Ballet CullbergGiselle

GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 90-91

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEUGeneralitat de CatalunyaAjuntament de Barcelona

Ministerio de Cultura

Diputació de BarcelonaSocietat del Gran Teatre del Liceu

JOYEROS

F Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Barcelona-08021 liunto Turó Porkï

Centre Nacional de Teatre Suec

Ballet CullbergFundadora: Birgit Cullberg

Director artístic: Mats Ek

Directora admínístraríva. Marian Laurell

GiselleMúsica: Adolphe Adam

Enregistrament de l'Orquestra de

l'Òpera de Monte-Carlosota la direcció de Richard Bonynge *

En collaboració amb el

Festival de Tardor / Olimpíada Cultural, S.A.

Dimecres, 3 d'octubre, 21 h., funció núm. 16, torn D

Dijous, 4 d'octubre, 21 h., funció núm. 17, torn B

Divendres, 5 d'octubre, '21 h., funció núm. 18, fora d'abonament

Dissabte, 6 d'octubre, 17 h., funció núm. 19, fora d'abonament

Dissabte, 6 d'octubre, 21 h., funció núm. 20, torn C

Diumenge, 7 d'octubre, 17 h., funció núm. 21, torn T

Dimarts, 9 d'octubre, 21 h., funció núm. 22, torn A

Dimecres, 10 d'octubre, 21 h., funció núm. 23, torn E

• DECCA LC0171

Giselle

Giselle Ana Laguna /

Pompea Santoro

(dies 6 - 21 h., 7 i 9)Príncep Albrecht Patrick King /

Marc Hwang(dies 6 - 21 h., 7 i 9)

Hilarion Yvan Auzely /

Jacek Solecki

(dies 6 - 21 h., 7 i 9)Bathilde Vanessa McIntosh /

Monica Mengarelli(dies 6 - 21 h., 7 i 9)

Myrta Vanessa McIntosh /Monica Mengarelli(dies 6 - 21 h., 7 i 9)

Bernard Cauchard, Boaz Cohen, Anna Diehl, George Elkin,Gunilla Hammar, Anti Honkanen, Saila Korhonen,Vanessa de Ligniere, Gaétan Massé, Livia Patrizi,

Veli-Pekka Peltokallio, Anu Sistonen

CoreografíaEscenografíaIllumínacíó

Director de ball

Mestre de ball

Assistent d'assaigDirector tècnic

Tècnic de so

Tècnics de llums

Sastreria

Mats Ek

Marie-Louise Ekman

Goran WestrupJens Graff

Norio Yoshida

Lena WennergrenIngemar Melander

Joachim AllingAndrás BaloghAugust Wiklund

Anníka Skogh-KristianssonIrene Strom

®Ballet Cullberg

�� ALGOCAMBIAENTI

Tot i que el Ballet Reial de Suècia ja fou fundat el 1773, la dansa

sueca no assolí un nivell internacional fins ben entrat el segle xx.

Curiosament, la famosa escola implantada per August Bournonvi­

lle a la veïna Dinamarca, amb tot i la seva forta influència sobre

el panorama internacional de la dansa del segle passat, no va tenir

mai massa ressò a Suècia. Caldrà esperar a la presentació dels

«Ballets Suédois» a París, ja als anys vint del nostre segle, perquèel món constati que, al país escandinau, s'hi fa alguna cosa més

que la tan celebrada gimnàstica.Efectivament, l'èxit dels «Ballets Suédois», degut -en bona part­a la seva reeixida emulació de la modernitat que impulsava Dia­

ghilev, fa que moltes mirades es tombin cap al nord, on, per altra

banda, ja es comencen a notar les influències d'Émile ]aques­Dalcroze i la seva institució a Hellerau amb la rítmica aplicada, i

la dels Beuiegungscbore o cors de moviment de Rudolf von Laban.

El1939, Birgit Cullberg acaba els estudis de dansa a l'acadèmia de

Kurt]ooss, que s'havia traslladat d'Essen al Dartington Hall anglèsquan el director de la Folkwang Schule abandonà el seu país fugintde l'amenaça nazi. El mateix any, Cullberg intenta formar un pri­mer grup de dansa al seu país d' origen; el projecte no prospera.

Però just acabada la Segona Guerra Mundial, Birgit, ara juntamentamb Crámer, funda el Svenska Dansteater.

