8. AUGUST DE

PRIMA PORTA

• Es tracta d’una escultura exempta, dempeus, que

representa a l’emperador Octavi August

caracteritzat com a cap suprem de l’exèrcit.

• És una estàtua amb cuirassa (thoracata),

esculpida amb relleus que fan al·lusió als èxits

militars d’August a Hispània i a la Gàl·lia.

• És una còpia de marbre d’un original de bronze.

0.- INTRODUCCIÓ

CATALOGACIÓ

Títol: August de Prima Porta.

Autor: Desconegut.

Comitent: Senat de Roma, escultura

triada possiblement per la seva dona

Lívia.

Cronologia: Original bronze del

segle I aC (19 aC); còpia marbre del

14 dC (any mort August) o 19 dC.

Estil: Romà imperial (alt imperi).

Influència republicana (retrat) i

idealisme hel·lenitzant .

Localització d’origen: A la vil·la

romana Ad Gallinas Albas (propietat

de Lívia), a Prima Porta, nord de

Roma.

Localització actual: Museu del

Vaticà, Roma (Braccio Nuovo).

ANÀLISI FORMAL

Tipologia: Escultura, estàtua honorífica.

Forma o tipus: Escultura exempta, dempeus.

Material: Original de bronze. Còpia en marbre

de Luni o Carrara i amb restes de policromia.

Tècnica: Original: Fosa. Còpia: Talla.

Cromatisme: Policromada.

Dimensions: 2’04 m (alt).

Tema: August és representat com a

emperador en tota la seva glòria; com a

home, amb un rostre molt més jove que el que

li corresponia quan va morir; i com a militar

genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits a

Hispània i a la Gàl·lia, que ell pacificà

(l’original esculpit per commemorar el fi de les

Guerres Pàrtiques i inici de la Pax Augustae).

FITXA TÈCNICA (documentació general)

• Per als romans les arts figuratives (escultura i pintura)

tingueren sempre un marcat caràcter realista. És més,

sembla que el principal objectiu de la seva obra plàstica és la

representació realista. I aquesta és una de les constants que

perviuen, fins avui, en la cultura mediterrània.

• Però, la cultura romana no es pot sostreure, en absolut, de

la influència grega, tot i que l’art hel·lènic tendeix més cap

a l’abstracció i la idealització.

• El retratat en aquesta escultura, Octavi August, fou el

primer emperador de Roma (del 27 aC al 14 dC), qui va

posar fi a las guerres de conquesta, a partir del qual comença

un període de pau que, excepte guerres esporàdiques, va

durar dos segles (Pax romana).

• En l’art i en concret en l’escultura, també, va haver importants canvis, si en

l’època republicana dominava el realisme extrem, durant l’Imperi, i fins els Flavis,

la forta influència grega es denota en els retrats dels emperadors, que eren

idealitzats (se’ls confereix un caràcter diví) i resumien totes les virtuts que havia de

tenir qualcú excepcional per a governar tan vast imperi (retrats de Cèsar i August).

1.- CONTEXT HISTÒRIC

• L’autor és anònim i va començar una nova

tradició, el retrat, que té l’origen o es remunta al

culte dels avantpassats i als retrats funeraris

de tradició etrusca.

Retrats August

• L’estàtua tractada rep el nom tant del personatge retratat, August, primer

emperador romà, com del lloc, Prima Porta, on va ser trobada el 20 d’Abril

de 1863, al nord de Roma, en la vil·la on es va retirar Lívia (viuda d’August).

2.- L’AUTOR I LA SEVA OBRA

• És una còpia de marbre de

Luni (Carrara) d’un original de

bronze, fet trenta anys abans i

actualment perdut, la còpia

encara conserva restes de

daurat, púrpura, i blau, entre

d’altres colors, en què fou

policromada.

• Aquest retrat inaugura un tipus

d’escultura que es caracteritza

per la fidelitat a la fisonomia,

que els emperadors adoptaren

per ser retratats.

• És una estàtua honorífica de mides lleugerament superiors al natural, 2’04 m,

que mostra August com un general victoriós.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA

Es pot observar des de diferents perspectives. Els peus descalços

simbolitzen l’entrada d’August a l’Olimp (divinització) i l’inici del seu culte, del

qual la seva dona Lívia fou sacerdotessa.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• L’escultura és un retrat exempt o d’embalum

rodó de cos sencer, representa a l’emperador

Octavi August amb túnica i cuirassa, personificat

com a thoracatus, amb els atributs de cònsol o

cap suprem de l’exèrcit romà en el moment

d’arengar les tropes.

