90-juny-14

8/12/2019 90-juny-14

http://slidepdf.com/reader/full/90-juny-14 1/25

pàg. 1

EMPORION NÚM 90 JUNY 2014

Periòdic digital - Tercera època

núm. 90 -juny- 2014

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 2


Editorial

Resultats locals extrapolables

Els resultats de les eleccions europees del 25 de maig del 2014 del municipi de Torroellade Montgrí-L'Estartit són un fidel reflex de la tendència del vot en l'àmbit de tot Cata-lunya i, en part, del què ha passat a l'Estat. Primer de tot s'ha de destacar l'augment dela participació. El millor que es pot fer en democràcia és defensar els teus interessos através de les urnes. L'augment de votants al municipi respecte a les eleccions europees

del 2009 ha estat espectacular. D'un 32,28% s'ha passat a un 44,52%, un augment de mésde 12 punts atribuïble evidentment a la reivindicació del dret a decidir, però també a lanecessitat de canvis polítics que els ciutadans fa temps que reclamen i que ara es comen-cen a visualitzar a les urnes.

ERC va confirmar al municipi la seva tendència a l'alça imposant-se per primer cop enunes europees. Ha passat d'un 16,72% de vots el 2009 a un 36,61% enguany. CiU, que havia guanyat fa cinc anys amb un 32,15% dels vots va aconseguir un 34,66% dels sufragisi va quedar en segona posició. Els dos partits que lideren el procés dels catalans a decidirel seu futur van atraure més de set de cada deu vots que torroellencs i estartitencs vandipositar a les urnes. Si a aquests resultats hi afegim els d'ICV que ha passat del 5,25% al5,42% significa que pràcticament un 77% dels ciutadans que han votat al municipi estana favor del dret a decidir. Resultats extrapolables a bona part de Catalunya i que hauriende ser tinguts en compte pel govern estatal entestat a no deixar que els catalans expressindemocràticament quin futur volen.

Com a la resta de l'Estat, el retrocés de socialistes i populars ha estat significatiu. Facinc anys el PSC, amb un 23,61% dels vots havia estat la segona força política en uneseleccions europees al municipi. Aquesta vegada només ha aconseguit un discret 7,03%.Una pèrdua de més de 300 vots per un municipi de 7.401 habitants amb dret a vot. Ipels del PP una situació semblant. Del 13,69% dels vots del 2009 aquesta vegada s'hanquedat amb un 6,66%. Cosa que confirma el declivi del bipartidisme imperant des de fadècades i que contrasta també amb l'aparició de noves forces disposades a revolucionarel panorama polític.

Ciutadans amb un 2,59% dels vots o Podemos, amb un 1,57% dels sufragis només tenen

una presència testimonial al municipi, però representen també les ganes de canvi de lesmaneres de fer política. I han recollit molts votants desencantats tant dels populars comdels socialistes.

En tot cas, hem de reclamar que els eurodiputats escollits vagin a Brussel·les amb ganesde fer coses, de traslladar a les més altes instàncies europees la necessitat de canvis en lesseves polítiques econòmiques i socials, i a deixar clar que les reivindicacions nacionalspacífiques i democràtiques dels catalans siguin tingudes en compte en un ParlamentEuropeu més heterogeni. Les urnes han parlat i han deixat clar que molts torroellencs,catalans i bona part dels ciutadans espanyols volen canvis radicals en una Unió Europeaque ens va entusiasmar però que últimament decep. La UE no pot ser la dels mercats ila de l'economia salvatge, ha de ser una Unió que defensi els drets dels seus ciutadansbasada en la democràcia i el respecte als drets humans. Només així Europa tornarà a ser

punt de referència mundial i enveja dels que somnien en un món democràtic i l liure.

• Portada

• Editorial

• Notícies

• Una tonyina a Katàkolon i

el Museu d'Olímpia

• Memòria històrica

• Ampliació irregular del

port de l'Estartit

• Fa cent anys morí a Tor-

roella de Montgrí mossèn

Antoní Viver i Puig• Sortir d'un país amb un

règim que ha fracassat

• Un nou poble per a Euro-

pa: les eleccions al Parla-

ment europeu

• La llei feta a mida

• Els europeus volen canvis

• La importància de

l'energia

• Rumiem massa...

• Adéu Joan

• Emília Xargay i Pagès

• Català exercicis i con-

sultes

• A l'aguait del nostre pat-

rimoni

• El video dels joves

• La cuina de la Catrina

• Gotes d'humor

• Mots en creu

•

Cinema i espectacles

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 3


NotíciesMAIG 2014

TORROELLAResultats de les eleccions europ-ees. S’imposen Esquerra i Convergència(ERC 1.187, CiU 1.124), molt per davantdels altres partits (PSC 228, PP 216, ICV176).

El concurs de neteja. El dijous 15el regi-dor no adscrit, Francesc Ferrer, va secun-dar el govern en l’adjudicació del con-tracte d’escombraries, perquè “començaa tocar prendre decisions assenyades”.L’Organisme Administratiu de RecursosContractuals de la Generalitat havia de-sestimat el recurs interposat per Fomentode Construcciones y Contratas (FCC)contra l’exclusió del concurs, amb la qualcosa Urbaser quedava com a única as-pirant a obtenir el servei, amb estalvi de

400.000 euros anuals.

No al canvi d’usos al sector del MasDéu. Segons l’alcalde l’operació hauriapermès disposar de tresmilions d’eurosper construir un geriàtric, però els altresgrups van rebutjar el projecte.L’aprovaciódel canvi per introduir-hi la construcciód’una gran superfície comercial, es vade-sestimar el dijous 15pel vot del regidorindependent.

Millora i ampliació del cementiri.

L’empresa concessionària ha acabat elstreballs de construcció de nous nínxols, iresta pavimentar vials interiors.

Torroella no compleix la llei de policialocal.Torroella - L’Estartit, amb un sotsin-spector com a màxim comandament de lapolicia local, figura entre els vint-i-quatremunicipis gironins que incompleixenla llei que estableix que ha de ser com a

mínim inspector.

IX Trobades de Música Mediterrà-nia. L’acte inaugural es va fer eldivendres

2 al vespre amb conferència de PedroMestre, estudiós de música de l’Alentejo,per mostrar la diversitat musical i el seuencaix en el patrimoni expressiu mediter-rani i iberoamericà. El va acompanyar unaaudició musical a càrrec dels alumnes del’Escola Municipal de Música de Torroellade Montgrí. Les trobades es van perllon-gar tot el cap de setmana. Les trobades es varen perllongar per tot el cap de setmanaamb actuacions a Fora Portal i al Museude la Mediterrània.

Com sona l’ESO. Un miler d’estudiantsd’ESO de Catalunya, el País Valencià i lesIlles Balears van participar en el concertmultitudinari de la XV TrobadaCom sonal’ESO, que es va fer el divendres 9 a la nita l’esplanada de l’Espai Ter. Un gran espe-ctacle. El desplegament de tanta mainadai jovent per la vila també va ser espectacu-lar.

Fira de cuina i salut. Tot i la tramuntana,

des del dijous 1 i fins al diumenge 4 es vanfer activitats sobre cuina i salut “MenjaEmpordà, menja sa”, amb tallers per aadults i petits, amanides o broquetes defruita, a càrrec de la Fundació OncolligaGirona, i menús preparats pels restaurants

del municipi. A la tarda, a la plaça del Peix,es va presentar el cuiner Isma Padros ambl’humorista Carles Xuriguera. També va visitar la fira el presentador de TV3 Rogerde Gràcia.

Festival “Torroella a escena”. El diven-dres 2 a la nit, a La Sala, va actuar Névoa,el divendres 16 Acousters i Planetarium,el dissabte 24 també a La Sala, Rock’n rollBrothers.

Visites guiades al Parc Natural. La co-

missió de prevenció i promoció de la Salut va organitzar una pujada al castell sota elclam “Mou-te i fes salut!” el dissabte 3 almatí.

Rugby Senglars, 10 anys. Es va inaugurarl’exposició d’aniversari, a la capella de SantAntoni, el dissabte 3 al vespre.

Concert a l’Espai Ter. El dissabte 3 a lanit es va presentar Célina da Piedade, “Ocante das Ervas”.

Consells de Barri. El dimecres 7 al vesprees va fer el del Nucli Antic, el dimecres14 el del carrer de Figueres i entorns,el dimecres 21 el de la Creu de la Rutlla,eldimecres 28 la zona nord de la vila.

Vicenç Bou a Barcelona. El dijous, 8 es va inaugurar al Museu d’Història de Cata-

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 4


lunya (Barcelona) l’exposició “Vicenç Bou.De la plaça al Paral·lel”, produïda al Museude la Mediterrània de Torroella.

Taller de fotografia. El van organitzar elsAmics de la Fotografia tot el dissabte 10 a

Casa Pastors.

La bandera d’Europa al Cas-

tell. El dissabte 10 va aparèixer al Castelldel Montgrí, ocupant una bona part delmur que mira cap a Torroella, una granbandera d’Europa, posada per EUREM,per fer present la vocació europeista deCatalunya, davant les eleccions del dia 25.

X Visita a Masos. Es va fer a Sobrestanyel dissabte 10 al matí, organitzada perl’Associació de Masos.

Romeria andalusa. L’associació cultur-al andalusa El Olivo la va organitzar eldissabte 10 al matí.

A cavall pel Parc Natural. Tambéel dissabte 10 al matí, Hípica Mas Paguina va organitzar una visita a cavall guiada.

Teatre a l’Espai Ter. El dissabte 10 es varepresentar a l’Auditori “Isabeau, el musi-cal”. El dissabte 17 “Macedonia”. El diven-dres 23 “Manyac, manyac” amb Pep Vila.

XXXVI Marxa del Montgrí. El Casal delMontgrí la va organitzar per al diumenge

11 al matí, amb sortida de la Plaça de laVila.

Cicloturisme pel Parc Natural.L’àrea deTurisme va promoure la sortida per almatí del diumenge 11.