El primer èxit del nou grup arriba e11950, amb una obra inspiradaen La senyoreta júlia de Strindberg. És el primer triomf interna­

cional i ja s'hi pot detectar el concepte teatral i contemporani quedes d'aleshores caracteritzarà tota l'obra de Cullberg. Aquest reco­

neixement a escala internacional determinarà el futur d'aquestacreadora, convertint-la en la primera impulsora de la dansa a Suè­

cia. És gràcies als seus esforços que es podrà fundar la primera ins­

titució coreogràfica oficial, el precedent immediat de l'actual escola

estatal de dansa.

Des de finals dels anys cinquanta, Birgit Cullberg treballa com a

coreògrafa per tot el món, amb les companyies de dansa més pres­

tigioses. E11967, les autoritats sueques decideixen que, per tal de

mantenir l'obra de la Cullberg vinculada al seu país, cal formar una

companyia a la mesura de la gran coreògrafa. La fundació del Ballet

ESTA NOCHE, LE ESPERAMOS A LA SALIDACON LA MESA PUESTA

RESTAURANTE

PATIO�¡;:;�

PARKING EN EL PROPIO EDIFICIO

Ramblas, 111 - 08002 BARCELONAReservas

Teis. 3185845 - 318 62 OO. Ext. 20

Sugerencias del ChefBuffette Opera

Compuesto de:

Surtido de EnsaladasCremas variadas

Charcutería SelectaPatés y Quesos

Camesfrias y calientesSelección de Pescados y Frutos del Mm'

Sinfonía de PostresCava Brut Nature Vintage '85

de Freixenet

Precio: 5.000 pIS.

Además:

Servicio Especial Carta Liceu

Cullberg suposa una aportació original sueca i de primera magni­tud al món de la dansa.

I suposa, també, l'aparició d'una companyia amb una personalitatben definida. L'assimilació de l'expressionisme alemany, enriquitamb la incorporació de la tècnica Graham i un esforç continuat

d'actualització a través d'aportacions dels més destacats renova­

dors de la dansa, han quallat en la perfecta simbiosi entre classi­

cisme i modernisme assolida pel Cullberg. Figures de la talla de

Donya Feuer, Fleming Flindt, Merce Cunningham, Lucas Hoving,Maurice Béjart, Alvin Ailey, Jiri Kylian, Cristopher Bruce, Nacho

Duato o Bill Forsyth han creat per a la companyia sueca, amb la

qual han col-laborat també ballarins de la categoria de Melissa Hay­den, Veronika Miakar o Rudolf Nureyev.Des de 1988 s'ha fet càrrec de la direcció artística del grup, Mats

Ek, fill de Birgit Cullberg, el qual, tot i estar dotat d'una forta per­sonalitat creativa, segueix el camí marcat per la seva mare en el

sentit d'un permanent esforç d'aprofundir en les complexitats del

caràcter humà, i d'una constant recerca deles autèntiques fonts

d'inspiració.

® ®M a t s E k

Mats Ek, fill de la coreògrafa Birgit Cullberg i de l'actor Anders Ek,neix el 1945 a Malmo. Acabats els estudis a l'escola superior de

Marieborg, s'inclina, a l'igual que la seva germana bessona Malin,a favor de la carrera teatral. I després d'experimentar uns anys en

el camp de la direcció teatral, durant els quals treballa, entre altres,amb Ingmar Bergman, opta finalment pel món de la dansa: el món

que coneix des de la primera infantesa i en el qual ja s'hi mou el

seu germà gran Niklas.

El seu primer contracte com a ballarí, el signa, lògicament, amb

el Ballet Cullberg el 1973; però un any més tard ja ingressa a les

files de la Deutsche Oper am Rhein. El 1980 inicia la vinculació

al Nederlands Dans Theater, on treballa com a ballarí i coreògrafsota la direcció de Jiri Kylian.El 1976 crea la seva primera coreografia, basada en l' obra teatral

de George Büchner, Woyseck. Consolida, d'aquesta forma, la tra­

dició familiar de concebre ballets inspirats en la temàtica literària

universal. Es pot considerar que Ek manté fidelitat a la predilecciódel Ballet Cullberg pels problemes socials i a la seva inquietuddavant de tota mena d'opressions contra la llibertat de l'home. Es

veu aquí la influència exercida per Kurt jooss sobre la seva alumna

Birgit Cullberg. Iooss fou, en efecte, el primer coreògraf en expres­

sar les seves inquietuds polítiques i socials a través de la dansa.