• August apareix dempeus, representat com un

jove d’aspecte idealitzat amb el peu dret avançat,

que en suporta tot el pes, mentre flexiona i fa

retrocedir la cama esquerre adoptant una

postura de contraposto, que recorda la del

Dorífor de Políclet (escultura que crea diagonals

entre els membres tensos i els relaxats, tret

característic de l’escultura clàssica).

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

RITME ALTERNANT: Les extremitats inferiors són la major representació del caminar de l’heroi. L'estàtua descarrega el seu pes sobre la cama dreta (que es manté recta). Com la cama dreta suporta tot el pes del cos, el maluc s’aixeca. Tota la postura del cos depèn d’aquesta acció. Per contra, doblega la cama esquerra, en posició d’aixecar el peu en una tímida actitud d’iniciar el pas i d’avançar. La cama esquerra, com que no aguanta cap pes, fa que baixi el maluc. Les lleugeres inclinacions dels malucs i les espatlles compensen la tensió anterior. El braç dret penja i es presenta relaxat, i l'esquerre es doblega per sostenir una llança.

10.6 Anàlisi formal i tècnica COMPOSICIÓ, POSTURA NATURAL I RITME ALTERNANT:

* L’emperador té el braç dret

aixecat, en el moment de màxima

autoritat, un gest de comandament,

en actitud d’orador o d’un home

que guia i arenga les seves tropes i

es mostra victoriós (posició com

l’escultura etrusca de l’Orador),

mentre que el braç esquerre, que

es correspon amb la posició de la

cama del mateix costat, sosté el

ceptre consular i recull la túnica

o paludamentum.

Està representat en el

moment de donar un

discurs a l’exèrcit.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

L’orador realitzat en bronze,

representa un home que pronuncia

un discurs. Precedent etrusc.

• Mentre que la

posició de la mà

esquerre indica

clarament que hi

portava una llança o

un bastó de

comandament.

• El braç esquerre aguanta i recull els plecs d’un

mantell (la túnica o paludamentum), on

l’abundància de plecs, magistralment treballats,

creen un ric efecte de clarobscur i moviment.

Naturalisme dels

plecs de la roba

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• El braç dret alçat, i el braç esquerra

sosté la túnica i porta una llança.

• La vertical marca clarament el

centre de l’escultura.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• Presenta la postura del contraposat,

on el braç dret, alçat, es correspon

amb la cama dreta que es troben en

tensió, en canvi el braç esquerra està

doblegat com la cama esquerra, més

relaxada, ambdós més enrere.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• La postura dels

braços no és pas

exactament la

mateixa del Dorífor,

però l’August de

Prima Porta troba,

igualment, l’equilibri.

Un art aristocràtic. August de Prima Porta i Dorífor de Políclet.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

Alexandre Magne August

• Referent al rostre de l’emperador,

observem, també, les característiques

pròpies dels retrats oficials d’August, la

idealització de les faccions, ell cabells

cauen lleugerament revoltats i recorden

els d’Alexandre Magne.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• Al seus peus, el dofí de Venus amb Eros (un

nin que cavalca sobre el dofí), ubicada en el

pedestal, resol el problema de la sustentació

de l’estàtua de marbre, que no existia a

l’estàtua de bronze original, i serveix també per

recordar l’origen diví de l’emperador i la seva

immortalitat, donat que, com a membre de la

gens Julia, era descendent d’Enees, fill de la

deessa Venus.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• La cuirassa, molt cenyida al cos i que, seguint la tècnica dels draps mullats,

deixa entreveure un tors musculós, il·lustra una rica iconografia, plena de relleus

que lloen les victòries militars d’August.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• En el centre, a la dreta, apareix

un guerrer bàrbar persa, un

dels parts de la frontera de

l’Eufrates, que retorna els

emblemes, les àguiles que

havien pres a les legions de

Cras, quan les van derrotar i

humiliar (el 53 aC, una generació

abans d’esculpir l’estàtua), i més

tard en l’altra derrota a

Antonino; per tant, simbolitza la

recuperació dels estendards que

els parts havien robat, és a dir,

August aconsegueix recuperar

l’honor de les legions i de la

pròpia Roma: “Res Publica

Restaurata”.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• En el relleu, Tiberi, en el que és una acció propagandística en la cuirassa del seu

padastre, acut a la trobada amb l’emissari dels parts, acompanyat de la lloba

capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats, que donen un valor mític a

l’esdeveniment. S’aprofita el prestigi d’August per a promocionar a Tiberi, futur

emperador, i se’l fa partícip dels triomfs del seu padastre.