Musinfant. L’Espai Ter va organitzar peral diumenge 11 al matí aquest espectaclefamiliar.

Poesia de Joan Vinyoli. La BibliotecaPere Blasi va voler celebrar el centenari delpoeta amb un recital el dijous 15 al vespre,

amb Olga Cercós i Miquel Martin.

Ecosistemes litorals del Parc Natu-ral. El dissabte 17 al matí es va organitzaruna caminada des del Port fins a la Goladel Ter.

Dia Internacional dels Mu-seus. El dissabte 17 i el diumenge 18 elMuseu de la Mediterrània ho va celebraramb Jornada de portes obertes.

Exposició “Márgenes”. Es va inaugurar alMuseu de la Mediterrània eldissabte 17 al

vespre. Obra de Manolo Sierra, treballssobre la línia gairebé invisible que separaintern i extern.

Masos de Verges. El diumenge 18 al matís’hi va fer una visita, per l’Associació deMasos.

Sortida etnobotànica al Parc Natural. Es va fer el diumenge 18 sota el títol “l’olivar

en recuperació”.Camí d’Empúries a Girona. Gent del Ter va organitzar per al diumenge 18el sisètram Cruïlles – Millars.

Mercat ecològic. Món Empordà el va or-ganitzar els dissabtes 24 i 31 al matí a laplaça del peix.

Jornades INDI d’art participatiu per a joves. El diumenge 25 al matí es van pre-sentar als patis del Museu de la Mediterrà-nia i el Convent dels Agustins els projectes

d’art art sonor, vídeo, imatge, perfor-mance, grafits, còmic i instal·lacions artís-tiques, amb la participació de 150 artistesi 30 respostes a la pregunta “a on mires?”.

Festival Ítaca. El diumenge 25 es va or-ganitzar la II Marxa Popular al castell delMontgrí, amb la participació de prop d’unmiler de persones. La ruta es va iniciar debon matí a l’ermita de Santa Caterina i, uncop al castell, els assistents van poder gau-dir de ls actuacions de diversos artistes,Oques Grasses, Cultura Inquieta, DansaAèria, Marxing Band, Castellers de Figue-res, amb lectura del manifest a càrrec deTxé Arana. A la tarda concert a Santa Ca-terina amb Oques Grasses.

Llegim? La Biblioteca Pere Blasi va con-tinuar aquesta activitat el dimarts 27 al vespre amb “Jardí vora el mar” de MercàRodoreda.

Lectures dolces i llamineres. També laBiblioteca Pere Blasi les va organitzar peraldimecres 28 al vespre.

Exposició “Les dones imaginàries”. Es vainaugurar al Museu de la Mediterrània el-divendres 30 al vespre.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 5


Exposició sobre màgia. Fira de Màgiaal Carrer va organitzar per al divendres30 al vespre, a la capella de Sant Antoni,la inauguració de “Mag Selvin, 45 anys demàgia”.

Trobada d’esbarts de les comarques giro-nines. L’Associació Sardanista Continuïtat va organitzar per al dissabte 31 a la tardala trobada d’esbarts de les comarques giro-nines a l’Espai Ter.

L’ESTARTITLa Pletera.La UE reconeix la solvència il’exemplaritat del projecte i hi aportarà el75% del cost (1,95 dels 2,6 milions del costtotal).

Festival de jazz a l’Estartit. Per al prop-

er estiu, Joventuts Musicals, en el marcdel festival de músiques de Torroella deMontgrí, ha projectat un programa de Jazza l’Estartit.

Gestió del Port. Ports de la Generalitat iel CN Estartit van signar l’acord de gestióde la dàrsena i segons el programa previstal juliol estaran adjudicades les obres i al’octubre s’executaran els primers treballs.Primer es faran les ampliacions de la zonade mar.

La llongada, memòria d’un poble pesca-dor. La confraria de pescadors va organ-itzar el dijous 1 a la tarda l’exposició a lasala del Consell Municipal.

IX Concurs de fotografia naturalistaÀlex Llorente. Es va inaugurar el dia 1 al vespre.

Els Pànids. Es varen presentar al públicinfantil el diumenge 4 al matí a la plaçade l’Església.

Pesca Natura i sortida en vaixell. En el

marc de les visites guiades al Parc Natu-ral, el diumenge 4 al matí es va mostrarla lleva de les arts de pesca amb un pesca-dor artesanal, i el diumenge 11 es va pro-gramar una sortida en vaixell.

Mercat de productes de proximitat. Tot

el diumenge 4 es va fer a la plaça del’Església.

Altres activitats. El mateix diumenge 4 es van organitzar un taller infantil i tastet demarxa nòrdica.

Com sona l’ESO. La presentació al’Estartit d’aquest gran espectacle es va ferel dimecres 7 al vespre a la plaça de la Ll-evantina, amb el grup “Germà Negre”, bal-lem al voltant del folc.

Regata Optimist. El Club Nàutic la va or-ganitzar durant el cap de setmana des dies10 i 11.

Mercat de segona mà. Es va ferels dissabtes 10 i 31 al matí al carrer Em-pordà.

Outlet. L’Estació Nàutica el va organitzara la plaça Llevantina els dies diumenge11, dissabte 17 i diumenge 18.

Dia d’Europa. El mateix diumenge 11 almatí, als jardins del restaurant Robert, es va celebrar amb parlaments, música, pa-rades d’artesania i aperitiu popular.

Apropa’t al Parc.

- El divendres 23 es va organitzar la festade lliurament de premis de l’XI Concursde fotografia naturalista Àlex Llorente.

- El dissabte 24, al llarg del dia, es va anardesenvolupant un programa d’anellamentd’ocells, mercat d’artesania, circuitd’aventura, passejada en poni, esmorzarpopular sobre conservació de la duna lito-ral, taller infantil del fons marí, animalsaquàtics de platja, cercavila de gegants,apadrinament del gegantó, berenar popu-lar, i cantada d’havaneres.

- El diumenge 25, es va programar laMarxa Trans-Montgrí, mercat d’artesania,

circuit d’aventura, passejada en poni, mer-cat del vi i formatge, exposició de peixos,sonsada popular, llotja de peix, taller denusos, taller del fons marí, animació in-fantil, i demostració de gos d’atura.

Pesca Natura. En el marc de les visitesguiades al Parc Natural, el diumenge 25 almatí es va mostrar de nou la lleva de lesarts de pesca amb un pescador artesanal ala zona perifèrica del Parc.

Jornades gastronòmiques de la clo- va. L’Estació Nàutica en va organitzar la

presentació per al dissabte 31 al matí.

CATALUNYAEleccions europees. El 25 de maig vanser cridats a votar 5,5 milions de catalans.La participació va pujar deu punts i foudel 48 %. Victòria d’ERC, seguida de prop

per CiU. Caiguda forta de PSC i PP.Primers passos per al 9-N. Governació jaté a punt el model d’urna i la papereta dela consulta.

Cau la banda d’assaltants vio-lents. El dimecres 7 es va desarticularla banda d’atracadors violents que actu-aven contra residents de cases i masos al’Empordà.

Els sismes d’Alcanar i el projecte Cas-tor. El dilluns 12 es va fer públic un in-

forme de l’Institut Geogràfic Espanyol.Revela l’existència d’una falla fins ara noidentificada davant la costa entre Ampos-ta i Castelló, que no es va tenir en compteen “l’informe de sismicitat induïda”.

Ada Colau deixa el lideratge de laPAH. Portaveu de la Plataforma d’Afectatsper la Hipoteca des del 2009, decideix ce-dir el lideratge i diu que per ara no es plan-teja passar a la política.

Detecció precoç del càncer. L’Institutde Ciències Fotòniques de Castelldefelsdesenvolupa un sistema que permet de-tectar-lo en una gota de sang. Podria serrealitat d’aquí dos a cinc anys.

Els empresaris i la consulta. El dijous8 una trentena de cambres, patronals i en-titats empresarials van signar un manifestque dóna suport incondicional al dret adecidir.

L’economia catalana creix. Durant elprimer trimestre la variació del producteinterior brut (PIB) va ser del 0,4%, segons

estimacions del Departament d’Economiai Coneixement, un 0,8% superior a la delprimer trimestre de l’any anterior, ambquatre trimestres consecutius de variac-ions positives.

El futur de Catalunya Caixa. El presidentde CaixaBanc (La Caixa) diu que farà unaoferta raonable.

ESPANYAEleccions europees del 25 de maig. El bi-partidisme PP – PSOE en surt tocat, guan-ya el PP però perd vots. Durant la cam-panya Arias Cañete va fer manifestacions

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 6


masclistes que fora del PP tothom rebutjà,i Juncker, candidat del Partit Popular Eu-ropeu (PPE) a presidir la Comissió, vaexpressar suport 100% a les tesis de Rajoysobre el procés català i la consulta.

Rubalcaba plega. La patacada electoraldels socialistes a tot l’estat va esclatar sobrela direcció del PSOE. El secretari generalPérez Rubalcaba va anunciar que deixariala direcció el juliol.

Assassinada la presidenta de laDiputació i del PP de León. Va ser mortaa trets el dilluns 12.

Publicació del DNI de 22 jutges favo-rables a la consulta. El jutge va imputarel director de “La Razón” per la publicacióde les fotos del DNI dels 22 jutges. Podria

haver comès un delicte contra la intimitati la pròpia imatge.

Margallo i Catalunya, altre cop. El dil-luns 12 el ministre d’Afers Exteriorsd’Espanya va comparar el procés catalàamb les eleccions il·legals de les regionsprorusses de l’est d’Ucraïna. La Generalitat va destacar les diferències dels dos movi-ments (un pacífic, l’altre violent).

Millora l’economia, continua inestablel’ocupació. El govern de l’Estat destaca

una millora dels índexs macroeconòmics,com l’augment de l’activitat empresarial ila baixa de l’atur, però ho contemplen ambescepticisme els sindicats, ja que no es creaocupació estable.

