Programació didàctica DEPARTAMENT DE BIOLOGIA-GEOLOGIA...

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta1

Programació didàcticaDEPARTAMENT DE

BIOLOGIA-GEOLOGIA

CURS 2019/2020

IES La Malladeta. La Vila Joiosa

1

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta

Índex de continguts

1.INTRODUCCIÓ...........................................................................................9

a) Justificació de la programaciób) Contextualització

I.PROGRAMACIONS D’ESO............................................................. ..9

1. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA I GEOLOGIA” DE 1r d’ESO.............10

1.2 OBJECTIUS

a) Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria o l'àmbit.b) Objectius específics de 1r ESO.

1.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.PERFIL COMPETENCIAL. 121.4. CONTINGUTS. 191.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ . 21

1.6 Instruments d’avaluació. .........................................................................211.7 Criteris de qualificació. ,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,211.8. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. a) Metodologia general i específica de l’àrea.Recursos didàtics i organitzatius.b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.Activitats complementàries.1.9 MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVEL III I NIVELL IV) 25

1.10 UNITATS DIDÀCTIQUES. 25a) Organització de les unitats didàctiquesb) Distribució temporal de les unitats didàctiques.c) Activitats de reforç i ampliació.

1.11. ELEMENTS TRANSVERSALS. 25a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escritab) Comunicació audiovisual.Tecnologia de la informació i comunicació (Tics).c) Emprenedoriad) Educació cívica i constitucional1.12.Activitats complementaries. 27

1.13. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT A TRAVÉS D’ INDICADORS D’ÈXIT. 28

2


2. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA I GEOLOGIA” DE 3R DE ESO...........29

2.2 OBJECTIUS. 29

a) Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria o l'àmbit.b) Objectius específics de 3r ESO.

2.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.PERFIL COMPETENCIAL. 30 2.4. CONTINGUTS. 34

2.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ . 36

2.6 Instruments d’avaluació. 36

2.7 Criteris de qualificació. 36

2.8. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. 37 a) Metodologia general i específica de l’àrea.Recursos didàtics i organitzatius.

2.9 MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVEL III I NIVELL IV) 40


2.11. ELEMENTS TRANSVERSALS. 40a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escritab) Comunicació audiovisual.Tecnologia de la informació i comunicació (Tics).c) Emprenedoriad) Educació cívica i constitucional

2.12.Activitats complementaries. 41


3


3. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA I GEOLOGIA” DE 4T D’ESO.................43

3.2 OBJECTIUS.

a) Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria o l'àmbit.b) Objectius específics de 4t ESO.

3.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.PERFIL COMPETENCIAL. 43

3.4. CONTINGUTS. 46

3.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ . 50



3.8. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. 51a) Metodologia general i específica de l’àrea.Recursos didàtics i organitzatius.b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.Activitats complementàries.







5

4. PROGRAMACIÓ DE “CULTURA CIENTÍFICA” DE 4T D’ESO...........….56

4.2. OBJECTIUS.

a) Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria o l' àmbit.b) Objectius específics de Cultura Científica de 4t ESO.

4.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.PERFIL COMPETENCIAL. ,,,,,,,,,,,,,,,,57 4.4. CONTINGUTS. 60

4.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ. 62

4.6 Instruments d’avaluació. ........................................................................ 62

4.7 Criteris de qualificació..............................................................................62


4.9 MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVEL III I NIVELL IV) .. 67

4.10 UNITATS DIDÀCTIQUES. 67a) Organització de les unitats didàctiquesb) Distribució temporal de les unitats didàctiques.e) Activitats de reforç i ampliació.





6

II. PROGRAMACIONS DE BATXILLERAT..................................71

5. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA I GEOLOGIA” DE 1R DE BAT .............

5.2 OBJECTIUS DE BIOLOGIA-GEOLOGIA 1R BAT

5..3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.PERFIL COMPETENCIAL. 73 5.4. CONTINGUTS. 74




5.8. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. 77a) Metodologia general i específica de l’àrea.Recursos didàtics i organitzatius.b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.Activitats complementàries.c)Activitats de reforç i ampliació.


5.10 UNITATS DIDÀCTIQUES. 79a) Organització de les unitats didàctiquesb) Distribució temporal de les unitats didàctiques.





6. PROGRAMACIÓ DE “ANATOMIA APLICADA” DE 1R DE BAT................82

6.1 INTRODUCCIÓ.

6.2 OBJETIUS.



6.6 Instruments d’avaluació. ...........................................................................91


6.8. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. a) Metodologia general i específica de l’àrea.Recursos didàtics i organitzatius.b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.Activitats complementàries.







8

7. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA” DE 2N DE BATXILLERAT ............97

7.2 OBJECTIUS DE BIOLOGIA-GEOLOGIA 2N BAT






7.9 MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVEL III I NIVELL IV)





8. PROJECTE , continuació “ LES AIGÜES PLUVIALS I GRISES A L’IES LA MALLADETA I EL SEU APROFITAMENT DIDÀCTIC ”..................................155

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta9. ACTIVITATS EXTRAESCOLARSSeparates.

1. INTRODUCCIÓ

a) Justificació de la programació.

Programar en el context educatiu i pedagògic significa concretar i organitzar les intencionseducatives generals en propostes didàctiques específiques que permeten als alumnes assolirels objectius previstos. Amb açò es pretén facilitar la planificació, el desenvolupament il’avaluació del procés d’enseyament-aprenentatge.

La necessitat d’ elaborar una programació s’ explica pel fet de que suprimeix l’ atzar i laimprovisació. A més a més, ajuda a eliminar programes incomplets i evita perdudes de temps, ala vegada que permet adaptar el treball pedagògic al context del centre i de l’ aula, i assegura lacoherència entre les intencions educatives del centre i la pràctica docent.

La present programació constitueix un esforç del conjunt de professors del departament peradaptar els continguts a les característiques generals del tipus d'alumnat existent en el centre.És el professor, el que recolzantse en aquesta programació didàctica, ha de concretar tant elsobjectius, continguts, criteris d'avaluació i metodologia al tipus de alumnat existent (programa-ció d'aula o tercer nivell de concreció).

Aquest curs acadèmic , els responsables d'aquesta concreció i integrants del Departament deBiologia i Geologia són:

Jaume Vaello Rogles (cap departament)Marta Segrelles LloretPau Garcia Cervera iRosa Ana Riera Sabater Amb la seguent distribució

personal 1rESO 3r ESO 4t ESO Cult cientifica

Bio 1r Batxillerat

Anatomia 1r batx

Bio segon Batx

CAP 2 jardinria

Jaume 1r A 3r Ddesd 3r E

A+B+CD

Si

Marta 1rB+1rG 3r E +3rA +3rC

Si Si

PAU 1r A-B1rF+1rG

3rE+desd3rB+desd 3rC

Si

Rosanna 1rE+1rD 3rB+desd 3rE+desd3rB

Si CAP 1r jard

b) Contextualització.

La localitat de La Vila Joiosa és un municipi situat en la costa de la comarca alacantinade la Marina Baixa, de la qual és capital. Compta amb uns trenta mil habitants i tradicionalmentli la coneix per la seua activitat pesquera i la seua indústria de la Xocolata (Xocolates Valor,Pérez o *Clavileño), encara que actualment el turisme juga un paper fonamental en la seuaeconomia.


Pel que fa al sistema educatiu, juntament amb l'IES La *Malladeta,codic 03009051, enLa Vila Joiosa existeixen altres dos instituts d'educació secundària obligatòria: l'IES MarcosZaragoza i l'IES Marina Baixa

L'IES la *Malladeta rep alumnes de diversos centres d'Educació Primària de la localitat(“*Hispanitat”, “*Mare *Nostrum” i “Doctor Esquerdo”), així com pocs alumnes de petitespoblacions properes com Sella, Orxeta o Relleu. A açò caldria unir l'alumnat immigrant quearriba des del seu país d'origen.

D'aquesta manera, l'alumnat que rep el centre presenta una estructura socioeconòmicadiversa, amb majoria de famílies de classe treballadora dedicades majoritàriament al sectorserveis i a la indústria de la zona.

És important destacar l'elevat nombre d'alumnes amb els quals compta el centre (mésde mil) i la presència de la immigració en les aules, la qual cosa ens ofereix una granoportunitat de treballar per a la integració des de la nostra labor docent.

Pel que fa al Centre pròpiament dit, l'IES La *Malladeta té una antiguitat de 52 anys. Ésel primer institut que es va establir en la comarca, encara que l'actual -situat en el carrer*Diputada Ángela Llinares s/n, és de recent construcció, amb un canvi d'ubicació en febrer2005. L'edifici té tres plantes i compte, aproximadament, amb cinquanta aules, les qualsqueden englobades dins de cadascun dels departaments, funcionant com a aules temàtiques.

L'agrupament d'alumnes per a les diferents matèries que imparteix el Departament durant el present curs escolar és el següent:- 1r ESO: Biologia i Geologia 6 grups figuren oficilament, però enrealitat en fan 8 perque dels cursos 1r A i B en ixen 3 grups i dels grups E i G tambén en ixen 3 grups.- 3r ESO: Biologia i Geologia 5 grups.

- 4t ESO: 2 grups composts per alumnes procedents de diferents grups (Biologia i Gelogia ) és optativa a 4t, però aquest curs están els dos grups prou masificats arribant entre els dos a uns cinquanta alumnes.-4t ESO: un grup amb l’assignatura de cultura científica- 1r Batxillerat Biologia: un grup- Anatomia humana en primer de Batxillerat: un grup.- 2n Batxillerat Biologia: un grup

I. PROGRAMACIONS DE L’ESO.

1. PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE 1r de L’ESO

1.2 OBJECTIUS.

a) Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria o l'àmbit

Totes les àrees es relacionen amb la major part dels objectius curriculars. En canvi, hi ha dostipus de relacions:

- Una relació disciplinària, quan l'àrea respon a l'àmbit concret a què es refereixl'objectiu.

- Una relació de transversalitat, quan l'objectiu es refereix a àmbits que hand'impregnar tots els elements del currículum.

La taula següent resumeix aquestes relacions entre els objectius curriculars i l'àrea de Biologia iGeologia.

OBJECTIUS CURRICULARS

RELACIÓ AMB BIOLOGIA I GEOLOGIA

Disciplinària Transversal

a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus


drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i lasolidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg afermantels drets humans i la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones ihomes, com a valors comuns d'una societat plural i preparar-se per al’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individuali en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de lestasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets ioportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les persones per raóde sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social.Rebutjar els estereotips que comporten discriminació entre homes idones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de lapersonalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar laviolència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes iresoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fontsd’informació per a, amb sentit crític, adquirir nous coneixements. Adquiriruna preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment lesde la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, ques’estructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicar elsmètodes per a identificar els problemes en els diversos camps delconeixement i de l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, laparticipació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aaprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumirresponsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en lesdues llengües oficials , textos i missatges complexos, i iniciar-se en elconeixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres demanera adequada.

j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i lahistòria pròpies i dels altres, i també el patrimoni artístic i cultural.

k) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres,respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals iincorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per a afavorir eldesenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensióhumana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament elshàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssersvius i el medi ambient, contribuint a la seua conservació i millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferentsmanifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió irepresentació.


b) Objectius específics de 1r ESO

1. Conéixer el vocabulari científic adequat al seu nivell.2. Conéixer tota la informació de caràcter científic per a tindre una opinió pròpia.3. Dur a terme un treball experimental de pràctiques de laboratori o de camp.4. Dur a terme un projecte d’investigació des d’una bona planificació a una òptima exposició. 5. Identificar les característiques que fan que la Terra siga un planeta on es desenvolupe la

vida. 6. Conéixer les funcions vitals de les plantes i la seua importància per a la vida. 7. Conéixer i identificar els diferents nivells de la matèria viva. 8. Reconéixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les característi-

ques que els diferencien de la matèria inerta.9. Identificar les funcions comunes de tots els éssers vius, diferenciant entre nutrició autòtrofa i

heteròtrofa.10. Identificar els diferents grups d’éssers vius. 11. Reconéixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics.12. Categoritzar els criteris que servixen per a classificar els éssers vius.13. Identificar els principals models taxonòmics a qui pertanyen els animals i les plantes més

comunes.14. Conéixer les característiques dels principals grups d’invertebrats i vertebrats.

15. Determinar, a partir de l’observació, les adaptacions que permeten als animals i a les plan-tes sobreviure en determinats ecosistemes.

16. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per a la identificació i la classificació d’animals ide plantes.

17. Conéixer les idees principals sobre l’origen de l’univers i la formació i l’evolució de les galà-xies.

18. Conéixer l’organització del sistema solar i les seues concepcions al llarg de la història.19. Relacionar la posició d’un planeta en el sistema solar amb les seues característiques.20. Conéixer la localització de la Terra en el sistema solar.21. Conéixer i relacionar els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol amb l’existència del dia, la

nit, les estacions, les marees i els eclipsis.22. Conéixer els materials terrestres a les grans capes de la Terra.23. Identificar i conéixer les propietats i les característiques dels minerals i de les roques. 24. Conéixer l’atmosfera i les propietats de l’aire. 25. Identificar els problemes de contaminació ambiental desenvolupant actituds que contribuïs-

quen a una solució.26. Apreciar la importància de l’aigua i descriure les seues propietats.27. Conéixer el cicle de l’aigua, l’ús que es fa d’ella i la seua distribució a la Terra.28. Comprendre la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua potenciant la reducció en el

consum i la reutilització.29. Valorar la importància de les aigües dolces i salades.30. Conéixer els diferents tipus de relleu terrestre.31. Conéixer i identificar les formes d’erosió.32. Conéixer la importància de les aigües subterrànies i la seua relació amb les aigües superfi-

cials. 33. Conéixer les causes dels moviments de l’aigua del mar i relacionar-los amb l’erosió. 34. Identificar l’acció eòlica en diferents ambients. Conéixer l’acció geològica de les glaceres.35. Apreciar l’activitat geològica dels éssers vius i l’espècie humana com a agent geològic ex-

tern.36. Identificar les activitats sísmiques i volcàniques amb les seues característiques i efectes

que poden generar. 37. Conéixer els regs sísmics i volcànics i la forma de previndre’ls.38. Dur a terme un projecte d’investigació.

1.3. COMPETÈNCIES. PERFIL COMPETENCIAL.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaSeguint la Recomanació 2006/962/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 dedesembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, aquest reialdecret es basa en la potenciació de l’aprenentatge per competències, integrades en elselements curriculars per a propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procésd’ensenyament i aprenentatge. S’hi proposen nous enfocaments en l’aprenentatge i l’avaluació,que han de suposar un canvi important en les tasques que han de resoldre els alumnes, iplantejaments metodològics innovadors. La competència és una combinació d’habilitatspràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres componentssocials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per a aconseguir una acció eficaç.Es considera, doncs, com a coneixement en la pràctica un coneixement adquirit a través de laparticipació activa en pràctiques socials que, com a tals, es poden desenvolupar tant en elcontext educatiu formal, per mitjà del currículum, com en els contextos educatius no formals iinformals».«S’hi adopta la denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Esconsidera que “les competències clau són aquelles que totes les persones necessiten per a laseua realització i desenvolupament personal, i també per a la ciutadania activa, la inclusiósocial i l’ocupació”. S’hi distingeixen set competències clau essencials per al benestar de lessocietats europees, el creixement econòmic i la innovació, i s’hi descriuen els coneixements, lescapacitats i les actituds essencials vinculades a cada una».

Les competències clau del currículum són les següents:

• Comunicació lingüística (CL).

• Competència matemàtica, científica i tecnològica (CMCT).

• Competència digital (CD).

• Aprendre a aprendre (AA).

• Competència social i cívica (CSC).

• Iniciativa i actitud emprenedora (IE).

• Consciència i expressió cultural (CEC).

Alguns dels trets característics de les competències són els següents:

• Són aprenentatges que es consideren imprescindibles.

• Constitueixen un saber, un saber fer i un saber ser. Es tracta de tots aquells recursos

que el subjecte és capaç de mobilitzar de forma conjunta i integrada per resoldre amb

eficàcia una situació en un context donat.

• Són sabers multifuncionals i transferibles, perquè l’adquisició d’una competència

implica el desenvolupament d’esquemes cognitius i d’acció que es poden aplicar en

diversos contextos, segons les necessitats.

• Tenen un caràcter dinàmic i il·limitat, ja que el grau d’adquisició d’una competència no

té límit, sinó que es tracta d’un continu en el qual cada persona, al llarg de tota la seua

vida, va adquirint graus diferents de suficiència depenent de les necessitats

acadèmiques i laborals que se li van plantejant.

• Són avaluables, atés que es tradueixen en accions i tasques observables.

• Requereixen un aprenentatge situat, vinculat a un determinat context i a unes

determinades tasques.

Contribució de l'àrea de Biologia i Geologia a l'adquisició de les competències

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaEl treball en Biologia i Geologia es relaciona directament amb les competències en ciència itecnologia i la competència per a aprendre a aprendre, per l'enorme importància que s'atorgaen ell àrea al desenvolupament de processos de treball vinculats al mètode científic. No obstantaçò, també s'aborden en ella un gran nombre d'aspectes que formen part de la resta decompetències.

Competència matemàtica, científica i tecnològica. En aquest cas, s'estableix una relació decaràcter disciplinar ja que aquesta competència està vinculada directament a conceptes,procediments i actituds de les àrees de Biologia i Geologia i de Matemàtiques. Alguns aspectespropis d'aquesta competència que es desenvolupen són els següents:

1. Producció i interpretació de diferents tipus d'informació.

2. Anàlisi i expressió d'aspectes quantitatius i qualitatius de la realitat i de l'entorn natural.

3. Solució de problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

4. Interacció amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats perl’ acció humana.

5. Comprensió de successos.

6. Predicció de conseqüències d'una determinada actuació.

7. Valoració i interès per la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de lesaltres persones i de la resta dels éssers vius.

Competència per a aprendre a aprendre, vinculada, sobretot, amb el Bloc 1. Metodologiacientífica i projecte de recerca en el qual s'arrepleguen procediments i estratègies pròpies delmètode científic que serviran com a referent als aprenentatges d'altres àrees. Les habilitatspròpies d'aquesta competència estan relacionades amb les capacitats per a aprendre de formacada vegada més eficaç i autònoma d'acord als propis objectius i necessitats. La metodologiade l'àrea i els procediments propis del seu estudi contribueixen decisivament a la consecuciód'aquesta competència.

Competència en comunicació lingüística. El llenguatge és l'instrument fonamental del'aprenentatge perquè qualsevol activitat de les persones té com a punt de partida l'ús de lallengua. En el procés d'aprenentatge en general i en aquesta àrea en particular, la competèncialingüística té un gran protagonisme perquè és el vehicle a través del com es produeixen elssegüents processos:

Comunicació oral i escrita.

Representació, interpretació i comprensió de la realitat.

Construcció i comunicació del coneixement.

Organització i autorregulació del pensament, de les emocions i de la conducta.

Competència digital. Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació proporcionen unaccés ràpid i senzill a la informació sobre el mitjà; ofereixen eines atractives, motivadores ifacilitadora dels aprenentatges; són suports per a la comunicació de tal manera que permetencompartir la informació per a construir productes col·lectius; i, finalment, es constitueixen enmeta o objectiu de l'estudi. Les habilitats sobre les quals incideix especialment aquesta àreasón la cerca, obtenció, processament i comunicació de la informació i sobre la capacitat detransformació d'aquesta informació en coneixement.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaCompetència social i cívica. En aquesta competència estan integrats coneixements diversos ihabilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en de-terminades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades, en relaciósobretot amb l'entorn natural. L'àrea de Biologia i Geologia proporciona un context significatiuper al desenvolupament d'aquesta competència perquè ofereix sabers, se sustenta en proces-sos de treball que es desenvolupen en diferents situacions d'aprenentatge i aborda actituds enrelació amb el propi individu, amb el seu entorn immediat i, en un sentit ampli, amb el món queli envolta.

Iniciativa i actitud emprenedora. Aquesta competència implica la capacitat de transformar lesidees en actes. Açò significa adquirir consciència de la situació en la qual s'intervé o que es re-sol i saber triar, planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessa-ris amb criteri propi, amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu previst. El mètode científic, propi del'àrea de les ciències de la naturalesa proporciona elements per al desenvolupament d'aquestacompetència relacionats amb les habilitats següents:

1. Creativitat i innovació per a cercar solucions i respostes a qüestions diverses amb una perspectiva àmplia i oberta.

2. Capacitat d'anàlisi, de planificació i d'organització en els projectes que es plantegen.3. Sentit de la responsabilitat individual i col·lectiva.

Consciència i expressió cultural. Les tècniques i recursos propis dels diferents llenguatgesartístics proporcionen una perspectiva creativa de la realitat, claus per a comprendre l'entorn vi-sual, procediments per al seu estudi formal i un suport per a l'expressió i representació delsaprenentatges mitjançant aquests llenguatges. En aquest sentit, qualsevol saber s'impregnad'aquesta competència, doncs possibilita comprendre informacions visuals i mostrar els apre-nentatges amb una forma gràfica, clara atractiva i eficaç.

PERFIL COMPETENCIAL DE L’ÀREA DE BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO

Anomenem perfil competencial de l'àrea la relació que s'estableix entre els blocs de continguti els indicadors d'assoliment d'una àrea i les competències clau.

Bloc 1. Habilitats, destreses i estratègies. Metodologia científica i projecte d'investigació.Curs 1r

INDICADORS D'ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CECBL1.1. Justificar la influència de la ciènciaen les activitats humanes i en la forma depensar de la societat en diferents èpoques;demostrar curiositat i esperit crític cap ales condicions de vida dels éssershumans, així com respecte a la diversitatnatural i cultural i als problemesambientals; realitzar les tasquesacadèmiques o de la vida quotidiana ambrigor i prendre decisions fonamentadesdavant d’actuacions relacionades amb laciència i la tecnologia. BL1.2. Reconéixer i utilitzar la terminologiaconceptual de l’assignatura per ainterpretar el significat d’informacionssobre fenòmens naturals i comunicar lesseues idees sobre temes de caràctercientífic. BL1.3. Buscar i seleccionar informació deforma contrastada procedent de diversesfonts com ara pàg web, diccionaris ienciclopèdies, i organitzar la ditainformació citant-ne la procedència,

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaregistrant-la en paper amb cura odigitalment amb diversos procediments desíntesi o presentació de continguts comesquemes, mapes conceptuals, taules,fulls de càlcul, gràfics, etc.,i aixífonamentar les seues idees i opinions. BL1.4. Plantejar problemes rellevants coma punt de partida d’una investigaciódocumental o experimental, formulantpreguntes sobre fenòmens naturals iproposar les hipòtesis adequades per acontrastar-les a través de l’experimentacióo l’observació i l’argumentació.

INDICADORS D'ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CECBL1.5. Realitzar un treball experimentalaplicant les destreses del treball científic(control de variables, registre sistemàticd’observacions i resultats, etc.); manejaramb cura els materials d’aula i elsinstruments de laboratori, respectar lesnormes de seguretat i de comportamenten el laboratori o en les eixides de camp iinterpretar els resultats per a contrastarles hipòtesis formulades. BL1.6. Planificar tasques o projectes,individuals o col·lectius, i realitzar unprojecte d’investigació en equip sobre elmedi natural; tindre iniciativa per aemprendre i proposar accions, assenyalarles metes fent una previsió de recursosadequada, sent conscient de les seuesfortaleses i debilitats, mantenint lamotivació i interés, actuant amb flexibilitatper a transformar les dificultats enpossibilitats, i avaluar el procés i elsresultats. BL1.7. Participar en equips de treball per aaconseguir metes comunes assumintdiversos rols amb eficàcia iresponsabilitat, donar suport a companys icompanyes demostrant empatia ireconeixent les seues aportacions iutilitzar el diàleg igualitari per a resoldreconflictes i discrepàncies. BL1.8. Escriure les conclusions dels seustreballs, experiències o del projected’investigació per mitjà de textosprèviament planificats, en diversos formatsi suports, cuidant els seus aspectesformals i les normes de correccióortogràfica i gramatical, segons lespropietats textuals de cada gènere isituació comunicativa, i crear contingutsdigitals com a documents de text opresentacions multimèdia amb sentitestètic i un llenguatge no discriminatori,utilitzant aplicacions informàtiquesd’escriptori. BL1.9. Exposar en públic les conclusionsdels seus estudis documentals,experiències o projectes de manera clara,ordenada i creativa amb el suport derecursos de distinta naturalesa (textuals,

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetagràfics, audiovisuals, etc.), expressant-seoralment amb una pronunciació clara,aplicant les normes de la prosòdia i lacorrecció gramatical per a transmetre deforma organitzada els seus coneixementsamb un llenguatge no discriminatori. BL1.10. Participar en intercanviscomunicatius (debats, entrevistes,col·loquis i conversacions) de l’àmbitpersonal, acadèmic o social aplicant lesestratègies lingüístiques i no lingüístiquesdel nivell educatiu pròpies de la interaccióoral i comunicar-se per a construir unproducte o tasca col·lectiva de formacol·laborativa, utilitzant ferramentes TIC ientorns virtuals d’aprenentatge, icomportar-se correctament en eixacomunicació per a previndre, denunciar iprotegir altres de situacions de risc com elciberassetjament. BL1.11. Reconéixer els estudis iprofessions vinculats amb elsconeixements del nivell educatiu iidentificar els coneixements, habilitats icompetències que demanen per arelacionar-les amb les seues fortaleses ipreferències.

Bloc 2. La Terra en l'univers. Curso 1rINDICADORS D'ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CECBL2.1. Comparar les idees principalssobre l’origen de l’Univers i el SistemaSolar desenrotllades per la humanitat alllarg de la història, i identificar les seuesimplicacions científiques i socials per atindre una visió crítica sobre l’evolució delpensament científic respecte a esteproblema. BL2.2. Descriure l’estructura icaracterístiques dels components delSistema Solar, relacionant-les amb la seuaposició, i diferenciar els moviments de laTerra i la Lluna interpretant l’existència defenòmens astronòmics observablesdiàriament. BL2.3. Analitzar l’estructura, composició icaracterístiques de la geosfera, la seuaposició i descriure les propietats i algunesde les aplicacions dels minerals i lesroques més freqüents en la vidaquotidiana, destacant la seua rellevànciaeconòmica i justificant la importància de lagestió sostenible dels recursos minerals. BL2.4. Descriure les característiques,composició i propietats de l’atmosfera i dela hidrosfera, relacionant-les ambl’existència de vida en la Terra. BL2.5. Demanar informació sobre elsproblemes de contaminació ambientalactuals, relacionant-los amb el seu origen iestablint les seues repercussions, per adesenrotllar actituds i hàbits de protecció

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetadel medi ambient. BL2.6. Interpretar el cicle de l’aigua, laseua distribució en el planeta Terra i l’úsque en fa l'ésser humà i justificar lanecessitat d’una gestió sostenible del’aigua i d’actuacions personals icol·lectives que potencien un úsresponsable i la reducció del seu consum.

Bloc 3. La biodiversitat al planeta Terra. Curs 1rINDICADORS D’ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CEC

BL3.1. Diferenciar la matèria viva de lamatèria inerta i debatre els principis de lateoria cel·lular per a evidenciar la unitatestructural, funcional i genètica delséssers vius. BL3.2. Comparar els diferents tipusd’organització cel·lular, relacionant-losamb les formes de nutrició existents en elséssers vius. BL3.3. Comparar les característiquesmorfològiques i funcionals dels gransgrups taxonòmics d'éssers vius,reconeixent-les com a criteris declassificació, i identificar distints exemplarsper mitjà d’observació directa o utilitzantinstruments òptics com la lupa i elmicroscopi, i claus dicotòmiques senzilles.BL3.4. Relacionar la presència dedeterminades estructures d’exemplarsd'éssers vius significatius d’ecosistemespròxims, amb les seues adaptacions almedi, per a justificar la importància de labiodiversitat i la necessitat de la seuaconservació.

Bloc 4. El relleu terrestre i la seua evolució. Curs 1rINDICADORS D'ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CEC

BL4.1. Descriure el cicle geològicterrestre, discriminant els processosinterns dels externs i argumentar l’origende l’energia que els origina. BL4.2. Descriure els processos implicatsen la gliptogènesi, establint relacions decausa-efecte entre els agents geològicsexterns, el tipus de roca o el clima ambles formes resultants del paisatge. BL4.3. Relacionar l’activitat sísmica ivolcànica amb la dinàmica de l’interiorterrestre i justificar la seua distribucióplanetària, avaluant el risc existent en lazona en què habita i coneixent mesuresd’autoprotecció. BL4.4. Indagar els diversos factors quecondicionen el modelatge del paisatge enles zones pròximes de l’alumnat per avalorar-lo com a recurs de la societat ifomentar-ne la protecció.

La matèria de Ciències de la naturalesa incideixen directament en l’adquisició de lacompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic, però no deixa de banda altrescompetències com són: la competència matemàtica, la competència en el tractament de lainformació i competència digital, competència social i ciutadana, la competència en

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetacomunicació lingüística, competència per a aprendre a aprendre i desenrotllament del’autonomia i iniciativa personal.

Pel que fa a l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb elmón físic es requereix aprendre els conceptes i procediments essencials de cada una de lesciències de la naturalesa i manejar les relacions entre si. Esta competència també exigeix elsaprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. Calper a això familiaritzar-se amb el treball científic.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de lesCiències de la naturalesa, però la contribució des de les Ciències de la naturalesa a aquestacompetència es fa en la mesura que s’insidiés en la utilització adequada de les ferramentesmatemàtiques i en la seua utilitat, en l’oportunitat del seu ús i en l’elecció precisa delsprocediments i formes d’expressió adequats amb el context, amb la precisió requerida i amb lafinalitat que es persegueix-la.

El treball científic té també formes específiques per a la recerca, recollida,selecció, processament i presentació de la informació que s’utilitza a més en molt diferents

formes: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica. La incorporació de continguts relacionats amb totaixò fa possible la contribució d’estes matèries al desenrotllament de la competència en eltractament de la informació i competència digital.

La contribució de les Ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadanaestà lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futures i futurs ciutadansd’una societat democràtica per a la seua participació activa en la presa fonamentada dedecisions. En segon lloc, el coneixement de com s’han produït determinats debats essencialsper a l’avanç de la ciència contribueix a entendre millor qüestions importants per a comprendrel’evolució de la societat en èpoques passades i analitzar la societat actual.

La contribució d’esta matèria a la competència en comunicació lingüística esprodueix a través de dos vies. D’una banda, la configuració i la transmissió de les idees iinformacions sobre la naturalesa i d’altra banda, l’adquisició de la terminologia específica sobreels sers vius, els objectes i els fenòmens naturals.

Pel que fa a les dos últimes competències abans esmentades, els contingutsassociats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constituïxen unaoportunitat per a desenrotllar la competència per a aprendre a aprendre i l’èmfasi en la formaciód’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejudicis , permet contribuir aldesenrotllament de l’autonomia i iniciativa personal.

1.4. CONTINGUTS.

A l’apartat anterior anomenat perfil competencial es relacionen els blocs de contingut amb elsindicadors d'assoliment de l’àrea i les competències clau.BLOCS DE CONTINGUT DE 1r D'ESO

Metodologia científica i projecte d'investigació.

La Terra en l'univers.

La biodiversitat al planeta Terra.

El relleu terrestre i la seua evolució.

Bloc 1. Metodología científica i projecte d’investigació.

- El coneiximent científic com activitat humana en continua evolució i revisió vinculada a les ca-racterístiques de la societat en cada moment històric.-Contribució de la ciència a la millora de la qualitad de vida i a la adquisició d´actituts crítiquesen la toma de decisions fonamentades davant dels problemes de la societat.-Característiques bàsiques de la metodología científica. La experimentació en Biología i Geolo-gía.-Utilització del llenguatge científic i del vocabulari específic de la matèria d’estudi en la com-prensió d’informacions i dades, la comunicació de les propies idees, la discusió raonada i la ar-gumentació sobre problemes de caràcter científic.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta-Búsqueda, selecció, registre e interpretació d’informació de carácter científic.-Identificació de preguntes y plantejament de problemes que puguen respondre mitjançant lainvestigació científica, formulació d’hipòtesi, contrastació i posta a prova mitjançant la experi-mentació.-Aplicació de procediments experimentals en laboratori, control de variables, presa i represen-tació de dades, anàlisi e interpretació dels mateixos. Us cuidados dels materials e instruments bàsics del laboratori i respectant les normes de seguritat al laboratori.-Elaboració de conclusions, redacció d’informes i comunicació dels resultats.-Aplicació de les pautes del treball científic mitjançant la planificació i posada en pràctica sobre el Medi natural.

Bloc 2. La Terra en l’Univers.

-L’univers. Principals mòdels sobre el seu origen. Algunes explicacions històriques del problema de la po-sició de la Terra en l’Univers.-Característiques del Sistema Solar i dels seus components.-El planeta Terra. Característiques. Els moviments de la Terra i les seues consecuències (estacions, día i nit, fases de la Lluna, eclipses, marees).-Representació e interpretació de les diferents escales en l’univers.-Mètodes d’observació del firmament i utilització de tècniques d’orientació. Interpretació de fenòmens re-lacionats amb el moviment de la Terra i de la Lluna.-Els materials terrestres: geosfera, atmòsfera, hidrosfera.-La geosfera. Estructura i composició de la escorça, mantell i núcli. Els Minerals i les roques: les seus propietats, característiques i aplicacions.-Observació de les característiques de les roques e identificació de les propietats de les roques i dels mi-nerals.-La atmòsfera. Composició i estructura. Importància de la atmòsfera per als essers vius. Repercusions enla activitat humana. Contaminació atmosfèrica.-La hidrosfera. L’aigüa a laTerra.Propietats. Cicle de l’aigüa. Valoratzió de la Importància per als essers vius i per a la qualitat de vida.-Contaminació.

-La Biosfera. Característiques per les quals fan que la Terra siga un planeta habitable.-Rebuig a les activitats humanes contaminants i a la adquisició de pautes d’actuacions personals i colecti-ves per a evitar el consum excesiu i a la contaminació de l’aire i de l’aigüa.

Bloc 3. La biodiversitat en el planeta Terra.

-L'ésser viu com a sistema. La cèl·lula com a unitat estructural, funcional igenètica dels éssers vius. Funcions vitals: nutrició, relació ir eproducció.-Diversitat dels éssersvius. Organització procariota i eucariota.-Organització unicel·lular i pluricel·lular. Nutricióautòtrofa i heteròtrofa,animal i vegetal.-Observació i descripció d'organismes unicel·lulars i decèl·lules vegetals i animals amb instruments òptics.-Sistemes de classificació dels éssers vius.Concepte d'espècie.-Nomenclatura binomial.-Principals característiques morfològiques ifuncionals Metafites i Metazoos.-El regne animal. Principals grups de Vertebrats i Invertebrats.El regne vegetal: Criptógames i Fanerògames. Els regnes Monera, Protista i Fongs.-Classificació i identificació d'exemplars de plantes i animals significatius d'ecosistemes pròxims.Valoració dela biodiversitat i de la necessitat de la seua conservació.

Bloc 4. El relleu terrestre i la seua evolució.

-El modelatge del relleu. Factors que ho condicionen. Cicle geològic terrestre. Processosgeològics interns i externs.-Els agents geològics externs i els processos de meteorització,erosió,transport i sedimentació.-Les aigües superficials, salvatges i encauçades..Les aigüessubterrànies,Modelatge càrstic .Acció geològica del mar i de les glaceres. Formes d’erosió isedimentació.-Acció geològica del vent. Formes d'erosió i sedimentació.-Els éssers vius com a agents geològics. Impactes humans en el relleu.-Processos geològicsinterns. Activitat sísmica i volcànica i les seues manifestacions en la Comunitat Valenciana.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaRiscos associats. Predicció i prevenció.-Recerca del paisatge de l'entorn més pròxim al’alumnat e-identificació i justificació d'alguns dels factors que han condicionat el modelat.


1.5.- Criteris d’avaluació. Veure els Indicadors d’assoliment recollits a l’apartat 1.2 del Perfil Competencial i que estan basats en el decret 87/2015, de 5 de juny sobre el curriculum d’ESO i Batxillerat a la Comunitat Valenciana.

1.6.- Instruments d’avaluació.L'avaluació dels alumnes es realitzarà tenint sempre com a referència les competències bàsi-ques i els criteris d'avaluació programats i contextualitzats per l'àrea. El procés d'avaluació dels alumnes es farà de forma contínua i formativa, tenint en compte la seua situació de partida i les seues característiques individuals, això ens servirà per conèixer en cada moment el grau d'ad-quisició de les competències bàsiques per part dels alumnes, així com d'assoliment dels objec-tius generals de l'etapa i els específics de l'àrea de Biología i Geología.Per a dur a terme aquesta avaluació utilitzarem els següents instruments:

1. Observació sistemàtica a classe :

-Hàbits de treball: portar el material a classe, entrega puntual dels treballs, presentació dels tre-balls.

- Actitud i comportament: faltes d’asistencia i retrasos no justificats, interés, atenció, participaciói esforç.

-Respete per les normes de treball i seguretat al laboratori.

2. Anàlisi de les produccions dels alumnes:

-Quadern de l'alumne: neteja, continguts, vocabulari, faltes d’ortografia.-Expressió escrita i exposició oral de treballs.-Documents informàtics realitzats.

3. Proves específiques:

-Exposicions.-Proves objectives, examens.-Interpretació de dades.- Recerca i manipulació de la informació

NOTA: Les faltes greu de disciplina i els parts d’amonestament conlleven la pèrdua del dret aparticipar en les salides i excursions organitzades per aquest departament.