Ek es pot considerar també un coreògraf socialment compromès,encara que les seves obres no són mai provocatives, ja que es limi­

ten a subratllar subtilment l'ànsia de llibertat i el rebuig de qualse­vol forma d'imperialisme. Els seus herois i heroïnes són clàssics,tot i que la temàtica es transposi al món contemporani. Així, a Sant

Jordi i el dragó, de 1976, el cavaller es converteix en un jove llui­

tador occidental a favor del Tercer Món; a La casa de Bernarda,de 1978, estrenada al Liceu amb gran escàndol el 1979, es delata

el despotisme que exerceix la vídua Bernarda sobre les seves cinc

filles.

Els ballets d'Ek són de fàcil comprensió; primordialment de caràcter

narratiu, l'allegoria i la metàfora s'hi fan omnipresents. El vast reco­

neixement assolit pel jove coreògraf a nivell internacional, deguten bona part a les seves versions dels mítics Giselle i El Llac dels

®Cignes -on s'hi detecten els fruits de la seva experiència en el

terreny de la direcció escènica-, permet augurar-li un futur bri­llant. Al mateix temps que un coreògraf de talent, Ek és un grandramaturg.A la Giselle d'aquesta nit podrem admirar I'excel-lent interpreta­ció de l'espanyola Ana Laguna, muller de Mats Ek i ballarina del

Cullberg. Ana Laguna ha obtingut recentment el Premi Nacionalde Dansa d'Espanya.

L'argument

I

¡

!

Giselle o les Willis, com originalment es coneixia, és la història

d'una pageseta, maca i innocent, que viu sola al poble amb la seva

mare. És una noia diferent de les altres, més vulnerable de cos i

d'esperit, i la seva única obsessió és la dansa. S'enamora d'un bell

estranger, sense sospitar que es tracta d'Albrecht, un noble joveque, de vegades, es diverteix disfressant-se de pagès. És un noi ale­

gre, irresponsable i aventurer, que juga amb la noia, donat que jaestà formalment compromès amb Bathilde, la filla del Duc. Quanel fet és descobert per Hilari, al qual tothom considera com al pro­mès de Giselle, aquesta enfolleix i mor d'un atac de cor.

El segon acte de Giselle, conegut per «acte blanc», transcorre al

bosc, al costat de la tomba de Giselle, on les «willis» ballen cada

nit. Les «willis» són nimfes malignes, que en vida foren dones

enganyades i que van morir sense arribar a l'altar. Cada nit surten

dels sepulcres vestides de núvies amb les robes blanques que feien

de mortalla. Dirigides per la reina Myrtha, ballen amb tots els homes

que gosen penetrar al bosc fins que els veuen caure morts. No obs­

tant això, Giselle encara estima Albrecht i, quan aquest és arrosse­

gat cap al cercle màgic de les nimfes, ha de davallar al sepulcre i

separar-se d'ell. El jove se salva, però ja no serà el mateix: la nit

l'ha convertit en una persona diferent i solitària.

Aquesta és la versió «corrent» de Giselle, tal com encara es balla

arreu del món. La nova versió de Mats Ek n'ha incorporat la música

i el marc de l'acció, però la seva Giselle és una noia estranya, a

la qual tot el poble tracta amb una mena de benevolència despec­tiva. És com una retrassada mental que balla per a ella mateixa i

que veu i sent coses que ningú més no veu ni sent. El seu promès,Hilari, l'estima, però no arriba a. entendre-la.El paisatge d'aquesta Giselle no són pas els boscos freds i foscosdel nord europeu, sinó una illa volcànica tropical, un paisatged'amor i sensualitat ple d'encants i de perills per a aquells que s'hi

senten atrets. Albrecht és aquí un jove noble menys interessat perla seva promesa oficial que pel seu patge. Els pagesos de l'illa no

són innocents ni purs; quan ballen davant de la Cort cobren allò

que pertoca per fer de bufons en una dansa grotesca on fan paròdiad'ells mateixos, pobres i desarrapats, enfront dels rics i poderosos.

®Els cortesans depravats se senten atrets pel calor i la sensualitat,però són insensibles a la naturalesa. No és el cas d'Albrecht, al qualli ha obert nous mons desconeguts la seva petita pageseta vestida

de parracs; mons on el desig brota directament del fons, impara­ble davant de les inhibicions de la civilització. Quan s'emportenGiselle al manicomi, Albrecht la segueix.El manicomi és el marc de l'acte segon. El paisatge suau, daurat

i verd de l'acte primer s'ha transformat en una buidor blavosa amb

cossos humans destrossats per l'odi. Myrtha, la reina de les nim­

fes, apareix aquí convertida en una monja plena de gèlida bondat.