49.600 famílies desnonades a tot l’Estatl’any 2013. Ho va fer públic el Bancd’Espanya.

MÓNEuropa, eleccions el 25 de maig. 400 mil-ions de ciutadans van ser convocats a les

urnes.Guanya el Partit Popular Europeu,però en alguns estats s’imposa l’extremadreta i els euroescèptics, en particular aFrança i Gran Bretanya.En debat televisat,els candidats a presidir la Comissió vanparlar de l’autodeterminació de Catalunyai van fixar posicions dispars.

Rússia – Xina. Acords de subministra-ment de gas i col·laboració econòmica.

Ucraïna. Donetsk i Lugansk, a la zonaest, van reclamar l’annexió a la Federació

Russa, mentre Putin es mantenia moderat.El dia 25 es van celebrar eleccions presi-dencials en un clima violent.

Lampedusa altre cop. El dilluns 12 es vaproduir un nou naufragi d’un vaixell ambimmigrants, amb 400 persones a bord.

Nigèria. El segrest de 200 nenes al norddel país posà en evidència la situaciód’inestabilitat de tot el territori, ric enpetroli, amb enorme desigualtat social, iinteressos enfrontats de Xina i EUA.

Turquia. Centenars de treballadors atra-pats en una mina de carbó. Es va parlard’uns 350 morts.

Cop d’estat a Tailàndia. L’exprimera min-istra, destituïda i retinguda per la juntamilitar.

ESPORTSVictòria clara de UE L’Estartit, peròsense premi. Eldiumenge 4 es va disputarl’última jornada i el partit més importantde la temporada. El resultat va ser UEL’Estartit 4 - Sant Andreu 0. A L’Estartitnomés li servia la victòria, i depenia tambédel resultat entre el Lleida i l’Espanyol “B”.

Tot i la victòria de L’Estartit, el Lleida va vèncer per la mínima (1-0), i aquesta vic-tòria permetrà a les lleidatanes disputar elplay off d’ascens. Cal destacar la gran tem-porada que ha realitzat el Primer Equip del’Estartit.

Torneig Costa Brava Women’sCup. El dissabte 24 la Unió EsportivaEstartit en va organitzar la segona edicióal camp municipal, amb participació delsprimers equips de l’Espanyol, el Sant Ga-briel, el Levante Las Planas i L’Estartit.

Lliga estranya i problemes al Barça. Bar-ça, Atlètic de Madrid i Real Madrid varen

fer incerta la classificació fins a l’últimpartit. Quedà campió l’Atlètic de Madriden empatar al Camp Nou (1-1). Mal anyper al Barça: mort de Tito Vilanova, plegael president, es lesionen el capità i el mil-lor porter, i és vençut a Champions, Lliga iCopa. Nou entrenador, Luís Enrique.

El Madrid guanya la Copa d’Europa aLisboa. L’Atlètic de Madrid va ser a propde guanyar per 0-1, però el Real Madridempatà als últims minuts, i a la pròrrogas’imposà per 4-1.

PER A AQUEST MES DE JUNY:

FIRA DE MÀGIA AL CARRER

TORROELLA del 30 de maig al 8de juny

MIMA 2014

L’ESTARTIT del 4 al 8 de juny

8è. FESTIVAL DEL CÒMIC

TORROELLA dies 20, 21 i 22 de juny

Emporion publica de formapreferent les notícies que ensenvien els organitzadors d’actes

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 7


Una tonyina a Katàkolon

i el Museu d'Olímpia Joan Surroca i Sens

És ben sobrer intentar resumir en poques línies una impressióde Grècia. Per fer-ho més senzill, em limito a exposar les vivèn-cies del primer dels nostres dies a la terra dels nostres orígens,anotades al meu diari de viatge. Aquí les teniu.

Les exhaustives guies blaves tenen detalls que valen la pena. Laque portem de Grècia, de l'any 1977, supera moltes d'altres demés modernes que consultem. Els seus autors transpiren unamor pel viatge que només qui té vocació de nòmada sap apre-ciar. A Olímpia aconsella descansar de les visites arqueològiquesi anar a dinar prop del mar, de preferència a Katàkolon, on espot menjar peix fresc. Així ho hem fet i trobem que és un llocmeravellós, amb una línia de cases davant el mar, un petit portde pescadors i alguns restaurants modestos que fan bona pinta.Veiem exposats peixos en una vitrina que conviden a convertir-los en un bon àpat i ens fan una tonyina a la brasa exquisida.Faig el meu dinar preferit: una amanida i un peix, tal com ve,

excepte una salsa líquida -oli amb una mica de llimona-, res més.Podem triar sol o ombra i preferim dinar frescos. La nostra taula

és a un metre de l'aigua. Freno molt bé la cadira de rodes! Hiha poca gent a Katàkolon. Hi regna una tranquil·litat pròpia delsdeserts o de les illes abandonades. Parlo amb la mestressa del res-taurant, vesteix absolutament de color negre, com moltes de lesdones gregues, encara joves. El seu marit té una barca de pescai així subministra a la clientela del restaurant un peix de confi-

ança. El cambrer, molt educat, ha estat per nosaltres tota l'estonaperquè no hi ha comensals en un dia feiner. El dia és preciós, lallum clara, el mar de color intens, el gat que ha fet festa majoramb algun tall que li deixem caure, el cambrer atent, la mestressaagraïda, la tranquil·litat del lloc... Hi ha millor joia que aquesta?Maragall, quanta raó tenies!

Superem els 35 quilòmetres que separen Katàkolon d'Olímpiaper anar directament al museu, davant mateix del centre arque-ològic. Ens deixen anar una bona estona en direcció prohibida enatenció a l'Anna Maria quan observen que utilitza cadira de rodesi aparquem molt a prop de l'entrada. Ens disposem a fer un recor-regut pausat. Gaudim sala a sala, peça a peça. L'exposició segueix

un ordre cronològic i així anem repassant l'evolució d'un assenta-ment humà de llarga durada. Veiem com a poc a poc s'arriba alcim de la perfecció artística. És permès fer fotografies sense flaixi en vaig fent com si així retingués aquell minut de contemplaciódirecta en un minut congelat per la vida. Hi ha peces cabdals i,per aquesta raó, està considerat un dels millors museus grecs.Però és a la sala on es conserven els frontons del temple de Zeuson un es queda glaçat. Prefereixo l'obra del frontal occidental:una metàfora entre la barbàrie i la civilització. Uns centaures que van beguts intenten el rapte de les dones làpites (habitants d'unaregió grega segons la mitologia), mentre que Apol·lo al centre,déu de la raó, tranquil·litza els homes que veuen que les dones

del seu poble pateixen els efectes de la brutalitat. És l'eterna lluitai ens preguntem sempre, com Helder Càmara: "Qui guanyarà?"

Memòria històrica Adrià Arboix

“Que en els meus anys la joia recomenci sense esborrar cap cica-triu de l’esperit. O Pare de la nit, del mar i del silenci, jo vull lapau –però no vull l’oblit.”

Aniversari, Màrius Torres (Lleida, 1910-1942)

Segons l’historiador Xavier Díez, tres fronts neguitegen la castaque té el poder efectiu de l’Estat: l’acció directa dels ciutadans através de les xarxes socials, l’independentisme català creixent i elprocés de memòria històrica sorgit des de la societat civil.

El rescat de l’oblit, la restitució d’una memòria justa pel que faa totes les víctimes i la dignificació de la memòria democràtica

antifranquista, amb l’objectiu que aquesta memòria esdevinguiun veritable coneixement històric del passat immediat, va fer quel’any 2007 s’aprovés al Parlament de Catalunya la llei per crearel Memorial Democràtic, òrgan de la Generalitat de Catalunya,amb la missió legal de “recordar”, perquè l’horror d’entre 1936 i1975 no torni mai més. Evitar la manipulació de la transmissiódel passat o la indiferència amb relació als episodis més tràgics dela història immediata fou un altre dels seus objectius.

Algunes de les seves actuacions foren l’anomenada Llei de fos-ses –l’exhumació d’algunes o la dignificació d’altres, ja que n’hiha unes 237, tot i que el recompte continua obert; la creació delMuseu de l’Exili a la Jonquera; la senyalització de les Rutes de laguerra civil, sobretot de la Batalla de l’Ebre, o dels Refugis con-tra els bombardejos, i també el reclam dels drets simbòlics delsrepresaliats per la guerra i la dictadura. Cal recordar que el Parla-ment català va condemnar de forma oficial el règim de Franco,mostrant el seu respecte per a totes les víctimes de la guerra civili la dictadura.

En aquest context, convé recordar l’esforç dut a terme perl’Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Cata-lunya, fundada l’any 1976 amb el seu president, Pere Fortuny ,per reivindicar l’anul·lació dels judicis i la rehabilitació jurídica

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 8


de les víctimes de la repressió franquista, tant del president LluísCompanys com dels milers d’afusellats per la legalitat feixista en-tre 1939 i 1975.

Pere Fortuny recorda que encara no s’han rehabilitat jurídica-ment els represaliats jutjats il·legalment en judicis sumaríssims

tot fent esment de l’afusellament de 1.704 persones entre 1939 i1952 en el Campde la Bota, situat en el límit entre el terme mu-nicipal de Sant Adrià del Besòs i el barceloní districte de SantMartí, on actualment hi ha el fossar de la Pedrera, a l’espai Fòrum.L’associació, un cop l’any hi fa tribut i homenatge a les víctimes.L’advocat i diputat Eduardo Barriobero va ser la primera per-sona afusellada al Camp de la Bota el 14 de febrer del 1939, quannomés feia dinou dies que les tropes revoltades havien pres Bar-celona. Altres indrets on es van afusellar els represaliats pel fran-quisme van ser l’Oliva de Tarragona, el cementiri vell de Girona iel fossar del Garrut a Lleida. La repressió franquista va deixar unbalanç de 3.385 executats, segons les dades que exposaJosep M.Solé i Sabaté a la seva obra La repressió franquista a Catalunya,

1938-1953.