• Qui rep les insígnies de Roma, amb

casc i situat a l’esquerre, és el símbol

del mateix déu Mart, déu de la guerra,

acompanyat de la Lloba Capitolina,

personificat amb Tiberi (fill de Lívia), dos

símbols dels orígens de Roma, amb el

que vol vincular-se August.

• Possiblement, Lívia va triar aquesta

escena per a la cuirassa de l’estàtua, que

havia de representar August en el seu

aspecte diví, perquè fou Tiberi, el seu fill

preferit, qui va anar a recollir els

trofeus.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

Hispània

Gàl·lia

• Al costat hi figuren les dues

províncies pacificades i humiliades:

Hispània i la Gàl·lia.

• A la nostra esquerra, Hispània, figura

tombada amb aspecte afligit, la

província derrotada per August i

incorporada totalment a l’imperi

després de la derrota dels

càntabres, que lliura la típica espasa

hispana, la “glaudius hispaniensis”

en senyal de derrota.

• I a la dreta, al costat oposat, la

personificació de la Gàl·lia,

pacificada després de les guerres de

Juli Cèsar i també incorporada

totalment, que lliura els símbols de la

seva província, la trompeta zoomorfa

i un porc senglar.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• En la part inferior Apol·lo i Diana,

August sentia devoció per a aquestes

divinitats.

• Apol·lo sobre un monstre alat amb la

lira (símbol de cultura, refinament,

coneixements d’aritmètica, harmonia i

altres arts, que s’havien de dominar per

a tocar-la bé); August seria el

protector de les arts i Apol·lo el

protector del seu govern,

s’identificava amb el déu amb la virtut

de sanador perquè havia salvat a Roma

de la guerra civil.

• Diana, a la dreta, és invocada com a

mare de la nova generació de

romans que viurà en pau gloriosa i

procurarà força, serà la protectora dels

nins. Tot dos, déus del sol i la lluna,

dels joves i de les al·lotes. Apol·lo Diana

• Totes les escenes emmarcades

per un marc cosmològic, el Cel

i Gea, la Terra.

• A dalt, sobre els pectorals de la

cuirassa, està Caelus, desplega

els seu mantell que cobreix el

món per albergar als mortals, i

per aquesta volta celestial, el

Sol amb la seva quadriga

renova la seva carrera cada dia,

aportant llum i calor a l’Univers, i

il·luminant les passes d’August.

Per davant del carro vola la

personificació de la Rosada, que

du a la mà esquerra la gerra

fumejant, i junt al carro l’Aurora

que anuncia el nou dia,

companya inseparable del Sol. Gea

Caelus

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• A sota en la vertical del melic de la

cuirassa, Tellus, anomenada en

Roma Terra Mater, tombada i amb els

emblemes de la fertilitat, entre els

que destaca la banya de

l’abundància, per la qual la humanitat

rep els fruits del sòl.

• La Terra assimilada, sovint, a Ceres,

del que deriva el nom dels cereals.

• Si es mira amb cura es veu sota els

seus braços, dos nins, tal vegada,

Ròmul i Rem, els bessons

amamantats per la lloba.

• Les ombreres de la cuirassa

representen altres esfinxs alades,

iconografia clàssica i comú que

acompanyen, sovint, les al·legories

militares (en arquitectura als

carcanyols o “enjutes”).

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

Gea

Tiberi Acció

propagandística de

Lívia, aprofitant el

prestigi d’August

per promocionar al

seu fill Tiberi

Caelus, Cel, en grec Urà

Terra mater

Hispània

vençuda

Gàl·lia vençuda

Àguiles Insígnies de

les legions

Rosada Aurora

Apol·lo Diana

Part Poble bàrbar

de les

fronteres de

l’Eúfrates

I

C

O

N

O

G

R

A

F

I

A

C

U

I

R

A

S

S

A

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

1. L’Aurora guiant la

quadriga del Sol.

2. Caelus.

3. Fòsfor (Lucifer, estel de

la matinada).

4. La Rosassa (rocío), junt

a Llumí, precedeix

l’Aurora.

5. Hispania.

6. Apol·lo sobre el grifo.

7. La Terra nutrícia, amb

dos fills i la Cornucòpia.

