g j tg tj x ix Teoria

download g j tg tj x ix Teoria

of 2

Transcript of g j tg tj x ix Teoria

  • 7/25/2019 g j tg tj x ix Teoria

    1/2

    Qestions dortografiaTeoria

    Les grafies j/g x/ix tx/ig

    Fixat en les parelles dels mots segents

    SONS SONORS SONS SORDS

    un gec, jo jec; joc

    raja; faja, vaja, vagi

    Bruges

    ajut, llegiu, pujant

    Djebel

    metges

    botja

    mitja, mitj

    un xec; xoc

    raixa; faixa; baixa, baixi

    bruixes

    eixut, lleixiu, puixant

    Txecoslovaquia

    metxes

    botxa

    mig

    Els sons sonors: la G / J

    Sescriu g

    Davant de e, i

    ex.ragen, platges, gener, gerani,

    Sescriu j

    Davant de a, o, uex. rajar, platja, rajoli, jove, ajut, just, etc.

    Casos especials:escriurem j davant de en els casos segents:

    els nexes -jecc- i -ject-: injecci, objecci, projectar, subjecte, etc.

    el verb jeure: jec, jeus, jeu...

    els mots jerarquia (i jerrquic...), jeroglfic, Jeroni (i jernimes...),

    jersei, majestat (i majestus...)

    noms hebreus: Jess (i jesuta...), Jeremies, Jerusalem, Jeric, etc.

    Aquestesregles shandaplicar a ls de tg/tj/dj

    tg: metge, fetge, viatgi

    tj: platja, llotja

    dj:adjuntar, adjectiu

  • 7/25/2019 g j tg tj x ix Teoria

    2/2

    Els sons sords: la x / ix

    Sescriu x

    A principi de mot

    ex. xarop, xifra, xarampi, xofer, xauxa, , la Xina, Xipre, Xile, etc.

    Darrere de consonant

    ex. punxar, guerxo, torxa, bolxevic, Elx, marxant, Manxria, etc.

    Darrere de i

    ex. guix, mixeta, clix, bixest, Flix, Ix, etc.

    Darrere de u semivocal (diftong)

    ex. rauxa, disbauxa, etc.

    S

    escriu ix-

    a: baixar, caixa, calaix, Carcaxent, Caixmir, etc.

    Darrere les vocals e: eixam, reixa, peix, Queixans, etc.

    o: moix, cartoixa, boix, Foix, etc.

    u: maduixa, gruix, Cuix, uixer, etc.

    Els sons sords: la tx / igDins un motescrivim sempre tx

    ex. cotxe, botx, la Garrotxa, metxa

    A final de paraulapot escriure's de dues maneres. Compareu:

    -IG -TX

    Quan alterna amb j/g o amb tj/tg

    (s a dir que passa a un so sonor)

    Quan es mant tx- en els derivats

    (s a dir que es mant so sord)

    raig

    maig

    passeig

    lleig

    boig

    roig

    fuig

    mig

    rajar, ragi, rajol

    magenc

    passejar, passegem

    lletjor

    boja, bogeria

    roja, enrogir

    fugir, fugida, fujo

    mitjana, mitger, mitj

    despatx

    matx

    empatx

    gavatx

    escabetx

    esquitx

    sandvitx

    cartutx

    despatxos, despatxar

    matxs

    empatxar

    gavatxos

    escabetxar

    esquitxar

    sandvitxos

    cartutxera