Recorda l’associació de Pere Fortuny que en el llarg cicle de re-pressió contra Catalunya, els franquistes propiciaven les dela-cions, pas previ a la detenció, l’empresonament, els ràpids judicissumaríssims –fets sense garanties jurídiques pels acusats– i les ex-ecucions. Els informes d’acusació que s’elaboraven per a presen-tar com a proves inculpatòries als consells de guerra, mes enllà dedelictes de sang o accions violentes, parlaven quasi exclusivamentde conducta moral, d’idees religioses o “d’adhesió a la rebel·lió”,que sempre volia dir haver lluitat per la República. Aquests in-formes eren elaborats per algun falangista destacat del municipi,a partir de dades facilitades per informadors que, en molts casos,

no dubtaven a facilitar el seu nom. I sovint era l’alcalde qui recol-lia l’informe i l’enviava al tribunal militar corresponent.

En l’estudi de Marga Gómez sobre el Campde la Bota i enl’exposició de l’historiador Francesc Abad que porta el mateixnom, es conclou que en general les víctimes de la repressió nohavien fet res que justifiqués les penes sumaríssimes a què van sercondemnades. Les persones afusellades al Campde la Bota tenienideologies diferents i compromisos polítics i sindicals de diferentgrau, i estaven convençuts que no havien comès cap delicte que justifiqués l’exili. Es varen creure la propaganda que asseguravaque aquella persona que no tingués delictes de sang no corriacap risc. Però no va ser així. Per al règim franquista qualsevoldefensor de la República era un enemic i així se’ls va tractar. I varen ser passats per les armes després d’un consell de guerrafraudulent. Les execucions es feien sense avisar les famílies delscondemnats, que ho descobrien hores o dies després, quan elsanaven a visitar a la presó. Els encarregats dels afusellaments, ex-plica Solé i Sabaté, eren membres de la Guàrdia Civil. Primer esfeia una descàrrega contra tots els condemnats i després hi havia els trets de gràcia que permetien identificar en la distànciael nombre d’ajusticiats en la jornada. Un metge s’encarregava designar el certificat de defunció. La cínica descripció de “mort acausa d’hemorràgia interna” era la més habitual en aquests casos.Des dels indrets d’execució es traslladaven els cossos a les fosses

comunes, on s’enterraven sense cap distintiu.En aquest context, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

ha presentat una querella als jutjats argentins perquè investiguinl’assassinat del president de la Generalitat Lluís Companys, que va morir afusellat el 15 d’octubre de 1940 al castell de Montjuïc deBarcelona, i de 42 alcaldes d’ERC afusellats també durant el fran-quisme (entre ells, Frederic Xifré, alcalde de Badalona –autori-tat municipal més important de Catalunya afusellada pel règim

franquista; Pere Saló i Valls alcalde d’Ullastret, o Josep Torrenti Maspoch, alcalde de Verges, entre d’altres), així com l’assassinatde dos diputats del seu partit: Josep Fàbrega, que era alcalde dePalamós, i Josep Sunyol, que era el president del FC Barcelona.

Fins ara tots els esforços que s’han intentat perquè el govern espa-nyol repari la figura de Companys i en revisi la sentència del seuconsell de guerra sumaríssim han estat un fracàs. L’estat sempres’hi ha negat en rodó. És per aquest motiu que ERC ha recorreguta la justícia argentina. El fonament és que a l’abril de 2010 un conjunt d’organitzacions de l’Argentina i de l’Estat espanyol i famil-iars de les víctimes del franquisme, juntament amb el premiNo-bel de la pau, Adolfo Pérez Esquivel, van presentar als tribunals

de Buenos Aires una querella perquè s’investigués el “genocidi” iels crims contra la humanitat comesos contra milers de personesdurant la guerra civil i la dictadura franquista a Espanya. La causaes basava en l’aplicació de l’anomenada “justícia universal”que te-nen alguns països, que permet investigar crims contra la humani-tat. La jutgessa argentina Maria Romilda Servini es va posar alcapdavant de la investigació, ja que l’estat espanyol ho ha anatimpedint sistemàticament. És per aquest motiu que la família deSalvador Puig Antich, executat el 2 de març de 1974, i a través dela seva germana Merçona Puig , varen decidir viatjar a l’Argentinaper poder declarar presencialment davant Servini, amb l’objectiude demanar la il·licitud del procés i la detenció i processament de

Jesús Utrera Molina, que era qui ocupava el càrrec de ministre delMovimiento Nacional quan es va aprovar la coneguda execució.

Diu el poeta i crític literari David Castillo que “el record és unantídot contra l’estupidesa”. Coincideix plenament amb la sentèn-cia del també poeta Francesc Parcerisas, quan interpel·la “laparaula és memòria i només la memòria ens pot salvar de la de-strucció”. Ambdues propostes ens inviten a una clara i serenareflexió.

Bibliografia

Díez, X., “La marca espanyola”, Avui, 4 de juliol de 2013, p. 2.

Huertas, J. M., <http://www.francescabad.com/campdelabota/HISTO-

RIA/ >, L’Avenç , maig de 2004, p. 26.

Abad, F. , “El Camp de la Bota”, exposició, Terrassa, novembre de 2006.

Picazo, S. , “Memorial any zero”, Presència, 2 de juny de 2013, p. 8-10.

Bataller, M., “L’Argentina, la solució als crims franquistes?”, Presèn-

cia, 16 de juny de 2013, p. 8-11.

Membrives, M., “Entrevista a Pere Fortuny”, Avui , 14 de febrer de2014, p. 44.

Mas, A., “Ni un minut de treva als vençuts”, Avui , 26 de febrer de 1014,p. 24-25.

Solé i Sabaté, J. M., La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953 ,

Edicions 62, 1983.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 9


Ampliació irregulardel port de l'Estartit

Albert Llausàs i Pascual A principis de 2013 es va presentar al públic el projecte d'ampliaciódel port de l'Estartit, promogut per Ports de la Generalitat i finan-çat pel Club Nàutic de l'Estartit.

L'obra havia de servir, principalment, per reforçar la dàrsena ex-terior, ampliar-la en 75 metres, dragar sorres i poder crear mésamarratges al moll central. Complint amb la legislació, el projecteanava acompanyat d'un informe de sostenibilitat ambiental, queté la missió d'analitzar els possibles impactes que generarien elstreballs sobre el medi ambient i, en funció de la seva gravetat,hauria de decidir si l'actuació s'hauria de sotmetre a un procésd'avaluació d'impacte ambiental. Tot el procediment està regulatper lleis i decrets que dictaminen les condicions en les quals unaobra pública ha de sotmetre's a una avaluació completa dels im-pactes abans de decidir si es pot tirar endavant, si no es pot realit-zar o si calen mesures per minimitzar els danys al medi ambientper poder ser aprovat.

Port Estartit projUna de les primeres condicions imposades perla normativa és la d'exposar quines són les necessitats que elprojecte busca satisfer i una justificació de la solució proposadatenint en compte factors socials, ambientals, tècnics i econòmics(article 129.2 del Reial decret 3/2011). Cal suposar que, per unalamentable omissió, l'avantprojecte presentat se centrava única-

ment en el reforçament i ampliació del dic. Comento de passadaque, de retruc, això permetria ampliar el nombre d'embarcacionsamarrades a l'interior del port. Cap exposició de la necessitat o justificació al respecte. Amb el mateix grau de miopia, l'informede sostenibilitat només adreçava els impactes directes d'ampliacióde l'estructura exterior i concloïa que els impactes ambientalseren moderats. El que ignorava el document eren totes les con-seqüències de l'ampliació: les possibles alteracions dels correntsmarins i dinàmiques de la sorra i el litoral, la major presènciad'embarcacions al port, amb l'increment de navegació en un en-torn ambientalment delicat i parcialment protegit (a 100 metresde l'àmbit marí del Parc Natural), més emissions contaminants,riscos de vessaments, etc.

Gràcies a tots aquests "oblits", els impulsors de l'ampliació arrib-aven a la conclusió que no feia falta que el projecte se sotme-tés a una avaluació de l'impacte ambiental. Un informe de sos-tenibilitat ambiental realitzat honestament hauria reconegut queels impactes possibles transcendien l'àmbit estricte de les obresd'ampliació, i en aquest cas la llei vigent del moment (6/2005d'avaluació ambiental de projectes) és clara: s'han de sotme-tre a l'avaluació la construcció de ports o les seves ampliacionsquan puguin produir un increment significatiu de les emissionsa l'atmosfera, vessaments al litoral, generació de residus, o bési afecten àrees d'especial protecció. Tots aquest supòsits vanser convenientment ignorats a l'estudi, però és evident que són

d'aplicació al projecte proposat.

Aquest passat mes de maig de 2014, i en contra del criteri de

l'Ajuntament de Torroella i de grups ecologistes, la Direcció Gen-eral de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya haanunciat que no demanarà l'avaluació d'impacte ambiental delprojecte promogut per la mateixa Generalitat. Els arguments perfer-ho segueixen insistint en el fet que l'ampliació és mínima ique el dic en qüestió no acollirà embarcacions, tot obviant les

altres afectacions i el fet que el remodelat dic permetrà amarrarmés naus a l'interior del port, amb tot el que això comporta.

Personalment, si hi ha necessitat i consens per ampliar el nom-bre d'amarradors disponibles per a embarcacions, celebro que espensi en un millor aprofitament de la infraestructura existent,malgrat que aquesta requereixi una petita ampliació. Indubtable-ment aquesta és una molt millor opció que la construcció d'unnou port a la Costa Brava o a qualsevol altre punt del litoral, tantper factors econòmics com ambientals. Ara bé, cal que tota ac-tuació es faci amb el màxim respecte pel medi ambient i per lalegislació vigent. En aquest moment el projecte d'ampliació delport de l'Estartit no compleix cap d'aquestes dues condicions.