8. Diana sobre un cerv.

9. Gàl·lia.

10. Mart i la Lloba Capitolina

reben les ensenyes

romanes que retorna un guerrer de l’Imperi part.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: ICONOGRAFIA

3.- ICONOGRAFIA

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• Reconstrucció de la policromia. Els

retrats romans es policromaren fins

al segle II. En imposar-se la

monocromia, neix el costum de fer

una incisió en la pupil·la (trepà).

“Còpia” en marbre de Carrara

2’04 m

Dempeus

Com un general victoriós

Mant vermell de general

“paludamenntum”

Cuirassa molt cenyida

Descalç

Eros/Cupido

i dofí de Venus

Ceptre

Braç dret alçat

. Signe d’autoritat, gest de comandament

. Actitud d’orador

. Guia de les tropes (legions)

Durant l’època d’August els

artistes s’inspiren en els

models grecs

CONTRAPPOSTO

Pes equilibrat

És la romanització del

Dorífor de Policlet

3.- DESCRIPCIÓ

3.- TEMÀTICA I FUNCIÓ

• L’escultura romana emfatitza els esdeveniments històrics i les personalitats

públiques, reforça així el seu sentit propagandístic. Es caracteritza per un gran

realisme, en el qual té un lloc privilegiat el retrat, que adquireix, en el temps, gran

profunditat psicològica.

Junio Lucio Brutus (segle

III aC, 300-250). Anònim.

(0416) Musei Capitolini.

Roma. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).

Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).

3.- TEMÀTICA I FUNCIÓ

3.- TEMÀTICA I FUNCIÓ

• Referent a l’estil, aquest magistral retrat de cos sencer de l’emperador August

recull la influència del retrat republicà, caracteritzat pel seu realisme, perquè

els trets fisonòmics de l’emperador són perfectament identificables, però està més

a prop de l’idealisme hel·lenitzat, que del realisme llatí, perquè malgrat

l’exactitud de les faccions de l’emperador amb la mirada seriosa i els

característics cabells, els rostre tranquil i distant ha estat idealitzat, seguint

l’art grec, també pel contraposto, les proporcions anatòmiques i el drapejats.

És una estàtua inspirada en el Dorífor de Políclet, però té un certa semblança

amb cert retrat romà d’època republicana conegut com l’Orador.

3.- TEMÀTICA I FUNCIÓ

• És un retrat oficial d’inspiració grega i amb clara

finalitat propagandística (propaganda

governamental típica romana), amb connotacions

polítiques, per una part, en l’escenificació de la

seva tasca pacificadora a la cuirassa (el mateix

August ordenaria la construcció d’un altar dedicat a

la Pau, Ara Pacis Augustae) i, també,

connotacions religioses, atribuint-li un origen

diví emparentat amb la deessa Venus.

3.- FUNCIÓ: ICONOGRAFIA EL DOFÍ DE

VENUS AMB EROS

• El peu que sosté l’estàtua és un dofí,

al·lusió a la victòria naval d’Actium (31 aC),

en què la flota d’Octavi desfà les forces de

Marc Antoni i Cleopatra, eliminant el darrer

obstacle per a la proclamació de l’Imperi.

• Connotacions religioses, atribuint-li un

origen diví emparentat amb la deessa

Venus. L’emperador apareix amb els peus

descalços com un heroi olímpic, la qual cosa

fa datar l’obra després de la seva mort (14

dC), en el moment de la seva divinització.

Els peus descalços simbolitzen l’entrada

d’August a l’Olimp (divinització) i l’inici del

seu culte, del qual la seva dona Lívia fou

sacerdotessa.

• Cavalcant el dofí, Cupido, l’ajudant de Venus, fan referència a l’origen diví de la

família Júlia.

3.- FUNCIÓ

• Cal destacar que la part posterior de

l’estàtua ha estat toscament treballada,

cosa que indica que probablement es

trobava dins una fornícula oberta en el

mur.

• Fou feta per glorificar a August i

marcar la seva entrada a l’Olimp. Exalta

les gestes d’August com a fundador i

pacificador de l’Imperi. Instrument, per tant,

de propaganda política, tant de la família

d’August com de l’imperi, en tots els racons

del qual aparegueren escultures d’aquest

estil. També serví a Lívia per promocionar

la figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August.

• L’art romà tenia una voluntat històrica

que no tenia el grec. Volien deixar

constància dels seus èxits, sempre

glorificant el seu present i el seu passat.

Retrat idealitzat ple de

serenitat

Cabell arrissat

Relleu narratiu

de les gestes de l’emperador i dels

seus deus protectors

En el retrat, el naturalisme físic és

importantíssim, però a aquest naturalisme,

calia sumar-li que el rostre reflectís les

qualitats ètiques i polítiques del

personatge.