1.7.- Criteris de qualificació.

Les puntuacions es realitzaran, de forma orientativa, de la següent manera:

· 60 % proves objectives (recullen el continguts conceptuals) i es realitzarà al menys un examenper avaluació.

· 30 % activitats de classe i treballs (continguts conceptuals i procedimentals).

· 10 % actitut (recull els continguts actitudinals).

La nota mínima per fer mitja serà d’un 5 en actitud i un 3’5 en la resta, per obtindre un aprovatamb una nota igual o superior a 5.

Es imprescindible per a superar l’assignatura aprovar les tres avaluacions, per tant es realitzarà lamiitjana aritmètica de les tres avaluacions per a obtindré la qualificació final.

Les faltes d'assistència de l’alumnat no justificades, a partir del 20% del total de la assistència,suposarà la pèrdua del dret d’avaluació continua, conservant el dret als exàmens finals iextraordinaris.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaLa assistència a les proves orals o escrites (exàmens) es obligatòria. La no presencia esconsiderarà com a prova no realitzada. Si el alumne per causa justificada no poguera assistir, espresentarà un justificant dels pares al professor el mateix dia de l’incorporació a classe.El professor es reservarà el dret a realitzar-li un examen individual.

RECUPERACIÓ

A criteri del professor es faràn les recuperacions que siguen oportunes per aprovar el curs.

La prova extraordinària de juliol per als alumnes que no hagen superat l’àrea del curs en quèestà matriculat o de cursos posteriors (pendents) versarà sobre els aspectes bàsics delcurrículum d’aquelles unitats estudiades al llarg de l’any didàctic corresponent. Aquests aspectesbàsics coincideixen amb els continguts mínims de la present programació.

Activitats de reforç i ampliació.

La heterogeneïtat de l’alumnat serà tractada mitjançant l’ús d’activitats de divers grau decomplexitat (principalment activitats de reforç que són d’aplicació més o menys directa delscontinguts i activitats d’aprofundiment on s’amplien aquests continguts) que han de permetreestudiar a diferents nivells els mateixos continguts. Les activitats educatives que es plantegen han de situar-se entre el que ja saben fer els

alumnes de manera autònoma i el que són capaços de fer amb l’ajuda del professor o delsseus companys, de tal forma que ni siguen massa fàcils i, per consegüent, poc motivadoresper a alguns alumnes, ni que estiguen tan allunyades del que poden realitzar que elsresulten igualment desmotivadores, a més de contribuir a crear una sensació de frustraciógens favorable per a l’aprenentatge.

Quan es tracta d’alumnes que manifesten alguna dificultat per a treballar determinatscontinguts, s’ha d’ajustar el grau de complexitat de l’activitat i els requeriments de la tasca ales seues possibilitats. Açò implica una doble exigència:

Una anàlisi dels continguts que es pretenen treballar, determinant quins són fonamentals iquins complementaris o d’ampliació.

Tenir previst un nombre suficient d’activitats per a cada un dels continguts considerats com fonamentals, amb distint nivell de complexitat, que permeta treballar aquests mateixos

1.8. METODOLOGIA .ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

L'enfocament eminentment científic que el currículum atorga a aquesta àrea la converteix enessencial en la formació dels alumnes perquè els proporcionarà una manera de pensamentrigorós que podran aplicar en tots els àmbits del seu aprenentatge i també en la seua vidadesprés de l'escola.

L'atenció a la diversitat i a l'ensenyament individualitzat han de servir de referència constant ala tasca docent.

Els objectius que els alumnes han d'assolir mitjançant el treball en l'àrea de Biologia i Geologia iles estratègies metodològiques generals que orientaran aquest treball es resumeixen en lataula següent.

OBJECTIUS ESTRATÈGIES METODOLÓGIQUESGENERALS

Aconseguir que els alumnes adquirisquen unaprenentatge competencial de l'àrea que els permetadonar sentit a l'aprenentatge.

2. Planificar activitats didàctiques que incorporen la dimensió social, que plantegen la resolució de problemes autèntics, vinculats a un context de la vida real.Oferir una gran varietat de mètodesactius que faciliten la participació i la

Incrementar la motivació dels alumnes i les alumnesenvers l'estudi de les matèries de caràcter científic.Proporcionar als alumnes una cultura científica que elspermeta adquirir coneixements i destreses respecte atemes com la salut, el medi ambient, les fonts

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaenergètiques, els residus, etc.

implicació dels alumnes.3. Facilitar l'aplicació dels

coneixements adquirits en situacions reals que generen aprenentatges transferibles i duradors.

4. Primar en el plantejament didàctic les propostes basades en l'aprenentatge cooperatiu, que indiquen que l'aprenentatge es genera i es potencia si s'ofereix als estudiants múltiples i diverses

Aconseguir que els alumnes siguen capaços departicipar de manera fonamentada i crítica en la presade decisions de problemes relacionats amb la ciència ila tecnologia.Consolidar lel coneixements ja adquirits en la matèriade Ciències de la Naturalesa en l'educació primària.Proporcionar als estudiants una visió sobre lanaturalesa i l'àmbit d'acció de diversos estudisacadèmics científics i tecnològics de cicles formatius ouniversitaris.Proporcionar la formació adequada als estudiantsinteressats a dedicar-se a la ciència o a la tecnologia,tant acadèmica com professionalment.

Els principals sabers aplicats que es tractaran en l'àrea de Biologia i Geologia són els següents:

Anàlisi dels fenòmens naturals des de diferents camps del coneixement científic, abordant lainteractuació amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats perl'acció humana.

Identificació de problemes científics i obtenció de conclusions basades en proves, per acomprendre i prendre decisions sobre el món físic i els canvis que l'activitat humana

produeix sobre el mitjà, la salut i la qualitat de vida de les persones.

Aplicació dels coneixements, estratègies i procediments científics, matemàtics i tècnics adiferents situacions d'aprenentatge i recerca, posant en pràctica els processos i actitudspropis de l'anàlisi sistemàtica i de la indagació científica.

Creació d'un pensament crític enfront de coneixements i experiències adquirides.

Les claus que serviran per a seleccionar i presentar els aprenentatges hauran de complir lescondicions següents:

Selecció rigorosa de continguts.

Exposició clara i ordenada de continguts, tant conceptuals com a procedimentals i actitudinals.

Utilització de claus audiovisuals per a presentar i tractar la informació.

Ampliació del vocabulari científic dels alumnes.

Enfocament didàctic basat en l'aprenentatge competencial.

Aplicació pràctica dels aprenentatges en situacions de resolució de problemes d'àmbit científic ide la vida quotidiana.

Textos informatius organitzats i estructurats de forma clara i rigorosa amb suport gràfic quefacilita la comprensió dels continguts.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaa) Metodologia general i específica de l’àrea.

La metodologia proposada és una metodologia activa, on l’alumne, lluny de ser un simplereceptor de coneixements, construeixca els seus propis coneixements.Segons la teoria constructivista, els principis bàsics sobre els que s’ha de fonamentarl’aprenentatge de les ciències, són els següents:

1. Es prendrà com a punt de partida les idees prèvies dels alumnes. Amb aquesta finalitat elsalumnes realitzaran una prova inicial per tal d’esbrinar els conceptes previs sobre els temes atractar.

2. L’ activitat mental dels alumnes, és clau en l’ aprenentatge i, per tant, cal ajudar-los a quèreflexionen, critiquen i relacionen les seues pròpies idees i les noves que van aprenent.Aquests principis marquen la diferència amb una concepció de l’ ensenyament transmissorade coneixements i on els alumnes tan sols són receptors passius. Per tant, s’ha de donarimportància als procediments, imprescindibles en el camp de les disciplines científiques.

3. Plantejar el desenvolupament de les actituds com a part essencial dels continguts, actitudsque tenen una gran importància en la formació científica i personal dels alumnes.

4. Es fomentarà la reflexió personal sobre allò realitzat i l’elaboració de conclusions en relació ales coses apreses de tal manera l’ alumne puga analitzar el seu progrés respecte als seusconeixements.

Es realitzaran diverses modalitats d’avaluació:- Una avaluació inicial per a esbrinar els coneixements previs, que donarà informació

orientadora per tal de decidir el grau d’aprofundiment amb el qual s’han dedesenvolupar els continguts de cada Unitat Didàctica.

- Una avaluació formativa i contínua a través de les activitats diàries per a recollirinformació i proporcionar una atenció individualitzada en cada moment.

- Una avaluació final que tinga per finalitat determinar si s’ han aconseguit o no, i fins aquin punt, els objectius proposats.

RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

Per al desenvolupament de les programacions, aquest Departament tindrà en compte elmaneig dels següent materials i recursos didàctics:

Materials impresos Llibre de text editorial SantillanaBiblioteca tant del Departament com del CentreRevistes de divulgació científica i retalls de premsa actuals que vagen

publicant-se en aquest curs com poden ser :» canvi climàtic» , «deforestació»...

Materials audiovisuals Col·leccions de vídeos i diapositives didàctiques.Programes d'ordinador.Ordinador portàtil.Pissarres digitals.Canons de projecció.Murals de plantes col·locats al passadís i en alguna classe de biologia

Material de laboratori, per a la realització de pràctiques, com estudi de la cel.lula, anatomia d’essers vius....

c) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.Volem insistir ací en dos determinants metodològics del nostre projecte que estan sustentats iexplicitats en la normativa vigent:- El plantejament d'activitats que tendisquen a desenvolupar un pensament científiccrític. Els continguts que es treballen en aquesta etapa, des del punt de vista de les Ciènciesde la Natura, no han d'estar orientats a la formació de biòlegs, geòlegs, físics o químics, sinó al'adquisició per l'alumnat de les bases pròpies de la cultura científica, fent especial èmfasi en la

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaunitat dels fenòmens que estructuren el món natural, les lleis que els regeixen i l'expressiómatemàtica d'aquestes lleis, obtenint amb això una visió racional i global del nostre entorn, ambla qual puguen abordar els problemes actuals relacionats amb la vida, la salut, el medi i lesaplicacions tecnològiques.- La pràctica com a element constitutiu de l'aprenentatge.Cal destacar la importànciad'incorporar activitats pràctiques, pròpies del treball del naturalista enfocades sempre a larecerca d'explicacions. Es tracta d'utilitzar les activitats de laboratori i de camp com una via pera obtindre respostes a les preguntes que la natura ens planteja.

1.9 MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVEL III I NIVELL IV) 0bservant el D104/18 de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Segons indicaaquest decret es plantegen diferents nivells d’actuació que s’han recollit en aquesta programació. Els diferents nivells son els següents:1. Primer nivell de resposta educativa : el centre. Es dirigeix a tota la comunitat educativa i a les relacions del centre amb l’entorn socio comunitari. Ve reflectit a través del Pla d’Atenció a la Diversitat i Inclusió Educativa (PADIE) i dins del mateix es recullen totes les mesures individualsi grupals i permeten incloure a tots els alumnes. En ell trobem tots els programes que indica la Conselleria i al centre com ara: PMAR, PR4, FPB i PAM.

2. Segon nivell de resposta educativa : El constitueixen les mesures generals programades peral grup-classe que impliquen recolzaments ordinaris com grups flexibles, ritmes diferents i activitats diferenciades de reforç.

3. Tercer nivell de resposta educativa : el forma totes les mesures dirigides a l’alumnat que requereix una resposta diferenciada, individualment en grup, que impliquen recolzaments ordinaris addicionals. Tindrem en compte dos aspectes: Cóm el centre defineix aquests programes orientat a la classe, és a dir, defineix totes aquelles mesures que es treballen als programes específics de recolzament educatiu, l’organització de determinats mòduls orientada a que l’alumne es reincorpore als estudis o s’incorpore al mon laboral, Alumnes que es troben en situacions transitòries que afecten a les seues emocions o se senten exclosos per ser víctimes de violència de gènere, de violència domèstica o de terrorisme, refugiats, persones transgènere o persones que han comés agressions filio paternes.

4. Quart nivell de resposta educativa: mesures específiques. En aquest nivell de resposta es troben aquells alumnes amb necessitats específiques de recolzament educatiu els quals necessiten una resposta personalitzada i individualitzada de caràcter extraordinari que impliquerecolzaments addicionals. S’aplicaran 3 tipus de mesures:

el segon nivell de resposta s’aplica a alumnes d’ESO, batxillerat i FP. Adaptacions curriculars individuals (ACI) per a alumnes d’ESO i batxillerat i Adaptacions d’accés al currículum per als alumnes de FP.

Si l’alumne és diagnosticat i té un diagnostic emès per la USMI, se li podrà aplicar o les 2 mesures citades anteriorment o una adaptació curricular individual significativa (només a alumnes que estan cursant l’ESO)

1.9.1.AGRUPAMENTS FLEXIBLES.

En alguns grups de 1r d’ESO ( A i B) i (E,G ), hem realitzat el que anomenem grups flexibles.Consisteix en recogir alumnes amb un nivell més baix de coneixements (detectats durant lesprimeres setmanes de classe) que tenen ACIS i si no haveren alummnes el que es fará és:

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaPer a que els grups funcionen millor, han de coincidir les hores en que s'impartix la assignatura deciències de la naturalesa, al dos grups i amb tres professors com passa en A i B i així de dosgrups de 25 alumnes han eixit tres grups amb 17 alumnes cadascú i els repetidors s’han repartirentre els tres grups Hem confeccionat els grups de la següent manera:

- 1º ESO A + 1º ESO B Es faran tres grups per tal de poder atendre millor la diversitatdel alumnat: un grup impartirà l’assignatura en castellà i altres dos en valencià i totper ara no tenim alumnes ACIs.

- 1º ESO E + 1º ESO G Es faran tres grups per tal de poder atendre millor la diversitatdel alumnat, un grup impartirà l’assignatura en castellà i altres dos en valencià i totper ara no tenim alumnes ACIs

En funció de les necessitats que puguen sorgir la distribució d’alumnes pot canviar al llarg delcurs acadèmic.

1.9.2. ADAPTACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES ( ACIS).

Consisteixen bàsicament en l'adequació dels objectius educatius, l'eliminació o inclusió dedeterminats continguts essencials i la consegüent modificació dels criteris d'avaluació.Aquestes adaptacions es porten a terme per a oferir un currículum equilibrat i rellevant alsalumnes amb necessitats educatives especials. Intentaran que els alumnes aconseguesquenles capacitats generals de l'etapa d'acord amb les seues possibilitats. Les adaptacionscurriculars estaran precedides d'una avaluació de les necessitats especials de l'alumne i d'unaproposta curricular específica.

1.10. UNITATS DIDÀCTIQUES.

a) Organització de les unitats didàctiques

UNITAT 1 . L’Univers i el nostre planeta.UNITAT 2 . La geosfera. Minerals i roques.UNITAT 3 . L’atmosfera.UNITAT 4 . La hidrosfera.UNITAT 5 . La biosfera.UNITAT 6 . El regne animal. Els animals vertebrats.UNITAT 7 . El regne animal. Els animals invertebrats.UNITAT 8 . Les funcions vitals en els animals.UNITAT 9 . El regne Plantes.UNITAT 10. El regne Fongs, Protoctists i Moneres.UNITAT 11. El relleu i els processos geològics externs.UNITAT 12 . Els processos geològics interns.

b) Temporalització.

Avaluacions/trimestres Unitats didàctiques

PRIMERA 5, 10 i 9SEGONA 7, 6 TERCERA 8 (forma resumida), 2

Les unitats didàctiques 1, 3 i 4 no les donem, perquè ja ho fa el departament de Geografia i Història en la seua programació didàctica i depenent de com anem de temps per ser tres hores setmanals igual els temes 11 i 12 es veurien de forma superficial

1.11. ELS ELEMENTS TRANSVERSALS.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaEls continguts transversals que es recullen en la PDA transcendeixen als nivells educatius i lesàrees curriculars i impregnen el procés educatiu, perquè aborden sabers que tenen presènciaen tots els àmbits de l’aprenentatge.

Els continguts transversals del currículum són els següents:

Foment de la lectura,hem decidit no recomarna llibres com altres cursos i en canvi a mesura que ixquen publicats articles en la premsa sobre temes relacionts en l’assignatura fariem lectures a classe i heu treballariem tant de forma individualitzada com en la modalitat de grups, al igual que

La comprensió lectora L’expressió oral i escrita. La comunicació audiovisual.

El tractament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. El fonament d'aquestesestratègies està d’acord, no només, amb les normes de dret positiu, sinó també amb les propostes més modernes de la investigació metodològica.Més amunt, fèiem referència al canviactitudinal com a condició necessària perquè es produïsca l'aprenentatge.És obvi que tal canvies potencia si el primer referent, en forma de situacions problemàtiques, s'extrau de l'entornque l'alumnat coneix millor i amb el qual es vincula afectivament.

L’actitud emprenedora, que persegueix el desenvolupament de la creativitat, l’autonomia, la iniciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix i el sentit crític.

L’educació cívica i constitucional. Dins d’aquest àmbit hi ha algunes qüestions amb les quals la programació educativa ha de ser especialment sensible:

1. L’atenció a les persones amb discapacitat. L’escola ha d’oferir-los una educacióde qualitat, i garantir l’equitat i la inclusió perquè es troben en igualtat d’oportunitats amb la resta dels alumnes.

2. La igualtat efectiva entre homes i dones. 3. La prevenció de la violència de gènere. 4. El tractament dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i no-

discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social. 5. La prevenció i resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida

personal, familiar i social. 6. L’educació en valors de llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític, pau,

democràcia, respecte als drets humans i rebuig de la violència. 7. El desenvolupament sostenible i el medi ambient. 8. Les situacions d’explotació de les persones i d’abús sexual. 9. El risc derivat de la utilització de les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació. 10.La protecció davant emergències i catàstrofes. 11.La cura i la higiene personal, l’activitat física i la dieta equilibrada. 12.L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels

accidents de trànsit. Valors personals. Dins d’aquest àmbit, l’objectiu és sensibilitzar als alumnes perquè

configuren la seua postura personal i ètica en relació amb:

1. El desenvolupament sostenible i el medi ambient.2. Les situacions d’explotació de les persones i d’abús sexual.3. El risc derivat de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.4. La protecció davant emergències i catàstrofes.5. La cura i la higiene personal, l’activitat física i la dieta equilibrada.

- L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta- 1.12.- Activitats complementàrises- En el cas dels alumnes de 1r d’ESO, en un principi es té previst anar:- Museo de la Biodiversitat a Ibi abans de Setmana Santa.- En la primavera fer una excursió al voltant de la desembocadura del Riu Amadori a veure

la vegetació riberenca i la fauna present com anecs i fringil.lids i amb alumnes seleccionatspel bon comportament.

- Altra excursió a veure un Ecosistema aquàtic i la vegetació mediterránea com son les Fon-ts de l’Algar i els seus voltants: el poble de Guadalest amb motiu del projecte P. I.E.S “L’aigua de pluja i el seu aprofitament didàctic”, es un projecte de continuació i es el tercer curs acadèmic que estem treballant-lo.

1.13. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT A TRAVÉS D’INDICADORS D’EXIT.L'AUTOAVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT ÉS UN PROCÉS EN EL QUAL ELS PROFESSORS/ES EMETEN JUDICIS DE VALOR

SOBRE LA REALITAT DEL SEU TREBALL COM A PROFESSIONALS RESPONSABLES DE L'EDUCACIÓ D'UN GRUP D'ALUMNES

AMB L'OBJECTE DE CONÈIXER QUINS ASPECTES ESTEM REALITZANT ADEQUADAMENT I QUINS SÓN SUSCEPTIBLES DE

MILLORA. AIXÍ, EL PROCÉS ES REALITZARÀ INDIVIDUALMENT O AMB ALTRES COMPANYS I MITJANÇANT DIVERSOS MÈTODES:OBSERVACIÓ, QÜESTIONARIS, ANÀLISIS DE DOCUMENTACIÓ O ENTREVISTES I LA SEUA OBLIGATORIETAT ESTÀ MARCADA

PER LA LEGISLACIÓ VIGENT, EN CONCRET ALS ARTICLES 20.4 I 30.1 DEL REIAL DECRET 1105/2014, SEGONS ELS

QUALS EL PROFESSORAT AVALUARÀ TANT ELS APRENENTATGES DE L’ALUMNAT COM ELS PROCESSOS D’ENSENYANÇA I LA

SEUA PRÀCTICA DOCENT, I PER AIXÒ ESTABLIRÀ INDICADORS D’ÈXIT EN LA PROGRAMACIÓ, SEGONS S’INDICA EN L’ARTICLE

4.10 D’ESTE DECRET.EN EL NOSTRE CAS, EL PROCÉS ESTÀ REGULAT PER L'ORDRE DE 14 DE DESEMBRE DE 2007[2207/15520] I LA DE 24 DE NOVEMBRE DE 2008, [2008/144480], CONCRETAMENT EN EL SEU ARTICLE 20.AVALUACIÓ DELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT I DE LA PRÀCTICA DOCENT I EN EL SEU ARTICLE 21. AVALUACIÓ DE LES

PROGRAMACIONS DIDÀCTIQUES.

PER A CADA NIVELL I MATERIA TINC EN COMPTE: L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT,PROGRAME LES MEUES

CLASSES TENINT EN COMPTE LES NECESSITATS DE SUPORT I/O COMPENSACIÓ EDUCATIVA DELS MEUS GRUPS TINC EN

COMPTE LA DIVERSITAT A L'HORA D'ORGANITZAR LA CLASSE, DE CREAR GRUPS, ETC. PLANTEGE EXERCICIS DE

DIFERENT NIVELL EN CADA UNITAT I EN ELS EXÀMENS TINC EN COMPTE ALS ALUMNES QUE EN ELS SEUS RESULTATS

S'ALLUNYEN DE LA MITJANA (TANT PER DALT COM PER BAIX) LES ACTIVITATS REALITZADESTREBALLEN EN CLASSE ALGUNA VEGADA EN GRUP PROPOSE ACTIVITATS PRACTIQUES PROPOSE ACTIVITATS QUE

FACILITEN EL TREBALL COOPERATIU PROPOSE ACTIVITATS PER FACILITAR L'APRENENTATGE AUTÒNOM EN LA

METODOLOGIA QUE APLIQUE FAIG SERVIR EINES TIC EN ALGUN MOMENT DE LA CLASSE FOMENTE LA PARTICIPACIÓ

DELS ALUMNES L'AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT A PRINCIPI DE CURS I ABANS DE COMENÇAR UN

PROJECTE EXPLIQUE ALS MEUS ALUMNES COM AVALUARÉ PER A L'AVALUACIÓ UTILITZE QUALSEVOL TIPUS DE PROVES

UNA VEGADA ACABADA LA UNITAT O PROJECTE, TAMBÉ AVAUE ELS RECURSOS I LES ACTIVITATS QUE HE FET SERVIR

ENTRE AVALUACIONS, PROGRAME ALGUNA PROVA DE RECUPERACIÓ DEPENENT DEL RESULTAT DELS ALUMNES EN

L'AVALUACIÓ, TINC EN COMPTE DIVERSES COMPETÈNCIES

Per a portar a terme una valoració objectiva dels aspectes educatius de la PDA és necessarisistematitzar els processos de reflexió i de correcció. És imprescindible recollir dades amb rigor perfacilitar l’anàlisi dels resultats del procés i la presa de decisions que permeten millorarl’ensenyament.

Aquesta taula proporciona un model senzill que pot servir per a complir aquest objectiu.

UNITATAJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENTDELS

OBJECTIUS

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS


A partir de les decisions que s’hi adopten, l’equip pedagògic haurà de revisar les programacionsdidàctiques per a reajustar-les a la realitat dels alumnes.

Des del punt de vista organitzatiu, és aconsellable fer també una reflexió sobre els recursos queofereix el centre, la coordinació entre els diferents agents i la manera en què flueix la informacióentre els diferents grups. La taula següent resumeix alguns d’aquests punts clau.

ELEMENTS PER ALA REFLEXIÓ

ASPECTESPOSITIUS

PER AMILLORAR

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS

Organització i gestiódels espais, temps irecursos.

Coordinació entrediferents òrgans ipersones del centre.

Fluxos d’informacióamb l’alumnat i lesfamílies.

Adequació de lesPDA a la gestió delprocés educatiu.

2. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA i GEOLOGIA” DE 3r de ESO.2.1 INTRODUCCIÓ a) Justificació de la programació.Veure annex primer d’ESO b) Contextualització: Veure annex.

2.2 OBJECTIUS.

a) Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria o l'àmbit.

Veure programació 1r ESO

b) Objetius específics de 3r ESO.

1. Conéixer el vocabulari científic adequat al seu nivell.2. Conéixer tota la informació de caràcter científic per a tindre una opinió pròpia.3. Dur a terme un treball experimental de pràctiques de laboratori o de camp.4. Dur a terme un projecte d’investigació des d’una bona planificació a una òptima exposició. 5. Adquirir coneixement sobre la salut i malaltia i tot el relacionat amb el sistema immunitari.6. Identificar les substàncies addictives i els problemes associats a elles.7. Conéixer tot el relacionat amb la nutrició i alimentació identificant els trastorns de conducta

alimentària.8. Identificar l’anatomia i fisiologia dels diferents aparells: digestiu, respiratori, circulatori i ex-

cretor.9. Conéixer la funció del sistema nerviós i endocrí.10. Conéixer l’estructura i funció dels òrgans dels sentits: cura i higiene.11. Identificar les principals glàndules endocrines. Funció.12. Conéixer la funció de l’aparell locomotor: relacions funcionals entre ossos i músculs.13. Identificar l’anatomia de l’aparell reproductor: Canvis físics i psíquics en l’adolescència.14. Conéixer el cicle menstrual: fecundació, embaràs i part.15. Apreciar i considerar la sexualitat de les persones.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta16. Conéixer els components d’un ecosistema.17. Identificar els factors que desencadenen els desequilibris que es donen en un ecosistema.18. Apreciar totes les accions que afavorixen la conservació del medi ambient.19. Conéixer i identificar els components que fan de la Terra un ecosistema.

2.3. COMPETÈNCIES. PERFIL COMPETENCIAL.

Introducció i Contribució de l'àrea de Biologia i Geologia a l'adquisició de les competències:


PERFIL COMPETENCIAL DE L’ÀREA DE BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO

Anomenem perfil competencial de l'àrea la relació que s'estableix entre els blocs de contingut iels indicadors d'assoliment d'una àrea i les competències clau.

Bloc 1. Metodologia científica, projecte d'investigació i elements transversal. Curs 3rINDICADORS D'ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CEC

BL1.1. Justificar la influència de la ciènciaen les activitats humanes i en la forma depensar de la societat en diferentsèpoques; demostrar curiositat i esperitcrític cap a les condicions de vida delséssers humans, així com respecte a ladiversitat natural i cultural i als problemesambientals; realitzar les tasquesacadèmiques o de la vida quotidiana ambrigor i prendre decisions fonamentadesdavant d’actuacions relacionades amb laciència i la tecnologia. BL1.2. Reconéixer i utilitzar laterminologia conceptual de l’assignaturaper a interpretar el significatd’informacions sobre fenòmens naturals icomunicar les seues idees sobre temesde caràcter científic. BL1.3. Buscar i seleccionar de formacontrastada informació de caràctercientífic, a partir de la comprensió iinterpretació de textos orals i escrits,continus i discontinus, de formacontrastada procedent de diverses fontscom ara blogs, wikis, fòrums, pàginesweb, diccionaris i enciclopèdies, etc.;organitzar la dita informació citant-neadequadament la procedència i registrar-la en paper o emmagatzemar-ladigitalment amb diversos procedimentscom són esquemes, mapes conceptuals,taules, fulls de càlcul, gràfics, etc., endispositius informàtics i servicis de laxarxa per a fonamentar les seues idees iopinions, de l’àmbit personal, acadèmic,social o professional. BL1.4. Plantejar problemes rellevants coma punt de partida d’una investigaciódocumental o experimental, formulantpreguntes sobre fenòmens naturals iproposar les hipòtesis adequades per acontrastar-les a través de l’experimentacióo l’observació i l’argumentació.

INDICADORS D'ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CECBL1.5. Realitzar un treball experimental

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaaplicant les destreses del treball científic(control de variables, registre sistemàticd’observacions i resultats, etc.); manejaramb cura els materials d’aula i elsinstruments de laboratori, respectar lesnormes de seguretat i de comportamenten el laboratori o en les eixides de camp iinterpretar els resultats per a contrastarles hipòtesis formulades. BL1.6. Planificar tasques o projectes,individuals o col·lectius, i realitzar unprojecte d’investigació en equip sobre elmedi natural; tindre iniciativa per aemprendre i proposar accions, assenyalarles metes fent una previsió de recursosadequada, sent conscient de les seuesfortaleses i debilitats, mantenint lamotivació i interés, actuant amb flexibilitatper a transformar les dificultats enpossibilitats, i avaluar el procés i elsresultats. BL1.7. Participar en equips de treball pera aconseguir metes comunes assumintdiversos rols amb eficàcia iresponsabilitat, donar suport a companys icompanyes demostrant empatia ireconeixent les seues aportacions iutilitzar el diàleg igualitari per a resoldreconflictes i discrepàncies.

Bloc 2. Les persones i la salut. Promoció de la salut. Curs 3r

INDICADORS D'ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CECBL2.1. Catalogar els distints nivellsd’organització en els éssers vius,diferenciar els distints tipus cel·lulars,relacionar l’estructura dels diferentsteixits, òrgans i sistemes del cos humansamb la seua funció, i argumentar sobreels avantatges i inconvenients del’especialització tissular. BL2.2. Relacionar el concepte holístic desalut de l’OMS amb els factors que ladeterminen, per a justificar la importànciad’adquirir hàbits i estils de vidasaludables en la prevenció de malalties ienfront de situacions de risc de la societatactual, com ara el consum de substànciesaddictives, reconeixent lesconseqüències individuals i col·lectives. BL2.3. Previndre els riscos per a la salutfísics i psicològics derivats de l’ús de lesTIC, aplicant diverses recomanacionsergonòmiques i trobant un equilibri entreel món real i el món virtual. BL2.4. Diferenciar l’origen de lesmalalties més freqüents, explicar elsmecanismes de transmissió de lesmalalties infeccioses per a justificar elsmètodes preventius de contagi ipropagació. BL2.5. Relacionar el procés d’immunitat

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaamb la producció de vacunes i sèrums iamb la donació de teixits i òrgans,apreciant les aportacions de les ciènciesbiomèdiques, i debatre el bon ús delsmedicaments per a evitar el seu consuminnecessari.

INDICADORS D'ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CECBL2.6. Diferenciar els hàbits personals iculturals d’alimentació dels processosfisiològics de nutrició, identificar elsprincipals tipus nutrients en els aliments,les seues funcions i les característiquesd’una dieta equilibrada, justificant larellevància dels hàbits alimentarissaludables i de la pràctica habitual del’exercici físic per a incrementar elbenestar i previndre l’obesitat, admetentla necessitat d’ajuda davant dels trastornsde la conducta alimentària. BL2.7. Localitzar i determinar, els òrgans,aparells i sistemes implicats en la funcióde nutrició, relacionant-los amb el seufuncionament, recolzant-se en modelsanatòmics i esquemes gràfics, i indagarles causes, símptomes i conseqüènciesde les malalties més comunes per aprevindre. BL2.8. Reconéixer els sistemes, aparells iòrgans implicats en les funcions derelació i coordinació, i interpretar els seusmecanismes d’acció com un procés derecepció d’estímuls, coordinació de lainformació i elaboració i execució derespostes, associant cada òrgan i sistemaal procés corresponent per a previndrealteracions dels òrgans dels sentits,desequilibris hormonals o nerviosos. BL2.9. Argumentar la influència en lasalut dels mals hàbits posturals descrivintles patologies i lesions més freqüents del’aparell locomotor, relacionant-les ambles seues causes i reconéixer les pautesde control postural, ergonòmiques, per atreballar de forma segura i evitar lesions iprevindre accidents.

INDICADORS D'ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CECBL2.10. Identificar els diferents òrgans del’aparell reproductor masculí i femení ambajuda d’il·lustracions, esquemes orecursos digitals, associantlos amb laseua funció i descriure el cicle menstrual issos de fecundació, embaràs i part,argumentant les aplicacions de la ciènciaen les actuals tècniques de reproduccióassistida. BL2.11. Discriminar els conceptes desexualitat i reproducció i reconéixer lesprincipals malalties de transmissió sexualper a aconseguir una bona salut sexual ireproductiva, justificant la sol·licitudd’ajuda soci sanitària davant de

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetasituacions de risc, respectant les diferentsopcions sexuals i denunciant situacionsdiscriminatòries. BL2.12. Argumentar la igualtat entrehòmens i dones, identificarcomportaments i continguts sexistes pera previndre i actuar enfront de situacionsde discriminació i de violència de gènere.

Bloc 3. Els ecosistemes. Curs 3rINDICADORS D'ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CEC

BL3.1. Descriure els components d’unecosistema, analitzant les relacions ques’hi establixen i valorar la importànciadel seu equilibri. BL3.2. Reconéixer els factorsdesencadenants dels desequilibris enels ecosistemes i proposar mesures derestauració i protecció del medi ambient.BL3.3. Identificar els components delsòl, analitzant les relacions que s’hiestableixen, i justificar-ne la importància,fragilitat i la necessitat de protegir-lo.

2.4. CONTINGUTS.

A l’apartat anterior anomenat perfil competencial es relacionen els blocs de contingut amb elsindicadors d'assoliment de l’àrea i les competències clau.

BLOCS DE CONTINGUT DE 3r D'ESO

Bloc 1. Metodologia científica i projecte de recerca. Curs 3ºESO

-El coneixement científic com a activitat humana en contínua evolució i revisió vinculada a lescaracterístiques de la societat en cada moment històric.

-Contribució de la ciència a la millora de la qualitat de vida i a l’adquisició d'actituds crítiques enla presa de decisions fonamentades davant dels problemes de la societat

-Característiques bàsiques de la metodologia científica. La experimentació en Biologia iGeologia.

-Utilització del llenguatge científic i del vocabulari específic de la matèria d'estudi en lacomprensió d'informacions i dades, la comunicació de les pròpies idees, la discussió raonada ila argumentació sobre problemes de caràcter científic.

-Cerca, selecció, registre i interpretació d'informació de caràcter científic.

-Identificació de preguntes i plantejament de problemes que puguen respondre's mitjançantrecerca científica, formulació de hipòtesis,contrastació i posada a prova a través de laexperimentació.

-Aplicació de procediments experimentals en el laboratori, control de variables, presa irepresentació de dades, anàlisis i interpretació laboratori i respecte per les normes deseguretat en ell.-Elaboració de conclusions, redacció d'informes i comunicació dels resultats.

Aplicació de les pautes del treball científic.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaBloc 2. Les persones i la salut. Curs 3ºESO

- Nivells d´organització general del cos humà com a esser viu :cèl·lules,teixits, òrgans, aparells isistemes.

-La salut i la malaltia. Concepte sistèmic de salut .Factors determinants. Adquisició d'estils devida saludable.

-El consum de substàncies addictives i les seus conseqüències. Mesures de prevenció. Actitudcrítica enfront del consum de drogues i d’altres conductes de risc. Conseqüències de l'úsperllongat, durador, de tecnologies.

- Aspectes addictius dels medis digitals. Actituds equilibrades per al enfocament tecnològic.Diferenciació entre món virtual i el mon real.

-Tipus de malalties. Causes, prevenció i tractaments. El sistema immunitari i les vacunes. Elstrasplantaments i la donació de cèl·lules, sang i òrgans.

-Utilització del sistema sanitari. Aportacions de les ciències Biomèdiques a l’increment de lasalut i a la lluita contra la malaltia.

--Nutrició, alimentació i salut. Nutrients, aliments i hàbits. Aliments saludables. Dietaequilibrada. Obesitat i trastorns de la conducta alimentària. Les funcions de nutrició. Anatomia ifisiologia dels aparells digestiu,respiratori, circulatori i excretor. Alteracions més freqüents la laseua prevenció. Hàbits de vida saludables relacionats.

-Les funcions de relació. El sistema nerviós .El sistema endocrí .Els òrgans dels sentits ireceptors sensorials. La interacció euro endocrina. Malalties i alteracions més comuns,causes,factors de risc i mesures de prevenció.

-L'aparell locomotor. Hàbits posturals incorrectes. Principals patologies i lesions del sistemalocomotor. Ergonomia i seguretat postural.

-Prevenció de lesions i d’accidents. Primers auxilis.-Reproducció i sexualitat. Anatomia ifisiologia de l’aparell reproductor.

-Canvis físics i psíquics al llarg de la vida. Respecte per les característiques individuals físiques,psíquiques o socials, com factor de salt emocional.

-El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi de les diferents mètodes anticonceptius.Tècniques de reproducció assistida.

-La sexualitat com a component racional i afectiu exclusiu de la espècie humana. Respostasexual humana. Hàbits saludables d'higiene sexual i prevenció de malalties de transmissiósexual. Disposició favorable a sol·licitar assessorament i ajuda a centres sanitaris especialitzatsen situacions de risc per a la salut sexual o reproductiva.-Igualtat entre homes i dones.Prevenció de conductes

Bloc 3. Els ecosistemes. Curs 3r ESO

-Estructura de l'ecosistema. Factors abiòtics i biòtics en els ecosistemes ii les seus relacions

-Ecosistemes aquàtics i terrestres. Alguns ecosistemes freqüents en la Comunitat Valenciana.

-Elaboració i interpretació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes terrestres i aquàtics.-

El sòl com ecosistema.-Impactes humans en els ecosistemes. Accions que afavorisquen laconservació del medi ambient

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta2.5.- Criteris d’avaluació. Veure els Indicadors d’assoliment recollits a l’apartat 2.2 del PerfilCompetencial i que estan basats en el decret 87/2015, de 5 de juny sobre el curriculum d’ESO i Batxillerat a la Comunitat Valenciana.