En aquest sentit és molt preocupant veure com l'administracióha intentat saltar-se les seves pròpies normes i, un cop advertidade les deficiències del projecte, ha optat per ignorar l'alerta. Elsresponsables de garantir la bondat del projecte són els primers aenganyar-se a si mateixos i, pitjor, enganyar la ciutadania.

El cas presenta certes similituds amb el del projecte del magat-zem submarí de gas Castor, a les costes de Castelló. Allí, un es-tudi d'impacte ambiental executat amb similar irresponsabilitat va resultar en la producció d'una sèrie de terratrèmols que, a mésd'inquietar la població, és probable que forcin el desmantella-ment de l'estructura. A més, la fiscalia presentarà una querellapenal contra les autoritats que van avalar la declaració ambiental

del projecte, ignorant les deficiències ja advertides per diferentscol·lectius. En definitiva, problemes, impactes i enormes costosque s'haurien pogut estalviar amb facilitat. A l'Estartit, si bé peruna actuació molt menor, encara som a temps d'evitar prendreestúpids riscos innecessaris. No fa falta aturar res, només cal ferles coses ben fetes, amb responsabilitat.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 10


Fa cent anys morí aTorroella de Montgrí

mossèn AntoníViver i Puig

Jaume Bassa Pasqual

Antoní Viver era germà de Francesc Viver, un dels fundadorsd'EMPORION.

Antoní va néixer l'any1879 a Sant Esteve de Bas, i sentí, com elseu germà, la vocació sacerdotal. Fou ordenat el 19 de setembrede 1903.

Va ser vicari de Sant Pere Pescador l'any 1904 i vicari de Darniusel 1906.

Després, va ser adscrit a Sant Fèlix (Girona) durant els anys 1906i 1907.

Va ser vicari d'Amer l'any 1907, vicari de Sant Feliu de Guíxolsl'any 1908, i vicari de Palafrugell l'any 1911.

L'any 1912 va ser ecònom de Vall-llobrega.

Com el seu germà Francesc Viver –el nostre mossèn Viver- tam-bé Antoní Viver va sentir una forta vocació literària. Els dos ger-mans, juntament amb joves intel·lectuals gironins, varen fundar

l'any 1902 la revista VIDA a redós del seminari. En contacte ambJosep Carner, els editors de VIDA varen ser als orígens del Nou-centisme a Girona.

En sentir-se molt malalt, Antoní va venir a l'Hospital de Torro-ella, on exercia el ministeri sacerdotal el seu germà Francesc. Hi va morir el 30 juny de 1914.

Li dediquem un record en el mes del centenari de la seva mort.

EMPORION - Consell de Redacció

ÍNTIMA

A un amic en la seva missa novella.

Ditxós de tu amic estimat,

que tens l'esprit asserenat

i enllumenat amb raigs de festa;

deixa'm t'ho dir a ne mi que al cor

se m'hi congria la negror

d'un cap de núvol de tempesta.

Tu tens l’esprit asserenat

tu tens el cor fortificat

per una saba sobrehumana;

ja has travessat la gran maror

del mar del món enganyador

que cent abismes arreu bada.

Quan en tes mans davalli Déu

prega per mi, per l'amic teu,

que es desemboiri ma esperança;

jo amb el cor trist, amic aimat

adoraré el Déu increat,

quan en tes mans hagis alçat

per adorar-la l'Hòstia Santa.

A l'aguaitdel nostrepatrimoni

El terra del centre de la PlaçaPere Rigau és una obra es-cultòrica de formigó i ferro fosde l'artista Francesc Ruestes, fetal'any 2001 a ras de terra. Una deles peces que la composen s'haenfonsat, possiblement perquè asota hi passa una canalització decables elèctrics. Convindria ques'arreglés però amb respecte ambel conjunt de l'obra.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 11


Sortir d'un país amb un

règim que ha fracassat Jordi Bellapart

Fa uns dies, llegia al diari El País un article d'opinió signat perl'Àlex Mas Llorens, periodista i professor de la Facultat de Comu-nicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, en el qual feiauna profunda reflexió sobre la decadència d'un règim, referint-seal règim actual de l'Estat espanyol, sorgit de la Transició.

Reflexionava sobre el fet que alguns pogueren pensar que, ambaquesta, seria possible iniciar un nou concepte de país com ini-cialment es va platejar, però que finalment ha esdevingut unrègim en la línia i tradició dels que històricament ha patit Es-panya. El consens que es va haver de pagar com a peatge del pasd'un règim dictatorial a la democràcia finalment ha propiciat queles castes polítiques que han mandat sempre aquest país -les duesrepúbliques foren un intent fallit de canvi per diversos motius-s'han tornat a afermar al poder.

La realitat ens porta a pensar que mai havien estat fora, però quan

el partit que els acull, el PP, ha aconseguit fer-se amb el poderabsolut, governant amb majoria absoluta, amb la connivència,tot cal dir-ho, dels partits de l'oposició, les castes polítiques,econòmiques i funcionarials que han dominat la capital, que éstant com dir que han dominat Espanya, han ressorgit i arrelatcom històricament havien fet.

Aquest despotisme que ha tendit a anar contra Catalunya i con-tra el País Basc també ha afectat altres territoris. Regions ruralsdominades per cacics, abandonades i utilitzades per a esbarjo icacera. Altres, amb cacics més actius, les van deixar créixer sem-pre que no qüestionessin el predomini del poder central i moltsterritoris, amb el beneplàcit de lleis permissives fetes a mida, han

servit per justificar un progrés amb l'especulació urbanística.Així ha anat fins avui. Cal reconèixer que, malgrat tot, hi ha hagutmillores considerables, especialment durant els anys de governsocialista: llei de la sanitat pública, entrada a la Comunitat Euro-pea, despolitització de l'exèrcit, un estat de les autonomies que hapropiciat una important descentralització. Però mai hi ha hagutun reconeixement de la plurinacionalitat i del plurilingüisme del'Estat. En tant que els nacionalistes catalans i bascos han accep-tat aquest sistema, aquest ha funcionat més o menys bé. Quanel president Maragall, que no era nacionalista, sinó catalanista-federalista, va impulsar un nou estatut, tot va tornar a grinyolar.Aquell esperit de conquesta adormit va tornar a ressorgir, primer

en el pla merament ideològic; després en el terreny legal i fàctic.La sentència del tribunal constitucional en fou l'evidència.

La crisi econòmica i les grans estafes financeres, la corrupció deles classes polítiques generalitzada, però centralitzada en un graumolt superior en el Partit Popular, ha fet que aquesta sensació defracàs del que podia ser una nova Espanya sorgida de la transicióesdevingui en una concepció generalitzada d'una decadènciad'un règim i el fracàs de les seves classes dirigents. Un règim que

pretén continuar essent considerat democràtic, però que traspua violència en moltes actuacions per poder mantenir els privilegisdels de sempre: desnonaments massius; vendes preferents a petitsestalviadors; desmantellament de serveis públics, perquè diuenque no hi ha diners i, en canvi, en tenen per salvar els bancs;baixar salaris, fins i tot als treballadors de les empreses amb ben-eficis; una hisenda feble en la persecució dels grans fraudulents,i una justícia dubitativa en enfrontar-se amb casos de corrupcióque afecta elements de classe poderosa.

Davant d'aquesta visió del país és normal que hi hagi una de-safecció dels ciutadans envers la classe política, però malaurada-ment no es tradueix en una voluntat de canvi confiant en una

altra alternativa política, sinó en l'abstenció.

A Catalunya ha sorgit una alternativa que transmet il·lusió i es-perança. I davant el convenciment d'una majoria de catalans queamb aquesta Espanya no hi ha res a fer i que la pertinença a ellaseria ja un càstig dels déus, s'estén el suport a l'alternativa de lacreació d'un estat independent propi.

Així, el moviment independentista s'ha convertit en la força ma- joritària del país. Una força en la qual molts troben la il·lusió il'esperonament per participar en política i, amb més o menysingenuïtat, l'eina que pot fer possible la creació d'un nou estaton es puguin configurar unes relacions socials que solucionin

els nostres problemes. Una part ve dels moviments independen-tistes històrics, d'altres s'ho miren des del punt de vista simple-ment econòmic. "Independents, pagarem menys impostos", di-uen convençuts. Però molts s'han vist arrastrats cap a aquestaopció, tot i que ideològicament no vénen de l'independentisme,per l'evidència del fracàs d'una Espanya que no vol canviar. S'hiapunten com a única alternativa o com a mínim en defensa deldret a decidir.

En un acte d'ERC de la campanya electoral per a les eleccionseuropees hi va assistir l'expresident Pasqual Maragall, una de lesfigures històriques del PSC i un gran defensor del federalisme.Tots coneixem la malaltia que avui pateix l'expresident, una ma-

laltia que es caracteritza per la progressiva pèrdua de memòria ialtres capacitats intel·lectuals. L'assistència a aquest acte podriafer pensar que Maragall, que s'ha allunyat del partit socialista,també s'ha passat a les tesis independentistes. En la seva situaciómai ho sabrem, però la seva condició d'expresident de la Gener-alitat, polític de llarga trajectòria i personalitat pública molt apre-ciada, mereix un respecte i no és ètic utilitzar la seva figura ni perpart dels que, essent seguidors seus, avui optem per un sí a l'estatpropi, ni menys per aquells que, políticament, durant anys, l'hanconsiderat adversari.

Volem sortir d'un país amb un règim que ha fracassat. Intentarconstruir un nou país no es pot fer sense escrúpols, sinó amb

generositat.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 12


Un nou poble per aEuropa: les eleccions

al Parlament europeuSanti Sató

El 25 del passat mes de maig, varen celebrar-se les darreres elec-cions en les quals els catalans podíem demostrar, amb la nostraparticipació, la certesa o incertesa de l'eslògan que va encapçalar

una de les manifestacions més multitudinàries del poble català:CATALUNYA, UN NOU ESTAT D'EUROPA.

