació de Picamoixons óde la Plana, hont esperárem lo tren procedent de 'I'arra-gona en direcció á Lleyda, al que á las 9 h 45 pujárem, dei-xantnos á las 10 h 20 en la estació de Monlblanch (alturaapr. 300 metres).

Montblanch es una important població, cap de partit,que compta avuy ab 4775 habitants,

Relativas á la meteixa, dech á l' amabilitat de nostredelegat en Santa Colorna de Queralt, l' il-lustrat prebereMossen Joan Segura, las notas següents que publico á con-tinuació:

«Desseguida de conquistadas Tortosa, Lleyda y Fraga,fou fundada la vila de lVIontblanch pe '1 Comte Ramon Be-renguer IV ..

Llavors los Comtes Sobirans, com més tart los Reysd' Aragó, portavan una vida errant y sens residencia fixa:d' aixó ve l' con vocal' Corts en tan ts di versos llochs. En sosfreqüents viatjes de Lleyda á Tarragona, los Comtes eranmolestats sovint pe 'Is moros, que llavors tenían encara lasmontanyas de Prades, ab Ciurana per capital; los qualsmoros, passant per la vehina serra de Moural (darnunt

- 202-

de Poblet, próxim á ser edificat), caparrejavan per laescarpada montanya á quin reclós jau ara Montblanch.Ademés, faltava un lloch segur de parada pera l' il-Iustrecomitiva comtal, que partís en dúas avinents jornadaslo llarch tret que hi ha de Lleyda á 'I'arragona, Aquestascausas decidíren la fundació de la vila de Montblanch, fetape '1 dit Comte Ramon Berenguer IV.

De l' época de la fundació penso que son las bellas tor-res y més bells portals que senyalan la direcció de lamuralla que cenyía la vila.

Aquestas torres fóren una per altra descoronadas deresultas del següent episodi, quina época no puch flxar.

Las de Montblanch tenían permís pera fer 'llenya en lohosch del monastir de Poblet; á condició de que al passarda vant del monastir, aquest tenía dret á fer deixar alsllenyaters la rama que volía, que solía ser la més grossa.

Un llech del monastir feu descarregar l' animal d' unllen yater pera traure d' un feix la rama més grossa. Iratlo llenyater per la tacanyería del frare, mentres aquestaj upit estirava la rama, pégali cop de destral, y l' deixámort; y apretá á fugir. No podent ésser descobert lo cul-pable, y sabentse soIs que era de Montblanch, tata la vilan' fou castigada: 1.er escapsant, una sí, aItra no, las torresde sa muralla; 2.on votant lo monastir que may per may fósadmés en lo cobdiciat monastir de Poblet cap fill de la vilade Montblanch. De hont provingué, y durá centurias, lacostúm en las donas de las mellors familias de dita vila,que estavan á punt de deslliurar, d'eixir de llur víla pera.ferho en la Guardia dels Prats, ó qualsevol altre poblevehí, á fi de no privar á llurs fills de la sort de poder ésserfea res de Poblet.

No gayre ménos antich que la vila deu ésser lo pont,restaurat probablement en l' época del Renaixement, dela qual penso son aquells figurons que s' hi véuhen, y

Clténen alguna semblansa ab las esculturas de la portaladade la parroquial de Sta. María, quina portalada deu serdel sigle XVII ó XVIII.

Dita parroquial mostra . en sa arquitectura ésser obradel sigle XIV, ménos la portalada.

'203 -

Dintre.d' ella s' han de mirar: 1p la bellíssima y en-semps senzilla portalada de la sagristía (detrás del altarmajor) ab sas bellas y obradas portas de la época gótica;2.on un retaule de pedra un tant mutilat, en una de. lascapellas de la banda dreta de la iglesia; 3.el' una bella Ma-dona del sigle XVI (?) que hi ha al chor.

En la parroquial de Sto Miquel son de notar la, portaladarománica, ab portas antiguas, una sepultura prop de la

. trona y dos quadros antichs ab fons daurat que s' guar-dan en la sagristía,

Cal veure la bella iglesia ogival de Sto Francesch (aramagatzérn) ab los restos del claustre.

Item: se véuhen en diferents indrets hermosíssirnasflnestras góticas; síngularrnent en una casa que ara esCassino.

S' ha de mirar tarnbé una característica y molt ador-nada casa (sigle XVI?) de la plassa ah bella galería devallde la. teulada.

Finalment, encara que molt mutilada, es de veure lacasa ahont contan s' aplegavan las Corts quau se celebra-van á: Montblanch.»

Embarcats en lo cotxe-dilligencia que fa lo servey re-gular (á tots los trens) entre Montblanch y Santa Colomade Queralt y' vice-versa, deixárem als 10 minuts d' arri-barhi, la primera de las esmentadas poblacions, separadasper una distancia de 30 kilómetres.