2.6.- Instruments d’avaluació.Igual que en primer d’ESOL'avaluació dels alumnes es realitzarà tenint sempre com a referència les competències bàsiques i els criteris d'avaluació programats icontextualitzats per l'àrea. El procés d'avaluació dels alumnes es farà de forma contínua i formativa, tenint en compte la seua situació departida i les seues característiques individuals, això ens servirà per conèixer en cada moment el grau d'adquisició de les competènciesbàsiques per part dels alumnes, així com d'assoliment dels objectius generals de l'etapa i els específics de l'àrea de Biología i Geología..Per a dur a terme aquesta avaluació utilitzarem els següents instruments:

1. Observació sistemàtica a classe:

-Hàbits de treball: portar el material a clase, entrega puntual dels treballs, presentació dels treballs.- Actitud i comportament: faltes d’asistencia i retrasos no justificats, interés, atenció, participació i esforç. -Respete per lesnormes de treball i seguretat al laboratori.


-Quadern de l'alumne: neteja, continguts, vocabulari, faltes d’ortografia.-Expressió escrita i exposició oral de treballs. -Documents informàtics realitzats.


-Exposicions. -Proves objectives, examens. -Interpretació de dades.- Recerca i manipulació de la informacióNOTA: Les faltes greu de disciplina i els parts d’amonestament conlleven la pèrdua del dret a participar en les salides i excursionsorganitzades per aquest departament.


Les puntuacions es realitzaran, de forma orientativa, de la següent manera: 70 % proves objectives (recullen el continguts conceptuals).

Es realitzarà al menys un examen per avaluació. 20 % activitats de classe (recullen el continguts conceptuals i procedimentals) 10 % actitud (recull els continguts actitudinals).


Es imprescindible per a superar l’asignatura aprovar les tres avaluacions, per tant es realitzarà lamiitjana aritmètica de les tres avaluacions per a obtindré la calificació final.

Les faltes d’assisitencia de l’alumnat no justificades, a partir del 20% del total de la assistencia,suposarà la pèrdua del dret d’avaluació continua, conservant el dret als exàmens finals iextraordinaris.

La assistència a les probes orals o escrites (examens) es obligatòria. La no presencia esconsiderarà com a proba no realitzada. Si el alumne per causa justificada no poguera assistir, espresentarà un justificant dels pares al professor el mateix dia de l’incorporació a classe.El professor es reservarà el dret a realitzar-le un examen individual.

RECUPERACIÓ



El alumnes pendents de Biologia i Geologia de 1 r i 3r d’ESO tindràn 2 possibilitats per a poderaprovar la matèria al llarg del curs en dues convocatòries. Aquestes seràn comunicades alalumne amb suficient antelació .

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaLa primera convocatòria serà el dijous 30 de Gener de 2020 a les 14:10 h a la sala d’usosmúltiples i seria dels temes 1,2,3,4,5,6,7,8 del llibre de text. La segona convocatòria es farà el dijous 30 d’Abril de 2020 a les 14:10 h al mateix lloc i elstemes serien els mateixos. Aquell alumne que no es presente a la primera convocatòria o no lasupere, tindrà la possibilitat de presentar-se a la segona el mateix dia 30 d’Abril de 2020.

La nota de l’examen supondrà el 100% de la nota.

d) Activitats de reforç i ampliació.





Tenir previst un nombre suficient d’activitats per a cada un dels continguts considerats comfonamentals, amb distint nivell de complexitat, que permeta treballar aquests mateixos

2.8. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÁCTIQUES.

L'enfocament eminentment científic que el currículum atorga a aquesta àrea la converteix enesencial en la formació dels alumnes perquè els proporcionarà una manera de pensamentrigorós que podran aplicar en tots els àmbits del seu aprenentatge i també en la seua vidadesprés de l'escola.

L'atenció a la diversitat i a l'ensenyament individualitzat han de servir de referència constant ala tasca docent.

Els objectius que els alumnes han d'assolir mitjançant el treball en l'àrea de Biologia i Geologia iles estratègies metodològiques generals que orientaran aquest treball es resumeixen en lataula següent.

OBJECTIUS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUESGENERALS

Aconseguir que els alumnes adquirisquen unaprenentatge competencial de l'àrea que els permetadonar sentit a l'aprenentatge.

6. Planificar activitats didàctiques que incorporen la dimensió social, que plantegen la resolució de problemesautèntics, vinculats a un context de la vida real.

7. Oferir una gran varietat de mètodes actius que faciliten la participació i laimplicació dels alumnes.

8. Facilitar l'aplicació dels coneixements adquirits en situacions reals que generen aprenentatges transferibles i duradors.

9. Primar en el plantejament didàctic les propostes basades en

Incrementar la motivació dels alumnes i les alumnesenvers l'estudi de les matèries de caràcter científic.Proporcionar als alumnes una cultura científica que elspermeta adquirir coneixements i destreses respecte atemes com la salut, el medi ambient, les fontsenergètiques, els residus, etc.Aconseguir que els alumnes siguen capaços departicipar de manera fonamentada i crítica en la presade decisions de problemes relacionats amb la ciència ila tecnologia.Consolidar lel coneixements ja adquirits en la matèriade Ciències de la Naturalesa en l'educació primària.


l'aprenentatge cooperatiu, que indiquen que l'aprenentatge es genera i es potencia si s'ofereix als estudiants múltiples i diverses situacions d'interacció amb altres persones, tant entre iguals com entre altres membres de la comunitat educativa.

Proporcionar als estudiants una visió sobre lanaturalesa i l'àmbit d'acció de diversos estudisacadèmics científics i tecnològics de cicles formatius ouniversitaris.Proporcionar la formació adequada als estudiantsinteressats a dedicar-se a la ciència o a la tecnologia,tant acadèmica com professionalment.

Els principals sabers aplicats que es tractaran en l'àrea de Biologia i Geologia són els següents:

Anàlisi dels fenòmens naturals des de diferents camps del coneixement científic, abordant lainteractuació amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats perl'acció humana.

Identificació de problemes científics i obtenció de conclusions basades en proves, per acomprendre i prendre decisions sobre el món físic i els canvis que l'activitat humanaprodueix sobre el mitjà, la salut i la qualitat de vida de les persones.

Aplicació dels coneixements, estratègies i procediments científics, matemàtics i tècnics adiferents situacions d'aprenentatge i recerca, posant en pràctica els processos i actitudspropis de l'anàlisi sistemàtica i de la indagació científica.

Creació d'un pensament crític enfront de coneixements i experiències adquirides.

Les claus que serviran per a seleccionar i presentar els aprenentatges hauran de complir lescondicions següents:

Selecció rigorosa de continguts.

Exposició clara i ordenada de continguts, tant conceptuals com a procedimentals i actitudinals.

Utilització de claus audiovisuals per a presentar i tractar la informació.

Ampliació del vocabulari científic dels alumnes.

Enfocament didàctic basat en l'aprenentatge competencial.

Aplicació pràctica dels aprenentatges en situacions de resolució de problemes d'àmbit científic ide la vida quotidiana.

Textos informatius organitzats i estructurats de forma clara i rigorosa amb suport gràfic quefacilita la comprensió dels continguts.

a) Metodologia general i específica de l’àrea.

La metodologia proposada és una metodologia activa, on l’alumne, lluny de ser un simplereceptor de coneixements, construeixca els seus propis coneixements.Segons la teoria constructivista, els principis bàsics sobre els que s’ha de fonamentarl’aprenentatge de les ciències, són els següents:1. Es prendrà com a punt de partida les idees prèvies dels alumnes. Amb aquesta finalitat elsalumnes realitzaran una prova inicial per tal d’esbrinar els conceptes previs sobre els temes atractar.2. L’ activitat mental dels alumnes, és clau en l’ aprenentatge i, per tant, cal ajudar-los a quèreflexionen, critiquen i relacionen les seues pròpies idees i les noves que van aprenent. Aquests

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaprincipis marquen la diferència amb una concepció de l’ ensenyament transmissora deconeixements i on els alumnes tan sols són receptors passius. Per tant, s’ha de donarimportància als procediments, imprescindibles en el camp de les disciplines científiques.3.Plantejar el desenvolupament de les actituds com a part essencial dels continguts, actituds quetenen una gran importància en la formació científica i personal dels alumnes.4.Es fomentarà la reflexió personal sobre allò realitzat i l’elaboració de conclusions en relació ales coses apreses de tal manera l’ alumne puga analitzar el seu progrés respecte als seusconeixements.Es realitzaran diverses modalitats d’avaluació:

- Una avaluació inicial per a esbrinar els coneixements previs, que donarà informacióorientadora per tal de decidir el grau d’aprofundiment amb el qual s’han dedesenvolupar els continguts de cada Unitat Didàctica.




Per al desenvolupament de les programacions, aquest Departament tindrà en compte el maneig dels següent materialsi recursos didàctics:

Materials impresos Llibre de text Editorial SantillanaBiblioteca tant del Departament com del CentreRevistes de divulgació científica.

Materials audiovisuals Col·leccions de vídeos i diapositives didàctiques.Programes d'ordinador.Ordinador portàtil.Pissarres digitalsCanons de projecció.

Material de laboratori, per a la realització de pràctiques sobre tot del cor, pulmó, rinyó i dietes saludables.

b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.

Volem insistir ací en dos determinants metodològics del nostre projecte que estan sustentatsi explicitats en la normativa vigent:

- El plantejament d'activitats que tendixquen a desenvolupar un pensament científiccrític.Els continguts que es treballen en aquesta etapa, des del punt de vista de lesCiències de la Natura, no han d'estar orientats a la formació de biòlegs, geòlegs, físics oquímics, sinó a l'adquisició per l'alumnat de les bases pròpies de la cultura científica, fentespecial èmfasi en la unitat dels fenòmens que estructuren el món natural, les lleis que elsregeixen i l'expressió matemàtica d'aquestes lleis, obtenint amb això una visió racional iglobal del nostre entorn, amb la qual puguen abordar els problemes actuals relacionatsamb la vida, la salut, el medi i les aplicacions tecnològiques.

- La pràctica com a element constitutiu de l'aprenentatge.Cal destacar la importànciad'incorporar activitats pràctiques, pròpies del treball del naturalista enfocades sempre a larecerca d'explicacions.Es tracta d'utilitzar les activitats de laboratori i de camp com una viaper a obtindre respostes a les preguntes que la natura ens planteja.

2.9 MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVEL III I NIVELL IV)

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta LEGISLACIÓ IMESURES GENERALS JA EXPLICADES EN PROGRAMACIÓ `PRIMER ESO, PERÒ LES ESPECÍFIQUES A TERCER SON AQUESTES

2.9.1 DESDOBLES

Els 5 grups de 3r d’ESO A, B, C, D i E tenen assignada una hora de desdoblament setmanal pergrup per a fer pràctiques al laboratori.

2.9.2 ADAPTACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES (ACIS).


2.10. UNITATS DIDÀCTIQUES.

a) Organització de les unitats didàctiques

UNITAT 1 . L’Organització del cos.UNITAT 2 . Alimentació i salut.UNITAT 3 . La nutrició: aparells digestiu i respiratori.UNITAT 4 . La nutrició: aparells circulatori i excretor.UNITAT 5 . La relació: els sentits i el sistema nerviós.UNITAT 6 . La relació: el sistema endocrí i l’aparell locomotor.UNITAT 7 . La reproducció.UNITAT 8 . La salut i el sistema immunitari.UNITAT 9 . Els ecosistemes.

b) Temporalització.


PRIMERA 1, 2, 3SEGONA 4, 5TERCERA 7, 8,

2.11. ELEMENTS TRANSVERSALS. IGUAL QUE EN PRIMER D’ESOEls continguts transversals que es recullen en la PDA transcendeixen als nivells educatius i lesàrees curriculars i impregnen el procés educatiu, perquè aborden sabers que tenen presènciaen tots els àmbits de l’aprenentatge.


Foment de la lectura: Aquest curs acadèmic hem decidit no recomarna llibres com altres cursos anteriors i en canvi a mesu-

ra que ixquen publicats articles en la premsa sobre temes relacionts en l’assignatura fariem lectures a classe i heu treballari-em tant de forma individualitzada com en la modalitat de grups, perquè situacions de enfermetats relacionades als nostres aparells i també la nostra dieta solen eixir amb molta frequencia

La comprensió lectora:

L’expressió oral i escrita.


La comunicació audiovisual.

El tractament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

L’actitud emprenedora, que persegueix el desenvolupament de la creativitat, l’autonomia, la iniciativa, el treball en equip, la

confiança en un mateix i el sentit crític.

L’educació cívica i constitucional. Dins d’aquest àmbit hi ha algunes qüestions amb les quals la programació educativa ha de

ser especialment sensible:

o L’atenció a les persones amb discapacitat. L’escola ha d’oferir-los una educació de qualitat, i garantir l’equitat i la

inclusió perquè es troben en igualtat d’oportunitats amb la resta dels alumnes.

o La igualtat efectiva entre homes i dones.

o La prevenció de la violència de gènere.

o El tractament dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i no-discriminació per qualsevol condició o cir-

cumstància personal o social.

o La prevenció i resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.

o L’educació en valors de llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític, pau, democràcia, respecte als drets humans i

rebuig de la violència.

o El desenvolupament sostenible i el medi ambient.

o Les situacions d’explotació de les persones i d’abús sexual.

o El risc derivat de la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

o La protecció davant emergències i catàstrofes.

o La cura i la higiene personal, l’activitat física i la dieta equilibrada.

o L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit.

Valors personals. Dins d’aquest àmbit, l’objectiu és sensibilitzar als alumnes perquè configuren la seua postura personal i èti-ca en relació amb:



o El risc derivat de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.



L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit.

2.12.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

En el cas dels alumnes de 3r d’ESO, esta previst una visita a la fabrica de Chocolates Valor durant el primer trimestre i també la visita d’una Almassera d’oli de la localitat. No obstant si durant el curs es realitza prop de la localitat alguna exposició, jornada, xarrada, fira, etc rela-cionada amb els continguts de la matèria que es considere interessant, es planificarà i es durà a terme en eixe moment.2.13. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ÈXIT.

Coses més generals ja explicades en programció de primer d’ESOPer a portar a terme unavaloració objectiva dels aspectes educatius de la PDA és necessari sistematitzar els processosde reflexió i de correcció. És imprescindible recollir dades amb rigor per facilitar l’anàlisi dels

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaresultats del procés i la presa de decisions que permeten millorar l’ensenyament. Aquesta taulaproporciona un model senzill que pot servir per a complir aquest objectiu.

UNITATAJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENTDELS

OBJECTIUS

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS


Des del punt de vista organitzatiu, és aconsellable fer també una reflexió sobre els recursosque ofereix el centre, la coordinació entre els diferents agents i la manera en què flueix lainformació entre els diferents grups. La taula següent resumeix alguns d’aquests punts clau.

ELEMENTS PER A LAREFLEXIÓ

ASPECTESPOSITIUS

PER AMILLORAR

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS

Organització i gestió delsespais, temps i recursos.


Fluxos d’informació ambl’alumnat i les famílies.

Adequació de les PDA ala gestió del procéseducatiu.

3. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA i GEOLOGIA” DE 4t D’ESO

3.1.INTRODUCCIÓ

a) Justificació de la programació

b) Contextualització ( pagina 9)

3.2 OBJECTIUS.

a) Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria o l'àmbit.


b) Objetius específics de 4t ESO

1. Comparar la estructura de distintos tipos de células.2. Observar las fases del ciclo celular identificando el núcleo celular y su organización.3. Analizar semejanzas y diferencias entre los cromosomas y la cromatina.


4. Conocer los procesos que tienen lugar en la mitosis y la meiosis. 5. Identificar las funciones de los distintos ácidos nucleicos.6. Reconocer como forma de conservación genética la replicación del ADN.7. Utilizar el código genético para expresar información genética.8. Ver las mutaciones como formas de diversidad genética.9. Aplicar las leyes de la herencia y los principios mendelianos en la resolución de

problemas sencillos.10. Establecer relaciones entre la herencia del sexo y la ligada al sexo.11. Reflexionar sobre las enfermedades hereditarias y su prevención.12. Identificar técnicas y aplicaciones de la ingeniería genética y clonación.13. Conocer las pruebas y mecanismos de la evolución y la mutación.14. Realizar interpretaciones a partir de arboles filogenéticos.15. Conceptualizar la hominización.16. Identificar el carácter cambiante de la tierra, describir los cambios notables e interpretar

cortes geológicos y perfiles topográficos.17. Reconocer los procesos geológicos más importantes en la historia de la Tierra,

analizando eones, eras y periodos utilizando el conocimiento de los fósiles guía.18. Conocer e interpretar los fenómenos naturales derivados de la tectónica de placas. 19. Analizar la estructura de la Tierra a partir de distintos modelos y recursos de análisis. 20. Reflexionar sobre la formación de la litosfera, el relieve y su degradación.21. Relacionar los factores ambientales con la vida de los seres vivos y ecosistemas.22. Identificar el concepto de factor limitante y límite de tolerancia.23. Profundizar en los conceptos de biotopo, población, comunidad, ecotono, cadenas y

redes tróficas.24. Reflexionar sobre la adaptación de los seres vivos al medio.25. Identificar el proceso de transferencia de materia y energía en la cadena trófica.26. Valorar el impacto que el ser humano ocasiona a los ecosistemas.27. Conocer distintos procesos de tratamiento de residuos y reflexionar sobre la recogida

selectiva.28. Identificar la importancia de la utilización de energías renovables para la sostenibilidad

del planeta. 29. Utilizar el método científico con destreza.30. Plantear y contrastar hipótesis en la experimentación y/o observación.31. Analizar la fiabilidad de las fuentes de información empleadas.32. Desarrollar habilidades de trabajo individual y grupal.33. Realizar presentaciones públicas argumentando sus investigaciones.

3.3. COMPETÈNCIES.

Descripció del model competencialIgual que en primer i tercerd’ESOEn la descripció del model competencial s’inclou el marc de descriptors competencials, en elqual apareixen els continguts reconfigurats des d’un enfocament d’aplicació que facilita l’entre-nament de les competències; recordem que aquestes no s’estudien, ni s’ensenyen: s’entrenen.Per a això, és necessària la generació de tasques d’aprenentatge que permeta a l’alumnatl’aplicació del coneixement mitjançant metodologies d’aula actives.

Abordar cada competència de manera global en cada unitat didàctica és impossible; a causad’això, cada una d’aquestes es dividix en indicadors de seguiment (entre dos i cinc per com-petència), grans pilars que permeten descriure-la d’una manera més precisa; ja que el caràcterd’aquests és encara molt general, l’ajustament del nivell de concreció exigix que els esmentatsindicadors es, al seu torn, dividisquen en el que es denominen descriptors de la competèn-cia, que seran els que «descriguen» el grau competencial de l’alumnat. Per cada indicador deseguiment trobarem entre dos i quatre descriptors, amb els verbs en infinitiu.

En cada unitat didàctica cada un d’aquests descriptors es concreta en acompliments compe-tencials, redactats en tercera persona del singular del present d’indicatiu. L’acompliment ésl’aspecte específic de la competència que es pot entrenar i avaluar de manera explícita; és, per

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetatant, concret i objectivable. Per al seu desenvolupament, partim d’un marc de descriptors com-petencials definit per al projecte i aplicable a totes les assignatures i cursos de l’etapa.

Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, tals com lacomprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de lainformació i la comunicació, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional, es treballarandes de totes les àrees, possibilitant i fomentant que el procés d’ensenyament-aprenentatge del’alumnat siga el més complet possible.

D’altra banda, el desenvolupament i l’aprenentatge dels valors, presents en totes les àrees,ajudaran que el nostre alumnat aprenga a espavilar-se en una societat ben consolidada en laque tots puguem viure, i en la construcció de la qual col·laboren.

La diversitat d’alumnes, amb els seus estils d’aprenentatge diferents, ens ha de conduir a treba-llar des de les diferents potencialitats de cada un d’ells, basant-nos sempre en les fortalesesque tenen per a poder donar resposta a les seues necessitats.

En l’àrea de Biologia i geologia

En l’àrea de Biologia i geologia incidirem en l’entrenament de totes les competències de manera sistemàtica posantèmfasi en els descriptors més afins a l’àrea.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

L’entrenament en aquesta competència facilita a l’alumnat l’adquisició de gran habilitat en el maneig del mètode cientí-fic i tot el relacionat amb ell, que ajuda, al seu torn, a tindre una visió sobre la cura saludable, i a ser respectuós ambl’entorn que l’envolta.

Així, a més dels descriptors de la competència que es treballen puntualment en les unitats, destaquem els següents: - Interactuar amb l’entorn natural de manera respectuosa.- Comprometre’s amb l’ús responsable dels recursos naturals per a promoure un desenvolupament sostenible.- Respectar i preservar la vida dels éssers vius del seu entorn.- Prendre consciència dels canvis produïts per l’ésser humà en l’entorn natural i les repercussions per a la vida futura.- Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable quant a l’alimentació i a l’exercici físic.- Generar criteris personals sobre la visió social de l’estètica del cos humà davant la seua cura saludable.- Reconéixer la importància de la ciència en la nostra vida quotidiana.- Aplicar mètodes científics rigorosos per a millorar la comprensió de la realitat circumdant en diferents àmbits (biolò-

gic, geològic, físic, químic, tecnològic, geogràfic...).- Manejar els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes, comprendre el que ocorre al nostre

voltant i respondre preguntes.- Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.- Expressar-se amb propietat en el llenguatge matemàtic.- Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.- Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.

Comunicació lingüística

En aquesta àrea és necessària la comprensió profunda per a entendre tot el que la matèria ens proposa. La lectura,l’escriptura i l’expressió oral es perfilen per això com a eix vertebrador. Entrenar els descriptors indicats ens garantixuna comprensió més gran per part de l’alumnat i un coneixement profund.

Per tant, destaquem els descriptors següents:- Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.- Utilitzar el vocabulari adequat, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals per a elaborar

textos escrits i orals.- Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta atenta a l’interlocutor....- Manejar elements de comunicació no verbal, o en diferents registres, en les diverses situacions comunicatives.- Utilitzar els coneixements sobre la llengua per a buscar informació i llegir textos en qualsevol situació.

Competència digital

Ciència i tecnologia s’unixen de la mà de la competència digital. L’entrenament en els descriptors digitals pot afavorirl’adquisició de la majoria dels coneixements que s’estudiaran en l’àrea, així com aportar eines perquè l’alumnat pugainvestigar i crear els seus treballs de camp utilitzant eines digitals.

Per a això, en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors de la competència:- Fer servir diferents fonts per a la recerca d’informació.- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informacions diverses.- Comprendre els missatges que vénen dels mitjans de comunicació.- Manejar eines digitals per a la construcció de coneixement.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta- Actualitzar l’ús de les noves tecnologies per a millorar el treball i facilitar la vida diària.

Consciència i expressions culturals

Aquesta competència possibilita que els estudiants treballen tenint en compte aspectes que afavorisquen tot el relacio-nat amb la interculturalitat, l’expressió artística, la bellesa, etc. Des de l’àrea de Biologia i geologia s’afavorix el treball i desenvolupament d’aquesta competència a partir de l’entrenament dels següents descriptors:

- Mostrar respecte envers el patrimoni cultural mundial als seus diferents vessants (artisticoliterària, etnogràfica, cien-tífic-tècnica...), i cap a les persones que han contribuït al seu desenvolupament.

- Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.- Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l’evolució del pensament científic.- Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.Competències socials i cíviques

Afavorir que els estudiants siguen ciutadans reflexius, participatius, crítics i capaços de treballar en equip són aspectesque s’han de treballar per a desenvolupar adequadament aquesta competència, i té una estreta relació amb les habili -tats que hem d’entrenar per a ajudar la formació de futurs professionals. Aquesta competència afavorix l’ésser crític da-vant de diferents situacions, davant d’investigacions sobre avenços científics... Així mateix, pretén treballar tots aquellsaspectes que fomenten una reflexió davant de situacions d’avui, que possibiliten que l’alumnat cresca i madure adqui -rint eines que el portaran a tindre un criteri propi el dia de demà.

Per a això entrenarem els següents descriptors: - Conéixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de diferents fonts, i identificar les im-

plicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret ratificat per una constitució. - Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i per a la resolució de con -

flictes.- Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i idees.- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte als diferents ritmes i potencialitats.- Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Entrenar l’autonomia personal i el lideratge, entre altres indicadors, ajudarà els estudiants a tractar la informació de ma-nera que la puguen convertir en coneixement. Aquesta competència fomenta la divergència en idees i pensaments, enformes d’iniciatives tan diferents com temes i persones hi ha. Serà important entrenar cada un dels següents descrip-tors per a oferir a l’alumnat eines que possibiliten l’entrenament d’aquesta competència en l’àrea de Biologia i geologia:

- Optimitzar recursos personals basant-se en les fortaleses pròpies.- Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.- Encomanar entusiasme per la tasca i tindre confiança en les possibilitats d’assolir objectius.- Prioritzar la consecució d’objectius grupals sobre els interessos personals.- Generar noves i divergents possibilitats des de coneixements previs d’un tema.- Optimitzar l’ús de recursos materials i personals per a la consecució d’objectius.- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o els projectes.

Aprendre a aprendre

El mètode científic i l’enfocament fenomenològic fan necessari que la metodologia que es faça servir possibilite al’alumnat l’adquisició de la competència d’aprendre a aprendre. L’entrenament en els descriptors facilitarà processosd’aprenentatges dinàmics i metacognitius.

Treballarem els següents descriptors de manera prioritària:

- Identificar potencialitats personals com a aprenent: estils d’aprenentatge, intel·ligències múltiples, funcions executi-ves....

- Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.

- Planificar els recursos necessaris i els passos que s’han de realitzar en el procés d’aprenentatge.- Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels resultats intermedis.- Avaluar la consecució d’objectius d’aprenentatge.- Prendre consciència dels processos d’aprenentatge.

3.4. CONTINGUTS.

El currículum de l’àrea de Biologia i geologia s’agrupa a diversos blocs. Els continguts, criterisd’avaluació i estàndards d’aprenentatge es formulen per a 4t d’Educació Secundària.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaA la seua redacció, es respectarà la numeració dels criteris d’avaluació i estàndards d’aprenen-tatge tal com apareix al Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’establix el currí -culum bàsic d’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.

Bloc 1. L’evolució de la vida.

Continguts- La cèl·lula. - Cicle cel·lular. - Els àcids nucleics. - ADN i genètica molecular. - Procés de replicació de l’ADN. - Concepte de gen. - Expressió de la informació genètica. Codi genètic. - Mutacions. Relacions amb l’evolució. - L’herència i transmissió de caràcters. Introducció i desenvolupament de les lleis de Mendel. - Base cromosòmica de les lleis de Mendel. - Aplicacions de les lleis de Mendel. - Enginyeria genètica: tècniques i aplicacions. Biotecnologia. Bioètica. - Origen i evolució dels éssers vius. Hipòtesi sobre l’origen de la vida a la Terra. - Teories de l’evolució. El fet i els mecanismes de l’evolució. - L’evolució humana: procés d’hominització.

Criteris d’avaluació1. Determinar les analogies i diferències en l’estructura de les cèl·lules procariotes i eucario-

tes, interpretant les relacions evolutives entre elles.2. Identificar el nucli cel·lular i la seua organització segons les fases del cicle cel·lular a tra-

vés de l’observació directa o indirecta.3. Comparar l’estructura dels cromosomes i de la cromatina.4. Formular els principals processos que tenen lloc en la mitosi i la meiosi i revisar el seu sig -

nificat i importància biològica.5. Comparar els tipus i la composició dels àcids nucleics, relacionant-los amb la seua funció.6. Relacionar la replicació de l’ADN amb la conservació de la informació genètica. 7. Comprendre com s’expressa la informació genètica, utilitzant el codi genètic. 8. Valorar el paper de les mutacions en la diversitat genètica, comprenent la relació entre mu-

tació i evolució. 9. Formular els principis bàsics de genètica mendeliana, aplicant les lleis de l’herència en la

resolució de problemes senzills. 10. Diferenciar l’herència del sexe i la lligada al sexe, establint la relació que es dóna entre

elles. 11. Conéixer algunes malalties hereditàries, la seua prevenció i abast social. 12. Identificar les tècniques de l’enginyeria genètica: ADN recombinante i PCR.

13. Comprendre el procés de la clonació. 14. Reconéixer les aplicacions de l’enginyeria genètica: OMG (organismes modificats genèti-

cament). 15. Valorar les aplicacions de la tecnologia de l’ADN recombinante en l’agricultura, la ramade-

ria, el medi ambient i la salut. 16. Conéixer les proves de l’evolució. Comparar lamarckismo, darwinisme i neodarwinisme. 17. Comprendre els mecanismes de l’evolució destacant la importància de la mutació i la se-

lecció. Analitzar el debat entre gradualismo, saltacionismo i neutralisme. 18. Interpretar arbres filogenètics, incloent l’humà. 19. Descriure l’hominització.

Estàndards d’aprenentatge

1.1. Compara la cèl·lula procariota i eucariota, l’animal i la vegetal, reconeixent la funció delsorgànuls cel·lulars i la relació entre morfologia i funció.

2.1. Distingix els diferents components del nucli i la seua funció segons les diferents etapes


del cicle cel·lular. 3.1. Reconeix les parts d’un cromosoma utilitzant-lo per a construir un cariotip. 4.1. Reconeix les fases de la mitosi i meiosi, diferenciant ambdós processos i distingint el seu

significat biològic. 5.1. Distingix els diferents àcids nucleics i enumera els seus components. 6.1. Reconeix la funció de l’ADN com a portador de la informació genètica, relacionant-lo

amb el concepte de gen. 7.1. Il·lustra els mecanismes de l’expressió genètica per mitjà del codi genètic. 8.1. Reconeix i explica en què consistixen les mutacions i els seus tipus. 9.1. Reconeix els principis bàsics de la genètica mendeliana, resolent problemes pràctics

d’encreuaments amb un o dos caràcters. 10.1. Resol problemes pràctics sobre l’herència del sexe i l’herència lligada al sexe. 11.1. Identifica les malalties hereditàries més freqüents i el seu abast social. 12.1. Diferencia tècniques de treball en enginyeria genètica. 13.1. Descriu les tècniques de clonació animal, distingint clonació terapèutica i reproductiva. 14.1. Analitza les implicacions ètiques, socials i mediambientals de l’enginyeria genètica. 15.1. Interpreta críticament les conseqüències dels avenços actuals en el camp de la biotecno-

logia. 16.1. Distingix les característiques diferenciadores entre lamarckismo, darwinisme i neodarwinis-

me. 17.1. Establix la relació entre variabilitat genètica, adaptació i selecció natural. 18.1. Interpreta arbres filogenètics. 19.1. Reconeix i descriu les fases de l’hominització.

Bloc 2. La dinàmica de la Terra.

Continguts- La història de la Terra. - L’origen de la Terra. El temps geològic: idees històriques sobre l’edat de la Terra. Principis i

procediments que permeten reconstruir la seua història. Utilització de l’actualisme com a mè-tode d’interpretació.

- Els eons, eres geològiques i períodes geològics: ubicació dels esdeveniments geològics i bio-lògics importants.

- Estructura i composició de la Terra. Models geodinàmic i geoquímic. - La tectònica de plaques i les seues manifestacions. Evolució històrica: de la deriva continen-

tal a la tectònica de plaques.

Criteris d’avaluació1. Reconéixer, recopilar i contrastar fets que mostren a la Terra com un planeta canviant.2. Registrar i reconstruir alguns dels canvis més notables de la història de la Terra, associant-

los amb la seua situació actual.

3. Interpretar talls geològics senzills i perfils topogràfics com a procediment per a l’estudid’una zona o terreny.

4. Categoritzar i integrar els processos geològics més importants de la història de la Terra. 5. Reconéixer i datar els eons, eres i períodes geològics, utilitzant el coneixement dels fòssils

guia. 6. Comprendre els diferents models que expliquen l’estructura i composició de la Terra. 7. Combinar el model dinàmic de l’estructura interna de la Terra amb la teoria de la tectònica

de plaques. 8. Reconéixer les evidències de la deriva continental i de l’expansió del fons oceànic. 9. Interpretar alguns fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera i relacionar-los

amb la seua ubicació en mapes terrestres. Comprendre els fenòmens naturals produïts enels contactes de les plaques.

10. Explicar l’origen de les serralades, els arcs d’illes i els orógenos tèrmics. 11. Contrastar els tipus de plaques litosfèriques associant els mateixos moviments i conse-

qüències. 12. Analitzar que el relleu, en el seu origen i evolució, és resultat de la interacció entre els pro-

cessos geològics interns i externs.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaEstàndards d’aprenentatge1.1. Identifica i descriu fets que mostren a la Terra com un planeta canviant, relacionant-los

amb els fenòmens que succeïxen en l’actualitat.2.1. Reconstruïx alguns canvis notables a la Terra, mitjançant la utilització de models tempo-

rals a escala i reconeixent les unitats temporals en la història geològica. 3.1. Interpreta un mapa topogràfic i fa perfils topogràfics. 3.2. Resol problemes simples de datació relativa, aplicant els principis de superposició d’es-

trats, superposició de processos i correlació. 4.1. Discrimina els principals esdeveniments geològics, climàtics i biològics que han tingut

lloc al llarg de la història de la Terra, reconeixent alguns animals i plantes característi-ques de cada era.

5.1. Relaciona algun dels fòssils guia més característic amb la seua era geològica. 6.1. Analitza i compara els diferents models que expliquen l’estructura i composició de la Te-

rra. 7.1. Relaciona les característiques de l’estructura interna de la Terra associant-les amb els

fenòmens superficials. 8.1. Expressa algunes evidències actuals de la deriva continental i l’expansió del fons oceà-

nic. 9.1. Coneix i explica raonadament els moviments relatius de les plaques litosfèriques. 9.2. Interpreta les conseqüències que tenen en el relleu els moviments de les plaques. 10.1. Identifica les causes que originen els principals relleus terrestres. 11.1. Relaciona els moviments de les plaques amb diferents processos tectònics. 12.1. Interpreta l’evolució del relleu davall la influència de la dinàmica externa i interna.

Bloc 3. Ecologia i medi ambient.

Continguts- Estructura dels ecosistemes. - Components de l’ecosistema: comunitat i biòtop. - Relacions tròfiques: cadenes i xarxes. - Hàbitat i nínxol ecològic. - Factors limitants i adaptacions. Límit de tolerància. - Autoregulació de l’ecosistema, de la població i de la comunitat. - Dinàmica de l’ecosistema. - Cicle de matèria i flux d’energia. - Piràmides ecològiques. - Cicles biogeoquímics i successions ecològiques.- Impactes i valoració de les activitats humanes en els ecosistemes.- La superpoblació i les seues conseqüències: desforestació, sobreexplotació, incendis, etc. - L’activitat humana i el medi ambient.

- Els recursos naturals i els seus tipus. Conseqüències ambientals del consum humà d’ener-gia.

- Els residus i la seua gestió. Coneixement de tècniques senzilles per a conéixer el grau decontaminació i depuració del medi ambient.

Criteris d’avaluació1. Categoritzar als factors ambientals i la seua influència sobre els éssers vius.2. Reconéixer el concepte de factor limitant i límit de tolerància. 3. Identificar les relacions intra i interespecífiques com factors de regulació dels ecosistemes.4. Explicar els conceptes de biòtop, població, comunitat, ecotò, cadenes i xarxes tròfiques. 5. Comparar adaptacions dels éssers vius a diferents mitjans, mitjançant la utilització d’exem-

ples. 6. Expressar com es produïx la transferència de matèria i energia al llarg d’una cadena o xar-

xa tròfica i deduir les conseqüències pràctiques en la gestió sostenible d’alguns recursosper part de l’ésser humà.

7. Relacionar les pèrdues energètiques produïdes en cada nivell tròfic amb l’aprofitamentdels recursos alimentaris del planeta des d’un punt de vista sostenible.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta8. Contrastar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes, valorar la seua in-

fluència i argumentar les raons de certes actuacions individuals i col·lectives per a evitar elseu deteriorament.

9. Concretar diferents processos de tractament de residus. 10. Contrastar arguments a favor de la recollida selectiva de residus i la seua repercussió a ni -

vell familiar i social. 11. Associar la importància que tenen per al desenvolupament sostenible, la utilització d’ener-

gies renovables.

Estàndards d’aprenentatge1.1. Reconeix els factors ambientals que condicionen el desenvolupament dels éssers vius en

un ambient determinat, valorant la seua importància en la conservació del mateix. 2.1. Interpreta les adaptacions dels éssers vius a un ambient determinat, relacionant l’adapta-

ció amb el factor o factors ambientals desencadenants del mateix. 3.1. Reconeix i descriu diferents relacions i la seua influència en la regulació dels ecosiste-

mes. 4.1. Analitza les relacions entre biòtop i biocenosi, avaluant la seua importància per a mantin-

dre l’equilibri de l’ecosistema. 5.1. Reconeix els diferents nivells tròfics i les seues relacions en els ecosistemes, valorant la

importància que tenen per a la vida en general el manteniment de les mateixes. 6.1. Compara les conseqüències pràctiques en la gestió sostenible d’alguns recursos per part

de l’ésser humà, valorant críticament la seua importància. 7.1. Establix la relació entre les transferències d’energia dels nivells tròfics i la seua eficiència

energètica. 8.1. Argumenta sobre les actuacions humanes que tenen una influència negativa sobre els

ecosistemes: contaminació, desertització, esgotament de recursos... 8.2. Defensa i acaba sobre possibles actuacions per a la millora del medi ambient. 9.1. Descriu els processos de tractament de residus i valorant críticament la recollida selecti-

va dels mateixos. 10.1. Argumenta els pros i els contres del reciclatge i de la reutilització de recursos materials. 11.1. Destaca la importància de les energies renovables per al desenvolupament sostenible

del planeta.