En el món dels bojos, com en el dels nens petits, no hi ha perso­nes senceres -una mà, un pit, un ull, van girant per l'espai. Una

persona sencera seria una cosa massa perillosa.També a la versió de Mats Ek, Giselle estima Albrecht i aquest a

Giselle perquè ella li ha obert el propi món interior. Quan la nit

terrible i confosa ja ha passat, Albrecht roman despullat i arronsat

com un fetus al si de la Naturalesa. Ha nascut?

Giselle és un dels ballets més antics que es conserven. Estrenat a

París el 1841, la música, elllibret i bona part de la coreografia han

quedat intactes. Raó per la qual el ballet conserva la seva peculiari­tat i és molt illustratiu de l'època en què fou creat. Si és ben repre­

sentat, el públic d'avui hi respon positivament.

L'evocació de Giselle ens transporta immediatament cap a boscos

boirosos, plens de foscor; cap a poblets típicament nòrdics. Tot

i això, si bé és cert que pel llibret del seu gran ballet ThéophileGautier va inspirar-se en les llegendes alemanyes que recull Heine

a la seva obra De I 'Allemagne, la versió de Giselle amb la qual estem

familiaritzats des de 1841 es pot considerar com eminentment

francesa.

És evident que la influència del romanticisme alemany sobre aquellaèpoca turbulenta que va viure el pensament francès després de la

Gran Revolució fou determinant. A França, però, on millor

s'expressa l'esperit romàntic és justament a la dansa. A través del

ballet i de la figura femenina que en constitueix el centre, l'home

romàntic idealitza i sublima el desig instintiu. Aquesta ambivalèn­

cia queda perfectament.expressada als ballets romàntics, i especial­ment a Giselle. Els dos actes, l'un terrenal i l'altre ideal, ens ense­

nyen les dues cares de la mateixa moneda: l'alegre pageseta, capaçde despertar el desig del disfressat príncep Albrecht, i la fràgil figurasobre puntes embolcallada en núvols de tul blanc del segon acte

que, amb la puresa del seu amor, podrà salvar el seu estimat en

el judici final.

Giselle va ser pensada per a la baIlarina italiana Carlota Grisi, amb

la qual Gautier mantenia a la vida real una relació ben caracterís­

tica de l'època. Efectivament, l'home del romanticisme està dis­

posat a donar la seva vida per la figura inassequible dels seus som­

nis, però ja no tant per la dona capaç de satisfer les seves necessitats

terrenals. Estima més el seu desig que la dona desitjada i el fa patirla seva capacitat de provocar sofriments.

Allò que queda als nostres dies d'aquest esperit de Giselle, tan repre­sentatiu d'una època, és la forma en què va ser expressat. L'escola

romàntica, més encara que la dansa posterior -escola clàssica-,és la que millor tradueix allò que generalment entenem per "ballet".

Fins al punt que aquesta visió, tan arrelada en allò profà, impedeixfins i tot que l'expressió coreogràfica arribi a ser concebuda com

a forma d'un art evolutiu, al qual acaba per negar-li el seu valor

quan adopta formes diferents d'expressió.

Giselle, U fi ro i t e

I

t .

I

®La revisió del mite

Tot i que Giselle, en la seva versió més a menys original, segueixifigurant en el repertori de nombroses companyies i que, ben

ballada, encara pugui resultar deliciosa, Mats Ek s'ha atrevit a

reprendre aquest mite sagrat. I, com ho demostrarà al Liceu, hasabut actualitzar i fer perfectament entenedora l'essència de l'obraromàntica.

L'ambigüitat entre el món ideal i el físic tenia fascinats els intel-lec­

tuals del segle passat. Quan Heinrich van Kleist, en el seu assaigSobre el teatre de putxineliis, observa que «tot primer impuls, tot

allò que sorgeix involuntàriament, resulta preciós; ara bé, quan se'n

pren consciència, es torna lleig i forçat», no fa altra cosa que referir­se a la inquietud que ens provoca el subconscient i el cos.

No obstant això, Friedrich Nietzsche diu en la seva obra La Gaia

Ciència que «una cosa és essencial..., donar estil al caràcter d'unmateix». És inevitable, perquè «qui no arriba a estar content de si

mateix, sempre estarà disposat a venjar-se i els altres serem, ales­

hores, les seves víctimes».Nietzsche subratlla la necessitat de dominar el comportament ambla consciència. L'autèntic heroi romàntic és el que es venja d'ellmateix. I és a través d'aquest esperit d'autosacrifici que, en la Giselle

original, Albrecht decideix endinsar-se en la foscúria del bosc sinis­

tre en persecució de la seva inconscientment burlada enamorada.A la versió d'Ek, el bosc on dominen les temibles 'willis' es con­