Seguírem en direcció N. carretera d' Artesa de Segre ó

de Tárrega amunt, que als 2 kilornetres deixárem á la pri-mera bifurcació, hont girárem á.má dreta en dirección E.,seguint amunt per la de Santa Colonia. En aquesta, á mádreta, vejérern, á una mitja hora de distancia del camí, lopoble de Barbera de la Conea (1203 hab.), hont existeix unCastell enderrocat que pertanyía als Cavallers de l' Ordredel Temple. A una hora escassa de la bifurcacíó, á má dre-ta, y á uns 7 minuts de la carretera, deixárem Jo poble deOllés, que forma part del districte municipal del de Pira,(543 hab.), pe '1 qual passárem á la rnitja hora escassa.Luego, á 1 hora de distancia, s' troba en la carretera la

204vila de Sarreal (2186 hah.) y á la meteixa distancia, tambéen la carretera, lo poble de Rocofort dé Quel'all (7'15 hah.),de hont ab cosa .de 1 hora, se guanya lo punt culminant dela, carretera, poblat per migrada boscuria, que es lo Coll deDeo gratias, situat en lo kilórnetre '19 (alt. apr. 650 m.)

A uns 45 min uts, del Coll esmentat, se passa per lopoblet de las Pilas (487 hab.), situat á má dreta de la carre-tera y dístant aproximadament una hora de la importantvila de Santa Coloma de QueJ'alt. .

A uns 15 minuts de la població 'ns esperava en la carre-tera l' erudit y llorejat escriptor catalanista, soci delegatnostre, l' amable D. .Joan Segura, prebere, qui pujá á ladilligencia, reuníntse ab nosaltres,

A la '1h 30 t. la dilligencia se deturava en l' Hostal de CanNial, hont teníam intenció d' hostatjarnos; mes l' obse-quiós Sr. Segura s' apoderá de nostres sachs de viatgey 'ns obliga velis nolie á posar á casa seva, hon t fóremtractats á. cuerpo de 1'ey. .

Santa Coloma deQueralt es una rica é important poblacióque té molt comers de bestiar mular ab Andorra y Poitou,y celebra mercat tots los dilluns, comptant ab 2776 habi-tants. Sa importancia histórica es reconeguda com tambéson valor baix lo punt de vista del art y de la arqueología,

Respecte á aquestos punts, deixo ia paraula á mossenSegura, que 'ns guiá y serví d' il-Iustrat ciceJ'one en nos-tra visita.

La altitut es apr. de 600 m. Es notable la rica font deD. Dalmau de Queralt, tant abundosa, que l' aygua ne rajanit y día per nou dolls d' una circunferencia com la mu-nyeca.

La població está sentada en una petita plana ó vall,limitada del S. al O. per las senas de Puntils, del Castellde Queralt, d' Ancosa, de Sant Magt de Brufaganya, deMontagut y de Sant Miquel, pobladas de boscurias, mentresque al N. té molt próxima una petita serralada conresadade tena calcárea y guixosa, corn ha es tot lo terreno ó solde la vila, qual tó blanch recorda aquellas regions tánttri stas de las provincias d' Alicant, Murcia y Almería. AlE. yN. E. s' oviran las serras coronadas per los enderro-

- 205-

cats castells d' Aguiló y Argensola, que no presentan tantpobre aspecte com .las del N., per la rahó de véures'hiencara alguns restos. de boscos, de clars y migrats pins.

Lo día 2, acompanyats de nostre digníssim consoci loerudit Mossen Segura, montats en los matxos de sella delAixut, qui 'ns serví de guía, á las 12 h del mitj día en punt,deixávam la vila de Sta Coloma.

Arrancant de la copiosa font esmentada, per un camíen direcció E. y N. E., ab 40 minuts pujárem al pobled' Aguíló, que forma part del Districte m unicipal de SantaColoma y está coronatper un grandiós castell senyorialenderrocat. Passárem per sota del pohle, que deixárem ámá dreta y ab 15 rninuts baixárem en direcció N. E., capá la casa coneguda per l' Hostal d' Aguiló, d' hont pujáremcap á la carretera d' Igualada. Camhi complert de decora-ció. Lo camí no pot ésser més encisador,. s' entra ja en laregió dels boscos. La carretera passa per la carena de lasserras, gosant de bonichs panoramas á un y altre costatper entre grans hoscos de pins fins al fons de las valls.Las senas d' Aguiló fan la partió de las ayguas dels riusGaya y Noya. Seguírem per la carretera en direcció E. yN. E., duránt 30 minuts, fins trobar dúas casas: Can Ma-riano den Ferrarü y luego Can Ferrant, hont deixárem la