Bloc. 4. Projecte d’investigació.

Continguts- Projecte d’investigació.

Criteris d’avaluació1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i habilitats pròpies del treball científic.2. Elaborar hipòtesi i contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i argumenta-

ció.

3. Discriminar i decidir sobre les fonts d’informació i els mètodes empleats per a la seua ob-tenció.

4. Participar, valorar i respectar el treball individual i en grup. 5. Presentar i defensar en públic el projecte d’investigació realitzat.

Estàndards d’aprenentatge1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.2.1. Utilitza arguments justificant les hipòtesis que proposa. 3.1. Utilitza diferents fonts d’informació, donant-se suport en les TIC, per a l’elaboració i pre-

sentació de les seues investigacions. 4.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal. 5.1. Dissenya xicotets treballs d’investigació sobre animals i/o plantes, els ecosistemes del

seu entorn o l’alimentació i nutrició humana per a la seua presentació i defensa a l’aula. 5.2. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les

seues investigacions.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta3.5.- Criteris d’avaluació. Veure a l’apartat 3.3. Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre,pel qual s’establix el currículum bàsic d’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat i estaespecifiicat en cada bloc, unitat didàctica.

3.6.- Instruments d’avaluació.L'avaluació dels alumnes es realitzarà tenint sempre com a referència les competències bàsi-ques i els criteris d'avaluació programats i contextualitzats per l'àrea. El procés d'avaluació dels alumnes es farà de forma contínua i formativa, tenint en compte la seua situació de partida i les seues característiques individuals, això ens servirà per conèixer en cada moment el grau d'ad-quisició de les competències bàsiques per part dels alumnes, així com d'assoliment dels objec-tius generals de l'etapa i els específics de l'àrea de Biología i Geología..Per a dur a terme aquesta avaluació utilitzarem els següents instruments:

1. Observació sistemàtica a classe:

-Hàbits de treball: portar el material a clase, entrega puntual dels treballs, presentació dels tre-balls.- Actitud i comportament: faltes d’asistencia i retrasos no justificats, interés, atenció, participaciói esforç.-Respete per les normes de treball i seguretat al laboratori.




-Exposicions. -Proves objectives, examens. -Interpretació de dades.- Recerca i manipulació de la informacióNOTA: Les faltes greu de disciplina i els parts d’amonestament conlleven la pèrdua del dret aparticipar en les salides i excursions organitzades per aquest departament.



Es realitzarà al menys un examen per avaluació. 20 % activitats de classe (recullen el continguts conceptuals i procedimentals) 10 % actitud (recull els continguts actitudinals)


Es imprescindible per a superar l’asignatura aprovar les tres avaluacions, per tant es realitzarà lamiitjana aritmètica de les tres avaluacions per a obtindré la calificació final.

Les faltes d’assisitencia de l’alumnat no justificades, a partir del 20% del total de la assistencia,suposarà la pèrdua del dret d’avaluació continua, conservant el dret als exàmens finals iextraordinaris.

La assistència a les probes orals o escrites (examens) es obligatòria. La no presencia esconsiderarà com a proba no realitzada. Si el alumne per causa justificada no poguera assistir, espresentarà un justificant dels pares al professor el mateix dia de l’incorporació a classe.

El professor es reservarà el dret a realitzar-le un examen individual.

RECUPERACIÓ

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaA criteri del professor es faràn les recuperacions que siguen oportunes per aprovar el curs.

La prova extraordinària de juliol per als alumnes que no hagen superat l’àrea del curs en què està matriculat o de cursos posteriors (pendents) versarà sobre els aspectes bàsics del currículum d’aquelles unitats estudiades al llarg de l’any didàctic corresponent. Aquests aspectes bàsics coincideixen amb els continguts mínims de la present programació.







Tenir previst un nombre suficient d’activitats per a cada un dels continguts considerats comfonamentals, amb distint nivell de complexitat, que permeta treballar aquests mateixos.

3.8. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

a) Metodologia general i específica de l’àrea.

La metodologia proposada és una metodologia activa, on l’alumne, lluny de ser un simplereceptor de coneixements, construeixca els seus propis coneixements.Segons la teoria constructivista, els principis bàsics sobre els que s’ha de fonamentarl’aprenentatge de les ciències, són els següents:1 Es prendrà com a punt de partida les idees prèvies dels alumnes. Amb aquesta finalitat elsalumnes realitzaran una prova inicial per tal d’esbrinar els conceptes previs sobre els temes atractar.2. L’ activitat mental dels alumnes, és clau en l’ aprenentatge i, per tant, cal ajudar-los a quèreflexionen, critiquen i relacionen les seues pròpies idees i les noves que van aprenent. Aquestsprincipis marquen la diferència amb una concepció de l’ ensenyament transmissora deconeixements i on els alumnes tan sols són receptors passius. Per tant, s’ha de donarimportància als procediments, imprescindibles en el camp de les disciplines científiques.3. Plantejar el desenvolupament de les actituds com a part essencial dels continguts, actituds quetenen una gran importància en la formació científica i personal dels alumnes.

4.Es fomentarà la reflexió personal sobre allò realitzat i l’elaboració de conclusions en relació ales coses apreses de tal manera l’ alumne puga analitzar el seu progrés respecte als seusconeixements.








Materials impresos Llibre de text de la editorial AnayaBiblioteca tant del Departament com del CentreRevistes de divulgació científica.

Materials audiovisuals Col·leccions de vídeos i diapositives didàctiques.Programes d'ordinador. Ordinador portàtil.Pissarres digitals Canons de projecció

Material de laboratori, per a la realització de pràctiques

b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.Volem insistir ací en dos determinants metodològics del nostre projecte que estan sustentats iexplicitats en la normativa vigent:- El plantejament d'activitats que tendixquen a desenvolupar un pensament científic

crític.Els continguts que es treballen en aquesta etapa, des del punt de vista de lesCiències de la Natura, no han d'estar orientats a la formació de biòlegs, geòlegs, físics oquímics, sinó a l'adquisició per l'alumnat de les bases pròpies de la cultura científica, fentespecial èmfasi en la unitat dels fenòmens que estructuren el món natural, les lleis que elsregeixen i l'expressió matemàtica d'aquestes lleis, obtenint amb això una visió racional iglobal del nostre entorn, amb la qual puguen abordar els problemes actuals relacionatsamb la vida, la salut, el medi i les aplicacions tecnològiques.

- La pràctica com a element constitutiu de l'aprenentatge.Cal destacar la importànciad'incorporar activitats pràctiques, pròpies del treball del naturalista enfocades sempre a larecerca d'explicacions.Es tracta d'utilitzar les activitats de laboratori i de camp com una viaper a obtindre respostes a les preguntes que la natura ens planteja.

c) Activitats de reforç i ampliació.






3.9 MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ DE L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER A LA

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaCOMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS (MESURES DE NIVEL III I NIVELL IV)


Consisteixen bàsicament en l'adequació dels objectius educatius, l'eliminació o inclusió dedeterminats continguts essencials i la consegüent modificació dels criteris d'avaluació.Aquestes adaptacions es porten a terme per a oferir un currículum equilibrat i rellevant alsalumnes amb necessitats educatives especials. Intentaran que els alumnes aconseguesquenles capacitats generals de l'etapa d'acord amb les seues possibilitats. Les adaptacionscurriculars estaran precedides d'una avaluació de les necessitats especials de l'alumne i d'unaproposta curricular específica. En aquest curs no tenim alumnes diagnosticats amb este tipusd’aprenentatge.

3.10 UNITATS DIDÀCTIQUES.

a) Organització de les unitats didàctiques.

UNITAT 1 . La cèl.lula: la base de la vida.UNITAT 2 . La genètica: la base de la vida.UNITAT 3 . L’origen i l’evolució de la vida.UNITAT 4 . L’ecosistema i els seus components.UNITAT 5 . La dinàmica de l’ecosistema.UNITAT 6 . El medi ambient i l’ésser humà.UNITAT 7 . L’interior de la Terra i la seua dinàmica.UNITAT 8 . El relleu de la superfície terrestre.UNITAT 9 . La història de la Terra.

b) Temporalitzaciò.


PRIMERA 7, 8 ,9 ( de forma resumida)SEGONA 1, 2 i 3TERCERA 4, 5 i 6

3.11. ELEMENTS TRANSVERSALS.

Els continguts transversals que es recullen en la PDA transcendeixen als nivells educatius i lesàrees curriculars i impregnen el procés educatiu, perquè aborden sabers que tenen presènciaen tots els àmbits de l’aprenentatge.

Els continguts transversals del currículum són els següents igual standard que en primer itercer d’ESO:

a) Foment de la lectura:

- Els llibres recomanats per a 4t de Eso , hem decidit davant de que llixquen algun llibre específic al fer lectures de premsa sobre temes actuals com es, terratremols, inundacions que ocurrixquen durant el curs acadèmic- Lectura d’ articles científics d’actualitat




b) La comunicació audiovisual.

El tractament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.TIC

c) L’actitud emprenedora, que persegueix el desenvolupament de la creativitat, l’autonomia, la iniciativa, el treball en equip,

la confiança en un mateix i el sentit crític.

d) L’educació cívica i constitucional. Dins d’aquest àmbit hi ha algunes qüestions amb les quals la programació educativa

ha de ser especialment sensible:
















Valors personals. Dins d’aquest àmbit, l’objectiu és sensibilitzar als alumnes perquè configuren la seua postura personal i èti -ca en relació amb:







3. 12.- Activitats complementàriesEN EL CAS DELS ALUMNES DE 4T D’ESO, ESTÁ PREVIST EN EL SEGON TRIMESTRE, UNA VISITA LA UNIVERSITAT D’ALACANT PER A FER PRÀCTIQUES. A MÉS DE LA PARTICIPACIÓ EN UNA GEOGYMCANA ORGANITZADA TAMBÉ PER LA UNIVERSITAT D’ALACANT. AQUESTES ACTIVITATS ES FARÁN SEMPRE QUE L’UNIVERSITAT D’ALACANT ENS CONFIRME LA DISPONIBILITAT DE LES PLACES OFERTADES. NO OBSTANT, SI DURANT EL CURS ES REALITZA PROP DE LA LOCALITAT ALGUNA EXPOSICIÓ, JORNADA, XARRADA, FIRA, ETC RELACIONADA AMB ELS CONTINGUTS DE LA MATÈRIA QUE ES CONSIDERE INTERESSANT, ES PLANIFICARÀ I ES DURÀ A TERME EN EIXE MOMENT. I AQUEST ANYS S’HA PREVIST FER UNA

EXCURSIÓ AL VOLTANT DE LES LOCALITATS DE ORXETA, SELLA I FINESTRAT PER EXPLICAR LA SEUA GEOLOGIA I LA INFLUENCIA AMB LES FONTS DE LA COMARCA COM FONT DE L’ARC( SELLA) , DEL MOLI ( FINESTRAT) I L’EMBASSAMENT

DE L’AMADORI, DE RELLEU AMB L’OBJETIU DE CONSCIENCIAR-LOS EN EL PROJECTE P.I.E.S “ LES AIGUES PLUVIALS I EL SEU TRACTAMENT DIDÀCTIC”

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta3.13. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ÈXIT.

En aquest apartat pretenem promoure la reflexió docent i l’autoavaluació de la realització i eldesenvolupament de programacions didàctiques. Per a això, en finalitzar cada unitat didàcticaes proposa una seqüència de preguntes que permeten al docent avaluar el funcionament delprogramat a l’aula i establir estratègies de millora per a la mateixa unitat.

De la mateixa manera, proposem l’ús d’una eina per a l’avaluació de la programació didàcticaen el seu conjunt; aquesta es pot realitzar al final de cada trimestre, per a així poder recollir lesmillores en el següent. L’esmentada eina es descriu a continuació:


ASPECTES A AVALUAR A DESTACAR... A MILLORAR...PROPOSTES DE

MILLORA PERSO-NAL

Temporalització de les unitats didàcti-ques

Desenvolupament dels objectius di-dàctics

Maneig dels continguts de la unitat

Descriptors i acompliments competencials

Realització de tasques

Estratègies metodològiques seleccio-nades

Recursos

Claredat en els criteris d’avaluació

Ús de diverses eines d’avaluació

Dossier d’aprenentatge d’evidències dels estàndards d’aprenentatge

Atenció a la diversitat

Interdisciplinarietat

4. PROGRAMACIÓ DE “CULTURA CIENTÍFICA” DE 4t D’ESO

4.1.Introducció L’imparable progrés de la societat dels últims segles, que ens ha catapultat cap als temps dela immediatesa electrònica, de la societat de la informació i la globalització, han tingut unprotagonisme especial els èxits científics i tecnològics, per la qual cosa un ciutadà deprincipis del segle XXI no pot interpretar el món que li ha tocat viure si no té una culturacientífica bàsica i, per això, és sense cap dubte imprescindible que els alumnes de l’ESO i elBatxillerat, independentment de l’itinerari formatiu que seguisquen, adquirisquen elsconeixements bàsics del substrat científic que permet avançar a la humanitat. La Cultura Científica de 4t de l’ESO té com a objectiu establir les bases del coneixementcientífic i, per això, es desenrotlla en blocs que analitzen temes generals, com elconeixement que tenim de l’univers observable, els avanços tecnològics i el seu impacteambiental, i la qualitat de vida.

4.2 OBJECTIUS.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta4.2 OBJECTIUS. a) Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria o l'àmbit.


b) Objectius específics de Cultura Científica de 4t ESO.

1. Manejar y utilizar información sobre temas científicos de actualidad. 2. Apreciar la aportación de la investigación y la tecnología a la vida cotidiana. 3. Utilizar las TIC para comunicar y publicitar información u opiniones fundamentadas. 4. Discriminar entre las aportaciones científicas y las opiniones y creencias en el campo del

origen de la vida, la Tierra, el universo… 5. Profundizar en las distintas teorías sobre el origen del universo y en su organización. 6. Reflexionar sobre las características y origen del agujero negro. 7. Analizar la formación del sistema solar, la evolución de las estrellas y las condiciones de

vida en otros planetas. 8. Investigar sobre los acontecimientos históricos que han marcado nuestro conocimiento del

universo. 9. Desarrollar la sensibilidad en cuanto a la conservación medioambiental, reflexionando

sobre los factores que influyen negativamente y sus consecuencias.10. Identificar las implicaciones sociales de la sobreexplotación de recursos, la

contaminación…11. Predecir fenómenos o consecuencias a partir de climogramas, índices de contaminación…12. Reflexionar sobre cómo mantener el estado de bienestar utilizando otras fuentes

energéticas alternativas.13. Identificar en la pila de combustible una alternativa energética de futuro.14. Defender la sostenibilidad de recursos como un camino para cuidar el planeta.15. Profundizar en el concepto de enfermedad y vida saludable, discerniendo los tipos de

enfermedades más frecuentes y sus tratamientos.16. Identificar las consecuencias del consumo de drogas como problema social y humano y

valorar la adopción de medidas preventivas en el consumo y contagio.17. Realizar investigaciones sobre el uso de los materiales y su importancia en la humanidad.18. Profundizar en el conocimiento del proceso de obtención de materias primas y su impacto

social y medioambiental.

19. Reflexionar sobre el uso alternativo de los distintos tipos de materiales.

4.3. COMPETÈNCIES.

Descripció del model competencial

En la descripció del model competencial s’inclou el marc de descriptors competencials, en elqual apareixen els continguts reconfigurats des d’un enfocament d’aplicació que facilita l’entre-nament de les competències; recordem que aquestes no s’estudien, ni s’ensenyen: s’entrenen.Per a això, és necessària la generació de tasques d’aprenentatge que permeta a l’alumnatl’aplicació del coneixement mitjançant metodologies d’aula actives.

Abordar cada competència de manera global en cada unitat didàctica és impossible; a causad’això, cada una d’aquestes es dividix en indicadors de seguiment (entre dos i cinc per com-petència), grans pilars que permeten descriure-la d’una manera més precisa; ja que el caràcterd’aquests és encara molt general, l’ajustament del nivell de concreció exigix que els esmentatsindicadors es, al seu torn, dividisquen en el que es denominen descriptors de la competèn-cia, que seran els que «descriguen» el grau competencial de l’alumnat. Per cada indicador deseguiment trobarem entre dos i quatre descriptors, amb els verbs en infinitiu.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaEn cada unitat didàctica cada un d’aquests descriptors es concreta en acompliments compe-tencials, redactats en tercera persona del singular del present d’indicatiu. L’acompliment ésl’aspecte específic de la competència que es pot entrenar i avaluar de manera explícita; és, pertant, concret i objectivable. Per al seu desenvolupament, partim d’un marc de descriptors com-petencials definit per al projecte i aplicable a totes les assignatures i cursos de l’etapa.

Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, tals com lacomprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de lainformació i la comunicació, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional, es treballarandes de totes les àrees, possibilitant i fomentant que el procés d’ensenyament-aprenentatge del’alumnat siga el més complet possible.

D’altra banda, el desenvolupament i l’aprenentatge dels valors, presents en totes les àrees,ajudaran que el nostre alumnat aprenga a espavilar-se en una societat ben consolidada en laque tots puguem viure, i en la construcció de la qual col·laboren.

La diversitat d’alumnes, amb els seus estils d’aprenentatge diferents, ens ha de conduir a treba-llar des de les diferents potencialitats de cada un d’ells, basant-nos sempre en les fortalesesque tenen per a poder donar resposta a les seues necessitats.

En la materia de Cultura Científica

En la materia de Cultura Científica incidiremos en el entrenamiento de todas las competenciasde manera sistemática haciendo hincapié en los descriptores más afines a la materia.

Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología

La competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología son lascompetencias fundamentales de la materia, para desarrollar esta competencia el alumnadoaplicará estrategias para definir problemas, resolverlos, diseñar pequeñas investigaciones,elaborar soluciones, analizar resultados, etc. Estas competencias son, por tanto, las mástrabajadas en la materia.

Así, además de los descriptores de la competencia que se trabajan puntualmente en lasunidades, destacamos los siguientes:

- Interactuar con el entorno natural de manera respetuosa.- Comprometerse con el uso responsable de los recursos naturales para promover un

desarrollo sostenible.- Respetar y preservar la vida de los seres vivos de su entorno. - Tomar conciencia de los cambios producidos por el ser humano en el entorno natural y las

repercusiones para la vida futura.- Desarrollar y promover hábitos de vida saludable en cuanto a la alimentación y al ejercicio

físico.- Generar criterios personales sobre la visión social de la estética del cuerpo humano frente a

su cuidado saludable.- Reconocer la importancia de la ciencia en nuestra vida cotidiana.- Aplicar métodos científicos rigurosos para mejorar la comprensión de la realidad circundante

en distintos ámbitos (biológico, geológico, físico, químico, tecnológico, geográfico...).- Manejar los conocimientos sobre ciencia y tecnología para solucionar problemas,

comprender lo que ocurre a nuestro alrededor y responder preguntas.- Conocer y utilizar los elementos matemáticos básicos: operaciones, magnitudes,

porcentajes, proporciones, formas geométricas, criterios de medición y codificaciónnumérica, etc.

- Comprender e interpretar la información presentada en formato gráfico.- Expresarse con propiedad en el lenguaje matemático.- Organizar la información utilizando procedimientos matemáticos.- Resolver problemas seleccionando los datos y las estrategias apropiadas.- Aplicar estrategias de resolución de problemas a situaciones de la vida cotidiana.Comunicación lingüística

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaEn esta área es necesaria la comprensión profunda para entender todo lo que la materia nospropone. La lectura, la escritura y la expresión oral se perfilan por ello como eje vertebrador.Entrenar los descriptores indicados nos garantiza una mayor comprensión por parte delalumnado y un conocimiento profundo.

Por tanto, destacamos los descriptores siguientes:

- Comprender el sentido de los textos escritos y orales. - Utilizar el vocabulario adecuado, las estructuras lingüísticas y las normas ortográficas y

gramaticales para elaborar textos escritos y orales. - Manejar elementos de comunicación no verbal, o en diferentes registros, en las diversas

situaciones comunicativas.- Utilizar los conocimientos sobre la lengua para buscar información y leer textos en cualquier

situación.

Competencia digital

La competencia digital fomenta la capacidad de buscar, seleccionar y utilizar información enmedios digitales, además de permitir que los alumnos y las alumnas se familiaricen con losdiferentes códigos, formatos y lenguajes en los que se presenta la información científica (datosestadísticos, representaciones gráficas, modelos geométricos...). La utilización de lastecnologías de la información en el aprendizaje de las ciencias para comunicarse, recabarinformación, retroalimentarla, simular y visualizar situaciones, para la obtención y el tratamientode datos, etc., es un recurso útil que contribuye a mostrar una visión actualizada de la actividadcientífica.

Para ello, en esta área, trabajaremos los siguientes descriptores de la competencia:

- Emplear distintas fuentes para la búsqueda de información.- Utilizar los distintos canales de comunicación audiovisual para transmitir informaciones

diversas.- Comprender los mensajes que vienen de los medios de comunicación.- Manejar herramientas digitales para la construcción de conocimiento.- Actualizar el uso de las nuevas tecnologías para mejorar el trabajo y facilitar la vida diaria.

Conciencia y expresiones culturales

La elaboración de modelos, experimentos, estudios de caso, prototipos…, permite mostrar lashabilidades plásticas que se emplean en el trabajo de aplicación práctica de esta materia, locual contribuye al desarrollo de la conciencia y expresiones culturales al fomentarse lasensibilidad y la capacidad estética de los alumnos y de las alumnas. Así pues proponemos lossiguientes descriptores:

- Mostrar respeto hacia el patrimonio cultural mundial en sus distintas vertientes (artístico-literaria, etnográfica, científico-técnica…), y hacia las personas que han contribuido a sudesarrollo.

- Apreciar los valores culturales del patrimonio natural y de la evolución del pensamientocientífico.

- Elaborar trabajos y presentaciones con sentido estético.

Competencias sociales y cívicas

Esta asignatura favorece el trabajo en grupo para la resolución de actividades y el trabajo delaboratorio, fomentando el desarrollo de actitudes como la cooperación, la solidaridad y elrespeto hacia las opiniones de los demás, lo que contribuye a la adquisición de lascompetencias sociales y cívicas. Asimismo, el conocimiento científico es una parte fundamentalde la cultura ciudadana que sensibiliza de los riesgos de la ciencia y la tecnología y permiteformarse una opinión fundamentada en hechos y datos reales sobre los problemasrelacionados con el avance científico y tecnológico.

Para ello entrenaremos los siguientes descriptores:


- Desarrollar la capacidad de diálogo con los demás en situaciones de convivencia y trabajo ypara la resolución de conflictos.

- Mostrar disponibilidad para la participación activa en ámbitos de participación establecidos.- Reconocer riqueza en la diversidad de opiniones e ideas.- Evidenciar preocupación por los más desfavorecidos y respeto a los distintos ritmos y

potencialidades.

Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor

El método científico exige sentido de iniciativa y espíritu emprendedor, ya que desde laformulación de una hipótesis hasta la obtención de conclusiones, se hace necesaria la elecciónde recursos, la planificación de la metodología, la resolución de problemas y la revisiónpermanente de resultados. Esto fomenta la iniciativa personal y la motivación por un trabajoorganizado y con iniciativas propias. Desde esta perspectiva trabajaremos los siguientesdescriptores:

- Ser constante en el trabajo, superando las dificultades.- Dirimir la necesidad de ayuda en función de la dificultad de la tarea.- Gestionar el trabajo del grupo coordinando tareas y tiempos.- Contagiar entusiasmo por la tarea y tener confianza en las posibilidades de alcanzar

objetivos.- Priorizar la consecución de objetivos grupales sobre los intereses personales.- Optimizar el uso de recursos materiales y personales para la consecución de objetivos.- Mostrar iniciativa personal para iniciar o promover acciones nuevas. - Asumir riesgos en el desarrollo de las tareas o los proyectos. - Actuar con responsabilidad social y sentido ético en el trabajo.Aprender a aprender

La adquisición de la competencia para aprender a aprender se fundamenta en esta asignaturaen el carácter instrumental de muchos de los conocimientos científicos. Al mismo tiempo,operar con modelos teóricos fomenta la imaginación, el análisis, las dotes de observación, lainiciativa, la creatividad y el espíritu crítico, lo que favorece el aprendizaje autónomo. Trabajaremos los siguientes descriptores de manera prioritaria:

- Gestionar los recursos y las motivaciones personales en favor del aprendizaje.- Desarrollar estrategias que favorezcan la comprensión rigurosa de los contenidos.- Planificar los recursos necesarios y los pasos que se han de realizar en el proceso de

aprendizaje.- Seguir los pasos establecidos y tomar decisiones sobre los pasos siguientes en función de

los resultados intermedios.- Evaluar la consecución de objetivos de aprendizaje.- Tomar conciencia de los procesos de aprendizaje.

4.4. CONTINGUTS.

El currículum de Cultura Científica s’agrupa en cinc blocss. Bloc 1. Procediments de treballBloc 2. L’universBloc 3. Aspectess tecnològics i el seu impacte ambiental.Bloc 4. Qualitat de vida.Bloc 5.Nous materials

Bloc 1: Procediments de treball. Curs 4t ESO

Continguts Criteris d’avaluació CC

Anàlisi de la informaciócientífica.Importància de la I+D

BL1.1. Interpretar textos orals i escrits de naturalesa científica procedents de fonts diverses per a obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.

CCLISIEE

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaen la vida quotidiana.Comunicació de conclusions.

BL1.2. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit científic utilitzant un llenguatge no discriminatori.

BL1.3. Reconéixer la terminologia conceptual de la ciència i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites.

BL1.4. Escriure textos de naturalesa científica en diversos formats i suports, cuidant els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

BL1.5. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts científiques de forma contrastada i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de presentació dels continguts, per a ampliar els seus coneixements i elaborar textos, citant adequadament la seua procedència.

BL1.6. Presentar informació sobre un tema científic, comentar articles i analitzar el paper de la investigació científica en la nostra societat obtenint la informació de suports tradicionals o Internet i defenent en públic les seues conclusions.

BL1.7. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrant i compartint informació i continguts digitals i utilitzant les ferramentes de comunicacióTIC, servicis de la web social i entorns virtuals d’aprenentatge.

BL1.8. Aplicar bones formes de conducta en la comunicació iprevindre, denunciar i protegir els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament.

BL1.9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text, presentacions multimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori o servicis del web per a analitzar el paper de la investigació científica en la nostra societat, coneixent com aplicar els diferents tipus de llicències.

BL1.10. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, adaptar-lo a canvis i imprevistos transformant les dificultats en possibilitats, avaluar amb ajudade guies el procés i el producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

BL1.11. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar supor a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i

CCLICAA

CCLI

CCLICAA

CCLICD

CCLICD

CDCSC

CDCSC

CD

SIEECAA

SIEECSC


discrepàncies. En la seua redacció, es respetarà la numeració dels criteris d’evaluació i estándarsd’aprenentatge tal i com apareix en el Real Decret 1105/2014, de 26 de decembre, pel que seestableix el currículum bàsic d’EducaciónSecundaria Obligatoria y del Bachillerato.

4.5.- Criteris d’evaluació i estandars d’aprenentatge Veure a l’apartat 3.3. Reial Decret1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’establix el currículum bàsic d’Educació SecundàriaObligatòria i del Batxillerat.

Bloc 2: L’univers. Curs 4t ESO


L’univers: origen i evolució. L’organitzacióde l’univers.

Matèria fosca.

Forats negres.

Les estreles i la seua evolució.

El sistema solar: formació, estructura i característiques.

BL2.1. Analitzar les diferents teories científiques sobrel’origen, evolució i final de l’univers, establint els arguments que les sustenten i utilitzar la teoria del Big Bang per a explicar l’origen de l’univers.

BL2.2. Establir l’organització de l’univers conegut i situar-hi el sistema solar, determinant, amb l’ajuda d’exemples, els aspectes més rellevants de la Via Làctia.

BL2.3. Explicar l’estructura de l’univers a partir de l’existència de matèria fosca.

BL2.4. Argumentar l’existència dels forats negres i descriviure les principals característiques.

BL2.5. Esbrinar les fases de l’evolució estel·lar i aplicar els coneixements per a descriure en quina d’estes es troba el nostre Sol.

BL2.6. Explicar la formació del sistema solar i descriure la seua estructura i característiques principals.

BL2.7. Justificar les condicions que ha de tindre un planeta perquè puga albergar vida.

BL2.8. Resumir els esdeveniments científics històrics fonamentals per a explicar el coneixement actual de l’univers.

CCLICMCT

CMCT

CMCT

CMCTCCLI

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

Bloc 3: Aspectes tecnològics i el seu impacte ambiental. Curs 4t ESO


Els problemes mediambientals: causes iconseqüències.Implicacions socials presents i futures dels problemes

BL3.1. Establir la relació entre els problemes mediambientals i les seues causes per a predir les seues conseqüències i plantejar possibles solucions.

BL3.2. Avaluar els impactes de la sobreexplotació dels recursos naturals, contaminació, desertització,

CMCTCSC

CMCTCSC

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetamediambientals.Tractament de dades mediambientals: extracció i interpretació de la seua informació.La necessitat de noves fonts d’energia. Avantatges i inconvenients de les noves fonts d’energia. La pila de combustible: aplicacions tecnològiques.Sostenibilitat.

tractaments de residus i pèrdua de biodiversitat per a proposar solucions i actituds personals i col·lectives per a pal·liar-los.

BL3.3. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

BL3.4. Seleccionar tot tipus de dades mediambientals per a extraure i interpretar la informació, establint conclusions a partir d’estes.

BL3.5. Establir els avantatges i els inconvenients de les diferents fonts d’energia, tant renovables com no renovables, per a comparar-les.

BL3.6. Explicar el funcionament de la pila de combustible, les seues aplicacions i avantatges, a partir de l’obtenció i l’ús de l’hidrogen com a font d’energia.

BL3.7. Analitzar les implicacions mediambientals delsprincipals tractats i protocols internacionals sobre la protecció del medi ambient per a argumentar sobre la necessitat d’una gestió sostenible de recursos.

SIEE

SIEECAA

CMCT

CMCT

CMCTCSC

CMCTCSC

Bloc 4: Qualitat de vida. Curs 4t ESO


Vida i salut.Malalties més freqüents:característiques, causes itractaments. Malalties infeccioses i no infeccioses. Sistema immunològic.La malaltia al llarg de la història. Les vacunes: importància i actuació.Consum de drogues: efectes sobre l’organisme.Estils de vida saludable. Alimentació i salut: dieta sana.

BL4.1. Entendre la definició de salut que dóna l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a estudiar les malalties més freqüents.

BL4.2. Descriure les característiques dels microorganismes patògens i les malalties infeccioses més importants per a identificar els mitjans de contagi i etapes del seu desenrotllament.

BL4.3. Estructurar els mecanismes de defensa que posseïx l’organisme humà per a establir la funció que exercixen.

BL4.4. Analitzar les causes, efectes i tractaments de les malalties greus més comuns per a establir les principals línies de prevenció i actuació.

BL4.5. Resumir els fets històrics més rellevants en l’avanç de la prevenció, detecció i tractament de les malalties per a entendre la importància de la penicil·lina en la lluita contra les infeccions i la seua

CSCCMCT

CMCT

CMCT

CSCCMCT

CSCCMCT


repercussió social, i avaluar el perill de crear resistències als fàrmacs.

BL4.6. Analitzar el perill que comporta el consum de drogues a partir de l’estudi dels seus efectes en l’organisme per a previndre la drogoaddicció.

BL4.7. Establir la relació entre alimentació i salut, comparant els estils de vida saludables i els que no ho són, per a fomentar una dieta sana i una vida saludable.

CSCCMCT

CSCCMCT

Bloc 5: Nous materials. Curs 4t ESO


Influència dels distints materials i recursos en el desenrotllament de la humanitat.Matèries primeres: obtenció i repercussions.Nous materials, aplicacions presents i futures.

BL5.1. Relacionar el progrés humà amb el descobriment de les propietats de certs materials que permeten la seua transformació i aplicacions tecnològiques i analitzar la relació dels conflictes entre pobles com a conseqüència de l’explotació d’estos recursos naturals . BL5.2. Descriure el procés d’obtenció de diversos materials i valorar-ne el cost econòmic i mediambiental, per a avaluar el problema dels abocaments tòxics o de la corrosió dels materials en l'àmbit ambiental i social.

BL5.3. Justificar la necessitat de l’estalvi, reutilitzaciói reciclatge de materials en termes econòmics i mediambientals.

BL5.4. Definir el concepte de nanotecnologia i descriure les seues aplicacions presents i futures en diferents camps.

BL5.5. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements de quart de l’ESO, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

CSCCMCT

CSCCMCT

CSCCMCT

CSCCMCT

SIEECSC

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUMCCLI: competència comunicació lingüística.CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.CD: competència digital. CAA: competència aprendre a aprendre.CSC: competències socials i cíviques.SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.CEC: consciència i expressions culturals.


4,6.-b) Instruments d’avaluació.L'avaluació dels alumnes es realitzarà tenint sempre com a referència les competències bàsi-ques i els criteris d'avaluació programats i contextualitzats per l'àrea. El procés d'avaluació dels alumnes es farà de forma contínua i formativa, tenint en compte la seua situació de partida i les seues característiques individuals, això ens servirà per conèixer en cada moment el grau d'ad-quisició de les competències bàsiques per part dels alumnes, així com d'assoliment dels objec-tius generals de l'etapa i els específics de l'àrea de Biología i Geología..Per a dur a terme aquesta avaluació utilitzarem els següents instruments:

Observació sistemàtica a classe:

-Hàbits de treball: portar el material a clase, entrega puntual dels treballs, presentació dels tre-balls.- Actitud i comportament: faltes d’asistencia i retrasos no justificats, interés, atenció, participaciói esforç.-Respete per les normes de treball i seguretat al laboratori.

Anàlisi de les produccions dels alumnes:


Proves específiques:

-Exposicions.-Proves objectives, examens.-Interpretació de dades.- Recerca i manipulació de la informació.

NOTA: Les faltes greu de disciplina i els parts d’amonestament conlleven la pèrdua del dret aparticipar en les salides i excursions organitzades per aquest departament.4.7.- Criteris de qualificació.

Les puntuacions es realitzaran, de forma orientativa, de la següent manera: 50 % proves objectives. 30 %, scttivitats a classe i pràctiques de laboratori 20% actitud



Les faltes d’assistència de l’alumnat no justificades, a partir del 20% del total de la assistència,suposarà la pèrdua del dret d’avaluació continua, conservant el dret als exàmens finals iextraordinaris.

La assistència a les proves orals o escrites (exàmens) es obligatòria. La no presencia esconsiderarà com a prova no realitzada. Si el alumne per causa justificada no poguera assistir, espresentarà un justificant dels pares al professor el mateix dia de d'incorporació a classe.El professor es reservarà el dret a realitzar-ne un examen individual.

RECUPERACIÓ


La prova extraordinària de juliol per als alumnes que no hagen superat l’àrea del curs en què està matriculat versarà sobre els aspectes bàsics del currículum d’aquelles unitats estudiades al llarg de l’any didàctic corresponent, aquesta part supondrà un 70% de la nota final. A més haurà de presentar totes les practiques de laboratori realitzades durant el present curs i supondrà un 30% de la nota final.







4.8. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. a) Metodologia general i específica de l’àrea.

La metodologia proposada és una metodologia activa, on l’alumne, lluny de ser un simplereceptor de coneixements, construïsca els seus propis coneixements.Segons la teoria constructivista, els principis bàsics sobre els que s’ha de fonamentarl’aprenentatge de les ciències, són els següents:1 Es prendrà com a punt de partida les idees prèvies dels alumnes. Amb aquesta finalitat elsalumnes realitzaran una prova inicial per tal d’esbrinar els conceptes previs sobre els temes atractar.2. L’ activitat mental dels alumnes, és clau en l’ aprenentatge i, per tant, cal ajudar-los a quèreflexionen, critiquen i relacionen les seues pròpies idees i les noves que van aprenent. Aquestsprincipis marquen la diferència amb una concepció de l’ ensenyament transmissora deconeixements i on els alumnes tan sols són receptors passius. Per tant, s’ha de donarimportància als procediments, imprescindibles en el camp de les disciplines científiques.3. Plantejar el desenvolupament de les actituds com a part essencial dels continguts, actituds quetenen una gran importància en la formació científica i personal dels alumnes.4.Es fomentarà la reflexió personal sobre allò realitzat i l’elaboració de conclusions en relació ales coses apreses de tal manera l’ alumne puga analitzar el seu progrés respecte als seusconeixements.





PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaRECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.


Materials impresos Apunts de la professora i llibre de text.

Biblioteca del Departament i del CentreRevistes de divulgació científica.

Materials audiovisuals Col·leccions de vídeos i diapositives didàctiques.Programes d'ordinador.Ordinador Pissarres digitalsCanons de projecció

Material de laboratori, per a la realització de pràctiques de laboratori

b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge. Volem insistir ací en dos determinants metodològics del nostre projecte que estan sustentats iexplicitats en la normativa vigent:- El plantejament d'activitats que tendixquen a desenvolupar un pensament científic

crític. Els continguts que es treballen en aquesta etapa, des del punt de vista de lesCiències de la Natura, no han d'estar orientats a la formació de biòlegs, geòlegs, físics oquímics, sinó a l'adquisició per l'alumnat de les bases pròpies de la cultura científica, fentespecial èmfasi en la unitat dels fenòmens que estructuren el món natural, les lleis que elsregeixen i l'expressió matemàtica d'aquestes lleis, obtenint amb això una visió racional iglobal del nostre entorn, amb la qual puguen abordar els problemes actuals relacionatsamb la vida, la salut, el medi i les aplicacions tecnològiques.