Els relleus reflecteixen l’interès romà per

la història i la glorificació del passat.

Transmet confiança i

un cert aire humanitari

Reflecteix el trets de la

fisonomia d’August però

embellits

3.- DUES TIPOLOGIES D’ESCULTURA

ROMANA: RETRAT I RELLEU NARRATIU

• En conclusió, aquest retrat és molt

significatiu del sentit pràctic romà,

que veia en el retrat imperial més un

vincle de propaganda que la recerca

del cànon de bellesa ideal, que tant

havia preocupat els grecs. El poder

polític i religiós concentrat per

August, amb qui comença el període

imperial posant fi a la república, queda

palès en aquesta obra artística.

4.- MODELS I INFLUÈNCIES

• Així, l’estàtua abandona la tradició hel·lenística que solia

representar els herois en una actitud i una nuesa que els

assimilava a la divinitat, la llança en la tradició grega i la toga

en la primitiva tradició romana republicana. D’aquesta

manera, l’expressió d’August, malgrat la idealització i la

seva divinització, demostra que es tracta d’un ésser humà

i comunica serenitat.

4.- MODELS I INFLUÈNCIES

• Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir de les seves

característiques van ser representades moltes màximes autoritats, tot i que

van calçades amb sandàlies perquè fan al·lusió a la grandesa terrenal i no a

l’aspecte diví.

4.- MODELS I INFLUÈNCIES

• Aquesta imatge d’August Prima Porta és

una imatge Thoracata, en qualitat de cap

militar absolut.

• També podia ser representat com Pontífex

Maximus: amb un mantell en el cap oficiant

com a cap religió o sumo sacerdot (com el

retrat d’August del Museu de les Termes,

Roma).

• Togatus: representant l’emperador amb

toga senatorial, cap civil absolut (exemple és

el retrat d’August com a pretor, Museu del

Louvre).

• Altres models eren el retrat eqüestre, del

que tan sols conservem un exemple, el de

Marc Aureli.

• I el retrat l’Apoteòsic, que representa

l’emperador seminu, personificant algun déu

romà (en cert aspecte, el retrat d’August

Prima Porta té característiques

apoteòsiques, donat que va descalç).

• Durant l’època imperial es desenvolupen nous models iconogràfics de retrat

imperial:

August divinitzat (Apoteòsic), togat (Pretor) i

amb vel (Pontífex Maximus)

Pontifex maximus o sumo

sacerdot: amb un mant que li

cobreix el cap i una patena.

Cònsol: amb toga (“togato”,

vestidura militar) i amb el braç

alçat guiant les tropes.

Pretor: amb el rotllo o edicte de les lleis a la mà.

General: amb la cuirassa (“toracato”).

Divinitzat. El poder de

l’emperador va augmentar i

va arribar a la divinització,

sobretot, un pic mort (nou

tipus de retrat): tors

descobert (casi seminu),

corona de llorer al cap i, en

ocasions, atributs divins

com l’àguila de Júpiter.

Eqüestre: reservat als

emperadors (a cavall).

RETRATS

D’EMPERADORS

(diferents moments dels

seus càrrecs)

COM A

4.- MODELS I INFLUÈNCIES

• Però, el veritable origen de la nova tradició del

retrat romà es trobava en el culte als

avantpassats i als fidelíssims retrats funeraris

de l’art etrusc.

A partir d’aquí i de les innegables influències

gregues de l’etapa d’August, el retrat romà

seguirà evolucionant en els sigles posteriors, de

vegades seguint el camí de la idealització, d’altres

marcat per un realisme més profund, i unes altres

demostrarà un major interès per la captació

psicològica del personatge retratat (Caracal·la).

En realitat, n’hi ha més de vuitanta

representacions d’August en diversos moments

de la seva vida (fins i tot en la seva decrepitud).

Tant a la còpia, feta quan l’emperador era mort,

com a l’original de bronze, August és il·lustrat amb

un rostre jove, que en cap cas es correspon a

la realitat.

4.- MODELS I INFLUÈNCIES

REALISTA REALISTA HEL·LÈNIC

IDEALITZAT

BAIX IMPERI

(segles IV - V)

SIMPLIFICACIÓ

HIERATISME

REPÚBLICA

(segles VI - I aC)

ALT IMPERI

(segles I - III)

>< EVOLUCIÓ DEL RETRAT