IMGsantiLa manifestació de l'Onze de Setembre de 2012, organ-itzada per l'Assemblea Nacional Catalana i presidida per CarmeForcadell, tingué un caràcter eminentment independentista, com van destacar tots els mitjans de comunicació catalans de maneraplenament diàfana, i amb una mobilització i afluència de partici-pants extraordinària. No cal discutir el nombre exacte de partici-pació: 1.500.000 persones segons la Guàrdia Urbana i el Departa-ment d'Interior, i uns 2.000.000 segons els organitzadors. Va ser,evidentment, una resposta a les retallades de l'Estatut de Catalu-nya de 2006, així com al terme nació, aprovat en referèndum pel

poble de Catalunya.En el moment de redactar, corregir i transmetre al Consell de Re-

dacció d'EMPORION aquest article, en desconec el resultat. Des-itjaria que la resposta es correspongués als meus anhels, ja quelamentablement no he pogut votar. Potser que hagi cregut en unsistema fàcil. Però no ho ha estat per als votants que, com jo, es-tem "reclosos" en un hospital, malgrat assumir que un gran per-centatge del problema és per culpa de la meva falta d'informació

prèvia –vaig iniciar les primeres consultes el dia 12 i el límit detramitació era el dia 15. Però el que vull fer en aquest article ésdestacar el dret que tenim a emetre el nostre vot. Els catalans hemde demostrar amb la més àmplia de les participacions que somdins d'Europa, que potser no hi podrem seguir, però sí tornar-hi, segons els interessos catalans, associació plena o parcial, ambl'euro o amb moneda pròpia.

Catalunya ha de fer-se sentir a Europa! A través del Parlamenteuropeu es regula un altíssim percentatge de la legislació que re-gula la nostra activitat, tant comercial com financera, alhora quees posava en relleu de forma fefaent quins són els partits i quinesles tendències amb més nombre de vots: independència, tercera

via o nova relació Catalunya-Estat central.

Amb un nou mecanisme de relació perquè una nació ni ho és, niho deixa de ser, perquè ho digui una Constitució, i màxim quanaquesta va ser votada en un període de veritable fam d'expressarla nostra voluntat. Catalunya procedia d'una guerra "incivil" id'una llarga caminada cap a un futur que, com a mínim, ens de-ixava votar.

Poc importaven els límits; el que era realment important no era elcontingut, sinó el fet històric que podia votar-se una Constitució,que mai se'ns va presentar com a immodificable i eterna.

Catalunya és una nació que votava furs i constitucions feia ja cen-

tenars d'anys. Les retallades i el "café para todos" són posteriorsal fet constitucional i realment modificaren el contingut i l'esperitde la Constitució, que jo vaig votar afirmativament.

Post Scriptum. Crec que sí que podré votar. Es tractarà d'un petitpasseig familiar que em portarà de Palamós a Torroella, passeig

d'anada i tornada, amb votació inclosa.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 13


La llei feta a mida Josep Fuster

“Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer dis-

criminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión,

opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o so-

cial”. Això és el que diu l’article 14 del capítol segon de la Consti-

tución Española i el que intenten fer-nos creure.

Faig esment d’aquest article, per tot el que té de contradictoriamb l’enrenou legislatiu que està generant el macroprojecte d’ocii joc BCN World, un més entre molts d’altres. No m’esplaiaré pasgaire en explicar que és aquest projecte; primerament, perquècom quasi tothom, només sé d’ell el que se’n explica als diaris, ien segon lloc, perquè tan sols és un mitjà del que m’he servit perfer la reflexió de l’article.

Ens expliquen, que serà un macroprojecte amb una inversió ini-cial de 1.000 milions de dòlars, i que en una primera fase preveuconstruir un hotel de 1.100 places, un casino, un teatre, un es-pai per botigues de luxe, sales de convencions etc. Tot això tanfantàstic, diuen que crearà llocs de treball, i farà que l’economia esbellugui una mica més, coses plenament desitjables i necessàries.Però és de tots conegut, que ningú ofereix res gratuïtament, i moltmenys si es tracta d’un grup inversor que té com a finalitat pri-mordial obtenir els majors beneficis possibles. Així doncs, el preuexigit perquè el projecte es faci realitat, és entre d’altres, modificarla normativa urbanística, fent una requalificació i un canvi d’usosdels terrenys on s’ha d’emplaçar, que passaran de residencial ahoteler, comercial, residencial i d’activitats de joc i apostes, canvissens dubte molt favorables als interessos dels propietaris i als delspromotors del complex.

L’altre i no menys important qüestió, és la brutal rebaixa fiscalal joc, que passarà del 55% al 10%. En temps de crisi, on s’hande buscar diners sota les pedres, i els ciutadans de peu estem su-portant un munt de retallades i una fiscalitat extrema que ensobliga a estrènyer-nos el cinturó fins a l’últim trau, molts, no en-tenem i veiem amb desconcert, com per altre costat, el governpremia, rebaixa la fiscalitat, canvia lleis i dona totes les facili-tats per instal·lar al nostre país aquest gran complex amb casinosi sales de joc, llocs proclius a fomentar el vici i que solen anaracompanyats d’una tèrbola economia que va aparellada amb elblanqueig de capitals per part de les màfies del joc. Tan de bo que

aquí sigui diferent.

Els polítics, que amb les arts de fer veure el que no és són unsmestres, de ben segur que amb un somriure als llavis ens vendranaquest canvis legislatius i la conveniència del projecte, disfressatsde tal manera, que ens el presentaran com si d’un conte de fadeses tractés, on tot és bo i meravellós; tant és així, que hi ha qui diuque les contraprestacions econòmiques superaran amb escreixla rebaixa de l’impost. (?) . Potser sí, però no crec que els promo-tors hagin exigit la rebaixa de l’impost per al final acabar pagantmés.

Però el que realment m’ha empès a escriure l’article, no és el BCNWorld, ni tampoc la seva oportunitat o conveniència, ni si serà boo dolent; tot això ja tindrem temps de comprovar-ho. El nucli del’article, i el que realment m’ha motivat a escriure’l, és la descara-da diferència de tracte que rebem els ciutadans, empreses o cor-poracions per part de les administracions o poders d’aquest país,i que ve marcat en funció de l’estatus, rang o el poder d’influència

política, econòmica o mediàtica que tenen. Situacions com la de Barcelona World, blindatges judicials, in-dults, tràfic d’influències, privilegis de tota mena i d’altres de totaíndole, són habituals a tots nivells, però moltes d’elles passenquasi desapercebudes perquè no gaudeixen del suficient ressòmediàtic.

Més sovint de lo desitjable, es pot també constatar, que si etspoderós, influent o fins i tot personatge mediàtic, i les lleis es-tablertes no s’ajusten als teus interessos o als dels teus grans projectes, només cal contactar amb les persones adients que d’una o

d’altre manera ja procuraran solucionar el problema, i si és pre-cís, adaptaran les lleis a la teva mida.

Contràriament, pels emprenedors humils, petites empreses o laresta de la ciutadania, que amb el nostre petit gra de sorra diari,ajudem i molt a que el país funcioni; a nosaltres, ens toca patirla lentitud exasperant i totes i cadascuna de les traves d’un muntd’administracions, d’una burocràcia i unes lleis, més pensadesper posar pals a les rodes que per donar facilitats als modestosemprenedors, que com a últim recurs, podrem dirigir-nos alregidor de l’ajuntament, intentant il·lusionats trobar solucionsper fer realitat el somni del nostre petit projecte; un projecte ir-

rellevant, i que com a tal serà tractat.

Fets com aquests, conviden a reflexionar i provoquen una reac-ció que com a mínim ens fa obrir els ulls per veure com queda enentredit o es pot qüestionar molt seriosament l’article de la Con-

stitucion sobre la igualtat dels ciutadans davant la llei o les lleisque encapçala aquest l’article.

Si analitzem bé aquest fets, creieu que hi pot haver algú amb unmínim de decència que ens pot venir a dir, malgrat estigui escrita la Constitución, que les lleis són iguals per a tothom? Un granescriptor d’aquest país, segurament ho hagués definit simplement

com “una gran collonada”.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 14


Els europeus volencanvis Josep Martinoy La Unió Europea té unes característiques peculiars que a vegadespoden desorientar el ciutadà normal. Però no s'ha de perdre maide vista que allò que va començar com una aliança econòmica,com un mercat comú de 6 estats el 1957, s'ha acabat convertint enuna unió de 28 estats amb més de 500 milions de persones. Con-struïda des de dalt i pensada per a un grapat d'estats, el seu fun-cionament s'ha anat complicant a mesura que ha passat el temps.Pocs europeus són capaços d'explicar i entendre el funcionamentde les institucions comunitàries. La majoria d'organismes que enformen part no són escollits directament pels ciutadans sinó pelsmateixos dirigents dels estats. Aquesta mancança democràtica

té una excepció en el Parlament Europeu, que molt poc a poc,ha anat agafant més responsabilitats. La cambra europea ésl'única que els ciutadans europeus poden escollir directament i,a la pràctica, on es concentren les diferents ideologies i formesd'entendre la política.

Aquesta distància entre els dirigents de la UE i els ciutadans s'haagreujat a partir de la profunda crisi econòmica que va començarel 2008 i que comença a ser més llarga que un dia sense pa. Comque al principi i durant força temps els partits tradicionals van veure el Parlament Europeu com un lloc idoni per a enviar-hipolítics que per edat o perquè eren incòmodes a la direcció hipodien tenir una jubilació daurada. Fa una dècada les coses vancomençar a canviar. Els partits van veure que era millor enviarpersones més tecnòcrates i polítics més actius i joves perquè elParlament Europeu anava agafant competències i era més positiuestar-hi més ben representats.