- La pràctica com a element constitutiu de l'aprenentatge. Cal destacar la importànciad'incorporar activitats pràctiques, pròpies del treball del naturalista enfocades sempre a larecerca d'explicacions. Es tracta d'utilitzar les activitats de laboratori i de camp com una viaper a obtindre respostes a les preguntes que la natura ens planteja.

4.9 MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIO DE L’ALUMNAT ´AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER COMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS( MESURES DE NIVELL III I IV).



4.9.2 DESDOBLES

L'assignatura de Cultura científica té assignada una hora de desdoblament per a fer practiques allaboratori.4.10 UNITATS DIDÀCTIQUES.

a) Organització de les unitats didàctiques.

UNITAT 1 . La ciència i la informació. Procediments de treball UNITAT 2 . El coneiximment de l’univers.UNITAT 3 . Tecnologia, recursos i medi ambient

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaUNITAT 4 . La energia i el desenvolupament sostenible.UNITAT 5 . Lae enfermetats i els problemes sanitaris.UNITAT 6 . Conservació de la salut i qualitat de vida.UNITAT 7 . Els materials i la societat.

b) Temporalitzaciò.


PRIMERA 1 i 2SEGONA 3, 4 i 5TERCERA 6 i 7

4.11. ELEMENTS TRANSVERSALS

Els continguts transversals que es recullen en la PDA transcendeixen als nivells educatius i lesàrees curriculars i impregnen el procés educatiu, perquè aborden sabers que tenen presènciaen tots els àmbits de l’aprenentatge.


Foment de la lectura:

Els llibres recomanats per a 4t de Cultuta científica son: - Cien preguntas básicas sobre la ciencia Isaac Asimov, Alianza Editorial

- Serendipia M. Roberts Royston, Alianza Editorial, 2013 (Bloque 1)

- Las mentiras de la ciencia Federico Di Trocchio, Alianza Editorial (Bloque 1)

- Breve historia de la ciencia española Leoncio López-Ocón, Alianza Editorial ( Bloque 1)

- De la Tierra a la Luna Jules Verne, Anaya ( Bloque 2)

- Nada: Del cero absoluto al olvido cósmico New Scientist, Alianza Editorial, 2015 (Bloc 2)

- Los tres primeros minutos del universo Steven Weinberg, Alianza Editorial, 2016 ( Bloc 2)

- La carrera espacial Ricardo Artola, Alianza Editorial, 2009 (Bloc 2)

- Una verdad incómoda para una nueva generación Al Gore, Gedisal, 2009 (Bloc3)

- Las flores radiactivas Agustín Fernández Paz, Anaya (Bloc 3)

- Breve historia de la medicina José María López Piñero,Alianza Editorial, 2001( Bloc 4)

- El viaje de Luis José Manuel Gil Antón, Oberón, 2013 ( Bloc 4)

- La plaga invisible David Blanco Laserna, Anaya (Bloque 4)

- El pintor de las neuronas (Ramón y Cajal, científico) Vicente Muñoz Puelles, Anaya ( Bloque 4)

- Contra el colesterol: dieta sana y mediterránea Gloria Cabezuelo y Pedro Frontera, Alianza Editorial, 2010 ( Bloque 4 )


- El chip experimental Ignasi García, Anaya, 2007 ( Bloque 5).

- Xenia, tienes un wasap Gemma Pasqual i Escrivá, Anaya (Bloque 5)



La comunicació audiovisual.


L’actitud emprenedora, que persegueix el desenvolupament de la creativitat, l’autono-mia, la iniciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix i el sentit crític.

L’educació cívica i constitucional. Dins d’aquest àmbit hi ha algunes qüestions amb les quals la programació educativa ha de ser especialment sensible:

o L’atenció a les persones amb discapacitat. L’escola ha d’oferir-los una educació

de qualitat, i garantir l’equitat i la inclusió perquè es troben en igualtat d’oportu-nitats amb la resta dels alumnes.



o El tractament dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i no-discrimi-

nació per qualsevol condició o circumstància personal o social.

o La prevenció i resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida per-

sonal, familiar i social.

o L’educació en valors de llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític, pau, demo-

cràcia, respecte als drets humans i rebuig de la violència.



o El risc derivat de la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comuni-

cació.


o L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels

accidents de trànsit.

Valors personals. Dins d’aquest àmbit, l’objectiu és sensibilitzar als alumnes perquè configuren la seua postura personal i ètica en relació amb:







L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels accidentsde trànsit.

4.12.- ACTIVITATS COMPLEMENTARIES

Activitats complementàriesEN EL CAS DELS ALUMNES DE 4T D’ESO, ESTÁ PREVIST EN EL SEGON TRIMESTRE, UNA VISITA LA UNIVERSITAT D’ALACANT PER A FER PRÀCTIQUES. A MÉS DE LA PARTICIPACIÓ EN UNA GEOGYMCANA ORGANITZADA TAMBÉ PER LA UNIVERSITAT D’ALACANT. AQUESTES ACTIVITATS ES FARÁN SEMPRE QUE L’UNIVERSITAT D’ALACANT ENS CONFIRME LA DISPONIBILITAT DE LES PLACES OFERTADES. NO OBSTANT, SI DURANT EL CURS ES REALITZA PROP DE LA LOCALITAT ALGUNA EXPOSICIÓ, JORNADA, XARRADA, FIRA, ETC RELACIONADA AMB ELS CONTINGUTS DE LA MATÈRIA QUE ES CONSIDERE INTERESSANT, ES PLANIFICARÀ I ES DURÀ A TERME EN EIXE MOMENT.

4.13. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ÈXIT.

Per a portar a terme una valoració objectiva dels aspectes educatius de la PDA és necessarisistematitzar els processos de reflexió i de correcció. És imprescindible recollir dades amb rigorper facilitar l’anàlisi dels resultats del procés i la presa de decisions que permeten millorarl’ensenyament. Aquesta taula proporciona un model senzill que pot servir per a complir aquestobjectiu.

UNITATAJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENTDELS

OBJECTIUS

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS




ASPECTESPOSITIUS

PER AMILLORAR

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS






II. PROGRAMACIONS DE BATXILLERAT

5. PROGRAMACIÓN DE “BIOLOGIA Y GEOLOGIA” DE 1º DE BACH.

5.2 OBJECTIVOS DE BIOLOGIA-GEOLOGIA 1º BACHILLERATO

El currículo de Biología y Geología en Bachillerato viene enmarcado por el referente quesuponen los objetivos generales de la etapa, que han de alcanzarse como resultado delas experiencias de enseñanza-aprendizaje diseñadas a tal fin. Los objetivos vinculadosal área son los siguientes:

Ejercer la ciudadanía democrática, desde una perspectiva global, y adquirir unaconciencia cívica responsable.

Consolidar una madurez personal y social que les permita actuar de forma res-ponsable y autónoma y desarrollar su espíritu crítico.

Fomentar la igualdad efectiva de derechos y oportunidades entre hombres y mu-jeres, analizar y valorar críticamente las desigualdades y discriminaciones exis-tentes, y en particular la violencia contra la mujer e impulsar la igualdad real y lano discriminación de las personas por cualquier condición o circunstancia perso-nal o social, con atención especial a las personas con discapacidad.

Afianzar los hábitos de lectura, estudio y disciplina, como condiciones necesariaspara el eficaz aprovechamiento del aprendizaje, y como medio de desarrollo per-sonal.

Dominar, tanto en su expresión oral como escrita, la lengua castellana.

Utilizar con solvencia y responsabilidad las tecnologías de la información y la co-municación.

Acceder a los conocimientos científicos y tecnológicos fundamentales y dominarlas habilidades básicas propias de la modalidad elegida.

Comprender los elementos y procedimientos fundamentales de la investigación yde los métodos científicos. Conocer y valorar de forma crítica la contribución dela ciencia y la tecnología en el cambio de las condiciones de vida, así como afi-anzar la sensibilidad y el respeto hacia el medio ambiente.

Afianzar el espíritu emprendedor con actitudes de creatividad, flexibilidad, iniciati-va, trabajo en equipo, confianza en uno mismo y sentido crítico.

A su vez, nuestra programación didáctica concreta los siguientes objetivos específicospara la materia:

Conocer los conceptos, teorías y modelos más importantes y generales de la Bi-ología y la Geología, de forma que permita tener una visión global del campo deconocimiento que abordan y una posible explicación de los fenómenos naturalesmás relevantes, aplicando estos conocimientos a situaciones reales y cotidianas.

Utilizar con cierta autonomía destrezas para realizar pequeñas investigaciones,documentales o experimentales, tanto de manera individual como grupal, apli-cando algunas estrategias propias de las ciencias para abordar de forma crítica y


contextualizada situaciones cotidianas de interés científico o social y reconocerel carácter tentativo y creativo del trabajo científico.

Utilizar los conocimientos de la Biología y la Geología en contextos diversos,analizando en situaciones cotidianas las relaciones de estas ciencias con la tec-nología, la sociedad y el medio ambiente, para participar como ciudadanos y ciu-dadanas en la necesaria toma de decisiones fundamentadas en torno a proble-mas locales y globales a los que se enfrenta la humanidad y para contribuir a laconservación, protección y mejora del medio natural y social y en definitiva,construir un futuro sostenible.

Reconocer en la ciencia el carácter de actividad en permanente proceso deconstrucción, analizando, comparando hipótesis y teorías contrapuestas, valo-rando las aportaciones de los debates científicos a la evolución del conocimientohumano, para desarrollar un pensamiento crítico, apreciar la dimensión culturalde la ciencia en la formación integral de las personas y valorar sus repercusionesen la sociedad y en el medio ambiente.

Interpretar y expresar información científica con propiedad utilizando diversos so-portes y recursos, incluyendo las Tecnologías de la Información y la Comunicaci-ón y usando la terminología adecuada para comunicarse de forma precisa res-pecto a temas científicos, tecnológicos y sociales relacionados con la materia ydesarrollando, cuando sea necesario, actitudes que se asocian al trabajo científi-co, tales como la búsqueda de información, la capacidad crítica, la necesidad deverificación de los hechos, el cuestionamiento de lo obvio y la apertura ante nue-vas ideas, el trabajo en equipo, la aplicación y difusión de los conocimientos.

Desarrollar el aprecio por los valores de justicia e igualdad, por los principios de-mocráticos y por la defensa de los derechos y libertades constitucionales, recha-zando cualquier forma de discriminación y manifestando una actitud crítica antelenguajes, teorías, medios de comunicación o mensajes en general que supon-gan discriminación por razones de sexo, origen, creencia o cualquier otra cir-cunstancia social o personal.

Integrar la dimensión social y tecnológica de la Biología y la Geología, compren-diendo las ventajas y problemas que su desarrollo plantea al medio natural, alser humano y a la sociedad, para contribuir a la conservación y protección delpatrimonio natural.

Realizar una aproximación a los diversos modelos de organización de los seresvivos, tratando de comprender su composición, estructura y funcionamientocomo una posible respuesta a los problemas de supervivencia en un entorno de-terminado.

Entender el funcionamiento de los seres vivos como diferentes estrategias adap-tativas al medio ambiente, comprendiendo la visión explicativa que ofrece la teo-ría de la evolución a la biodiversidad.

Reconocer la coherencia que ofrece la teoría de la tectónica de placas y la visiónglobalizadora y unificante que se propone en la explicación de fenómenos comoel desplazamiento de los continentes, la formación de cordilleras y rocas y el di-namismo interno del planeta y su contribución a la explicación de la distribuciónde los seres vivos, así como adquirir una idea básica de la dinámica de la super


ficie terrestre, de los procesos generadores del relieve, de sus principales tipos yde su distribución general.

Conocer los datos que se poseen del interior de la Tierra y elaborar con ellos unahipótesis explicativa sobre su composición, su proceso de formación, su dinámi-ca y evolución a lo largo del tiempo geológico.

5.3. COMPETENCIAS BÁSICAS.

La materia Biología y Geología contribuye de forma decisiva al desarrollo y adquisiciónde la competencia comunicación lingüística al ser la comunicación una parte muyimportante del trabajo científico. De hecho, en la comunidad científica un descubrimientono pasa a formar parte del acervo común del conocimiento hasta que no se produce lacomunicación. Comunicar ciencia significa saber describir hechos, explicarlos,justificarlos y argumentarlos utilizando los modelos científicos que se construyen en elmarco escolar. Además, también supone la capacidad de interactuar y dialogar con otraspersonas debatiendo sobre las evidencias experimentales y la idoneidad de los modelospropuestos, leyendo e interpretando textos e ilustraciones, realizando mapasconceptuales y diagramas ilustrativos.La competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología estáníntimamente asociadas a los aprendizajes de esta materia. La utilización del lenguajematemático aplicado a los distintos fenómenos naturales, es un instrumento que nosayuda a comprender mejor la realidad que nos rodea. La investigación científica parte enmuchos casos de situaciones problemáticas abiertas en las que una vez establecido elmarco referencial o teórico es necesario utilizar estrategias de solución asociadas deforma directa con la competencia matemática que entraña, en distintos grados, lacapacidad y la voluntad de utilizar modos matemáticos de pensamiento y representación.Esta materia ayuda al alumnado a integrar conceptos, modelos y principios matemáticosfundamentales y utilizarlos en la interpretación de los sistemas, los fenómenos naturalesy los fenómenos generados por la acción humana.Las competencias científica y tecnológica suponen asimismo entender la ciencia comouna forma de conocimiento e indagación humana, de carácter tentativo y creativo,susceptible de ser revisada y modificada si se encuentran evidencias que no encajan enlas teorías vigentes. También es necesario conocer los sistemas utilizados paradesarrollar y evaluar el conocimiento científico y los procesos y contextos sociales ehistóricos. Esta comprensión es muy importante para discernir entre lo que es y lo que noes ciencia, es decir, para distinguir entre ciencia y pseudociencia.Esta materia contribuye a la adquisición de la competencia digital en la medida que elalumnado busca, extrae y trata información, la valora y la utiliza de forma crítica,sistemática y reflexiva, todo ello en los diversos contextos y lenguajes en que puedepresentarse, evaluando su pertinencia y diferenciando entre información real y virtual. Laaplicación de programas específicos, las simulaciones, los videos y las modelizacionesjuegan un papel fundamental en el intento de explicar la realidad natural y en eldesarrollo del pensamiento crítico, la creatividad y la innovación.La materia Biología y Geología contribuye a la adquisición de la competencia aprender aaprender en la medida que ayuda al alumnado a desarrollar el pensamiento lógico, aconstruir un marco teórico para interpretar y comprender la naturaleza así como lahabilidad para organizar su propio aprendizaje y gestionar el tiempo y la informacióneficazmente. Esta materia posibilita que el alumnado desarrolle sus capacidades deobservación, análisis y razonamiento, favoreciendo así que piense de manera cada vezmás autónoma.Las competencias sociales y cívicas preparan al alumnado para participar de unamanera eficaz y constructiva en la vida social y profesional. Se favorecerá el desarrollode esta competencia al tratar temas científicos de relevancia personal y social, utilizandoactividades grupales, en las que se contemple el debate y la discusión como algopositivo que promueve la comunicación y la búsqueda de soluciones, superando los


estereotipos, prejuicios y discriminaciones, además de la participación responsable,activa y democrática en la toma de decisiones respecto a problemas locales y globalesplanteados en nuestra sociedad.En el análisis de situaciones problemáticas se favorece que el alumnado, por un lado,reflexione críticamente sobre la realidad, proponga objetivos y, planifique y lleve a caboproyectos que puedan ser abordados científicamente y, por otro, adquiera actitudesinterrelacionadas tales como el rigor, la responsabilidad, la perseverancia y la autocríticaasí como la habilidad para planificar y gestionar proyectos con el fin de alcanzar objetivosque contribuyen al desarrollo de la competencia sentido de iniciativa y espírituemprendedor que está muy relacionada con la creatividad, la innovación y la asunciónde riesgos.La competencia conciencia y expresiones culturales requiere conocimientos quepermitan acceder a las distintas manifestaciones culturales existentes y a las principalestécnicas y recursos de los que se sirven los lenguajes artísticos y su influencia en lasociedad. La ciencia forma parte del patrimonio cultural tanto por el conjunto deconocimientos que aporta como también por sus procesos. Con el conocimientocientífico se transmite a las personas una visión del mundo, un modo de pensar, decomprender, de reflexionar, de juzgar, un conjunto de valores y actitudes, y unos modosde acercarse a los problemas. El trabajo científico no es la expresión de un tipo único deracionalidad, y la significación que tiene en él la imaginación y el margen que admitepara la creatividad y lo aleatorio son considerables y, de hecho, decisivos.

5.4. CONTENIDOS.

En el Bachillerato, la materia Biología y Geología profundiza en los conocimientosadquiridos en la etapa anterior, analizando con mayor detalle la organización de los seresvivos, su biodiversidad, su distribución y los factores que en ella influyen, así como elcomportamiento de la Tierra como un planeta en continua actividad.La Biología y la Geología comparten algunas características comunes, como son elmétodo científico y la base experimental, y se apoyan en los conceptos y las técnicas dela Física y la Química y elaboran modelos explicativos que dan coherencia a lasinterpretaciones de los fenómenos naturales que nos rodean con el fin de poderentenderlos e interpretarlos. Estos modelos han sentado las bases para un extraordinarioavance científico y tecnológico aunque conlleven riesgos para el equilibrio del planeta.Debido a la propia esencia de la ciencia, esta materia debe presentarse como unconocimiento riguroso que intenta responder a interrogantes que la humanidad seplantea sobre la naturaleza, y ayuda a resolver los problemas que afectan a las personasde forma global y local pero que tiene sus límites al estar condicionada por contextossociales, económicos y éticos.Esta materia facilitará que los alumnos y las alumnas consoliden los conocimientos ydestrezas que les permitan ser ciudadanos y ciudadanas con una actitud respetuosahacia su propia persona y hacia las demás, con el medio y el material que utilizan o queestá a su disposición, así como adquirir el grado suficiente de responsabilidad para laparticipación activa en la toma fundamentada de decisiones dentro de una sociedaddemocrática, capaces de tener criterios propios y de mantener el interés por aprender ydescubrir. Por ello, en el desarrollo de la misma deben abordarse cuestiones y problemascientíficos de interés social, considerando las implicaciones y perspectivas abiertas,valorando la importancia de adoptar decisiones colectivas fundamentadas y con sentidoético.La Biología del presente curso estudia los seres vivos ofreciendo una panorámica sobresu unidad y su diversidad. Presenta y desarrolla las características comunes que tienentodos los seres vivos y sus niveles de organización. También se desarrolla y completa enesta etapa el estudio de la clasificación y organización de los seres vivos, y muy enespecial desde el punto de vista de su funcionamiento y adaptación al medio en el quehabitan de tal forma que el aprendizaje resulte lo más significativo posible.Predispone al alumnado a reflexionar sobre la diversidad de los modos de vida como unarespuesta adaptativa que les permite superar condiciones medioambientales adversas.


El estudio preciso de los principales taxones de seres vivos se realiza para una mejorcomprensión de la evolución, mostrando las diferentes estrategias para resolver unmismo problema vital. Así pues, los contenidos de la materia vinculados a la Biología,ofrecen una visión unitaria y general de los seres vivos.La Geología ofrece una visión global e inherente a una serie de aspectos y fenómenosestudiados en la etapa anterior, como son la existencia de distintos tipos de rocas o elorigen y formación del relieve, que se abordan en esta materia de manera más integrada.Esta visión se traslada también a las propiedades físicas y a los métodos de estudio paraconocer la estructura interna de la Tierra en capas a partir de los datos obtenidos con lossistemas de observación actuales. Además, la comprensión del dinamismo del planetaes necesaria para entender estos y otros procesos, como son la meteorización, laestratificación o la actividad volcánica y sísmica en determinadas zonas.La Geología toma como hilo conductor la teoría de la tectónica de placas. En primerlugar, analiza e interpreta los datos necesarios para formular sus hipótesis; en segundolugar, estudia los procesos geológicos y petrogénicos y sus manifestaciones y en tercerlugar examina la evolución de las placas y los agentes que las modifican, esto es, losprocesos de geología externa e historia de la Tierra.Tanto la Biología como la Geología relacionarán sus contenidos con otras materias y conproblemas sociales, éticos y personales, favorecerán la reflexión sobre las relaciones dela ciencia y la tecnología con la sociedad y valorarán, desde un punto de vista individualy colectivo, las implicaciones éticas de la investigación. El estudio de la materia Biologíay Geología contribuirá a que el alumnado adquiera las competencias propias de laactividad científica y tecnológica y promoverá el interés por buscar respuestas científicas.Todo ello, unido al planteamiento y diseño de pequeñas investigaciones, al trabajo engrupo, a las salidas al campo, al trabajo en el laboratorio, etc., favorecerá actitudespositivas hacia la ciencia y su aprendizaje, tan necesarias para la participación en lasociedad como ciudadanos y ciudadanas con actitud crítica y responsable.Dicho todo lo anterior, la concreción curricular de la materia en este curso se componede contenidos, criterios de evaluación, competencias y estándares de aprendizaje que,en el marco del proyecto INICIA, se organizan y secuencian en unidades didácticas, tal ycomo puede verse más adelante en el presente documento.

5.5.- Criterios de evaluación.Ver Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’esta-blix el currículum bàsic d’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.

5.6.- Procedimientos e instrumentos

La evaluación requiere el empleo de herramientas adecuadas a los conocimientos ycompetencias, que tengan en cuenta situaciones y contextos concretos que permitan alos alumnos demostrar su dominio y aplicación, y cuya administración resulte viable.La evaluación de los aprendizajes del alumnado se aborda, habitualmente, a través dediferentes técnicas aplicables en el aula. Al evaluar competencias, los métodos deevaluación que se muestran más adecuados son los que se basan en la valoración de lainformación obtenida de las respuestas del alumnado ante situaciones que requieren laaplicación de conocimientos. En el caso de determinadas competencias se requiere la observación directa deldesempeño del alumno, como ocurre en la evaluación de ciertas habilidadesmanipulativas, actitudes (hacia la lectura, la resolución de problemas, etc.) o valores(perseverancia, minuciosidad, etc.). Y, en general, el grado en que un alumno hadesarrollado las competencias podría ser determinado mediante procedimientos como laresolución de problemas, la realización de trabajos y actividades prácticas, etc. Junto con estos instrumentos, utilizamos también pruebas administradas colectivamente,que constituyen el procedimiento habitual de las evaluaciones nacionales einternacionales que vienen realizándose sobre el rendimiento del alumnado. Para llevar a cabo esta evaluación se emplean pruebas en las que se combinandiferentes formatos de ítems:

Preguntas de respuesta cerrada, bajo el formato de elección múltiple, en lasque solo una opción es correcta y las restantes se consideran erróneas.


Preguntas de respuesta semiconstruida, que incluyen varias preguntas de res-puesta cerrada dicotómicas o solicitan al alumnado que complete frases o querelacione diferentes términos o elementos.

Preguntas de respuesta construida que exigen el desarrollo de procedimientosy la obtención de resultados. Este tipo de cuestiones contempla la necesidad dealcanzar un resultado único, aunque podría expresarse de distintas formas ydescribirse diferentes caminos para llegar al mismo. Tanto el procedimiento comoel resultado han de ser valorados, para lo que hay que establecer diferentes ni-veles de ejecución en la respuesta en función del grado de desarrollo competen-cial evidenciado.

Preguntas de respuesta abierta que admiten respuestas diversas, las cuales, aun siendo correctas, pueden diferir de unos alumnos a otros.

HERRAMIENTAS DE EVALUACIÓN Pruebas de evaluación por unidad.

Actividades del libro del alumno Editorial Oxford.

Test de evaluación digitalizados (que pueden realizarse a través de plataforma).

Fichas de documentos (biografías, noticias de interés, etc.) con actividades.

Prácticas de laboratorio.

Enlaces a vídeos con actividades.

Páginas web con actividades.

Actividades de refuerzo y ampliación por unidad.

5.7.- Criterios de calificación

La matèria està dividida en 6grans blocs corresponents als 3 trimestres naturals del cursacadèmic, amb els que s’intentarà fer-los coincidir les 3 avaluacions previstes. La qualificaciófinal de la matèria serà el resultat de la mitjana entre les qualificacions globals de cadaavaluació, sempre i quan la nota global de cada avaluació no siga inferior a 4.La qualificació global en cada avaluació - trimestre serà el resultat de la mitjana ponderadaentre les qualificacions obtingudes per les proves escrites, les pràctiques i les activitatsrealitzades en classe, a fi que tots els instruments d'avaluació participen en la mateixa. Almateix temps és corregirà l'hàbit de l’alumnat de que la qualificació global corresponestrictament amb l'obtinguda en la prova escrita, fent-li veure la importància del treball diari.La ponderació de cada u dels apartats és la següent:

- proves escrites: 90 % conceptuals - treballs, activitats de classe o pràctiques i actitud: 10% procedimentals

Es faran 2 ó 3 proves escrites per avaluació. Si un segon examen inclou temes d’un primerexamen,la nota s’obtindrà en aplicar la següent fórmula:

Nota global:0,3 (nota 1a prova) + 0,7 (nota 2a prova)

La mitjana ponderada només es realitzarà quan la nota de la prova escrita no siga inferior a 4,en cas contrari, la prova s’haurà de recuperar i l’avaluació es considerarà no superada. La qualificació global de l’alumnat és considerarà positiva si aconsegueix 5 punts sobre untotal de 10 possibles.

TIPUS DE PROVES

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaLes proves escrites durant el curs acadèmic 2019-2020 contaran d’una combinació depreguntes de:

tipus assaig de resposta curta i/o de tipus objectiva de resposta múltiple i/o de gràfics.

La puntuació de les preguntes de cadascuna de les proves serà el resultat de dividir laqualificació màxima entre la quantitat de preguntes presentades, excepte quan s’especifique,per escrit, una valoració diferent en la mateixa provaEls alumnes que no hajan aconseguit una qualificació positiva (igual o superior a 5 sobre 10punts possibles) a l’avaluació final de juny, podran aconseguir-lo a l’avaluació extraordinàriade juliol. Aquesta prova escrita constarà de 8 a 10 preguntes dels mateixos tipus aplicatsdurant el curs acadèmic (tipus assaig de resposta curta i/o de tipus objectiva de respostamúltiple i/o de gràfics).

RECUPERACIÓLes proves escrites o avaluacions no superades poden ser recuperades en la prova finalescrita (una o varies), que es realitzarà cap el final del curs acadèmic. Seran objecte derecuperació les proves o avaluacions amb una nota global inferior a 4 i les proves o avaluacionsamb nota entre 4 i inferior a 5 que no s’hagen recuperat fent la mitjana amb la resta de proves oavaluacions.

A juliol s’examinarà del total de la matèria.

PENDENTS

Els alumnes pendents tindran l’oportunitat el curs següent de fer dues proves eliminatòries, Pero en aquest curs acadèmic no tenim alumnes que cursen segon de batxillerat amb la biologia de primer pendent

d) Actividades de refuerzo y ampliación.






5.8. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

Principios metodológicos

La metodología que vamos a poner en juego a lo largo de este curso se asienta en lossiguientes principios:


Funcionalidad de los aprendizajes: ponemos el foco en la utilidad de la biolo-gía y la geología para comprender el mundo que nos rodea, determinando conello la posibilidad de aplicarlas a diferentes campos de conocimiento de la cien-cia o de la tecnología o a distintas situaciones que se producen (y debaten) ennuestra sociedad o incluso en nuestra vida cotidiana.

Peso importante de las actividades: la extensa práctica de ejercicios y proble-mas afianza los conocimientos adquiridos.

Importancia del trabajo científico: el alumno no aprende de manera pasiva,sino que se comporta como un científico, realizando prácticas (o aprendiendo ahacerlas mediante simulaciones y vídeos) y aprendiendo técnicas y procedimien-tos habituales en la actividad científica.

Orientación a resultados: nuestro objetivo es doble; por una parte, que losalumnos adquieran un aprendizaje bien afianzado, para lo cual utilizaremos ayu-das didácticas diversas a lo largo del desarrollo de las unidades y al finalizarlas(por ejemplo, mediante resúmenes que sinteticen los conocimientos esencialesque les permitan superar los exámenes); por otra parte, le concedemos una im-portancia capital a la evaluación, ya que el sentido de la etapa es preparar alalumno para las pruebas que le permitan continuar estudios superiores.

Motivación: nuestra metodología favorece las actitudes positivas hacia la biolo-gía y la geología en cuanto a la valoración, al aprecio y al interés por esta mate-ria y por su aprendizaje, generando en el alumnado la curiosidad y la necesi-dad por adquirir los conocimientos, las destrezas y los valores y actitudescompetenciales para usarlos en distintos contextos dentro y fuera del aula.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta5..9 MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIO DEL’ALUMNAT ´AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIUO AMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PERCOMPENSACIÓ DE LES DESIGUALTATS( MESURES DE NIVELL III IIV).



5.9.2 DESDOBLES

L’atenció a la diversitat és centrarà en 4 punts:

1. Iniciar l'aprenentatge a partir dels coneixements previs; o siga, el que els alumnes i alumnesja coneixen sobre la matèria. La manera més fàcil de detectar-los és a través un test inicial id’una posada en comú.

2. Diversificar les activitats al llarg de cada unitat. Tots els alumnes i alumnes han de sercapaços de realitzar activitats com identificar situacions problemàtiques, plantejar i solucionarproblemes, discutir punts de vista, emetre hipòtesi, analitzar resultats i formular conclusions.

3. Realitzar treballs de manera cooperativa i grupal. Aquest planejament s'aconsegueix a travésde grups flexibles i permet un repartiment de rols en què les diferents capacitats dels alumnes ialumnes, juntament amb els seus interessos, trobaran un acomode perfecte. La tascarealitzada en l'equip per cada individu no és dilueix en l'anonimat, sinó que queda valorada iressaltada per tots els altres companys i companyes.4. Finalment, programar activitats variades de reforç, consolidació i ampliació, segons és tractede:

- alumnes i alumnes que no aconsegueixen els objectius mínims proposats.- alumnes i alumnes que els aconsegueixen en grau elemental en el temps ordinari.- alumnes i alumnes que superen aquells en un breu temps.

5.10. UNIDADES DIDÁCTICAS.

a) Organización de las unidades didàticas

1. Estructura interna de la Tierra 2. Dinámica litosférica: la tectónica de placas 3. Minerales y rocas4. Procesos geológicos internos5. Geodinámica externa6. El tiempo geológico7. Niveles de organización de los seres vivos8. La organización celular 9. Histología animal y vegetal 10. La diversidad de los seres vivos 11. Principales grupos de seres vivos


12. Función de nutrición en las plantas 13. Funciones de relación y reproducción en las plantas14. Función de nutrición en los animales15. Función de relación en los animales16. Función de reproducción en los animales

b)Temporalización

Evaluaciones/trimestres Unidades didácticas

PRIMERO 7,8 ,9 10 i 11SEGUNDO 12,13,14,15, i 16 TERCERO 1,2,3,5 i 6




Les activitas recomanats per a Primer Batxillerat son:

- Articles de premsa cientifics actuals,perque solen publicar-se molt a menut i éstán re-lacionats amb la vida quotidiana i real.





c) L’actitud emprenedora, que persegueix el desenvolupament de la creativitat, l’auto-nomia, la iniciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix i el sentit crític.

d) L’educació cívica i constitucional. Dins d’aquest àmbit hi ha algunes qüestions amb les quals la programació educativa ha de ser especialment sensible:

















Valors personals. Dins d’aquest àmbit, l’objectiu és sensibilitzar als alumnes perquè configuren la seua postura personal i èti-ca en relació amb:








Activitats complementàriesEN EL CAS DELS ALUMNES DE 1R BATXILLERAT, ESTÁ PREVIST EN EL SEGON TRIMESTRE, UNA VISITA LA UNIVERSITAT D’ALACANT PER A FER PRÀCTIQUES. A MÉS DE LA PARTICIPACIÓ EN UNA GEOGYMCANA ORGANITZADA TAMBÉ PER LA UNIVERSITAT D’ALACANT. AQUESTES ACTIVITATS ES FARÁN SEMPRE QUE L’UNIVERSITAT D’ALACANT ENS CONFIRME LA DISPONIBILITAT DE LES PLACES OFERTADES. NO OBSTANT, SI DURANT EL CURS ES REALITZA PROP DE LA LOCALITAT ALGUNA EXPOSICIÓ, JORNADA, XARRADA, FIRA, ETC RELACIONADA AMB ELS CONTINGUTS DE LA MATÈRIA QUE ES CONSIDERE INTERESSANT, ES PLANIFICARÀ I ES DURÀ A TERME EN EIXE MOMENT.



UNITATAJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENTDELS

OBJECTIUS

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS


PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaDes del punt de vista organitzatiu, és aconsellable fer també una reflexió sobre els recursosque ofereix el centre, la coordinació entre els diferents agents i la manera en què flueix lainformació entre els diferents grups. La taula següent resumeix alguns d’aquests punts clau.


ASPECTESPOSITIUS

PER AMILLORAR

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS





6. PROGRAMACIÓ DE “ANATOMIA APLICADA” DE 1R DE BATXILLERAT.

6.1. INTRODUCCIÓ

L’assignatura Anatomia Aplicada és una matèria del Batxillerat que proporciona co-

neixements i actituds sobre la importància dels hàbits saludables en la pràctica de les

activitats físiques i corporals i a relacionar-se amb l’entorn com a ciutadans responsa-

bles i crítics davant de qüestions relacionades amb la ciència o la tecnologia.

Esta matèria està integrada per coneixements, destreses i actituds procedents de di-

verses àrees de coneixement que s’ocupen de l’estudi del cos humà i de la seua motri-

citat, com ara l’anatomia, la fisiologia, la biomecànica i les ciències de l’activitat física.

En esta assignatura se sistematitzen els coneixements científics biològics referits al

cos humà estudiats al llarg de l’ESO, sobretot en la matèria de Biologia i Geologia de

tercer curs, des d’una perspectiva general de l’anatomia i fisiologia humana i de les es-

tructures corporals.

En l’estudi de l’Anatomia Aplicada es partix de la seua organització tissular i dels siste-

mes productors d’energia imprescindibles tant per al manteniment de la vida com per a

generar el moviment, s’estudien les estructures orgàniques i les funcions del cos, com

són l’aparell locomotor, el sistema cardiopulmonar o els sistemes de control i regulació

realitzades pel sistema nerviós i endocrí, així com de l’oïda i l’aparell de fonació, òr-

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetagans dels sentits més específicament implicats. També estudiarem quinos són els

efectes de l’activitat física sobre els diferents aparells i sistemes i sobre la salut. S’es-

tudia també l’estructura dels òrgans, aparells i sistemes implicats en la funció de nutri-

ció i relació associant-les amb el seu funcionament, amb les causes, símptomes i con-

seqüències de les malalties i de la seua prevenció.

Partint del currículum bàsic (RD 1105/2014) la matèria s’organitza al voltant de huit

blocs de continguts, alguns dels quals han canviat la numeració, amb l’objectiu d’orga-

nitzar més clarament el seu fil conductor. També s’ha modificat en bloc número 8, ele-

ments comuns, que ara es denomina metodologia científica, que arreplega les habilita-

ts, destreses, estratègies i actituds pròpies de la metodologia científica que han de

desenrotllar els alumnes i que han de guiar tota la matèria.

6.3 COMPETÈNCIES

Específicament el bloc 8, metodologia científica es referix a les pautes de treball de la

ciència, però també explicita les estratègies metodològiques a desenrotllar en l’aula

per a potenciar un aprenentatge competencial de les matèries científiques, centrat no

sols en el coneixement científic sinó en l’ús que es fa d’ell i de la seua aplicació pràcti-

ca en la vida quotidiana. Inclou així mateix elements transversals especialment relacio-

nats amb la matèria d’Anatomia Aplicada, com són el desenrotllament sostenible i el

medi ambient, el foment de la salut i d’hàbits de vida saludables, de l’activitat física i la

dieta equilibrada.

Integrats en este bloc apareixen igualment continguts i criteris d’avaluació relatius a

elements competencials que han d’impregnar tota la matèria com:

la comprensió i expressió oral i escrita, les estratègies d’aprenentatge per a la busca,

organització i comunicació de la informació, l’ús de la competència digital en la busca

d’informació contrastada procedent de diverses fonts, la comunicació, la creació de

continguts i la participació en intercanvis comunicatius, la comunicació audiovisual, la

planificació de projectes, les habilitats personals d’autoregulació, la participació en

equips de treball cooperatiu, la presa de decisions del sentit de la iniciativa i esperit

emprenedor, les competències socials i cíviques, etc.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaEsta assignatura, amb este enfocament integrador, contribuïx eficaçment a l’adquisició

de la pràctica totalitat de les competències clau, aportant nombrosos i variats contex-

tos d’aplicació dels coneixements científics, com és el cas del propi cos i les relacions

entre els estils de vida i la salut i les activitats artístiques.