verteix en una clínica psiquiàtrica, indret sobre el qual, a la nostra

societat contemporània, encara hi regnen tota mena de tabús. A

l'home d'avui encara l'esvera l'enigma de la bojeria i els tortuosos

camins que és capaç de prendre la nostra ment malalta. A la Gise­

lle de 1982, Albrecht segueix el seu amor, víctima d'una d'aques­tes malalties mentals tan freqüents en els nostres dies de 'stress'i de depressions nervioses.La primera Giselle, a conseqüència del desengany amorós, mor d'unatac de bojeria, fet que sembla mèdicament improbable. Però és

que el seu creador, Théophile Gautier, deu haver rebutjat el menysespectacular atac de cor, del qual tantes donzelles morien en aquellaèpoca de tisis i clorosi. A la versió contemporània, la reclusió a

l'establiment psiquiàtric no acaba en defunció, si bé els efectes de

l'engany sobre la ment feble de la pobra noia l'aparten del móndels vius.

®Albrecht segueix Giselle fins on calgui, tot i saber que el món al

qual decideix d'entrar li pot resultar fatal. Albrecht creu, o vol

creure, que el seu amor és tan potent, que serà capaç d'alliberar

la seva estimada d'un cruel destí. Converteix el seu acte heroic en

l'única manera de purificar la seva ànima davant de Déu o del Destí.

Prendre la responsabilitat del seu mal comportament el conduirà

a refer les paus amb ell mateix. Mats Ek el fa retornar a la innocèn­

cia de l'infant. Contràriament al seu antecessor romàntic, el coreò­

graf suec pot sotmetre Giselle a una anàlisi postfreudiana. Es com­

prova finalment que l'engany d' Albrecht, aparentment pervers, no

és fruit de la malícia. Perquè el fet és que els homes solen respon­dre a les seves primeres experiències amoroses de forma tan espon­tània com ingènua. El descobriment de la sexualitat pot provocara Giselle confusió i desequilibri, però també és cert que només la

maduresa sap canalitzar les emocions cap a un autèntic amor pelsaltres. És comprensible que Mats Ek, amb la seva curiositat cientí­

fica envers el comportament i la complexitat del caràcter humà,no hagi pogut sostreure's a la temptació de proposar-nos una nova

aproximació al problema a través d'un llenguatge més actual sobre

aquest exercici per a psicòlegs.

E 1 argumento

Giselle o las Willis, como originalmente era conocida, es la histo­ria de una campesina, hermosa e inocente, que vive sola en el pue­blo con su madre. Es una muchacha diferente de, las demás, másvulnerable de cuerpo y de espíritu, y su única obsesión es la danza.

Se enamora de un atractivo extranjero, sin sospechar que se trata

de Albrecht, un noble joven que se divierte a veces disfrazándosede campesino. Es un chico alegre, irresponsable y aventurero, quejuega con la chica, dado que ya está formalmente comprometidocon Bathilde, la hija del Duque. C�ando el asunto es descubierto

por Hilarión, a quien todos consideran el prometido de Giselle,ésta enloquece y muere de un ataque al corazón.El segundo acto de Giselle, conocido por «acto blanco», transcu­

rre en el bosque, al lado de la tumba de Giselle, donde las«willis-bailan cada noche. Las «willis» son ninfas malignas que en

vida fueron mujeres engañadas y que murieron sin llegar al altar.

Cada noche salen de los sepulcros vestidas de novia con las ropasblancas de su mortaja. Dirigidas por la reina Myrta, bailan con todoslos hombres que se atreven a penetrar en el bosque, hasta que losven caer muertos. No obstante, Giselle aún ama a Albrecht y,cuando éste es arrastrado hacia, el círculo mágico de las ninfas, tiene

que descender al sepulcro y separarse de él. El joven se salva, pero

ya no podrá ser el mismo: la noche le ha convertido en una per­sona diferente y solitaria.

Ésta es la-versión «común» de Giselle, tal como se baila aún portodo el mundo. La nueva versión de Mats Ek ha incorporado la

música y el marco de la acción, pero su Giselle es una muchacha'extraña, a quien todo el pueblo trata con una especie de benevo­Iencia despectiva. Es como una retrasada mental que baila para sí

misma, y que ve y oye cosas que nadie más ve ni oye. Su prome­tido, Hilarión, la ama, pero no llega a entenderla.