L'augment de participació d'enguany i el perfil i les ganes de moltsdels candidats d'aquestes eleccions europees del 2014 ha estat unpas més. Certament el procés sobiranista català ha estat un ele-ment clau, però també hi ha hagut un vot de cansament, de volercanviar les coses des de dins. De dir prou a una Europa dirigidaper elits i mercats que ha portat a una greu crisi. Una reivindi-cació de la necessitat que les coses siguin diferents i que es recu-peri l'esperit constructiu i democràtic que tenia la Unió Europeaen els seus orígens. Aquestes reivindicacions, però s'han mostraten cada estat de forma particular i ben diferenciada. I malaura-

dament, com a França, l'opció escollida ha estat l'ultradreta delFront National de Marine Le Pen que reivindica recuperar partde la sobirania que s'ha anat cedint a Brussel·les. Però rebrots an-tieuropeistes també n' hi ha hagut a Dinamarca, Holanda, Grè-cia, el Regne Unit o, en menor mesura a Alemanya. Plató ja deiaque "la tirania sorgeix de forma natural de la democràcia". Noho haurien d'oblidar els líders europeus, encara que la presènciad'aquestes formacions –molt diferents entre elles- sigui encaratestimonial.

Aquests brots antieuropeistes més radicals però, són en bonapart fruit de la forma d'actuar de molts dels partits tradicionalsinstal·lats des de fa dècades en el poder i allunyats dels problemesreals dels ciutadans. I s'han accentuat quan la gent ha vist que elspolítics prioritzaven resoldre els problemes de la banca o de lesgrans empreses abans que les de les persones. Això ha de canviarde forma urgent, perquè sinó aquests brots ultradretans es con- vertiran en branques fortes dins l'estructura europea. El dubte éssi els partits tradicionals, populars, socialistes, liberals... enten-dran el missatge de les urnes. Ens cal una reforma en profunditatde les institucions europees per fer-les més democràtiques, méstransparents, més àgils i més pròximes als ciutadans. Una UEmés forta capaç de ser un dels principals actors de la política in-ternacional i que parli amb una sola veu. Una Europa que no hagide fer el ridícul demanant ajuda als Estats Units cada vegada queesclata una crisi al costat de les seves fronteres. Una Unió senseparadisos fiscals en el seu interior on les grans fortunes refugienels seus diners mentre els ciutadans són massacrats amb retal-lades i més impostos.

Deixant de banda la particularitat del cas català en què aquesteseleccions han estat una oportunitat d'anar a les urnes per reivin-dicar el dret a decidir, a la resta d'Europa ha primat més la crisii les seves conseqüències socials. Tothom vota en clau nacionalo estatal, per això molts europeus han optat per castigar els par-tits que els governen i que els han aplicat retallades inassumibles.Aquesta és la lectura que n'haurien de fer les grans famílies polí-tiques europees. Una part significativa dels ciutadans ha llançat-missatges significatius de la necessitat de canvis. I aquesta vegada,les institucions europees haurien d'estar amb l'orella parada. Elseuropeus han de recuperar la il·lusió en un projecte democràticcomú en el qual s'hi sentin representats. Si no és així el què hapassat aquest 2014 encara serà pitjor el 2019. Perquè si la UE queens continuen proposant és la dels mercats i la del continuisme

potser sí que ens haurem de replantejar moltes coses.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 15


Adéu Joan Josep Fuster

Les últimes vegades que el vaig veure amb vida, els més de noranta anys havien deixat molt marcada en el seucos una cruel empremta.Però no, no és així com el vull recordar, tinc en el record altres vivències, especialment dues d'elles que fan més justícia i reflecteixen de manera molt més fidel tal com era el seu tarannà, la seva persona i l'esperit que va teniri mantenir en vida.

La primera, em porta el record d'un home de mitjana edat, afable, carregat de paciència, assegut davant el pianoensenyant les primeres lliçons de solfeig a un vailet que no estava gaire per la labor.

Joan PujolA l'altre, igualment d'inesborrable, el recordo com a persona d'edat avançada però amb tota la lu-cidesa intel·lectual, i amb el mateix tarannà i bonhomia de sempre. Era durant una de les trobades musicalsque fèieu amb el meu pare i que solament una vegada vaig tenir la gosadia amb el vostre permís de ser-ne es-pectador d'excepció. Us recordo molt bé a tu davant del piano i el meu pare amb el violí a les mans; dos intèrprets tocant per el públicmés entregat, però també més exigent; estàveu tocant per vosaltres mateixos, només per el pur plaer d'interpretar i escoltar allò quetan us apassionava: la música. Durant aquells breus moments de les vostres vides, em vaig adonar perquè així els vostres cossos horeflectien, que éreu dos esperits lliures.

Quan em vaig assabentar del teu traspàs, vaig sentir sensacions contradictòries, les mateixes que provoquen la partença d'un amicque saps que se'n va molt lluny, però que és per gaudir d'una vida millor. Dolor i tristesa, acompanyats d'una alegria agredolça moltdifícil de definir.

De les teves qualitats espirituals i humanes que a tanta gent vas prodigar, jo em quedaré només amb una, la que vas fer nord i guiade la teva vida, la més senzilla, la més humil i la més gran: ser un home bo.

A partir d'ara Joan, alliberat l'esperit de les cadenes que el tenien lligat al teu vell cos, gaudiràs merescudament de la plenitud de serun esperit lliure per tota la eternitat.

Joan Pujol i Amat, descansa en pau vell amic.

La importància de l'energia Xavier Ferrer

El conflicte que envolta Ucraïna i que tensa les relacions entre Rússia i la Unió Europea i també amb els Estats Units, va començar per

les friccions internes de les dues ànimes d'Ucraïna que estan en conflicte des de fa temps, però el detonant va ser la no signatura delconveni amb la UE que Ucraïna havia negociat.

Com recordarem, Ianukòvitx es va negar a signar-lo, a causa de les pressions en forma de contraoferta econòmica de Rússia, fet que no va agradar gens als ucraïnesos pro europeus ni, naturalment, a la pròpia Unió Europea. Els fets que es varen desencadenar són prouconeguts: varen propiciar la caiguda de Ianukòvitx i la imposició d'un govern pro europeu.

Òbviament, aquests esdeveniments no varen agradar a Rússia ni a Putin, lligat de mans aquells dies perquè s'estaven celebrant els jocsde Sotxi. Un cop acabats els Jocs, Putin va començar a actuar, annexionant Crimea a Rússia i no reconeixent el nou govern d'Ucraïna,il·legítim segons Rússia. La resposta de la UE i dels EUA s'emmarcà en sancions econòmiques, però en cap cas s'ha passat de les amen-aces verbals. I és que la situació no és gens fàcil per Occident, perquè Rússia és el gran subministrador d'energia (gas i petroli) capals estats del nord de la Unió Europea i també a Ucraïna i, és clar, si t'enfrontes a qui et proveeix d'una necessitat central i vital coml'energia, no pots garantir-ne la reacció, no pots garantir que no es molestarà i que no et tancarà el subministrament, fet que suposariaun greu perjudici econòmic i, previsiblement, polític per a Rússia, però que seria duríssim per la UE, ja que deixaria els ciutadans iempreses europeus sense l'element central de subsistència i benestar d'avui dia, que són el gas i el petroli. I és en aquest escenari quees juga la sort d'Ucraïna, en mans de la geopolítica del segle XXI, centrada en la capacitat de distribuir i de rebre energia, en aquestcas centrada en les relacions entre Rússia, subministrador energètic, i la UE, receptora. Per tant, en aquest moment, ni la UE ni elsestats membres, especialment els del nord, estan en condicions de plantar cara a l'estratègia russa, almenys fins que estigui garantitel subministrament energètic des d'altres zones del planeta, com podria ser des dels EUA o del sud d'Europa, aprofitant la que arribad'Algèria. Però aquest canvi d'orientació no és immediat ni molt menys fàcil, ja que requereix nous contractes i noves infraestructures.

Així doncs, el que convindria més a tothom, a Ucraïna, a Rússia i a la UE, amb els EUA al fons, és que s'iniciessin negociacions a quatrebandes amb l'objectiu de trobar sinergies que complaguin a tots en general, que de ben segur no agradaran a ningú en la seva totalitat.Una solució d'aquestes característiques seria la millor notícia per encarar amb èxit el futur d'Ucraïna i de les relacions Rússia-UE, queinteressa a tots que siguin bones. Esperem que s'imposi el seny i l'interès general per sobre dels interessos.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 16


Rumiem massa... Javier Zuloaga

Fins aquest matí caminava bastant erràtic sobre quin seria el contingut d'aquest article mensual. En els últims temps he fet bons ex-

ercicis de funambulisme intel·lectual, tractant d'escriure els meus pensaments sobre fonaments constructius i sobretot, déu n'hi do,sense que ningú es donés per al·ludit. Ni per a bé, ni per a mal.

Quan, fa molt de temps i per guanyar-me un sou, havia d'escriure una notícia, o un article de premsa, un editorial o un reportatge,explicava el que veia, sense carregar les tintes en els meus pensaments, tractant de reflectir el que estava passant. El bon periodista, esdeia llavors, s'ha d'abstreure de les seves idees quan trasllada l'actualitat als seus lectors. Vaig treballar en una agència durant vuit anysi en els diaris en què vaig ser director, tot i que amb més llicències, l'assumpte havia d'anar per camins semblants.

ZuloagaPensar amb el cap era cosa reservada per a les plomes brillants, per a les velles glòries de la meva professió, que en sabien mésperquè eren velles o perquè portaven incomptables anys dient què significava i amagava el que estava succeint.

D'aquells esquemes tan senzills hem arribat a un periodisme que cada vegada més gent confon amb el que es diu a les xarxes socials...(periodisme, comunicació, informació, periodista, community manager... ufff).

Moltes vegades m'he preguntat en què acabarà tot això quan llegeixo, amb tanta nostàlgia com preocupació, que els monòlits into-

cables del periodisme imprès del món civilitzat estan tremolant com a conseqüència que els seus balanços i comptes de resultats noquadren i sobretot perquè assistim, així ho veig jo, a un canvi del cultura per assabentar-se de les coses.