És destacable la contribució més estreta d’esta matèria al desenrotllament d’algunes

competències. En el cas de la competència matemàtica i competències bàsiques en

Ciència i tecnologia perquè la major part dels continguts de l’assignatura incidixen di-

rectament en la seua adquisició. Si les esmentades competències capaciten els ciuta-

dans per a desenrotllar juís crítics sobre el món, en el seu desenrotllament és impres-

cindible disposar dels coneixements científics bàsics i que en esta matèria se centren

en l’estudi del ser humà com a ser viu i de en la Promoció de la salut, però també es

vincula a temes com la protecció del medi ambient o dels sistemes tecnològics, deriva-

ts de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians. A més, l’assignatura propor-

ciona els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement dels fenòmens

naturals per mitjà de la familiarització amb els processos i la metodologia de les cièn-

cies, preparant els estudiants per a identificar, plantejar i resoldre situacions de la vida

quotidiana, del context personal, acadèmic o social, de forma semblant a com s’actua

enfront dels reptes i problemes propis de les activitats científiques i tecnològiques.Les

competències específiques a cada contingut queden reflectides als diferents blocs de

continguts

6.4. CONTINGUTS.

Bloc 1: Organització bàsica del cos humà.


El cos humà com un sistema complex. Funcions vitals. Homeòstasi. Nivells d’organització. Cèl·lules, teixits, òrgans,aparells i sistemes. Tipus de teixits. Ca-racterístiques i funcions.

BL1.1. Interpretar el funcionament del cos humà com un sistema complex dife-renciant els seus distints nivells d’orga-nització, descriure els principals teixits, òrgans, aparells i sistemes relacionant-los amb lesdiferents funcions que reali-tzen, utilitzant diagrames, models ana-tòmics i recursos multimèdia.

CMCT


Bloc 2: L’aparell locomotor.


L’aparell locomotor i els sistemes impli-cats en el moviment. Estructura del sis-tema esquelètic. Els ossos de l’esque-let humà: estructura i tipus. Les articu-lacions. Tipus. Estructura del sistema muscular. Tipus de músculs. Aspectes fisiològics del moviment. Funcions dels ossos, articulacions imúsculs en la pro-ducció del moviment del moviment. El múscul com a òrgan efector del movi-ment. Fisiologia de la contracció mus-cular.

Principals moviments articulars segons els plans i eixos espacials. Tipus de pa-lanques en les articulacions.

Control del moviment. Paper dels re-ceptors sensitius, òrgans dels sentits i sistema nerviós. Altres òrgans implicatsen el moviment i la postura corporal: cerebel i òrgans de l’equilibri.

Anatomia funcional, biomecànica i cinè-tica de l’aparell locomotor.

Biomecànica: mecànica newtoniana i laseua aplicació a l’aparell locomotor hu-mà. La cinètica i cinemàtica aplicades al moviment.

Aplicació dels sistemes d’estudi utilitza-ts en biomecànica a la millora del rendi-ment i benestar físic.

Principis fonamentals de l’entrenament de les qualitats físiques.

Calfament previ i tornada a la calma: el seu paper en la millora del rendiment i la prevenció de lesions. Efectes benefi-ciosos. Adequació a cada tipus d’activi-tat artística.

Hàbits posturals saludables en l’exerci-ci de les activitats artístiques i preven-ció de lesions. Ergonomia i seguretat postural de les activitats artístiques. Principals patologies i lesions del siste-ma locomotor en lesdiferents manifes-

BL2.1. Reconéixer l’estructura i funcio-nament de l’aparell locomotor humà, raonant les relacions funcionals ques’establixen entre els òrgans implicats en la producció del moviment.

BL2.2. Descriure l’estructura i funció delsistema esquelètic humà, identificant els diferents tipus d’ossos i articulacionsi relacionant-los amb la seua funció.

BL2.3. Reconéixer els elements del sis-tema muscular esquelètic, descriure l’estructura i el mecanisme de la con-tracció muscular,relacionant-los amb la seua funció activa en la producció del moviment i en el manteniment de la postura, identificant les forces que ac-tuen.

BL2.4. Analitzar l’execució de movi-ments aplicant els principis anatòmics funcionals, la fisiologia muscular i les bases de la

biomecànica, establir relacions entre leslleis del moviment mecànic i el sistema musculoesquelètic humà, com un siste-ma mecànic clàssic.

BL2.5. Descriure els principis fonamen-tals de l’entrenament i justificar els be-neficis de la pràctica d’exercici físic en l’aparell locomotor per a establir pautes d’actuació saludables i adequades per acada tipusd’activitat artística.

BL2.6. Argumentar la influència en la salut dels mals hàbits posturals descri-vint les patologies i lesions més fre-qüents de l’aparell locomotor, relacio-nant-les amb les seues causes i reco-néixer les pautes de control postural, er-gonòmiques, per a treballar de forma segura i evitar lesions iprevindre acci-dents.

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

CMCT

CSC

CEC

CMCT

CSC

CD


tacions artístiques.

Bloc 3: Les característiques del moviment.


Principals mecanismes de les accions motores en el cos humà: percepció, decisió, execució.Relació entre les ac-cions motores i la capacitat expressiva de les activitats artístiques.

Característiques de l’execució de les accions motores pròpies de l’activitat artística. Qualitats físiques bàsiques: força, resistència,velocitat i flexibilitat. Capacitats psicomotrius coordinatives.Influència de les capacitats coordina-tives en exercici de les accions mo-tores.

BL3.1. Analitzar els elements i meca-nismes que intervenen en una acció motora, relacionant la seua execució amb la finalitat expressiva icomunicativade les activitats artístiques.

BL3.2. Identificar les característiques de l’execució de les accions motores pròpies de l’activitat artística i justificar la influència de les capacitats coordina-tives en el desenrotllament de les ac-cions motores.

CMCT

CEC

CMCT

CEC

Bloc 4: El sistema cardiopulmonar.


Anatomia i fisiologia de l’aparell respi-ratori. Vies respiratòries i pulmons. El procés respiratori. Ventilació pulmonar. Intercanvi de gasos. Regulació del pro-cés respiratori i adequació a les dife-rents situacions.

El sistema cardiovascular. El sistemacirculatori sanguini. El cor i els vasos sanguinis. Fisiologia cardíaca. La circu-lació sanguínia. Regulació del funcio-nament cardíac.

El sistema limfàtic. El medi intern. Composició i funcions. La sang. Com-posició i funcions.

Adaptacions cardiovasculars i respira-tòries a l’exercici físic. Beneficis del tre-ball físic per al sistema cardiovascular. Salut cardiovascular i hàbits saluda-bles.

Aparell fonatori. Anatomia i funciona-ment dels òrgans de la veu i la parla.

BL4.1. Reconéixer els òrgans queconstituïxen l’aparell respiratori situant-los en il·lustracions o models anatòmi-cs, relacionar l’estructura de l’aparell respiratori amb la seua funció i detallar el mecanisme de ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos associat.

BL4.2. Descriure l’estructura i funció del sistema cardiovascular.

Relacionar el batec cardíac, el volum i capacitat pulmonar amb l’activitat física associada a activitats artístiques d’in-tensitats diverses.

BL4.3. Identificar l’estructura anatòmicade l’aparell fonador i dels òrgans respi-ratoris descrivint les interaccions entre les diferents estructures i la coordinació de la fonació amb el control del diafrag-ma i la postura durant el cant i la decla-mació.

BL4.4. Identificar les principals patolo-

CMCT

CMCT

CMCT


Regulació i dinàmica de la parla. Coor-dinació de la fonació, la respiració i la postura durant la declamació i el cant.

Principals patologies del sistema car-diopulmonar. Causes i efectes en le-sactivitats artístiques. Disfonies funcio-nals més freqüents pel mal ús de la veu.

gies que afecten el sistema cardiopul-monar i a l’aparell fonador relacionant-les amb les causes més freqüents i els seus efectes, per a justificar la impor-tància de l’adquisiciód’hàbits saludablesrespecte a estes estructures en les ac-cions motores de les activitats artísti-ques corporals i en la vida quotidiana.

CMCT

CSC

Bloc 5: El sistema d’aportació i utilització de l’energia.


Nutrició cel·lular. Processos metabòlicsd’obtenció d’energia. Principals vies metabòlica: aeròbiques i anaeròbiques.L’ATP com a molècula universal d’in-tercanvi d’energia en les cèl·lules. Res-piració cel·lular.

Adaptacions metabòliques tissulars a les demandes energètiques de l’activi-tat física. Mecanismes fisiològics pro-ductors de fatiga física i de recupera-ció.

Nutrició, alimentació i salut. Processos,aparells i sistemes que intervenen en lafunció de nutrició. L’aparell digestiu. Es-tructura i funció. Fisiologia de la diges-tió. Modificacions fisiològiques de la funció digestiva relacionades amb l’exercici físic.

Aliments. Classificació funcional. Nu-trients. Tipus: glúcids, proteïnes, lípids, vitamines, minerals, l’aigua i la fibra ali-mentària. Característiques d’una dieta equilibrada. Necessitats nutritives i energètiques de les persones física-ment actives. Anàlisi de dietes equili-brades. Utilització de les taules de composició d’aliments.

Hàbits alimentaris saludables i perjudi-cials davant de l’exercici físic.

Conseqüències. Rellevància de l’exer-cici físic en la salut i en la prevenció de l’obesitat.

Trastorns del comportament alimentari:

BL.5.1. Argumentar els mecanismes energètics d’una acció motora,diferen-ciar els processos metabòlics cel·lulars productors d’energia deles vies aeròbi-ca i anaeròbica, justificant el seu rendi-ment energètic, i reconéixer la funció del’ATP en l’intercanvi energètic de les reaccions metabòliques, a fi de gestio-nar l’energia i millorar l’eficiència de l’acció.

BL5.2. Diferenciar els hàbits personals iculturals d’alimentació dels processos fisiològics de nutrició, identificar els aparells i òrgans implicats en la funció de nutrició i descriure els processos de digestió i absorció de nutrients, relacio-nant-los amb les estructures implicades i amb les seues funcions, recolzant-se en models anatòmics, esquemes gràficsi recursos multimèdia.

BL5.3. Diferenciar els principals nu-trients i les seues funcions bàsiques,calcular els requeriments dia-ris energètics i de substàncies nutriti-ves en distintes situacions utilitzant les taules de composició d’aliments i rela-cionar-los amb els principis d’una dieta equilibrada i argumentar la influència beneficiosa dels hàbits alimentaris en lasalut i en la pràctica activitat física.

BL5.4. Identificar els trastorns del com-portament alimentari i nutricional més comuns i els efectes que tenen sobre la salut, reconéixer els factors psicològi-cs i socials, incloent-hi els derivats del treball artístic que els condicionen i ava-luar la necessitat de comptar amb aju-

CMCT

CMCT

CSC

CAA

CMCT

CSC


dietes restrictives, ortoorèxia, anorèxia,bulímia, obesitat, etc. Influència dels aspectes psicològics i sociològics dels factors vinculats amb el desenrotlla-ment del propi treball artístic.

da especialitzada davant dels trastorns de la conducta alimentària.

CMCT

CSC

Bloc 6: Els sistemes de coordinació i de regulació.


Les funcions de relació. Sistemes decoordinació i regulació del cos humà. La interacció euroendocrina. Mecanis-me d’acció.

El sistema nerviós. Organització i fun-ció. La coordinació nerviosa de les fun-cions orgàniques La neurona i els seus fenòmens elèctrics. La transmissió si-nàptica. Moviments reflexos i volunta-ris.

Receptors nerviosos i òrgans dels sen-tits. Estructura i funció, cura i higiene. Importància de l’audició i equilibri en les activitats artístiques.

El sistema endocrí. Característiques. Concepte d’hormona. Mecanisme d’ac-ció hormonal. La regulació tèrmica i hí-drica i salina en la pràctica artística. Regulació del uncionament endocrí. Les principals alteracions.

Conseqüències de l’ús prolongat de tecnologies. Aspectes addictius dels mitjans digitals. Actitud equilibrada cap a l’ús tecnològic. Diferenciació entre el món virtual i el món real.

BL6.1. Diferenciar els sistemes, aparellsi òrgans implicats en les funcions de re-lació i coordinació descrivint-ne l'estruc-tura i funció, i interpretar-ne els meca-nismes d’acció associant cada òrgan i sistema al procés corresponent, reco-neixent la importància de l’audició i l’equilibri en la pràctica de les activitats artístiques.

BL6.2. Argumentar el paper del sistemaneuroendocrí en l’activitat física, reco-neixent la relació existent entre tots els sistemes de l’organisme humà, analitzarels processos de regulació tèrmica, hí-drica i salina i justificar la prevenció d’al-teracions dels òrgans dels sentits, des-equilibris hormonals o nerviosos identifi-cant situacions de risc de lesions de l’aparell locomotor per a previndre acci-dents.

BL6.3. Previndre els riscos per a la salut físics i psicològics derivats de l’ús de les TIC, trobant un equilibri entre el món real i el món virtual.

CMCT

CEC

CMCT

CSC

CMCT

CD

Bloc 7: Expressió i comunicació corporal.



Utilització del cos humà com un instru-ment expressiu i de comunicació. El va-lor social i estètic de les activitats artís-tiques corporals. El llenguatge específicde l’expressivitat corporal. Del movi-ment al gest.

Els elements expressius bàsics del cos i del moviment: to muscular i ritme, es-pai i temps. La tonicitat muscular i la seua relació amb els estats afectius.

Els elements expressius al servici de laintencionalitat de l’expressió i comuni-cació corporal com a resposta creativa en les activitats artístiques.

BL7.1. Reconéixer les característiques principals de la motricitat humana i Identificar els elements bàsics del cos i les diferents accions motores que per-meten al ser humà expressar-se i rela-cionar-se amb el seu entorn, justificar elvalor expressiu, comunicatiu i cultural de les activitats artístiques corporals re-coneixent el seu valor estètic i la seua contribució al desenrotllament integral de la persona i de la societat .

BL7.2. Diversificar i desenrotllar les seues les habilitats motrius específi-ques amb fluïdesa, precisió i control aplicant-les a distints contextos de pràc-tica artística perfeccionant l’adaptació i l’execució dels elements tècnics.

CMCT

CSC

CEC

CMCT

SIEE

Bloc 8: Metodologia científica.


El coneixement científic com a activitat humana en contínua evolució i revisió, vinculat a les característiques de la so-cietat en cada moment històric.

Contribució de la ciència a la millora dela qualitat de vida i a l’adquisició d’acti-tuds crítiques per a prendre decisionsfonamentades davant dels problemes de la societat.

Característiques bàsiques de la meto-dologia científica.

Utilització del llenguatge científic en la comprensió d’informacions i dades, la comunicació de les pròpies idees, la discussió raonada i l’argumentació so-bre problemes de caràcter científic.

Busca, selecció, registre i interpretació d’informació de caràcter científic, en di-verses fonts actualitzades i rigoroses en la matèria, utilitzant tecnologies de la informació i la comunicació.

Identificació de preguntes i planteja-ment de problemes que puguen res-pondre’s per mitjà d’investigació cientí-fica, formulació d’hipòtesis,contrastació

BL8.1. Justificar la influència de la cièn-cia en les activitats humanes i en la for-ma de pensar de la societat en diferentsèpoques, demostrar curiositat i esperit crític cap a les condicions de vida dels sers humans,així com respecte a la di-versitat natural i cultural i als problemes ambientals, realitzar les tasques acadè-miques o de la vida quotidiana amb ri-gor i prendre decisions fonamentades davant d’actuacionsrelacionades amb laciència i la tecnologia.

BL8.2. Reconéixer i utilitzar la termino-logia conceptual de l’assignatura per a interpretar el significat d’informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre temes de caràc-ter científic.

BL8.3. Buscar i seleccionar informació sobre temes científics de formacontras-tada a partir de la comprensió i interpre-tació de textos orals i escrits, continus i discontinus, en distints mitjans (pàginesweb especialitzades i institucions cientí-fiques i d’investigació i divulgació, revis-tes científiques, administracions públi-ques amb competències en Ciència i tecnologia, museus científics, diaris, en-

CMCT

CSC

CMCT

CCLI


i posada a prova a través de l’experi-mentació.

Aplicació de procediments experimen-tals, control de variables, presa i repre-sentació de les dades, anàlisi i interpre-tació d’estes. Maneig acurat dels mate-rials i instruments bàsics del laboratori irespecte per les normes de seguretat en este.

Elaboració de conclusions, redacció d’informes i comunicació dels resultats.

Aplicació de les pautes del treball cien-tífic en la planificació i realització d’ex-periències i projectes d’indagació sobreel funcionament del cos humà, la salut i la motricitat humana.

ciclopèdies, comunitats de pràctiques i xarxes socials) i registrar-la en paper o digitalment en dispositius informàtics i servicis de la xarxa.

BL8.4. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d’una investiga-ció documental o experimental, formu-lant preguntes sobre fenòmens naturalsi proposar les hipòtesis adequades per a contrastarles a través de l’experimen-tació o l’observació i l’argumentació.

BL8.5. Realitzar un treball experimentalsobre problemes relatius al cos humà, la salut i la motricitat, aplicant les des-treses investigatives del treball científic (control de variables, registre sistemàticd’observacions i resultats, etc.), mane-jar amb cura els instruments de labora-tori, respectar les normes de seguretat en el laboratori o en les eixides de camp i interpretar els resultats per a contrastar les hipòtesis formulades.

BL8.6. Planificar i gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propos-tes creatives i confiar en les seues pos-sibilitats, descrivint accions, recursos, materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prenent decisions raonades i assumint riscos per a trans-formar les dificultats en possibilitats i responsabilitzant-se de les pròpies ac-cions, i avaluar el procés i els resultats.

BL8.7. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i aconseguisquen metes co-munes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzarel diàleg igualitari per a resoldre conflic-tes i discrepàncies actuant amb respon-sabilitat i sentit ètic.

BL8.8. Escriure les conclusions dels seus treballs, experiències, investiga-cions o projectes per mitjà de textos prèviament planificats, en diversos for-mats i suports, cuidant els seus aspec-tes formals i les normes de correcció or-togràfica i gramatical segons les propie-tats textuals de cada gènere i situació

CAA

CD

CCLI

CMCT

CAA

CMCT

CAA

SIEE

CAA

SIEE


comunicativa, i crear continguts digitals com a documents de text, presenta-cions multimèdia i produccions audiovi-suals amb sentit estètic i didàctic i un llenguatge no discriminatori, utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori o servicis

SIEE

CAA

CSC

CCLI

CAA

CD

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM

CCLI: Competència comunicació lingüística.

CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en Ciència i tecnologia.

CD: Competència digital.

CAA: Competència aprendre a aprendre.

CSC: Competències socials i cíviques.

SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

CEC: Consciència i expressions culturals

AVALUACIÓ

6.5.- CRITERIS D'AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació han sigut redactats com resultats d’aprenentatge que concreten

el que l’estudiant ha de saber, comprendre, saber fer i valorar, i inclouen processos

cognitius, afectius i psicomotors de diferent complexitat, continguts de diferent tipus i

contextos de realització adequats a la naturalesa de l’execució dels aprenentatges,

amb l’objecte de possibilitar-ne l’observació i avaluació en contextos reals. Esta sintaxi

permet una millor selecció de procediments i instruments d’avaluació adequats als

diferents tipus d’aprenentatge.

Apareixen a la programació al costat de cadasqú dels continguts

6.6.- INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaConceptes: Mitjaçant examen de 20 preguntes tipus test amb 4 preguntes de

desenvolupament Procediments:Treballs monogràfics, pràctiques laboratori,

presentacions.Actitud:Assistència a classe,participació a les activitats o pràctiques.

Escolta activa

6.7.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Conceptes Procediments Actituds

60% 30 % 10%

RECUPERACIÓ DE L'ASSIGNATURA

L'alumne que no aprove el curs a la convocatoria de Juny, s'haurà de presentarà a laconvocatoria extraordinària de juliol on l'examen constarà de 10 preguntes dedesenvolupament.

PENDENTSEls alumnes pendent d’ Anatomia Aplicada tindràn 2 possibilitats per a poder aprovar la matèriaal llarg del curs en dues convocatòries. Aquestes seràn comunicades al alumne amb suficientantelació .PERÒ AQUEST CURS ACADÈMIC NO TENINM ALCENTRE ALUMNES PENDENTS

6.8. METODOLOGIA I RECURSOS

Pel que fa a la metodologia, és important transmetre la idea que la ciència és una

activitat en permanent construcció i revisió, amb una relació molt estreta amb la

tecnologia i amb grans implicacions en la societat. Perquè es produïsca un

aprenentatge competencial dels continguts científics, que implica un coneixement en la

pràctica, es requerixen activitats didàctiques que plantegen la resolució de problemes

autèntics vinculats a un context de la vida real, requisit imprescindible per a donar-li

sentit a l’aprenentatge, la qual cosa incrementa al mateix temps la motivació dels

alumnes i de les alumnes cap a l’estudi de les matèries de caràcter científic.

Es poden plantejar treballs d’investigació, activitats experimentals, resolució de

problemes, activitats d’interacció comunicativa i argumentació, etc., a fi de desenrotllar

les destreses i actituds pròpies del treball científic. L’ensenyança de la matèria es

presta a un enfocament metodològic de treball cooperatiu que necessitarà la

mobilització de totes les competències clau per a la realització de productes o la

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaconsecució d’objectius proposats. La diversificació d’activitats proporciona, a més, una

formació més completa, aconseguix motivar l’alumnat i afavorix l’atenció a la diversitat

d’estudiants amb interessos, ritmes i estils cognitius distints.

Serà utilitzada una metodogia exposiva amb l'ús freqüent de les TIC ( Tecnologies de

la informació i comunicació ) ; utilitzarem a diari conexió a internet , presentacions

power point...etc , a més de les activitats que realitzarem al laboratori, amb la finalitat

de que l'alumne es familiaritze amb la utilització de l'instrumental i aparatologia de la

que disponem al laboratori de Biologia . No utlitzarem llibre, ja que al ser una

assignatura nova no hi ha cap material editat, però per alguns dels temes utlilitzarem

com a llibre de referència el text de Biologia Humana de L'editorial Tilde.

L' alumne tindrà un paper actiu a les classes, ja que volem donar un caràcter pràctica

l'assignatura , tant a l'aula com al laboratori.

6.9 MESURES DE RESPOSTA EDUCATIVA PER A LA INCLUSIO DEL’ALUMNAT ´AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU OAMB ALUMNAT QUE REQUERISCA ACTUACIONS PER COMPENSACIÓ DELES DESIGUALTATS( MESURES DE NIVELL III I IV).



6.9.2 DESDOBLES




3. Realitzar treballs de manera cooperativa i grupal. Aquest planejament s'aconsegueix a travésde grups flexibles i permet un repartiment de rols en què les diferents capacitats dels alumnes ialumnes, juntament amb els seus interessos, trobaran un acomode perfecte. La tascarealitzada en l'equip per cada individu no és dilueix en l'anonimat, sinó que queda valorada iressaltada per tots els altres companys i companyes.4. Finalment, programar activitats variades de reforç, consolidació i ampliació, segons és tractede:



6.10 Unitats didàctiques

a) Organització de les unitats didàctiques i b) .distribució temporal de lesunitats didàctiques

1era Avaluació :

Bloc 1 : Metodologia Científica Bloc 2: Organització bàsica del cos humà Bloc 3: L'Aparell locomotor

2ona Avaluació :

Bloc 4 : Sistema cardiopulmonar Bloc 5: El sistema d'aportació i utilització de l'energia

3era Avaluació:

Bloc 6 : Sistema de coordinació i regulació

Bloc 7 : Expressió i comunicaciócorporal




Recomenem i farem lecures de articles de premsa publicat i amb rigor científic La comprensió lectora:




c) L’actitud emprenedora, que persegueix el desenvolupament de la creativitat, l’auto-nomia, la iniciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix i el sentit crític.

d) L’educació cívica i constitucional. Dins d’aquest àmbit hi ha algunes qüestions amb les quals la programació educativa ha de ser especialment sensible:

o L’atenció a les persones amb discapacitat. L’escola ha d’oferir-los una educació

de qualitat, i garantir l’equitat i la inclusió perquè es troben en igualtat d’oportu-nitats amb la resta dels alumnes.




o El tractament dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i no-discrimi-

nació per qualsevol condició o circumstància personal o social.

o La prevenció i resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida per-

sonal, familiar i social.

o L’educació en valors de llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític, pau, demo-

cràcia, respecte als drets humans i rebuig de la violència.



o El risc derivat de la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comuni-

cació.



o L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels

accidents de trànsit.

Valors personals. Dins d’aquest àmbit, l’objectiu és sensibilitzar als alumnes perquè configuren la seua postura personal i ètica en relació amb:






L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels accidentsde trànsit.


Activitats complementàriesEN EL CAS DELS ALUMNES DE 1R BATXILLERAT, ESTÁ PREVIST EN EL SEGON TRIMESTRE, UNA VISITA LA UNIVERSITAT D’ALACANT PER A FER PRÀCTIQUES. A MÉS DE LA PARTICIPACIÓ EN UNA GEOGYMCANA ORGANITZADA TAMBÉ PER LA UNIVERSITAT D’ALACANT. AQUESTES ACTIVITATS ES FARÁN SEMPRE QUE L’UNIVERSITAT D’ALACANT ENS CONFIRME LA DISPONIBILITAT DE LES PLACES OFERTADES. NO OBSTANT, SI DURANT EL CURS ES REALITZA PROP DE LA LOCALITAT ALGUNA EXPOSICIÓ, JORNADA, XARRADA, FIRA, ETC RELACIONADA AMB ELS CONTINGUTS DE LA MATÈRIA QUE ES CONSIDERE INTERESSANT, ES PLANIFICARÀ I ES DURÀ A TERME EN EIXE MOMENT.




UNITATAJUSTAMENT

DE LA PDA

COMPLIMENTDELS

OBJECTIUS

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS




ASPECTESPOSITIUS

PER AMILLORAR

CAUSESPOSSIBLES

DECISIONS





PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta.7. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA” DE 2n DE BATXILLERAT

7.2. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA

Conocer los principales conceptos de la Biología y su articulación en leyes, teo-rías y modelos apreciando el papel que estos desempeñan en el conocimiento einterpretación de la naturaleza. Valorar los profundos cambios producidos, en sudesarrollo como ciencia, a lo largo del tiempo y la influencia del contexto históri-co, percibiendo el trabajo científico como una actividad en constante construc-ción.

Construir esquemas explicativos relacionando conceptos, teorías y modelos im-portantes y generales de la Biología, para tener una visión global del desarrollode esta rama de la ciencia e interpretar los sistemas y fenómenos naturales másrelevantes tanto en un contexto científico como en un contexto de vida cotidiana.

Interpretar la naturaleza de la Biología, sus avances y limitaciones, y las interac-ciones con la tecnología, la sociedad y el medio ambiente. Apreciar la aplicaciónde conocimientos biológicos, para resolver problemas de la vida cotidiana y valo-rar los diferentes aspectos éticos, sociales, ambientales, económicos, políticos,etc., relacionados con los nuevos descubrimientos, desarrollando actitudes posi-tivas hacia la ciencia y la tecnología por su contribución al bienestar humano yun futuro sostenible.

Interpretar y expresar información científica con propiedad utilizando diversos so-portes y recursos, incluyendo las Tecnologías de la Información y la Comunica-ción y usando la terminología adecuada para comunicarse de forma precisa res-pecto a temas científicos, tecnológicos y sociales relacionados con la Biología.

Reconocer el carácter de actividad en permanente proceso de construcción de laciencia, analizando, comparando hipótesis y teorías, valorando las aportacionesde los debates científicos a la evolución del conocimiento humano, para desarro-llar un pensamiento crítico, apreciar la dimensión cultural de la ciencia en la for-mación integral de las personas y valorar sus repercusiones en la sociedad y enel medio ambiente.

Utilizar información procedente de distintas fuentes, incluidas las Tecnologías dela Información y la Comunicación, para formarse una opinión crítica sobre losproblemas actuales de la sociedad relacionados con la Biología, mostrando unaactitud abierta frente a diversas opiniones y manifestando una actitud crítica antelenguajes, teorías, medios de comunicación o mensajes en general que conlle-ven una situación de discriminación por sexo, raza, origen, creencia o cualquierotra circunstancia social o personal.

Conocer y aplicar las estrategias características de la investigación científicapara realizar pequeñas investigaciones y explorar diferentes situaciones y fenó-menos, tanto de manera individual como cooperativa, utilizando con autonomíacreciente estrategias propias de las ciencias para abordar de forma crítica y con-textualizada situaciones cotidianas de interés científico o social y reconocer elcarácter tentativo y creativo del trabajo científico.


Conocer las características químicas, estructura y propiedades de las moléculasbásicas que configuran la estructura celular para comprender su función en losprocesos biológicos y su relación con la vida cotidiana.

Interpretar la célula como la unidad estructural, funcional y genética de los seresvivos, conocer sus diferentes modelos de organización y la complejidad de lasfunciones celulares.

Comprender las leyes y mecanismos moleculares y celulares de la herencia, in-terpretar los descubrimientos más recientes sobre el genoma humano y sus apli-caciones en ingeniería genética y biotecnología, valorando sus implicaciones éti-cas y sociales.

Interpretar la evolución como el conjunto de transformaciones o cambios a travésdel tiempo que ha originado la diversidad de formas de vida que existen sobre latierra y analizar los mecanismos que explican dicha transformación y diversifica-ción de las especies según diversas teorías a lo largo de la historia.

Analizar las características de los microorganismos, su intervención en numero-sos procesos naturales y las numerosas aplicaciones industriales de la microbio-logía.

Identificar el origen infeccioso de numerosas enfermedades provocadas por mi-croorganismos, describir las principales medidas a adoptar para su prevención ylos mecanismos básicos de la respuesta inmunitaria.

7.3. COMPETÈNCIES

Tal com es descriu en la LOMCE, totes les àrees o matèries del currículum han de participar enel desenvolupament de les diferents competències de l’alumnat. Aquestes, d’acord amb les es-pecificacions de la llei, són:

1r Comunicació lingüística.

2n Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

3r Competència digital.

4t Aprendre a aprendre.

5è Competències socials i cíviques.

6è Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

7è Consciència i expressions culturals.

En el projecte de Biologia per a 2n de Batxillerat, tal com suggereix la llei, s’ha potenciat el des-envolupament de les competències de comunicació lingüística, competència matemàtica i com-petències bàsiques en ciència i tecnologia; a més, per assolir una adquisició eficaç de les com-petències i la integració efectiva en el currículum, s’han inclòs activitats d’aprenentatge integra-des que permetran a l’alumnat avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una compe-tència alhora. Per valorar aquests, seran els estàndards d’aprenentatge avaluables, com a ele-ments de més concreció, observables i mesurables, els que, en posar-se en relació amb lescompetències clau, permetin graduar el rendiment o l’acompliment assolit en cada una.

La matèria Biologia utilitza una terminologia formal que permetrà a l’alumnat incorporar aquestllenguatge i els seus termes usar-los en els moments adequats amb propietat suficient. Així ma-teix, la comunicació dels resultats d’investigacions i d’altres treballs que realitzin afavoreix el

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetadesenvolupament de la competència en comunicació lingüística. Les lectures i els debatsque es duran a terme en tots els temes de l’assignatura permetran també la familiarització i l’úsdel llenguatge científic.

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia són lescompetències fonamentals de la matèria. Per desenvolupar-les els alumnes i les alumnes apli-caran estratègies amb què definir problemes, resoldre’ls, dissenyar petites investigacions, ela-borar solucions, analitzar resultats, etc. Aquestes competències són, per tant, les més treba-llades en la matèria.

La competència digital fomenta la capacitat de buscar, seleccionar i utilitzar informació enmitjans digitals, a més de permetre que l’alumnat es familiaritzi amb els diferents codis, for -mats i llenguatges en els quals es presenta la informació científica (dades estadístiques, re -presentacions gràfiques, models geomètrics...). La utilització de les tecnologies de la informa-ció i la comunicació en l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, re-troalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a l’obtenció i el tractament de dades, etc., ésun recurs útil en el camp de la biologia i la geologia que contribueix a mostrar una visió actuali-tzada de l’activitat científica.

L’adquisició de la competència per aprendre a aprendre es fonamenta en aquesta assignatu-ra en el caràcter instrumental de molts dels coneixements científics. Alhora, operar amb modelsteòrics fomenta la imaginació, l’anàlisi, els dots d’observació, la iniciativa, la creativitat i l’esperitcrític, el que afavoreix l’aprenentatge autònom.

Aquesta assignatura afavoreix el treball en grup per a la resolució d’activitats i el treball de labo-ratori, fomentant el desenvolupament d’actituds com la cooperació, la solidaritat i el respecteenvers les opinions dels altres, la qual cosa contribueix a l’adquisició de les competències so-cials i cíviques. Així mateix, el coneixement científic és una part fonamental de la cultura ciuta-dana que sensibilitza dels riscos de la ciència i la tecnologia i permet formar-se una opinió fona-mentada en fets i dades reals sobre els problemes relacionats amb l’avançament científic i tec-nològic.

El mètode científic exigeix sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, ja que des de la formula-ció d’una hipòtesi fins a l’obtenció de conclusions, es fa necessària l’elecció de recursos, la pla-nificació de la metodologia, la resolució de problemes i la revisió permanent de resultats. Aixòfomenta la iniciativa personal i la motivació per un treball organitzat i amb iniciatives pròpies.

Aquesta matèria també contribueix que l’alumnat desenvolupi la competència deconsciència iexpressions culturals a través de l’alfabetització científica, la qual constitueix una dimensió fona-mental de la cultura que permet considerar racionalment i prendre decisions sobre determinats te-mes com ara la manipulació genètica, el trasplantament d’òrgans, la seqüenciació del genomahumà, la conservació de la biodiversitat, etc.

7.4. CONTINGUTS

En Biologia, els dos primers nuclis presenten continguts transversals que han d'estar presentsen la resta de nuclis, els continguts dels quals es refereixen a l'àmbit específic de la disciplina, iimpregnar-los. No es tractaran per tant aïlladament, sinó que adquiriran significat al concretar-los en els continguts dels restants nuclis.

Aproximació al treball científic. Els alumnes i les alumnes han d'anar avançant en la comprensió i utilització dels aspectesintel·lectuals i pràctics que els permeten abordar els problemes des d’un punt de vista científic iaugmentar la seua comprensió sobre la manera en què es produeixen i canvien elsconeixements científics. Aquest nucli i el següent han de promoure el desenvolupamentd'actituds com: curiositat, perseverança, disposició a l'anàlisi reflexiva, precisió, disposició a laconsideració i valoració d'arguments distints dels propis, autoconfiança, imaginació, creativitat,respecte i sensibilitat cap al medi ambient, disposició a cooperar amb els altres; estes actitudscontribueixen a la formació integral de l’alumnat al mateix temps que generen actituds positivescap a la ciència i el seu aprenentatge. Els continguts d'aquest nucli són els següents:.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaProcediments que constitueixen la base del treball científic: plantejament de problemes,formulació i contrast d’hipòtesis, disseny i desenvolupament d'experiments, interpretació deresultats, comunicació científica, utilització de fonts d’informació.Importància de les teories i models dins dels quals es du a terme una investigació..Actituds pròpies del treball científic: qüestionament del que pareix obvi, necessitat decomprovació, de rigor i de precisió, obertura davant de noves idees...Hàbits de treball i indagació intel·lectual.

Naturalesa de la Biologia i les seues relacions amb la Tecnologia i amb la societat.S'abordarà l'estudi de la naturalesa de la Biologia, els seus èxits i les seues limitacions. Aixòsuposa la modificació de la imatge tradicional de ciència exacta, lògica, de solucions úniques,lliure d'ambigüitats, absoluta, immutable; és a dir, avançar en la comprensió de com s'elaborenles idees científiques, com evolucionen i canvien amb el temps (naturalesa temporal iprovisional de les teories i models científics), així com de les interrelacions de la Biologia amb latècnica i la societat, tant en l'àmbit públic com en el privat. Per a això és necessari que en elsnuclis de continguts específics els estudiants realitzen activitats que:

*Mostren el caràcter d'invenció i de temptativa de les teories i models científics.*Presenten algunes teories i models que es van mantindre en determinades èpoques,les causes del seu manteniment i abandó i de les teories i models que els vansubstituir, posant de manifest el caràcter evolutiu dels conceptes.*Mostren les mútues relacions entre ciència i tècnica, analitzant situacions o processostècnics basats en idees científiques, així com la incidència en el desenrotllamentcientífic d’alguns avanços tècnics.*Presenten les conseqüències dels avanços cientificotècnics en la modificació del medi,així com les propostes que intenten corregir alguns problemes plantejats.*Mostren les implicacions de la ciència i de la tècnica en distints aspectes de la vidasocial: economia, política, ideologies, ètica.*Aborden les profundes influències de la societat en el desenrotllament científic: eleccióde temes d'investigació, assignació de pressupostos, etc.*Permeten la valoració que l'aspecte científic és només un dels múltiples factors quecal tindre en compte en la solució de problemes que es planteja la societat actual, i queen la presa de decisions cal considerar implicacions diverses.

Els continguts d'aquest nucli són els següents:.Anàlisi de la naturalesa de la Biologia: els seus èxits i les seues limitacions, el seu caràcter decontínua busca i de temptativa, la seua evolució, la interpretació de la realitat a través demodels..Relacions de la Biologia amb la Tecnologia i les implicacions de les dos en la societat:conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica..Influències de la societat en el desenrotllament de la Biologia i la Tecnologia. Valoració crítica.Aquests continguts podran considerar-se de forma transversal al llarg de tota la matèria.