. carretera á má dreta y haixárem sempre per entre alegresboscos de pins en direcció N. E., passant al cap de 1 horaper una casa qual nom no recordó, de hont ab 15. minuts,seguint igual direcció, baixárem al Riu Bim, que té ori-gen en los sots d' Argensola y es un important afluent delNoya; atravessárern las ayguas del Bim, yen direcció N. E.,ab cosa de -!O minuts pujárem al.escampat poblet deClaria-na (389 hah.). Seguínt la direcció E. N. E., ab 15 minutsmés anárem pujant al Mas Juncá, de hont, sens variar dedirecció, ab 30 min uts, baixárem á la caj"¡'etera real deMadj'.¿d á la Jwnquera, que seguírem avall en direcció S. E.Als 3 minuts, atravessávam lo Riu Noya (que té origenen Prats de Rey y Copons), y als 2 miuuts arribávam álas casas ó caserio del Hostal del Ganxo, hont deixant lacarretera á má dneta, nos enfilárem por un curriol que en

- 206direcció N. nos portá en 30 minuts al caserío de MasTraoé,

Seguint la meteíxa direcció N., ab 20 minuts anárern ála gran Casa de la Torre que corn lo caserío anterior per-tany al terme de Rubió. De la Torre ab 25 minuts pujárernal barrí ó arrabal de Sant Mtuiari de Rubió, de hond ab 10minuts baixárem al Torren: de las Auranetas ó de Rubio,que atravessárern yen direcció N. ab 20 minuts, per en-tre una magnífica pineda, pujárem al poblet de Rubió(arribanthi á las 5), edificat al cim dun terrat, coronat perun castell feudal tot en ruinas (al apr. 680 lIJ.) Sota locastell hi ha la iglesia parroquial, la rectoría, Casa de laVila y dúas casas: Can Sastre y Can Solanas, que fand' hostal, essent la última la més confortable. (Rubió té334 bab.). Nosaltres nos hostatjárem á casa lo Sr. Rector,hont fórern molt ben rebuts y obsequiats. .

Lo día 3 d' Ahril, á las 7h del matí prenguérern comiatdel Sr. Rector y tarnbé ab gran recansa del digne consociy company Mossen Segura, qui ab lo guía l' Aíxut y losmatxos s' en entorna á pluja batent á Santa Coloma deQueralt, hon t va arribar després de las 1'1. Lo Sr. Arabíay jo, guiats per un jove, fill de Can .Solan as, tots tres ápeu, prenguérem lo camí d' Igualada. En direcció S. bai-xárem ab molta rapidés en 15 minuts al Torrent de las'Auranetas ó de Rubió, que atravessárem, pujant en direc-ció S. O. per entre un espés bosch de pins; als 5 minutsdeixávarn á má dreta (S. O.) un camí que va á unas casasde pagés y pujárern cap al de má esquerra (Est) y ab 20minuts de forta pujada per entre un atapahit bosch depins arribárem al Coll ó Porteli de la Creuheta de SantPere (alt. apr.700 m.). D' aquest, tot planejant, rebassant la base del Turó del

Puig de Sant Miquel, punt culminant de la regio (alt.apr. 750 m.), seguint la direcció S. E. ab 10 minuts auáren:á la románica iglesia de Sto Pere, sufragánea de Rubió,que estava tancada per dissort, hont hi ha, segons (ligué loSr. Rector de Rubió, un retaule gótich.

Seguirem la direcció S. E. per la carena uns 5 minuts,

- '207 -

fins tronar un cami de carros á má dreta que va cap. á lacasa de Briansó y baixant á la carretera real també va áIgualada.

Deixárem á má dreta l' esmentat camí y pujant per lacarena en direcció E. per erttre bosch, als 8 minuts gira-rem cap al N. E., deixant ja lo bosch per las vinyas, se-guínt la meteixa direcció, als 7 minuts arribávam, percert ben mullats, á Can Estrucii, hont esmorzárem.

A las 9h, un tant refrigerats, deixávam la casa y endirecció S. E., quedant á má dreta la cinglera del Capde la Costa de Can Estruch, als 45 minuts deixávam á máesquerra lo cementiri, y á l' oposada, l' iglesia y rectoríadel poblé del Espelt, -que forma part del districte munici-pal d' Odena (que conta ab 1,379 hab.) Seguint per entrevinyas en direcció E., als 20 minuts passávarn per losBalsos del Espelt, gl'ans precipicis primer á má esquerasobre la riera de Can Magí de las. Alzinas, y luego, á mádreta sobre la riera del Espelt; als 10 minuts més, baixa-vam á la casa y horta de Cm? Carreras, en lo meteix llochhont s' ajuntan abdúas rieras, que atravessárem, sota me-teix d' Igualada, 10 minuts ans de reunirse al riu Noya,arribant als 5 minuts á la ciutat d' Igualada, importantpoblació industrial y agrícola, que no obstant sa grandís-sima decadencia, encara compta ab 11,882 habitants. Noshostatjárem en la fonda de Catalunya ó de la Viuda Cor-1'ons, hont arrihávarn xops com peixos, á las 10h 40 m.Després d' un bon dinar nos reaccionárern y ab las dili-gencias de Martorell deixávam á las 12h 30 la ciutat hontmorí en Ferrant d' Antequera; arribant á MMtorell álas 5h 30 t.; á las 6h 15 deixávam l' estació del meteix nom,y á las 7h 35 arribávam á Barcelona.

ART.HUR OSONA.