El paisaje de esta Giselle no son los bosques fríos y oscuros del

norte europeo, sino una isla volcánica tropical, un paisaje de amor

y sensualidad lleno de encantos y de peligros para con aquellosque se sienten atraídos por él. Albrecht es aquí un joven noble,menos interesado por su prometida oficial que por su paje. Los

campesinos de la isla no son inocentes ni puros; cuando bailan

Sony Ie presenta a Mozarten 45 bits

de resolución digital

Sony: Serie ES: la clave de la perfecciónPrepárese a redescubrir a

Mozart en los Compact-Discde 45 bits de la serie ES de

Sony.Una tecnología que haçerealídad la octuple frecuencia

tirán apreciar detalles quenunca antes había escuchadoen sus grabaciones favoritas.Para redescubrir la obra deMozart tal y como él laconcibió.

de sobremuestreo. Unadimensión donde superar los115 dB·de señal/ruido ya no es

impensable, es simple rutina.

Ahora, los componentes dela serie ES de Sony le permi-

ExtremelyH91Standard--

TA-F730 ES Sl-S730 ES

SONY;Audio Digital

delante de la corte cobran lo que les corresponde por hacer de

bufones en una danza grotesca donde se parodian a ellos mismos,

pobres y andrajosos, frente a los ricos y poderosos. Los cortesa­

nos depravados se sienten atraídos por el calor y la sensualidad,

pero son insensibles a la naturaleza. No es éste el caso de Albrecht,a quien ha abierto nuevos mundos desconocidos su campesinitallena de harapos; mundos en los que el deseo brota directamente

del fondo, imparable ante las inhibiciones de la civilización. Cuando

se llevan a Giselle al manicomio, Albrecht la sigue.

El manicomio es el marco del segundo acto. El paisaje, suave,dorado y verde del primer acto se ha transformado en un vacíoazulado, con cuerpos humanos destrozados por el odio. Myrta, la

reina de las ninfas, aparece aquí convertida en una monja llena de

gélida bondad. En el mundo de los locos, como en. el de los niños

pequeños, no hay personas enteras -una mano, un pecho, un ojo,van girando en el espacio. Una persona entera, sería algo dema­siado peligroso.También en la versión de Mats Ek, Giselle quiere a Albrecht y éstea Giselle porque ella le ha abierto su mundo interior. Cuando lanoche terrible y confusa ya ha pasado, Albrecht permanece des­nudo y acurrucado como un feto en el seno de la Naturaleza. ¿Hanacido?

Giselle es uno de los ballets más antiguos conservados hasta el díade hoy. Estrenado en París el año 1841, la música, ellibreto y granparte de la coreografía han quedado intactos, razón por la que elballet conserva su peculiaridad y es muy ilustrativo de la épocaen que fue creado. Si se representa bien, el público de hoy res­

ponde positivamente.

®Giselle, U fi m i t o

®

La evocación de Giselle nos transporta inmediatamente hacia nebu­

losos y oscuros bosques; hacia pueblecitos típicamente nórdicos.

Con todo, aunque para ellibreto de su gran ballet Théophile Gau­

tier se inspirara en las Leyendas alemanas recogidas por Heine en

su obra De l'Allernagne, la versión de Giselle con la que estamos

familiarizados desde 1841 puede considerarde eminentemente

francesa.Es evidente que la influencia el romanticismo alemán sobre aque­lla época turbulenta que vivió el pensamiento francés después de

la Gran Revolución fue determinante. En Francia, sin embargo,donde mejor se expresa el espíritu romántico es precisamente en

la danza. A través del ballet y de la figura femenina que constituyesu centro, el hombre romántico idealiza y sublima el deseo instin­

tivo. Esta ambivalencia queda perfectamente expresada en los

ballets románticos, y especialmente en Giselle. Los actos -uno

terrenal y el otro ideal- nos enseñan las dos caras de la misma

moneda: la alegre y joven campesina, capaz de despertar el deseo

en el disfrazado príncipe Albrecht, y la frágil figura envuelta en

nubes de tul blanco del segundo acto que, con la pureza de su

amor, podrá salvar a su amado en el juicio final.

Giselle fue pensada para la bailarina italiana Carlota Grisi, con quienGautier mantenía, en la vida real, una relación tan característica

de la época. Efectivamente, el hombre del romanticismo está dis­

puesto a dar su vida por la figura inasequible de sus sueños, pero

ya no tanto por la mujer capaz de satisfacer sus necesidades terre­

nales. Ama más a su deseo que a la mujer deseada, y le hace sufrir

su capacidad -de provocar sufrimientos.