La cèl·lula i la base fisicoquímica de la vida.En aquest nucli es proposa, d'una banda, el desenvolupament d'aspectes bàsics i fonamentalsde l'organització cel·lular amb els quals poden establir-se algunes de les bases que permetenreconèixer que el concepte actual de cèl·lula suposa admetre que aquesta té lescaracterístiques que s'atribueixen als sistemes vivents: autoconservació, autoreproducció iautoregulació. Es parteix d'una introducció a l'estudi de la cèl·lula a través del coneixement deles principals idees històriques sobre esta fins a arribar a la configuració de la teoria cel·lular,valorant que el progrés conceptual va unit al progrés tècnic. Els éssers vius presenten unaestructura comuna, la cèl·lula, que és la unitat morfològica i de funció. El nivell cel·lular potdescriure's segons una sèrie d'estructures, propietats i funcions que el caracteritzen. Hi hasemblances fonamentals en la composició química i les activitats metabòliques de totes lescèl·lules. La cèl·lula és una forma particular d’organització resultat de la integració de lesinteraccions específiques de les molècules constituents, que té com a conseqüència l'aparicióde noves i característiques propietats. La interacció entre l'estructura i la funció és tan íntimaque no seria convenient tractar-les per separat. No obstant, la uniformitat en l'estructuracel·lular bàsica no implica que totes les cèl·lules siguen idèntiques, la qual cosa ha de portar al'estudi dels models d’organització de procariotes i eucariotes abordant també les idees que lesrelacionen evolutivament. D'altra banda, l'aproximació a la base fisicoquímica de la vida i de les

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaestructures biològiques consistirà en unes nocions de les estructures moleculars així com en untractament succint de les seues característiques químiques i les seues propietats que permetala comprensió del paper biològic, al qual s'ha de donar el major relleu. Aquest nucli permet, amés, el desenvolupament d'habilitats i actituds científiques a través, per exemple, del’observació de cèl·lules amb el microscopi òptic i la interpretació de les observacions; lainterpretació de fotografies de cèl·lules amb el microscopi electrònic, o la investigacióexperimental de les característiques d’alguns dels seus components químics. Els continguts d'aquest nucli són els següents:.La cèl·lula: unitat d'estructura i de funció.La teoria cel·lular en el context de la història de la ciència..Mètodes d'estudi de la cèl·lula.Relació entre els avanços tecnològics i els dels teòrics sobre el coneixement de la cèl·lula..Aproximació pràctica a diferents mètodes d'estudi de la cèl·lula (morfològics, de composicióquímica, etc.), valorant la informació que proporcionen..Models d’organització cel·lular de procariotes i eucariotes, mostrant la relació entre l'estructura ila funció.Comparació entre cèl·lules animals i vegetals.Diversitat de cèl·lules en un mateix organisme..Introducció a la varietat dels components químics de la cèl·lula: tipus, estructura, propietats ipaper que exerceixen..Exploració experimental d’algunes característiques que permeten la identificació delscomponents químics.Aproximació a l'estudi dels diferents estats físics en què es troben els components químics dela cèl·lula.

Fisiologia cel·lular.Aquest és un nucli que comprèn l'estudi de les funcions cel·lulars, partint d'una visió global delcicle cel·lular i destacant els processos bàsics que tenen lloc durant la interfase, la divisiónuclear i la citocinesi. El seu propòsit fonamental és proporcionar una visió de la cèl·lula com unsistema complex integrat, per això és aconsellable que l'estudi de les estructures es façaestretament lligat al de les funcions que desenvolupen; així, es poden tractar, per exemple, lesmembranes en relació amb la permeabilitat; els ribosomes i el reticle endoplasmàtic en relacióamb la síntesi de proteïnes; el sistema de Golgi i d'altres síntesis; el mitocondri i la respiració,etc. S'introdueix en aquest nucli el metabolisme com un conjunt de reaccions adaptades,catalitzades per enzims, en les quals hi ha rutes de degradació la finalitat de les quals ésproporcionar energia, intermediaris, i rutes de biosíntesi o formadores de noves molècules queconsumeixen energia. És important comprendre els aspectes fonamentals que presenten estesreaccions, especialment de tipus energètic i de regulació; així, les rutes metabòliques, tant desíntesi com de degradació, es tractaran només en esbós. S'inclourà el significat de processoscom glicòlisi, cicle de Krebs, cicle de Calvin, etc.; però no es requereixen detalls dels passosindividuals ni de la química de les reaccions enzimàtiques. En aquest nucli, a més a més, espoden desenvolupar destreses i actituds científiques a través de l'estudi pràctic de funcionscel·lulars com la divisió i la permeabilitat o la investigació d'alguna activitat enzimàtica o rutametabòlica. D'altra banda, l'ús d'audiovisuals, així com de models plàstics de representació,poden ser de la major utilitat en l'estudi de les diferents funcions cel·lulars. Els continguts d'aquest nucli són els següents:.Estudi de les funcions cel·lulars.Aspectes bàsics del cicle cel·lular..Fases de la divisió cel·lular :*Canvis bàsics que es produeixen en cada una d'elles. *Diferènciesen el procés entre cèl·lules animals i vegetals..Estudi de la meiosi: la seua necessitat biològica en els organismes. Fenòmens bàsics que enella es produeixen i les seues conseqüències: reducció del nombre de cromosomes irecombinació. Importància en l'evolució dels éssers vius..Paper de les membranes en els intercanvis cel·lulars: permeabilitat selectiva.Els processos d'endocitosi i exocitosi..Introducció al metabolisme com un conjunt de cadenes de reaccions adaptades catalitzadespels enzims: catabolisme i anabolisme. Finalitats dels dos.Comprensió dels aspectes fonamentals, energètics i de regulació, que presenten les reaccionsmetabòliques.El ATP com a intercanviador energètic.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaEls enzims com a biocatalitzadors..La respiració cel·lular. El seu significat biològic. Diferències entre les vies aeròbia i anaeròbia.Orgànuls cel·lulars implicats en el procés.La fotosíntesi com a procés d'aprofitament energètic i de síntesi de macromolècules. Paperbiològic que compleixen la fase lumínica i la fase fosca. Estructures cel·lulars en què esprodueix el procés. Importància de la fotosíntesi en la constitució inicial i actual de l'atmosfera.. Planificació i realització d'investigacions sobre problemes relacionats amb les funcionscel·lulars.

L'herència biològica: Genètica clàssica i molecular.En aquest nucli es planteja un recorregut per les principals troballes que han permès lacomprensió de la naturalesa, l'estructura i el funcionament dels gens, fent una aproximació alsmecanismes que permeten la seua transmissió i la seua variació. Es parteix dels descobrimentsde Mendel per a seguir a continuació amb la teoria cromosòmica de l'herència. Posteriorments'aborda l'estudi del ADN com a portador del missatge genètic, i del codi que permet desxifrar-lo, fins a arribar finalment als treballs més destacables actualment sobre ladenominada .enginyeria genètica.Els continguts d'aquest nucli són els següents:. Lleis naturals que expliquen la transmissió dels caràcters hereditaris.Aportacions de Mendel a l'estudi de l'herència..Teoria cromosòmica de l'herència..El ADN com a portador de la informació genètica.Reconstrucció històrica de la busca d'evidències del seu paper i interpretació d'aquestes. Concepte de gen. Mecanismes responsables de la seua transmissió i variació..Hipòtesi sobre la duplicació del ADN i els resultats del seu contrast experimental..Les característiques i importància del codi genètic i les proves experimentals en què es basa. Transcripció i traducció genètiques. Models que expliquen la regulació gènica..Alteracions en la informació genètica: conseqüències i implicacions que l'aparició de novesvariants té en l'adaptació i evolució de les espècies. Selecció natural.. Mecanismes d'intercanvi genètic en bacteris i les seues implicacions en la producció devariacions.Els virus com a unitats d’informació: estructura i funcionament.Aproximació als treballs actuals d'investigació en enginyeria genètica.. Importància de lagenètica en medicina i en la millora de recursos.La investigació actual sobre el genoma humà. Repercussions socials i valoracions ètiques de lamanipulació genètica.

Microbiologia i biotecnologia.En aquest nucli es planteja l'estudi dels microorganismes i de les seues formes de vida, per ainterpretar la seua relació amb els sers humans i altres éssers vius, considerant la seuaintervenció en els cicles biogeoquímics. A partir de l'estudi dels microorganismes responsablesde fermentacions es pot abordar la seua possible utilització industrial, en sanitat, alimentació,agricultura o en la millora del medi ambient, així com la importància de les modernes tècniquesd'enginyeria genètica i cultius in vitro de plantes, destacant la importància social i econòmicaque això representa. Els continguts d'aquest nucli són els següents:.Els microorganismes: un grup taxonòmicament heterogeni. Les seues formes de vida. Relacióentre ells i la seua interacció amb els éssers humans i altres sers vius.Intervenció dels microorganismes en les transformacions o cicles biogeoquímics.Utilització de microorganismes en processos industrials, en agricultura, farmàcia, sanitat ialimentació.Importància social i econòmica de la utilització i manipulació dels microorganismes en distintsàmbits.

Immunologia.En aquest nucli es tracten els mecanismes que desenvolupen els éssers vius com a resposta al'entrada de microorganismes i substàncies químiques estranyes en el seu organisme. A partirdel concepte de malaltia infecciosa es poden analitzar els mecanismes de resposta, laimmunitat, els tipus de cèl·lules implicades, destacant l'estudi d'antígens i anticossos, la seua

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaprocedència i naturalesa química, la seua forma d'acció i la importància del coneixement de lesreaccions antigen-anticòs en sanitat.Els continguts d'aquest nucli són els següents:.Concepte d'immunitat. La defensa de l’organisme enfront dels cossos estranys. Concepte d'antigen. Tipus d'immunitat: cel·lular i humoral. Classes de cèl·lules implicades (macròfags, limfòcits B i T). Estructura i funció dels anticossos.. Disfuncions i deficiències del sistema immunitari.. La importància de la fabricació industrial de sèrums i vacunes. Reflexió ètica sobre la donació d'òrgans.

AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

Els referents de l’avaluació són : els objectius generals del Batxillerat i els de la matèria i els criteris els criteris d’avaluació establerts en el currículum del Batxillerat els continguts mínims

7.5.- Criteris d’avaluació: Veure Reial Decret, 87/2015( DOGV 10/06/2015) pel qual s’establix el currículum bàsic d’Educació Secundària Obligatòria i del Batxiller

7.6.- Instruments d’avaluació

En la programació, s’ha de fixar com s’avaluarà l’alumnat; és a dir, el tipus d’instruments d’ava-luació que s’utilitzaran. Els sistemes d’avaluació són múltiples, però en qualsevol cas, als ins-truments que es dissenyin, hauran de ser presents en les activitats següents:

- Activitats de tipus conceptual. Els alumnes i les alumnes aniran substituint de forma pro-gressiva les seves idees prèvies per les desenvolupades a classe.

- Activitats que facin ressaltar els aspectes de tipus metodològic. Per exemple, dissenysexperimentals, anàlisi de resultats, plantejaments qualitatius, resolució de problemes, etc.

- Activitats on es facin ressaltar la connexió entre la ciència, la tecnologia, la societat il’ambient. Per exemple, aquelles que sorgeixen de l’aplicació a la vida quotidiana dels con-tinguts desenvolupats a classe.

Quant al «format» de les activitats, es poden utilitzar:

- Activitats de composició.- Activitats de llibre obert.- Activitats orals.- Rúbriques.- Proves objectives tipus test.- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes o/i resolució

d’exercicis i problemes. - Treballs d’investigació, quadern de laboratori, quadern de classe, rúbriques, dianes, etc.

Cada instrument d’avaluació ha de tenir diferent pes a l’hora de la qualificació final, per a la qualcosa caldrà valorar la fiabilitat, l’objectivitat, la representativitat, l’adequació al context de l’alum-nat, etc.

7.7.- Criteris de qualificació

Proves escrites incloiran el mateix tipus d’exercicis que les proves de la PAU, es a dir, questions concretes, alguna questió més extensa, gràfiques, fotografíes de microsco-pia, esquemes, dibuixos, problemes de genètica, etc

Alguns exàmens seran acumulatius i altres independients:


BIOQUÍMICA:

Exàmen de la UD 1 a la 3 = 40%, de la UD 1 a la 5= 60%

CITOLOGÍA:

Examen de la UD 6 a la 8 = 40%, de la UD 6 a la 11= 60%

METABOLISMO:

Examen de la UD 12 a la 14

GENÉTICA:


MICROBIOLOGÍA E INMUNOLOGÍA:


A juny es farà un examen final que incloirà tota la matèria del curs. Aquest servirà de repàs ipràctica per a la PAU, així mateix com per a modular la nota definitiva del curs, per l’alumne.

Anotació i observació de l’actitud i el treball realizat diariament.

La qualificació final de la matèria serà el resultat de la mitjana entre les qualificacions globals decada avaluació, sempre i quan la nota global de cada avaluació no siga inferior a 4.La qualificació global en cada “avaluació – trimestre” serà el resultat de la mitjana ponderadaentre les qualificacions obtingudes per les proves escrites, les pràctiques i les activitatsrealitzades en classe, a fi que tots els instruments d'avaluació participen en la mateixa.

La ponderació de cada u dels apartats és la següent:- proves escrites: 90 %.- activitats de classe, pràctiques, actitud: 10 %.

La mitjana ponderada només es realitzarà quan la nota de la prova escrita no siga inferior a 4,en cas contrari, la prova s’haurà de recuperar i l’avaluació es considerarà no superada.. Elscontinguts avaluables en les proves aniran acumulant-se dins de cada avaluació i la quantitatde preguntes en cada prova serà proporcional a la importància de cada unitat didàctica,independentment de quantes vegades siga matèria d’examen.

La qualificació global de l’alumnat és considerarà positiva si aconsegueix 5 punts sobre untotal de 10 possibles. La qualificació serà negativa si aconsegueix menys de 5 punts.

Els alumnes que no hajan aconseguit una qualificació positiva (igual o superior a 5 sobre 10punts possibles) a l’avaluació final de juny, podran aconseguir-lo a l’avaluació extraordinària dejuliol, que consistirà en una prova escrita a la qual s’avaluaran els continguts mínims establerts.La prova extraordinària constara de 10 preguntes de tipus assaig.. La regla de puntuació deles preguntes serà igual que l’aplicada durant el curs.

RECUPERACIÓ

Les proves escrites o avaluacions no superades poden ser recuperades en la prova finalescrita , que es realitzarà cap el final del curs acadèmic. Seran objecte de recuperació lesproves o avaluacions amb una nota global inferior a 4 i les proves o avaluacions amb nota entre

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta4 i inferior a 5 que no s’hagen recuperat fent la mitjana amb la resta de proves o avaluacions.







7.8. METODOLOGIA DIDÀCTICA

Es pretén continuar amb les estratègies dissenyades per a cursos anteriors on, partint de lamotivació i interrogants inicials es conclou amb l’adquisició dels suficients continguts científicsdesenvolupats per a cada nucli temàtic. La concreció dels principis metodològics és la següent:1.- Les idees i coneixements previs són el punt de partida per a aconseguir un aprenentatgesignificatiu.2.- Canvi conceptual dels esquemes de coneixement si fóra necessari.3.- Destacar les idees fonamentals de la unitat.4.- Seleccionar els continguts bàsics.5.- Desenvolupament de continguts sota un plantejament didàctic que inclou:

5.1.- Creació de grups de treball.5.2.- Resolució de qüestions.5.3.- Elaboració d'informes.5.4.- Plantejament de problemes que incentiven la creativitat personal.5.5.- Utilització de mitjans audiovisuals i informàtics que recolzen els continguts.5.6.- Pràctiques de laboratori i / o sortides al camp si és possible.

7.9 MESURES D’ ATENCIÓ AL ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.




3. Realitzar treballs de manera cooperativa i grupal. Aquest planejament s'aconsegueix a travésde grups flexibles i permet un repartiment de rols en què les diferents capacitats dels alumnes ialumnes, juntament amb els seus interessos, trobaran un acomode perfecte. La tascarealitzada en l'equip per cada individu no és dilueix en l'anonimat, sinó que queda valorada i

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladetaressaltada per tots els altres companys i companyes.

4. Finalment, programar activitats variades de reforç, consolidació i ampliació, segons és tractede:


7.10 CONTINGUTS UNITATS DIDACTIQUESEls blocs de continguts abans ressenyats s'organitzen entorn d'una sèrie d'unitats en què esdistribueixen els continguts del curs.

a) Organització de les unitats

UD 1. Bioelements i biomolècules inorgàniques. 2. Glúcids. 3. Lípids. 4. Proteïnes.

5. Àcids nucleics 6. Tècniques d’estudi de la cèl.lula. L’embolcall ce.lular

7. La cèl.lula eucariota: estructura i orgànuls no membranosos 8. La cèl.lula eucariota:.orgànuls membranosos

9. La cèl.lula eucariota: el nucli cel.lular 10. Divisió cel.lular. 11. La cèl.lula Procariota. 12. Metabolisme i enzims. 13. El Catabolisme. 14. L’Anabolisme 15. Fundaments de la genètica 16. La base mol.lecular de l’herència . 17. L’expressió del missatge genètic 18. Ingeneria genètica 19. Mutacions i evolució. 20. Microorganismes. Concepte i diversitat 21 .Microorganismes. Ecologia i diversitat 22. Microorganismes i Biotecnologia 23. El Sistema Inmunitari 24. Processos inmunitaris normals i alterats

b)Temporalització

TRIMESTRE UNITATS1r 1- 52n 6 -143r 15-24

7.11. ELEMENTS TRANSVERSALS. IDEM PRIMER BATXILLERAT7.12.- ACTIVITATS COMPLEMENTARIES.MATEIXES PRIMER BATXILLERAT

7.13. AVALUACIÓ DE LA PRACTICA DOCENT E INDICADORS D’ ÉXIT.


7.13.1 Estàndars d’Aprenentatge

UNIDAD 1. BIOELEMENTOS I BIOMOLÉCULAS INORGÁNICAS.

Rúbrica de estándares de aprendizaje

Estándares deaprendizajeevaluables

Instrumentosde evalua-

ción*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0

Puntos

1.1. Describe la estructura quí-mica del car-bono y las pro-piedades deriva-das de ella.

1

AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Conoce los conceptos básicos.

Conoce los con-ceptos básicos cometiendo po-cos errores.

Conoce los con-ceptos básicos co-metiendo muchos errores.

No respondeo lo hace de forma erró-nea.

2.1. Discrimina los enlaces quí-micos que per-miten la forma-ción de molécu-las inorgánicas yorgánicas pre-sentes en los se-res vivos.

2

AF 8

Identifica los distintos tipos de en-laces.

Identifica bas-tantes tipos de enlaces.

Identifica algún tipo de enlace.

No identifi-ca ningún tipo de enla-ce.

3.1. Relaciona la estructura química del agua con sus funciones bio-lógicas.

3, 4, 5, 6

AF 9, 10, 11, 12, 13, 14, 18,21, 22, 27

Identifica todas las funciones del agua.

Identifica algu-nas funciones del agua.

Identifica errónea-mente las funcio-nes del agua.


3.2. Distingue los tipos de sa-les minerales, relacionando composición con función.

AF 15, 16, 17,25, 26, 31, 32

Conoce las funciones de las sales en los seres vivos.

Conoce las fun-ciones de las sa-les en los seres vivos cometien-do algún error.

Conoce las funcio-nes de las sales en los seres vivos co-metiendo muchos errores.


3.3. Contrasta los procesos de difusión, ósmo-sis y diálisis, interpretando

7, 8

AF 19, 20, 23,24, 28, 29, 30

Explica de manera ade-cuada los conceptos, identifican-

Explica los con-ceptos de mane-ra algo incom-pleta, aunque válida, identifi-

Explica los con-ceptos con errores,identificando po-cos de los elemen-tos importantes y

Responde demanera to-talmente errónea o no


su relación con la concentra-ción salina de las células.

do todos loselementos importantes y sus rela-ciones.

cando bastantes de los elementosimportantes y sus relaciones.

sus relaciones. responde.

*Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales.

UNIDAD 2. GLÚCIDOS.


Estándares deaprendizaje eva-

luables

Instrumen-tos de eva-luación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0

Puntos

1.1. Clasifica los distintos glúcidos según su compleji-dad.

1, 2, 3

AF 1, 2, 3, 4

Conoce los conceptos bá-sicos.

Conoce los conceptos bási-cos cometiendopocos errores.

Conoce los conceptos bá-sicos come-tiendo muchoserrores.

No responde o lo hace de formaerrónea.

2.1. Compara enantiomorfos, epí-meros y anómeros; y explica la cicla-ción de las pento-sas y hexosas se-gún el método de proyección de Haworth.

4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

AF 5, 6,7, 8, 9, 10, 11,

12, 13, 14

Identifica los distintos tipos de monosaca-ridos.

Identifica bas-tantes tipos de monosacaridos.

Identifica al-gún tipo de monosacari-dos.

No identifica ningún tipo de monosacaridos.

3.1. Establece la fórmula de un disa-cárido a partir de lanomenclatura em-pleada habitual-mente.

12, 13, 14, 15, 16

AF 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

Identifica los elementos y resuelve las actividades sin cometer errores.

Identifica los elementos y re-suelve las acti-vidades come-tiendo pocos errores.

Identifica los elementos y resuelve las actividades cometiendo muchos erro-res.


4.1. Enumera las diferencias entre homopolisacáridos

17, 18, 19

AF 25, 26,

Conoce los conceptos bá-sicos.

Conoce los conceptos bási-cos cometiendo

Conoce los conceptos bá-sicos come-



y heteropolisacári-dos, describiendo los grupos princi-pales de cada uno.

27, 28, 29,

30, 31, 32, 33, 34

pocos errores. tiendo muchoserrores.

5.1. Diseña y reali-za experiencias identificando en muestras biológicasla presencia de glú-cidos.

20

AF 35, 36

Diseña y reali-za experien-cias de mane-ra adecuada, identificando todos los ele-mentos impor-tantes y sus relaciones.

Diseña y realizaexperiencias de manera algo in-completa, aun-que válida, identificando bastantes de loselementos im-portantes y sus relaciones.

Diseña y reali-za experien-cias con erro-res, identifi-cando pocos de los elemen-tos importan-tes y sus rela-ciones.

Responde de manera total-mente errónea o no responde.

*Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales.


UNDAD 3. LÍPIDOS.



luables


ción*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0

Puntos

1.1. Describe las propiedades físicas que poseen los lípi-dos.

1, 2, 3

AF 1, 2

Conoce los conceptos bási-cos.


Conoce los conceptos bá-sicos come-tiendo mu-chos errores.

No responde o lo hace de forma erró-nea.

2.1. Explica la es-tructura y propie-dades de los ácidosgrasos.

4, 5, 6, 7 Explica de ma-nera adecuada los conceptos,

identificando todos los

elementos im-portantes y

sus relaciones.

Explica los con-ceptos de maneraalgo incompleta, aunque válida, identificando bastantes de los elementos im-portantes y sus relaciones.

Explica los conceptos con errores, identificando pocos de los elementos importantes ysus relacio-nes.


3.1. Formula las reacciones de sapo-nificación y esteri-ficación; y describela composición y propiedades de los distintos grupos de lípidos saponifica-bles.

8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

AF 3, 4, 5, 6,7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14,15, 16, 17, 18,19

Identifica los elementos y re-suelve las acti-vidades sin co-meter errores.

Identifica los ele-mentos y resuel-ve las activida-des cometiendo pocos errores.

Identifica los elementos y resuelve las actividades cometiendo muchos erro-res.


4.1. Explica las funciones y locali-zación de los dife-rentes grupos de lí-pidos insaponifica-bles.

15, 16

AF 20, 21, 22,23, 24, 25, 26,27, 28, 29, 30,31, 32

Identifica los distintos tipos de lípidos insa-ponificables.

Identifica bastan-tes tipos de lípi-dos insaponifica-bles

Identifica al-gún tipo de lí-pidos insapo-nificables.


* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaUNIDAD 4. PROTEINAS.



luables


ción*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0

Puntos

1.1. Explica la es-tructura de los aminoácidos pro-teicos y su carác-ter anfótero y losclasifica.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

AF 1, 2, 3, 4,5, 6, 7

Distingue los concep-tos princi-pales sin errores.

Distingue los conceptos principales co-metiendo po-cos errores.

Distingue losconceptos principales cometiendo muchos errores.


2.1. Formula la reacción de for-mación del enla-ce peptídico.

9, 10

AF 8, 9, 10

Resuelve correcta-mente las activida-des.

Resuelve las actividades co-metiendo po-cos.

Resuelve las actividades cometiendo muchos errores.

No identifica ningún tipo demonosacari-dos.

3.1. Describe las estructuras de las proteínas.

11, 12, 13

AF 11, 12, 13, 14, 15,

16, 17, 18, 19

Reconoce adecuada-mente las distintas estructurasproteicas.

Reconoce con algún error las distintas es-tructuras pro-teicas.

Reconoce con muchos errores las distintas es-tructuras proteicas.


4.1. Explica las consecuencias de la desnaturali-zación.

14, 15

AF 20, 21, 22, 23, 24, 25

Identifica adecuada-mente he-chos y re-suelve co-rrectamen-te todas lasactivida-des.

Identifica con algunos erro-res los hechos y resuelve la mayoría de las actividades.

Identifica po-cos hechos y no resuelve casi ninguna actividad.


5.1. Cita ejem-plos de holopro-teínas y hetero-proteínas con su función corres-pondiente.

16, 17, 18, 19, 20

AF 26, 27, 28, 29, 30, 31

Explica de manera adecuada los concep-tos, identi-ficando to-

Explica los con-ceptos de ma-nera algo in-completa, aun-que válida, identificando

Explica los conceptos con errores, identificandopocos de los elementos

Responde de manera total-mente erró-nea o no res-ponde.


dos los ele-mentos im-portantes ysus relacio-nes.

bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.

importantes y sus relacio-nes.



UNIDAD 5. ÁCIDOS NUCLEICOS.




ción*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0

Puntos

1.1. Formula y nombra nucleó-sidos y nucleó-tidos.

1, 2, 3, 4, 5, 6

AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 11, 12

Distingue los concep-tos principa-les sin erro-res.

Distingue los conceptos principales co-metiendo po-cos errores.

Distingue los conceptos principales cometiendo muchos erro-res.

No respon-de o lo hace de forma erró-nea.

1.2. Enumera los nucleótidos que poseen ac-ción coenzimá-tica y los rela-ciona con las vi-taminas corres-pondientes.

7, 8

AF 7, 8, 9

Explica de manera adecuada los concep-tos, identifi-cando todoslos elemen-tos impor-tantes y sus relaciones.

Explica los con-ceptos de ma-nera algo in-completa, aun-que válida, identificando bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.

Explica los conceptos con errores, identificando pocos de los elementos importantes y sus relacio-nes.


2.1. Compren-de y formula el enlace nucleotí-dico.

AF 13, 14, 15 Reconoce cómo se lle-va a cabo el enlace nu-cleotídico correcta-mente.

Reconoce có-mo se lleva a cabo el enlace nucleotídico con algún error.

Reconoce có-mo se lleva a cabo el enla-ce nucleotídi-co con mu-chos errores.


3.1. Describe el modelo de do-ble hélice de Watson y Crick.

9, 10

AF 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

Identifica los elemen-tos correc-tamente y resuelve to-das las acti-vidades.

Identifica los elementos con algunos erro-res y resuelve la mayoría de las actividades.

No resuelve casi ninguna actividad.


4.1. Explica las funciones de

11 Explica de manera

Explica los con-ceptos de ma-

Explica los conceptos

Responde de manera


los diversos ti-pos de ARN se-ñalando la rela-ción entre ellas.

AF 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33

adecuada los concep-tos, identifi-cando todoslos elemen-tos impor-tantes y sus relaciones.

nera algo in-completa, aun-que válida, identificando bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.

con errores, identificando pocos de los elementos importantes y sus relacio-nes.

totalmente errónea o no respon-de.



UNIDAD 6. TÉCNICAS DE ESTUDIO DE LA CÉLULA. LA MEM-BRANA CELULAR



Instrumen-tos de eva-

luación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0

Puntos

1.1. Conoce la teoría celular y la teoría de la endosimbiosis.

1

AF 1, 2, 3, 4, 5, 6


Conoce los conceptos bá-sicos come-tiendo pocos errores.

Conoce los conceptos bá-sicos come-tiendo mu-chos errores.

No respon-de o res-ponde de forma erró-nea.

2.1. Reconoce ydiferencia la microscopía óptica de cam-po claro, contraste de fa-ses, campo os-curo, interfe-rencia diferen-cial y fluores-cencia y sus aplicaciones.

2, 3,4,5

AF 6, 7, 12,

Identifica los diferentes microscopiosópticos y sus aplicaciones sin errores.

Identifica los diferentes mi-croscopios óp-ticos y sus aplicaciones cometiendo pocos

errores.

Identifica los diferentes mi-croscopios óp-ticos y sus aplicaciones cometiendo muchos erro-res.


3.1. Describe técnicas instru-mentales que permiten el ais-lamiento de las diferentes mo-léculas y su contribución al gran avance de la experimenta-ción biológica.

6

AF 6, 9, 10, 12

Identifica los diferentes microscopioselectrónicos y sus aplica-ciones sin errores.

Identifica los diferentes mi-croscopios electrónicos y sus aplicacio-nes cometien-do pocos

errores.

Identifica los diferentes mi-croscopios electrónicos y sus aplicacio-nes cometien-do muchos errores.


4.1. Conoce las diferencias es-tructurales en-tre células pro-cariotas y euca-riotas.

AF 8 Diferencia los tipos ce-lulares sin errores.

Diferencia los tipos celularescometiendo pocos errores.

Diferencia los tipos celularescometiendo muchos erro-res.



5.1. Asocia las técnicas de criofractura, di-fracción de ra-yos X y autorra-diografía con sus aplicacio-nes.

7, 8, 9, 10

AF 8, 11

Conoce otrastécnicas de estudio de lacélula sin errores.

Conoce otras técnicas de es-tudio de la cé-lula cometien-do pocos erro-res.

Conoce otras técnicas de es-tudio de la cé-lula cometien-do muchos errores.


5.2. Contrasta los procesos de diálisis, centri-fugación y elec-troforesis inter-pretando su re-lación con las biomoléculas orgánicas.

7, 8, 9, 10

AF 8, 11

Contrasta losprocesos de diálisis, cen-trifugación y electrofore-sis sin erro-res interpre-tando su re-lación con las biomolé-culas orgáni-cas.

Contrasta los procesos de diálisis, centri-fugación y electrophore-sis, cometien-do pocos erro-res e interpre-tando su rela-ción con las biomoléculas orgánicas.

Contrasta los procesos de diálisis, centri-fugación y electroforesis cometiendo errors y sin in-terpretar su relación con las biomolécu-las orgánicas.


6.1. Reconoce la estructura trilaminar de la membrana co-mún a todos los organismos celulares.

11

AF 16

Identifica la estructura sin errores.

Identifica la estructura co-metiendo po-cos errores.

Identifica la estructura co-metiendo mu-chos errores.


6.2. Relaciona fosfolípidos, glucolípidos y esteroles con lacomposición dela membrana.

12,13

AF 15, 17, 18,19, 22

Identifica co-rrectamente los compo-nentes lipídi-cos de la membrana.

Identifica los componentes lipídicos de la membrana aunque con algunos erro-res.

Identifica los componentes lipídicos de la membrana co-metiendo mu-chos errores.


6.3. Distingue proteínas inte-grales y perifé-ricas, así como su relación con la asimetría de la membrana.

15,16

AF 20, 21

Identifica co-rrectamente las proteínas de la mem-brana.

Identifica las proteínas de la membrana aunque con algunos erro-res.

Identifica las proteínas de la membrana cometiendo muchos erro-res.


7.1. Compara los modelos de membrana y explica el mo-

17,18

AF 23

Aporta todoslos modelos explicados.

Aporta algu-nos de los mo-delos explica-dos.

Aporta alguno de los mode-los explicados cometiendo

No respon-de o res-ponde de forma erró-


delo del mosai-co fluido.

muchos erro-res.

nea.

8.1. Conoce la importancia de la membrana y sus funciones.

AF 16, 19 Reconoce correcta-mente la im-portancia de la membranacomo barre-ra selectiva.

Reconoce de forma válida laimportancia de la membra-na como ba-rrera selectiva con algunos errores.

Reconoce la importancia de la membra-na como ba-rrera selectiva aunque come-te muchos errores.


9.1 Compara y distingue los ti-pos y subtipos de transporte através de las membranas ex-plicando deta-lladamente las características de cada uno deellos

20

AF 24

Compara y distingue los diferentes ti-pos de trans-porte correc-tamente.

Compara y distingue de forma válida los diferentes tipos de trans-porte.

Compara y distingue los diferentes ti-pos de trans-porte con mu-chos errores.


10.1. Conoce las característi-cas del trans-porte activo acoplado a ATPasas o a simporte o an-tiporte de mo-léculas.

21, 22, 23

AF 24, 26, 27

Conoce las característi-cas del trans-porte activo acoplado a ATPasas o a simporte o antiporte de moléculas correcta-mente.

Conoce las ca-racterísticas del transporte activo acopla-do a ATPasas oa simporte o antiporte de moléculas conalgunos erro-res.

Conoce las ca-racterísticas del transporte activo acopla-do a ATPasas oa simporte o antiporte de moléculas conmuchos erro-res.


11.1. Describe la endocitosis simple o me-diada por re-ceptor y los ti-pos de endoci-tosis (pinocito-sis y fagocito-sis).

24, 25 Describe la endocitosis simple o me-diada por re-ceptor y los tipos de en-docitosis (pi-nocitosis y fagocitosis) correcta-mente.

Describe con algunos erro-res la endoci-tosis simple o mediada por receptor y los tipos de endo-citosis (pinoci-tosis y fagoci-tosis).

Describe con muchos erro-res la endoci-tosis simple o mediada por receptor y los tipos de endo-citosis (pinoci-tosis y fagoci-tosis).



12.1. Conoce elpapel de la exo-citosis en la cé-lula y distingue la exocitosis constitutiva y regulada.

26, 27

AF 25

Conoce el pa-pel de la exoci-tosis en la cé-lula y distinguela exocitosis constitutiva y regulada co-rrectamente.

Conoce el pa-pel de la exo-citosis en la célula y distin-gue la exocito-sis constitutivay regulada conalgunos erro-res.

Conoce el pa-pel de la exo-citosis en la célula y distin-gue la exocito-sis constitutivay regulada conmuchos erro-res.


13.1. Describe las microvello-sidades, los es-tereocilios y lasinvaginaciones.

29 Describe las microvellosi-dades, los estereocilios y las invagi-naciones co-rrectamente.

Describe las microvellosi-dades, los es-tereocilios y las invagina-ciones con al-gunos errores.

Describe las microvellosi-dades, los es-tereocilios y las invagina-ciones con muchos erro-res.


14.1. Diferencialos tipos de uniones latera-les intercelula-res.

28 Diferencia los tipos de uniones late-rales interce-lulares co-rrectamente.

Diferencia los tipos de unio-nes laterales intercelulares con algunos errores.

Diferencia los tipos de unio-nes laterales intercelulares con muchos errores.




UNIDAD 7. LA CÉLULA EUCARIOTA: ESTRUCTURAS Y ORGÁNU-LOS NO MEMBRANOSOS




ción*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0

Puntos

1.1. Conoce la composición y la estructura de pared celular ve-getal.

1

AF: 1, 2, 3, 7,9, 10



Conoce los conceptos básicos co-metiendo muchos errores.

No respondeo responde de forma errónea.

2.1. Define y ex-plica la compo-sición y función del glicocálix.

2, 3

AF: 8



Conoce los conceptos básicos co-metiendo muchos errores.


3.1. Conoce la composición de los microtubulosy explica su es-tructura.

4, 5, 6, 10

AF: 11, 12, 14, 16, 20

Identifica la composicióny función de los microtú-bulos en la célula.

Identifica la composición y función de los microtúbulos enla célula come-tiendo pocos errores.

Identifica lacomposi-ción y fun-ción de los microtúbu-los en la cé-lula come-tiendo mu-chos erro-res.


3.2. Conoce y comprende el movimiento ci-liar y flagelar.

7, 8

AF: 13, 14, 15, 17

Comprende las bases delmovimiento ciliar y flage-lar sin erro-res

Comprende las bases del movi-miento ciliar y flagelar come-tiendo pocos errores.

Comprendelas bases del movi-miento ci-liar y flage-lar come-tiendo mu-chos erro-res.



3.3.Conece la estructura y fun-ción de los mi-crofilamentos deactima

10

AF: 12, 16, 18

Identifica la composicióny función de los microfila-mentos de actina en la célula.

Identifica la composición y función de los microfilamentosde actina en la célula cometien-do pocos erro-res.

Identifica lacomposi-ción y fun-ción de los microfila-mentos de actina en lacélula co-metiendo muchos errores.


3.4. Conoce la composición y función de los filamentos inter-medios.

9, 10, 11

AF: 6, 12, 16,21

Identifica la composicióny función de los microfila-mentos in-termedios en la célula.

Identifica la composición y función de los microfilamentosintermedios en la célula come-tiendo pocos errores.

Identifica lacomposi-ción y fun-ción de los microfila-mentos in-termedios en la célula cometien-do muchos errores.


4.1. Diferencia los mecanismos de la quimiota-xis, la fototaxis y el fototropis-mo.

12, 13

AF: 19, 22,

Identifica co-rrectamente las proteínasde la mem-brana.

Identifica las proteínas de la membrana aun-que con algunoserrores.

Identifica las proteí-nas de la membrana cometien-do muchos errores.


5.1. Reconoce laestructura y fun-ción de los ribo-somas y las dife-rencias entre ri-bosomas proca-riotas y eucario-tas.

14, 15, 16

AF: 4, 5, 6, 23, 24, 25, 26

Relaciona el concepto de ribosoma con su fun-ción en la célula.