La gent, a més d'obrir el seu cor quan veuen com el Cholo Simeone fa bullir la sang dels seus jugadors i dels que els vam veure enl'últim partit de la Lliga –aquest matí Iñaki Gabilondo deia que cal buscar Simeones per a altres coses més complicades- va bastantdesesperada.

I així ho he vist aquest migdia quan he baixat a Barcelona. He agafat el metro de la línia verda, la que uneix la Universitat amb la Valld'Hebron passant pel Paral·lel i pujant per la Rambla i el Passeig de Gràcia, i m'he trobat amb la llegenda que un grafiter que no conecha escrit amb el seu esprai en una de les finestres del vagó en què viatjava amb la meva dona.

"Rumiem massa, sentim molt poc". I la veritat és que m'he quedat descol·locat, pensant que potser el meu amic desconegut té bonapart de raó.

Potser en el món dels debats profunds, a força de tant llegir i tant donar-li voltes a les idees, no estiguem deixant espai als sentiments.M'ha deixat pensatiu, com li haurà passat, segurament, a moltes persones que avui s'hauran aturat davant els traços ràpids d'una fraseque de ben segur ha estat escrita amb el cor.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 17


Torroella, espai d’artPer Sofía Borrego i Moreno

Emília Xargay i Pagès“Els Montgrins”

Torroella de Montgrí (1984)

Emília Xargay i Pagès (1927 - 2002)

Escultura de ferro, pedra i ceràmica esmal-tada

Patrimoni local

Al passeig de Catalunya hi ha una escultura, de no gaires dimen-sions, situada sobre un pedestal allargat de pedra. Es tracta d’unmonument a la sardana que es va encarregar a l’escultora gironi-na Emília Xargay en commemoració del centenari de la formaciómusical Els Montgrins i que, cronològicament, es trobaria dinsde la seva etapa de maduresa. A l’artista li agradava assenyalarque s’estimava més l’escultura pública que la del museu, perquèaixí sempre se la podia trobar caminant pel carrer. Segurament,pensava que el fet de ser a l’exterior li atorgava un valor afegit deproximitat al ciutadà i de lligam a l’entorn que l’envolta. No ob-

stant això, sovint, trobo que, més que un element proper, corre elperill de passar desapercebuda.

L’escultura està formada per quatre figures que denoten el movi-ment propi de la dansa, tant pels perfils individuals, planers i on-dulats, com per la disposició del grup amb aspecte de molinetde vent que sembla rodar. Acompanya a l’obra un petit muraldecorat amb fragments de ceràmiques esmaltades, característicde Xargay i que es troba en moltes altres obres. També, és moltsignificativa la geometrització i l’exclusió de tot allò que ens re-cordi l’aspecte figuratiu d’on ha sigut pensat.

Com Mundet, l’autora pertany al grup d’escultors expressionistes

de postguerra que van fugir de l’academicisme. Així, no intentarepresentar més enllà que el seu propi món, i ho fa amb la per-severança i l’experimentació a través de tècniques diverses, com

ara pintura, escultura, mural, ceràmica, esmalt, dibuix... que car-acteritza la seva personal evolució com a artista i que va generaruna renovació en el món artístic gironí de la seva època.

Emília Xargay és una artista que sempre va voler mantenir-se vinculada a la ciutat de Girona, encara que va exposar a moltsllocs, com l’Estat espanyol (València, Madrid, Sevilla, etc.) o a laresta del món (l’Argentina, els Estats Units, Cuba, França, Ale-manya o Mèxic...). Va patir l’hostilitat de viure en una societateminentment patriarcal com la societat de postguerra, soltera, onles dones desenvolupaven el seu rol dins de l’espai privat de la llar,diferent al de l’artista que cerca l’espai públic com a reconeixe-ment del seu treball; cosa que no la va fer mai abandonar la pràc-tica artística i que pondera el seu immens talent. Va saber esperarel seu moment: “Jo crec en l’esperança. O ella o el nihilisme. Jo hetrucat a moltes portes amb l’esperit ben net. Les portes s’obrienuna mica i després es tancaven. I ja veus... Segueixo esperant.”(Xargay, 1962).

Bibliografa Vila, Ibet. “Emília Xargay: l’habilitat de convertir el seu mónen art”, Revista de Girona,

<http://www.revistadegirona.cat/recursos/2003/0217_032.

pdf> [Consulta: 3 de maig de 2014].Diversos autors (1991). Xargay, Emília, 1927-2002. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 18


La cuina de laCatrinaPer Caterina Bosch

Amanida de pèsols

Ingredients:

• 1 Kg de pèsols desgranats, bullits, nets i molt escorre-guts.

• 4 ous durs

• 1 ceba (deixar-la una estona amb sal i vinagre)

• Oli

• Vinagre

• Sal

• Pebre

Preparació:

Es couen els pèsols en aigua lleugerament salada, s'escorreni refresquen amb aigua freda. Es reserven en una plata unamica fonda, ja amanits amb oli i unes gotes de vinagre.

Es renta la ceba, es pica junt amb la clara dels ous durs, esreparteix sobre els pèsols i s'amaneix amb oli.

A continuació, s'hi afegeixen per sobre els rovells picatsi amanits amb oli. Abans de servir-la cal remenar-la bé.Aquesta amanida es serveix a temperatura ambient.

Bacallà amb puré deceba

Ingredients:

• 4 talls de morro de bacallà remullat• 4 cebes grans

• Oli

• 1 cullerada grossa de farina

• Allioli o maionesa amb all.

Preparació:

La ceba tallada a juliana la deixem "potxar" amb oli. Quan

comença a agafar color, l'escorrem bé i junt amb la farinaho triturem. Aquesta pasta la posarem en una paella enla qual hi anirem posant aigua de mica en mica. Així quebulli, hi posarem el bacallà. Un cop cuit posarem damuntde cada tros del bacallà una cullerada d'allioli o maionesaamb all.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 19


Mots en creu

Per Joaquim LloretGotes d‘humor

Per Fuster

El periòdic digital Emporion no es fa respon-

sable del contingut dels escrits publicats que, en

tot cas, exposen el pensament de l’autor.

NÚM. 19

Horitzontals. 1. Apuntalarà. 2. Indisciplinat. Va al cim delcotxe. 3.Emprament. Humor serós. En dos mots: a qui adreçol’encreuat. 4. Serveix. Facis atraient el ferro. 5. Vaixell de veles que ve d’orient. També ve d’orient un cotxe italià. 6. I venint d’orient,mil cinc-cents. Dins d’un àtic. Al contrari de bo i no és dolent.Quatre. 7. La nit passada. Enviat del Vaticà a Madrid. 8.Envestiré.Bou tibetà. 9. Habitacle. Després del convingut. Cinc-cents-u oprincesa anglesa. 10. Volava amb ales de cera. Paradís dels poetes.

Verticals. 1. Nom de reis d’Anglaterra, el vuitè renuncià. Vene-dor de pisos.2. Metòdic. 3. Tossense oxigen. Article. Llançacoets a l’espai. 4. Aquí a Valèn-cia. Moral. Ronc. 5. Qualitatperjudicial. 6. Si va amunt, noés pas poc. Peix cap-gros. 7.Oxigen. Parany de rates. 8. Ar-ticle femení. Déu de Nabu-codonosor. Davant del nomdel metge. 9. Obeeixi. Còpulanegativa. Septentrió. 10. Con-firmada. 11. Ús desmesurat.Costums perniciosos.

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 20


Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

Inevitablement, el CINEMA MONTGRÍ està a puntd’entrar a l’època digital. A l’inici de l’any tindrem enfuncionament un equip de projecció en aquest for-mat.

Això suposa una inversió molt important que estàprevist de ser sufragada en un 50 % pel Cine ClubTorroellenc i en l’altre 50% per l’Ajuntament.

En els darrers mesos, segurament que per diferents motius, es constata una baixada d’assistènciad’espectadors a les sessions de cinema, que es tradueix en pèrdues significatives cada setmana.

Si continua aquesta línia descendent, pot arribar a ser inviable la continuïtat d’aquesta activitatgestionada pel Cine Club Torroellenc.Torroella es pot quedar sense cinema.

La imposició de fer front a noves despeses, com és la declaració de l’IVA, agreuja aquesta situ-ació. Fins ara, com a entitat sense ànim de lucre, exempts.

Durant quasi 30 anys, el Cinema Montgrí, gestionat primer pel Patronat Municipal i en els dar-rers 10 anys pel Cine Club Torroellenc, ha funcionat amb notable èxit.

La seva continuïtat és possible i depèn de nosaltres.

ÉS MOLT SENZILL:

ANEM AL CINEMA

TORNEM A ANAR AL CINEMA

CONTINUEM ANANT AL CINEMA

La Junta del Cine Club Torroellenc

8/12/2019 90-juny-14


pàg. 21


8/12/2019 90-juny-14


pàg. 22


8/12/2019 90-juny-14


pàg. 23


8/12/2019 90-juny-14


pàg. 24


Pel·lícula del mes:

Carmina y amén

8/12/2019 90-juny-14



Medalla del Montgrí

2008

Socis Fundadors

• Jaume Bassa• Jordi Bellapart• Montserrat Blai• Xavier Ferrer• Vicenç Fiol• Gabriel Martinoy • Cels Sais• Santi Sató• Joan Surroca• Enric Torrent

Consell de redacció

• Jaume Bassa• Jordi Bellapart• Roser Benet• Sofia Borrego• Xavier Ferrer• Josep Fuster• Gabriel Martinoy • Anna M. Mercader• Cels Sais• Enric Torrent

Jaume Bassa -- President Anna M. Mercader -- Secretari

Plàcid Busquets -- Edició, disseny i administració del webGabriel Martinoy -- Preparació, estructura i gestió de continguts

Edita Associació Emporion

90-juny-14

Documents

Transcript of 90-juny-14