Lo que queda en nuestros días de ese espíritu de Giselle, tan repre­sentativo de una época, es la forma como fue expresado. La escuela

romántica, más aun que la danza posterior -escuela clásica-, es

la que mejor traduce aquello que generalmente entendemos por«ballet». Hasta el extremo de que esta visión, tan enraízada en lo

profano, impide incluso que la expresión coreográfica llegue a ser

concebida como forma de un arte evolutivo, al cual termina por

negarle su valor cuando adopta fòrmas diferentes de expresión.

La revisión del mito

A pesar de que Giselle, en su versión más o menos original, sigafigurando en el repertorio de numerosas compañías y de que, bien

bailada, aún pueda resultar deliciosa, Mats Ek se ha atrevido a reto­

mar aquel mito sagrado. Y, como lo demuestra ahora en el Liceu,ha sabido actualizar y hacer perfectamente comprensible la esen­

cia de la obra romántica.

La ambigüedad entre el mundo ideal y el físico tenía fascinados

a los intelectuales del siglo pasado. Cuando Heinrich von Kleist,en su ensayo Sobre el teatro de marionetas, observa que «todo

primer impulso, todo lo que surge ínvoluntariamente, resulta pre­

cioso; sin embargo, cuando se toma conciencia de ello, se vuelve

feo y forzado», no hace más que referirse a la inquietud que nos

provoca el subconsciente y el cuerpo.A pesar de eso, Friedrich Nietzsche dice en su obra La Gaya Cien­

cia que «una cosa es esencial ... ,dar estilo al carácter de uno mismo».

Es inevitable, porque «quien no alcanza a estar satisfecho de sí

mismo, siempre estará dispuesto a vengarse y los otros seremos,

entonces, sus víctimas».

Nietzsche subraya la necesidad de dominar el comportamiento con

la conciencia. El auténtico héroe romántico es aquel que se vengade él mismo. Y es a través de este espíritu de autosacrificio que,

en la Giselle original, Albrecht decide adentrarse en la penumbradel bosque siniestro en persecución de su inconscientemente bur­

lada enamorada. En la versión de Ek, el bosque donde dominan

las temibles «willis» se convierte en una clínica psiquiátrica, lugaren donde aún reinan todo tipo de tabúes en nuestra sociedad con­

temporánea. Al hombre de hoy todavía le alarma el enigma de la

locura y los tortuosos caminos que es capaz de emprender nues­

'tra'mente enferma-En la Giselle de 1982, Albrecht sigue a su amada,víctima de una de estas enfermedades mentales tan frecuentes en

nuestros días de «stress» y de depresiones nerviosas.

La primera Giselle, a consecuencia del desengaño amoroso, muere

de un ataque de locura, hecho que parece médicamente improba­ble. Pero es que su creador, Théophile Gautier, debió rechazar el

menos espectacular ataque de corazón, del que tantas doncellas mo­

rían en aquella época de tisis y clorosis. En la versión contemporá­nea, la reclusión en el centro psiquiátrico no termina en defunción,

IIJ

aunque los efectos del engaño sobre la mente débil de la pobremuchacha le apartan del mundo de los vivos.Albrecht sigue a Giselle hasta donde sea necesario, aunque sepaque el mundo en el que decide entrar puede resultarle fatal.Albrecht cree, a quiere creer, que su amor es tan potente que será

capaz de libertar a su amada de un cruel destino. Convierte su acto

heroico en la única manera de purificar su alma delante de Diosa del Destino. Tomar la responsabilidad de su mal comportamientole conducirá a rehacer las paces consigo mismo. Mats Ek le hace

regresar a la inocencia del niño. Contrariamente a su antecesor

romántico, el coreógrafo sueco puede someter a Giselle a un aná­

lisi postfreudiano. Se comprueba finalmente que el engaño de

Albrecht, aparentemente perverso, no es fruto de la malicia. Por­

que el hecho es que los hombres suelen responder a sus primerasexperiencias amorosas de forma tan espontánea como ingenua. El

descubrimiento de la sexualidad puede provocar en Giselle con­

fusión y desequilibrio, pero también es cierto que sólo la madu­rez puede canalizar las emociones hacia un auténtico amor a losotros. Es comprensible que Mats Ek, con su curiosidad científicahacia el comportamiento y la complejidad del carácter humano,no haya podido evitar la tentación de proponernos una nueva apro­ximación al problema a través de un lenguaje más actual sobre este

ejercicio para psicólogos.

®N o t e s importants

En atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequadacorrecció en el vestir (senyors: am-ericana i corbata), i es prega la

màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop

començada la representació, ni ver,ificar enregistraments, fotogra­fies a filmar escenes de cap mena.

El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho recla­

men, podrà alterar les dates, els programes a els intèrprets anun­

ciats en aquest programa.En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglamentd'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'uti­

litzar el saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada.

t Accés pel carrer Sant Pau, núm. l, bis, d'ús exclusiu per a

C\. minusvàlids. Tel. 31891 22.

Biografies i cornentaris: Marjolijn van der Meer

Portada: Ballets Russos.

El Sol de la Nit, estrenat a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, el

dia 24 de juny de 1917, per la Companyia coreogràfica de SergeiDiaghilev, amb decoracions i vestuari de Michail Larionov. Repro-

ducció de ].B. Wilkinson.

Programes: -/lr1.('0/2000

Disseny: EHSA, Carmela Hernando

FUNDACIÓ FUNDACIÓe; I( A N T E AT H I: O E l

(; It ¡\ N T E A TRI: I) E L

L I e E u L I e E u

Presidenta d'"'rIonorS.M. LA REINA SOFIA

Patrons

La Fundació Gran Teatre del Liceu, que és de caràcter

privat, va ser constituïda el 27 de novembre de 1989amb la clara voluntat, que ja defineix l'article 4 dels seus

Estatuts, «d'estimular les entitats públiques i privades,a fi que, amb el seu suport econòmic i promocional, faci­litin la realització de les iniciatives i projectes del GranTeatre del Liceu».

CATALANA DE GAS

CAIXA DE CATALUNYA

CAIXA DE BARCELONA

AIGÜES DE BARCELONA

BANCO DE EUROPA

BANC DE SABADELL

GRUPO TORRAS

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

El Liceu, d'aquesta manera, es posa a l'altura dels tea­

tres d'òpera més importants del món, que -a través defundacions privades de diversa índole- es procurennoves i sovint decisives fonts de finançament per a llursambiciosos projectes culturals, el muntatge dels qualses fa cada dia més onerós.

Protectors

En aquest sentit, a la primera reunió del seu Patronat,la nova Fundació va proposar-se, per a l'exercici queara comença, la fita de 200 milions de pessetes en apor­tacions privades, per a les quals s'estableix una sèrie de

categories, a fi i efecte que la més àmplia varietat

d'empreses i de particulars puguin associar llur nom alprestigi del nostre primer Teatre.

II

Informació:Fundació Gran Teatre del Liceu

el. Sant Pau, 1 bis08001 Barcelona

Telèfon 31891 22

BASSAT, OG ILVY & MATHER

IBM

SEAT

FUNDACIÓ GRAN TEATRE DEL LICEU

Pròximes funcions

Roberto DevereuxGaetano Donizetti

Dies 29, 1,4, 7 i 10Edita Gruberova, Doris Soffel, Fernando de la Mora,

Fernando Belaza, Stefano Palatchi, Josep RuizDies 31, 6 i 9

Christine Weidinger, Jadranka Jovanovic, Miguel Cortez,Roberto Frontali, Stefano Palatchi, Henrique Travassos

Director d'orquestra: Richard BonyngeDirector d'escena: Giancarlo del Monaco

Escenografia i vestuari: Ramon Ivars

Nova producció: Gran Teatre del Liceu

Amb el patrocini de SEAT

Funció de Gala

Dilluns, 29 d'octubre, 21 h., funció núm. 24, torn B

Dimecres, 31 d'octubre, 21 h., funció núm. 25, fora d'abonament

Dijous, 1 de novembre, 21 h., funció núm. 26, torn A

Diumenge, 4 de novembre, 17 h., funció núm. 27, torn T

Dimarts, 6 de novembre, 21 h., funció núm, 28, fora d'abonamentDimecres, 7 de novembre, 21 h., funció núm. 29, torn D

Divendres, 9 de novembre, 21 h., funció núm. 30, torn E

Dissabte, 10 de novembre, 21 h., funció núm. 31, torn e

Un ballo in mascheraGiuseppe Verdi

Anna Tomowa-Sintow, Viorica Cortez, Gloria Fabuel,Peter Dvorsky, Giorgio Zancanaro, Miguel López­

Galindo, Alfredo Heilbron, Joan Tomàs, Antoni Lluch

Director d'orquestra: Romano GandolfiDirector d'escena: Mario Gas

Escenògraf: Marcelo GrandeProducció: Gran Teatre del Liceu

Funció de Gala

Dissabte, 17 de novembre, 21 h., funció núm. 32, torn e

Dilluns, 19 de novembre, 21 h., funció núm. 33, torn A

Dijous, 22 de novembre, 21 h., funció núm. 34, torn B

Diumenge, 25 de novembre, 17 h., funció núm. 35, torn T

Dimarts, 27 de novembre, 21 h., funció núm. 36, torn D