Relaciona el concepto de ri-bosoma con su función en la cé-lula si bien co-mete algunos errores.

Relaciona el conceptode riboso-ma con su función en la célula co-metiendo muchos errores.

No respondeo responde de forma errónea

6.1. Identifica diferentes tipos de inclusiones celulares.

17

AF: 27, 28, 29

Reconoce di-ferentes ti-pos de inclu-siones.

Reconoce de forma válida di-ferentes tipos de inclusiones con algunos

Reconoce de forma válida dife-rentes tiposde inclusio-



errores. nes aunquecomete muchos errores.


UNIDAD 8. LA CÉLULA EUCARIOTA: ORGÁNULOS MEMBRANO-SOS



luables


ción*

Excelente3

Satisfactorio2

En proceso1

No logrado

0Puntos

1.1. Enumera los orgánulos del sis-tema de endo-membranas y los relacionados con el metabolismo energético.

2

AF: 1, 2, 3, 4,5, 6, 7, 8

Identifica los compo-nentes.

Identifica los componentes cometiendo pocos errores.

Identifica loscomponentescometiendo muchos erro-res.

No responde o responde de forma errónea.

2.1. Conoce la es-tructura y funcióndel retículo endo-plasmico rugoso y liso.

1, 3, 4, 5, 6, 7, 8

AF: 9, 10, 11

Relaciona estructura y función en el RER y REL.

Relaciona es-tructura y fun-ción en el RER y REL cometiendo pocos errores.

Relaciona estructura y función en elRER y REL cometiendo muchos erro-res.


3.1 Comprende laestructura y fun-ción del complejode Golgi.

8, 9

AF: 14, 15, 16

Compren-de la im-portancia en la célu-la del Complejo de Golgi.

Comprende la importancia en la célula del Complejo de Golgi co-metiendo po-cos errores.

Comprende la importan-cia en la cé-lula del Complejo deGolgi come-tiendo mu-chos errores.


4.1. Diferencia los tipos de liso-

10, 11 Identifica correcta-

Identifica con pocos errores

Identifica con muchos

No responde o responde


somas y conoce su función.

AF: 17, 18, 19

mente los tipos de li-sosomas y su función.

los tipos de li-sosomas y su función.

errores los ti-pos de liso-somas y su función.

de forma errónea.

5.1. Reconoce la importancia de la vacuola vegetal y la vacuola con-tráctil.

12

AF: 20, 21

Conoce di-ferentes ti-pos de va-cuolas.

Conoce dife-rentes tipos devacuolas co-metiendo po-cos errores.

Conoce dife-rentes tipos de vacuolas cometiendo muchos erro-res.


6.1. Conoce la es-tructura y compo-sición de la mito-condria.

13, 17

AF: 24

Identifica los ele-mentos es-tructurales de la mito-condria.

Identifica los elementos es-tructurales de la mitocondriacometiendo pocos errores.

Identifica loselementos estructurales de la mito-condria co-metiendo muchos erro-res.


6.2. Relaciona es-tructura y funciónmitocondrial.

14, 16, 17, 24

AF: 23, 25, 26, 28

Relaciona correcta-mente es-tructura y función mitocon-drial.

Relaciona co-rrectamente estructura y función mito-condrial aun-que con algu-nos errores.

Relaciona correctamen-te estructura y función mitocondrial cometiendo muchos erro-res.


6.3. Identifica la génesis y origen de las mitocon-drias.

15, 18

AF: 22, 27

Conoce el origen del orgánulo.

Conoce el ori-gen del orgá-nulo si bien comete algu-nos errores.

Conoce el origen del orgánulo co-metiendo muchos erro-res.


7.1. Identifica di-ferentes funcionesde los peroxiso-mas.

19

AF: 29, 30

Enumera diferentes funciones en los pe-roxisomas.

Enumera dife-rentes funcio-nes en los pe-roxisomas conalgunos erro-res.

Enumera di-ferentes fun-ciones en losperoxisomas aunque co-mete muchoserrores.



8.1. Diferencia los componentes de los cloroplas-tos.

20, 21, 22, 24, 25

AF: 31, 32

Reconoce los compo-nentes del cloroplastode forma correcta.

Reconoce los componentes del cloroplas-to si bien co-mete algunos errores.

Reconoce loscomponentesdel cloro-plasto, aun-que comete muchos erro-res.


8.2. Entiende los procesos metabó-licos en el cloro-plasto y su géne-sis.

23, 26 Compren-de correc-tamente los proce-sos meta-bólicos que tienen lugar en este orgá-nulo y su origen.

Comprende, con algunos fallos, los pro-cesos metabó-licos que tie-nen lugar en este orgánulo y su origen.

Comprende, con muchos fallos, los procesos me-tabólicos quetienen lugar en este orgá-nulo y su ori-gen.

No responde o responde de forma errónea



Unidad 9: LA CÉLULA EUCARIOTA: EL NÚCLEO CELULAR



Instrumentosde evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0Puntos

1.1. Enumera las principales características del núcleo.

1, 2

AF 1, 2

Conoce los conceptos básicos


Conoce los conceptos básicos co-metiendo muchos erro-res.


2.1. Reconoce los componen-tes de la envol-tura nuclear y su importancia.

3

AF 16, 32

Conoce los componen-tes y su fun-ción.

Conoce los componentes y su función co-metiendo po-cos errores.

Conoce los componentesy su función cometiendo muchos erro-res.

No identifi-ca ningún tipo de en-lace.

2.2. Compren-de la estructuray grado de em-paquetamiento de la cromati-na.

4, 5

AF 3, 4, 7, 8, 11,25, 29, 30

Comprende cómo se es-tructura la cromatina enel núcleo in-terfásico.

Comprende có-mo se estructu-ra la cromatina en el núcleo in-terfásico come-tiendo pocos errores.

Comprende cómo se es-tructura la cromatina en el núcleo in-terfásico co-metiendo muchos erro-res.


2.3. Reconoce la función del nucléolo.

6, 7, 8, 9

AF: 15, 23, 35

Comprende la función del nucléolo.

Comprende la función del nu-cleolo come-tiendo pocos errores.

Comprende la función delnucleolo co-metiendo muchos erro-res.


3.1. Diferencia los tipos de cro-mosomas y los

10, 11, 12 Conoce las diferencias entre los ti-

Conoce las dife-rencias entre los tipos de cro-

Conoce las di-ferencias en-tre los tipos

Responde de manera totalmente


conceptos de cariotipo y ca-riograma.

AF 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20 21, 22, 24, 26, 27, 28, 31, 33, 34, 36

pos de cro-mosomas y los concep-tos de cario-tipos y cario-grama.

mosomas y los conceptos de cariotipos y ca-riograma, si bien comete al-gunos errores.

de cromoso-mas y los conceptos de cariotipos y cariograma, sibien comete muchos erro-res.

errónea o no respon-de.



Unidad 10: DIVISIÓN CELULAR



Instrumentos deevaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0

Puntos

1.1. Identifica las fases del ciclo ce-lular explicitando los principales procesos que ocu-rren en cada una ellas.

1

AF 2, 3

Identifica las fases.

Identifica las fa-ses cometiendo pocos errores.

Identifica lasfases come-tiendo mu-chos errores.

No respon-de o respon-de de forma errónea.

1.2. Conoce los factores que inter-vienen en el con-trol del ciclo celu-lar.

2

AF 1

Comprende el control del ci-clo celular.

Comprende el control del ciclo celular come-tiendo pocos errores.

Comprende el control del ciclo ce-lular come-tiendo mu-chos errores.


2.1. Reconoce la mitosis y sus ti-pos.

AF 4, 5, 14 Conoce el pro-ceso.

Conoce el proce-so cometiendo pocos errores.

Conoce el proceso co-metiendo muchos errores.


2.2. Reconoce en distintas microfo-tografías y esque-mas las diversas fases de la mitosisindicando los acontecimientos básicos que se producen en cada una de ellas.

5, 6, 7

AF 6, 7, 8, 11, 30

Reconoce en distintas mi-crofotografías y esquemas lasdiversas fases de la mitosis indicando los acontecimien-tos básicos que se produ-cen en cada una de ellas

Reconoce en dis-tintas microfoto-grafías y esque-mas las diversas fases de la mito-sis indicando los acontecimientos básicos que se producen en cada una de ellascometiendo po-cos errores.

Reconoce endistintas mi-crofotogra-fías y esque-mas las di-versas fases de la mitosisindicando los aconteci-mientos bá-sicos que se producen encada una de ellas come-tiendo mu-chos errores.



2.3. Reconoce los componentes y la función del huso mitótico.

3, 4

AF 9

Identifica co-rrectamente los tipos y co-noce su fun-ción.

Identifica con pocos errores lostipos y conoce sufunción.

Identifica con muchos errores los tipos y cono-ce su fun-ción.


2.4. Diferencia los procesos de cito-cinesis en células animales y vegeta-les.

8, 9

AF 10, 13

Conoce el pro-ceso y su im-portancia.

Conoce el proce-so y su impor-tancia cometien-do pocos erro-res.

Conoce el proceso y su importancia cometiendo muchos errores.


3.1. Conoce el concepto y la im-portancia de la meiosis.

10

AF 19, 31, 32

Identifica las etapas y los procesos.

Identifica las eta-pas y los proce-sos cometiendo pocos errores.

Identifica lasetapas y los procesos co-metiendo muchos errores.


3.2. Reconoce en distintas microfo-tografías y esque-mas las diversas fases de la meiosisindicando los acontecimientos básicos que se producen en cada una de ellas.

11, 12, 13, 14, 15

AF 12, 15, 30

Reconoce en distintas mi-crofotografías y esquemas lasdiversas fases de la meiosis indicando los acontecimien-tos básicos que se produ-cen en cada una de ellas.

Reconoce aun-que con algunos errores en distin-tas microfotogra-fías y esquemas las diversas fasesde la meiosis in-dicando los acontecimientos básicos que se producen en cada una de ellas.

Reconoce cometiendo muchos errores en distintas mi-crofotogra-fías y esque-mas las di-versas fases de la meiosisindicando los aconteci-mientos bá-sicos que se producen encada una de ellas.


3.3. Distingue los procesos caracte-rísticos de las dife-rentes etapas de la profase meióti-ca.

11, 12, 13, 14, 15

AF 12, 15, 30

Enumera e identifica las fases.

Enumera e iden-tifica las fases aunque con algu-nos errores.

Enumera e identifica lasfases come-tiendo mu-chos errores.



3.4. Conoce las fa-ses de la primera división meiótica.

AF 14, 15, 16, 17, 18,

20, 30

Enumera e identifica las fases.

Enumera e iden-tifica las fases, si bien comete al-gunos errores.

Enumera e identifica lasfases, come-tiendo mu-chos errores.


3.5. Identifica las fases de la segun-da división meióti-ca.

16, 17

AF 20, 30

Relaciona los procesos y re-conoce su im-portancia.

Relaciona los procesos y reco-noce su impor-tancia, con algu-nos errores.

Relaciona losprocesos y reconoce su importancia,aunque co-mete mu-chos errores.


3.6. Resume la re-lación de la meio-sis con la repro-ducción sexual, el aumento de la va-riabilidad genéticay la posibilidad de evolución de las especies.

18, 19

AF 21, 22, 23, 31, 32

Resume la re-lación de la meiosis con la reproducción sexual, el au-mento de la variabilidad genética y la posibilidad de evolución de las especies.

Resume la rela-ción de la meio-sis con la repro-ducción sexual, el aumento de lavariabilidad ge-nética y la posi-bilidad de evolu-ción de las espe-cies con algunos errores.

Resume la relación de la meiosis con la repro-ducción se-xual, el au-mento de la variabilidad genética y la posibilidad de evoluciónde las espe-cies aunque comete mu-chos errores.


4.1. Reconoce los diferentes tipos de ciclos biológi-cos.

20

AF 24, 25, 26, 27, 28, 29

Conoce tipos de ciclos bioló-gicos.

Conoce los tipos de ciclos biológi-cos, si bien co-mete algunos errores.

Conoce los tipos de ci-clos biológi-cos, aunque comete mu-chos errores.


4.2. Establece las analogías y dife-rencias más signi-ficativas entre mi-tosis y meiosis.

20

AF 24, 25, 26, 27, 28, 29

Establece las analogías y di-ferencias más significativas entre mitosis ymeiosis.

Establece las analogías y dife-rencias más sig-nificativas entre mitosis y meiosiscon algunos errores.

Establece lasanalogías y diferencias más signifi-cativas entremitosis y meiosis aun-que comete muchos errores.




Unidad 11: LA CÉLULA PROCARIOTA


Estándares de apren-dizaje evaluables


ción*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logra-do

0

Puntos

1.1. Compara una cé-lula procariota con una eucariota, identi-ficando los orgánulos citoplasmáticos pre-sentes en ellas.

1

AF 1, 2, 3, 4, 5

Compara una cé-lula procariota con una eucario-ta, identificando los orgánulos ci-toplasmáticos presentes en ellas.

Compara una cé-lula procariota con una eucario-ta, identificando los orgánulos ci-toplasmáticos presentes en ellas cometiendopocos errores.

Compara una cé-lula procariota con una eucario-ta, identificando los orgánulos ci-toplasmáticos presentes en ellas cometiendomuchos errores.

No res-ponde o responde de forma errónea.

2.1. Reconoce los componentes y la es-tructura de la pared celular de bacterias gram positivas y gram negativas.

2,3

AF 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13

Identifica los componentes.

Identifica los componentes cometiendo po-cos errores.

Identifica los componentes cometiendo mu-chos errores.


3.1. Conoce funcionesde la pared procario-ta.

AF 8, 14 Comprende la función.

Comprende la función come-tiendo pocos errores.

Comprende la función come-tiendo muchos errores.


4.1. Reconoce las en-vueltas externas y su función.

4

AF 15, 16, 17

Distingue correc-tamente los ti-pos y conoce su función.

Distingue con pocos errores lostipos y conoce su función.

Distingue con muchos errores los tipos y cono-ce su función.


5.1. Diferencia los ri-bosomas de células procariotas y eucario-tas.

5

AF 17, 19, 20, 21

Distingue ambostipos.

Distingue ambostipos cometien-do pocos erro-res.

Distingue ambostipos cometien-do muchos erro-res.

No res-ponde o responde de forma


errónea.

6.1. Conoce los com-ponentes del nucleoi-de y su estructura.

AF 22, 23, 24, 25

Identifica las componentes.

Identifica las componentes cometiendo po-cos errores.

Identifica las componentes cometiendo mu-chos errores.


7.1. Relaciona la es-tructura y composi-ción de los flagelos con su función.

6, 7, 8

AF 27, 28, 29, 30

Conoce la es-tructura y fun-ción.

Conoce la es-tructura y fun-ción con algunoserrores.

Conoce la es-tructura y fun-ción cometiendomuchos errores.


8.1. Reconoce los di-ferentes tipos apéndi-ces externos no impli-cados en el movi-miento.

9, 19

AF 26

Identifica los di-ferentes tipos.

Identifica los di-ferentes tipos, si bien comete al-gunos errores.

Identifica los di-ferentes tipos, cometiendo mu-chos errores.


Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales.

Unidad 12: METABOLISMO Y ENZIMAS




Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logra-do

0

Puntos

1.1. Conoce los com-ponentes de una enzi-ma señalando las fun-ciones de cada uno.

1

AF 1

Identifica los componentes de una enzima.

Identifica los componentes de una enzima cometiendo po-cos errores.

Identifica los componentes de una enzima cometiendo muchos errores.


1.2. Explica las propie-dades de las enzimas ylos mecanismos de las

5, 6, 7, Explica de mane-ra adecuada los conceptos, iden-

Explica los con-ceptos de ma-nera algo in-

Explica los con-ceptos con erro-res, identifican-

No res-ponde o responde


reacciones enzimáti-cas.

AF 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9

tificando todos los elementos importantes y sus relaciones.

completa, aun-que válida, iden-tificando bas-tantes de los elementos im-portantes y sus relaciones.

do pocos de los elementos im-portantes y sus relaciones.

de forma errónea.

2.1. Identifica los tiposde vitaminas asocian-do su imprescindible función con las enfer-medades que previe-nen.

2, 3, 4

AF 7

Identifica los ti-pos de vitaminasasociando su im-prescindible fun-ción con las en-fermedades que previenen sin errores.

Identifica los ti-pos de vitami-nas asociando su imprescindi-ble función con las enfermeda-des que previe-nen cometiendopocos errores.

Identifica los ti-pos de vitami-nas asociando su imprescindi-ble función con las enfermeda-des que previe-nen cometiendomuchos errores.


3.1. Resuelve cuestio-nes relacionadas con la cinética enzimática.

8

AF 10, 11, 12, 13, 14,

15, 16, 17

Resuelve las acti-vidades sin co-meter errores.

Resuelve las ac-tividades come-tiendo pocos errores.

Resuelve las ac-tividades come-tiendo muchos errores.


4.1. Indica los factores que hacen posible unaacción enzimática efi-caz.

9, 10

AF 18, 19

Explica de mane-ra adecuada los conceptos.

Explica los con-ceptos de ma-nera algo in-completa.

Explica los con-ceptos con erro-res.


5.1. Indica los meca-nismos que hacen po-sible una acción enzi-mática eficaz.

AF 20 Identifica los procesos correc-tamente.

Identifica los procesos come-tiendo algunos errores.

Identifica los procesos come-tiendo muchos errores.


6.1. Contrasta el papelfundamental de los enzimas como bioca-talizadores, relacio-nando sus propieda-des con su función ca-talítica.

11, 12, 13, 14, 15, 16, 17

AF 21,22, 23, 24, 25, 26, 27, 28

Explica los proce-sos.

Explica los pro-cesos cometien-do pocos erro-res.

Explica los pro-cesos cometien-do muchos errores.



7.1. Reconoce cómo se nombran las enzi-mas.

AF 29 Conoce los con-ceptos básicos.


Conoce los con-ceptos básicos cometiendo muchos errores.



Unidad 13: EL CATABOLISMO




Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logra-do

0

Puntos

1.1. Define e interpretalos procesos catabóli-cos, así como los inter-cambios energéticos asociados a ellos.

1

AF 1, 2, 16, 25

Define de mane-ra adecuad e in-terpreta los pro-cesos catabóli-cos, así como losintercambios energéticos aso-ciados a ellos

Define e inter-preta de manera algo incompleta,aunque válida, los procesos ca-tabólicos, así como los inter-cambios energé-ticos asociados aellos

Define e inter-preta con erro-res, los procesos catabólicos, así como los inter-cambios energé-ticos asociados aellos


2.1. Describe las dife-rentes etapas de la glu-cólisis y valora su ren-dimiento energético.

2, 3

AF 3, 4, 5, 6, 7

Relaciona los conceptos princi-pales sin errores.

Relaciona los conceptos prin-cipales come-tiendo pocos errores.

Relaciona los conceptos prin-cipales come-tiendo muchos errores.


3.1. Sitúa, a nivel celu-lar y a nivel de orgá-nulo, el lugar donde seproducen cada uno de estos procesos, dife-renciando en cada casolas rutas principales dedegradación y de sín-tesis y los enzimas y moléculas más impor-tantes responsables de

4,5

AF 8, 9, 10, 13, 27

Sitúa, a nivel ce-lular y a nivel deorgánulo, el lu-gar donde se producen cada uno de estos pro-cesos, diferen-ciando en cada caso las rutas principales de degradación y de

Sitúa, a nivel ce-lular y a nivel deorgánulo, el lu-gar donde se producen cada uno de estos procesos, dife-renciando en cada caso las ru-tas principales de degradación y

Sitúa, a nivel ce-lular y a nivel deorgánulo, el lu-gar donde se producen cada uno de estos procesos, dife-renciando en cada caso las ru-tas principales de degradación y



dichos procesos. síntesis y los en-zimas y molécu-las más impor-tantes responsa-bles de dichos procesos sin co-meter errores.

de síntesis y los enzimas y molé-culas más im-portantes res-ponsables de di-chos procesos cometiendo po-cos errores.

de síntesis y los enzimas y molé-culas más im-portantes res-ponsables de di-chos procesos cometiendo mu-chos errores.

3.2. Explica las etapas de la fosforilación oxi-dativa, describiendo elmecanismo de funcio-namiento de las cade-nas transportadoras de electrones de la mito-condria y su función en la obtención de ATP.

6, 7

AF 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35

Conoce el proce-so.

Conoce el proce-so cometiendo pocos errores.

Conoce el proce-so cometiendo muchos errores.


4.1 Diferencia la respi-ración y la fermenta-ción, en sus aspectos bioquímicos y energé-ticos.

8, 9, 10, 11, 12,13, 14

AF 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43

Explica de ma-nera adecuada los conceptos.

Explica los con-ceptos de mane-ra algo incom-pleta.



4.2. Valora la impor-tancia de las fermenta-ciones en numerosos procesos industriales reconociendo sus apli-caciones.

8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

AF 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43

Valora sin come-ter errores la im-portancia de las fermentaciones en numerosos procesos indus-triales recono-ciendo sus apli-caciones.

Valora la impor-tancia de las fer-mentaciones en numerosos pro-cesos industria-les reconociendosus aplicaciones cometiendo po-cos errores.

Valora la impor-tancia de las fer-mentaciones en numerosos pro-cesos industria-les reconociendosus aplicaciones cometiendo mu-chos errores.



Unidad 14: EL ANABOLISMO


Estándares deaprendizaje evalua-


Excelente Satisfactorio En proceso No logrado Puntos


bles ción* 3 2 1 0

1.1. Conoce y dife-rencia las distintas formas de conseguir la materia y la ener-gía necesarias para los procesos vitales.

1

AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Distingue los conceptos princi-pales sin errores.

Distingue los conceptos princi-pales cometien-do pocos erro-res.

Distingue los conceptos princi-pales cometien-do muchos erro-res.


2.1. Identifica y clasi-fica los distintos tiposde organismos foto-sintéticos.

AF 9, 19, 20 Identifica y clasi-fica los distintos tipos de organis-mos fotosintéti-cos de manera adecuada.

Identifica y clasi-fica los distintos tipos de organis-mos fotosintéti-cos de manera algo incompleta, aunque válida.

Identifica y clasi-fica los distintos tipos de organis-mos fotosintéti-cos con errores.


2.2. Contrasta su im-portancia biológica para el manteni-miento de la vida en la Tierra.

AF 9, 19, 20 Contrasta su im-portancia bioló-gica para el man-tenimiento de la vida en la Tierra de manera ade-cuada.

Contrasta su im-portancia bioló-gica para el man-tenimiento de la vida en la Tierra de manera algo incompleta, aun-que válida.

Contrasta su im-portancia bioló-gica para el man-tenimiento de la vida en la Tierra con errores.


2.3. Localiza a nivel subcelular dónde se llevan a cabo cada una de las fases foto-sintéticas, destacan-do los procesos que tienen lugar.

2, 3, 4, 5, 6, 7

AF 11, 12, 14, 15, 16, 17, 24,25, 26, 27, 28,30, 31

Localiza a nivel subcelular dóndese llevan a cabo cada una de las fases fotosintéti-cas, destacando los procesos que tienen lugar de manera adecua-da.

Localiza a nivel subcelular dóndese llevan a cabo cada una de las fases fotosintéti-cas, destacando los procesos que tienen lugar de manera algo in-completa, aun-que válida.

Localiza a nivel subcelular dóndese llevan a cabo cada una de las fases fotosintéti-cas, destacando los procesos que tienen lugar con errores.


2.4. Conoce cuáles son las etapas más importantes del ciclode Calvin y los facto-res que influyen en lafotosíntesis.

8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15,16, 17

AF 10, 13, 18, 21, 22, 23, 29,32, 33

Identifica las eta-pas correcta-mente y resuelvetodas las activi-dades.

Identifica las eta-pas con algunos errores y resuel-ve la mayoría de las actividades.

Identifica las eta-pas con muchos errores y resuel-ve pocas activi-dades.



3.1. Explica la qui-miosíntesis y conocerlos organismos que la realizan.

AF 34, 35, 36, 37


Explica los con-ceptos de mane-ra algo incomple-ta.


Responde de manera totalmente errónea o no respon-de.

3.2. Valora el papel biológico de los orga-nismos quimiosinté-ticos.

AF 34, 35, 36, 37

Valora el papel biológico de los organismos qui-miosintéticos de manera adecua-da.

Valora el papel biológico de los organismos qui-miosintéticos de manera algo in-completa, aun-que válida.

Valora el papel biológico de los organismos qui-miosintéticos con errores.



Unidad 15: FUNDAMENTOS DE GENÉTICA




Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logra-do

0

Puntos

1.1. Diferencia y expli-ca los conceptos fun-damentales de la ge-nética clásica.

1, 2, 3, 4, 5

AF 1, 2, 3, 4

Explica de mane-ra adecuada los conceptos, iden-tificando todos los elementos importantes y sus relaciones.

Explica los con-ceptos de ma-nera algo in-completa, aun-que válida, identificando bastantes de loselementos im-portantes y sus relaciones.

Explica los con-ceptos con erro-res, identifican-do pocos de los elementos im-portantes y sus relaciones.


2.1. Expone y respon-de adecuadamente a cuestiones relaciona-das con las leyes de

6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Relaciona los conceptos princi-pales sin errores.

Relaciona los conceptos prin-cipales come-tiendo pocos

Relaciona los conceptos prin-cipales come-tiendo muchos

No res-ponde o responde de forma


Mendel. AF 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17

errores. errores. errónea.

2.2. Enumera los prin-cipales casos

de mendelismo com-plejo dando una expli-cación razonada de cada uno.

13, 14

AF 18, 19, 20, 21

Identifica los ele-mentos y resuel-ve las activida-des sin cometer errores.

Identifica los elementos y re-suelve las activi-dades come-tiendo pocos errores.

Identifica los elementos y re-suelve las activi-dades come-tiendo muchos errores.


3.1. Explica las excep-ciones a la tercera ley de Mendel, basándoseen la teoría cromosó-mica de la herencia y define con claridad li-gamiento y recombi-nación.

15, 16, 17

AF 22, 23, 24, 25

Identifica las le-yes de Mendel y las diferencia sin errores.

Identifica las le-yes de Mendel ylas diferencia cometiendo po-cos errores.

Identifica las le-yes de Mendel ylas diferencia cometiendo muchos errores.


4.1 Enumera y descri-be los diferentes me-canismos de determi-nación del sexo.

18, 19, 20

AF 10, 13, 18, 21, 22,

23, 29, 32, 33

Enumera y expli-ca mecanismos de determina-ción del sexo sin errores.

Enumera y ex-plica mecanis-mos de deter-minación del sexo con algu-nos errores.

Enumera y ex-plica mecanis-mos de deter-minación del sexo con mu-chos errores.


5.1. Analiza y predice aplicando los princi-pios de la genética Mendeliana, los resul-tados de ejercicios de transmisión de carac-teres ligados al sexo e influidos por el sexo.

21, 22, 23

AF 31, 32, 33, 34, 35, 36

Resuelve los ejercicios sin co-meter errores.

Resuelve los ejercicios come-tiendo pocos errores.

Resuelve los ejercicios come-tiendo muchos errores.



Unidad 16: LA BASE MOLECULAR DE LA HERENCIA





Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logra-do

0

Puntos

1.1. Describe la estruc-tura y composición química del ADN, reco-nociendo su importan-cia biológica como mo-lécula responsable del almacenamiento, con-servación y transmi-sión de la información genética.

1, 2, 3, 4

AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Distingue los con-ceptos principa-les sin errores.

Distingue los conceptos prin-cipales come-tiendo pocos errores.

Distingue los conceptos prin-cipales come-tiendo muchos errores.


2.1. Describe los expe-rimentos que confir-maron la validez de la hipótesis semiconser-vativa.

5

AF 11, 12, 22



Explica los con-ceptos con errores.


2.2. Diferencia las eta-pas de la replicación e identifica los enzimas implicados en ella.

6, 7

AF 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24,

25, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 35, 36

Diferencia las etapas de la re-plicación e identi-fica los enzimas implicados en ella

Diferencia las etapas de la re-plicación e identifica los enzimas impli-cados en ella cometiendo pocos errores.

Diferencia las etapas de la re-plicación e identifica los enzimas impli-cados en ella cometiendo muchos erro-res.


2.3. Conoce como se lleva a cabo el proceso de corrección de erro-res.

8

AF 26, 34

Reconoce cómo se lleva a cabo la corrección de errores correcta-mente.

Reconoce có-mo se lleva a cabo la correc-ción de errores cometiendo pocos errores.

Reconoce có-mo se lleva a cabo la correc-ción de errores cometiendo muchos erro-res.



Unidad 17: LA EXPRESIÓN DEL MENSAJE GENÉTICO

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaRúbrica de estándares de aprendizaje



Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logra-do

0

Puntos

1.1. Explica en qué consiste el dogma cen-tral de la Biología.

AF 1 Distingue los conceptos princi-pales sin errores.




2.1. Interpreta y expli-ca esquemas de la transcripción.

1, 2, 3, 4

AF 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Explica de mane-ra adecuada el proceso de la transcripción.

Explica el pro-ceso de la transcripción de manera algoincompleta.

Explica el pro-ceso de la transcripción con errores.


2.2. Resuelve ejerciciosprácticos de replica-ción, transcripción y traducción, y de aplica-ción del código genéti-co.

5, 6

AF 9, 10, 11, 12, 13, 14


Resuelve las ac-tividades co-metiendo po-cos errores.

Resuelve las ac-tividades co-metiendo mu-chos errores.


2.3. Establece la rela-ción del ADN con el proceso de la síntesis de proteínas.

7, 8

AF 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

Establece la rela-ción del ADN conel proceso de la síntesis de pro-teínas sin come-ter errores.

Establece la re-lación del ADN con el proceso de la síntesis de proteínas cometiendo pocos errores.

Establece la re-lación del ADN con el proceso de la síntesis de proteínas cometiendo muchos erro-res.

No res-ponde o responde de forma errónea

2.4. Identifica, distin-gue y diferencia los en-zimas principales rela-cionados con los pro-cesos de traducción.

7, 8

AF 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

Identifica, distin-gue y diferencia los enzimas prin-cipales relaciona-dos con los pro-cesos de traduc-ción

Identifica, dis-tingue y dife-rencia los enzi-mas principalesrelacionados con los proce-sos de traduc-

Identifica, dis-tingue y dife-rencia los enzi-mas principalesrelacionados con los proce-sos de traduc-



ción cometien-do pocos erro-res.

ción cometien-do muchos errores.

3.1. Diferencia los ti-pos de ARN, así como la función de cada unode ellos en los proce-sos de transcripción y traducción.

7, 8

AF 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

Diferencia los ti-pos de ARN, así como la función de cada uno de ellos en los pro-cesos de trans-cripción y traduc-ción.

Diferencia los tipos de ARN, así como la función de cada uno de ellos en los procesos de transcripción y traducción co-metiendo po-cos errores.

Diferencia los tipos de ARN, así como la función de cada uno de ellos en los procesos de transcripción y traducción co-metiendo mu-chos errores.


4.1. Reconoce las ca-racterísticas funda-mentales del código genético aplicando di-cho conocimiento a la resolución de proble-mas de genética mole-cular.

5, 6

AF 9, 10, 11, 12, 13, 14


Resuelve las ac-tividades co-metiendo po-cos errores.

Resuelve las ac-tividades co-metiendo mu-chos errores.


5.1 Explica el proceso de regulación en las células procariotas se-gún el modelo del operón, describiendo los genes que partici-pan en él y los siste-mas inducible y repre-sible.

9, 10, 11

AF 25, 26, 27, 28



Explica los con-ceptos con errores.




Unidad 18: INGENIERÍA GENÉTICA




ción*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logra-do

0

Puntos

1.1. Comprende la im-portancia de la PCR.

AF 3, 6, 7, 8 Comprende las aplicaciones.

Comprende las aplicaciones co-metiendo pocos errores.

Comprende las aplicaciones co-metiendo mu-chos errores.


2.1. Diferencia entre los métodos de se-cuenciación.

1, 2, 3, 4

AF 1

Reconoce el pro-ceso y su relevan-cia.

Reconoce el proceso y su re-levancia come-tiendo pocos errores.

Reconoce el proceso y su re-levancia come-tiendo muchos errores.


3.1. Reconoce los des-cubrimientos más re-cientes sobre el geno-ma humano y sus aplicaciones en inge-niería genética, valo-rando sus implicacio-nes éticas y sociales.

AF 2, 4, 5 Reconoce el pro-ceso.

Reconoce el proceso come-tiendo pocos errores.

Reconoce el proceso aunque comete muchos errores.


4.1. Conoce las aplica-ciones de la mutagé-nesis dirigida.

AF 9 Reconoce las ba-ses de la mutagé-nesis dirigida.

Reconoce las bases de la mu-tagénesis dirigi-da con algunos errores.

Reconoce las bases de la mu-tagénesis dirigi-da cometiendo muchos errores.


5.1. Explica las dife-rentes fases de clona-ción del ADN.

5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

AF 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20,

Reconoce el pro-ceso.

Reconoce el proceso come-tiendo pocos errores.

Reconoce el proceso come-tiendo muchos errores.



21, 22, 23, 24, 25

6.1. Resume y realiza investigaciones sobre las técnicas desarro-lladas en los procesos de manipulación ge-nética para la obten-ción de organismos transgénicos

13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21

AF 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36

Resume y realizainvestigaciones de manera ade-cuada.

Resume y realizainvestigaciones cometiendo po-cos errores.

Resume y reali-za investigacio-nes cometiendo muchos errores.



Unidad 19: MUTACIONES Y EVOLUCIÓN




ción*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0

Puntos

1.1. Describe el con-cepto de mutación es-tableciendo su rela-ción con los fallos en la transmisión de la información genética.

1, 2, 3, 4

AF 1, 2, 3, 4, 5,6, 7, 8, 9, 10

Resuelve las ac-tividades correc-tamente.

Resuelve las ac-tividades come-tiendo pocos errores.

Resuelve las ac-tividades come-tiendo muchos errores.


1.2. Clasifica las muta-ciones identificando los agentes mutagéni-cos más frecuentes.

5, 6 Clasifica las mu-taciones identifi-cando los agen-tes mutagénicos más frecuentes sin errores.

Clasifica las mu-taciones identifi-cando los agen-tes mutagénicos más frecuentes cometiendo po-cos errores.

Clasifica las mu-taciones identifi-cando los agen-tes mutagénicos más frecuentes cometiendo mu-chos errores.


1.3. Asocia la relación entre la mutación y el cáncer, determinandolos riesgos que impli-can algunos agentes

5, 6 Asocia la rela-ción entre la mutación y el cáncer, determi-nando los ries-

Asocia la rela-ción entre la mutación y el cáncer, determi-nando los ries-

Asocia la rela-ción entre la mutación y el cáncer, determi-nando los ries-



mutagénicos. gos que implicanalgunos agentes mutagénicos

gos que implicanalgunos agentes mutagénicos co-metiendo pocos errores.

gos que implicanalgunos agentes mutagénicos co-metiendo mu-chos errores.

2.1. Argumenta distin-tas evidencias que de-muestran el hecho evolutivo.

7, 8, 9, 10

AF 11, 12, 13, 18, 19, 21, 22

Argumenta co-rrectamente dis-tintas evidenciasque demuestranel hecho evoluti-vo.

Argumenta dis-tintas evidenciasque demuestranel hecho evoluti-vo cometiendo algunos errores.

Argumenta dis-tintas evidenciasque demuestranel hecho evoluti-vo cometiendo muchos errores.


3.1. Identifica los principios de la teoríadarwinista y neoda-rwinista, comparandosus diferencias.

11, 12

AF 14, 15, 16, 17, 20, 20,

Identifica los principios de la teoría darwinistay neodarwinista,comparando susdiferencias co-rrectamente.

Identifica los principios de la teoría darwinistay neodarwinista,comparando sus diferencias co-metiendo pocos errores.

Identifica los principios de la teoría darwinistay neodarwinista,comparando susdiferencias co-metiendo mu-chos errores.


3.2. Distingue los fac-tores que influyen en las frecuencias géni-cas.

11, 12

AF 14, 15, 16, 17, 20, 20

Distingue los factores que in-fluyen en las fre-cuencias génicascorrectamente.

Distingue los factores que in-fluyen en las fre-cuencias génicascometiendo po-cos errores.

Distingue los factores que in-fluyen en las fre-cuencias génicascometiendo mu-chos errores.

No respon-de o res-ponde de forma errónea.

3.3. Comprende y aplica modelos de es-tudio de las frecuen-cias génicas en la in-vestigación privada y en modelos teóricos.

11, 12

AF 14, 15, 16, 17, 20, 20

Comprende y aplica modelos de estudio de lasfrecuencias géni-cas en la investi-gación privada y en modelos teó-ricos correcta-mente.

Comprende y aplica modelos de estudio de lasfrecuencias géni-cas en la investi-gación privada y en modelos teó-ricos cometien-do pocos erro-res.

Comprende y aplica modelos de estudio de lasfrecuencias géni-cas en la investi-gación privada y en modelos teó-ricos cometien-do muchos erro-res.


4.1. Ilustra la relación entre mutación y re-combinación, el au-mento de la diversi-dad y su influencia en

13, 14

AF 23, 24, 25

Ilustra la rela-ción entre muta-ción y recombi-nación, el au-mento de la di-





la evolución de los se-res vivos.

versidad y su in-fluencia en la evolución de los seres vivos co-rrectamente.

versidad y su in-fluencia en la evolución de los seres vivos co-metiendo pocos errores.

versidad y su in-fluencia en la evolución de los seres vivos co-metiendo mu-chos errores.

4.2. Distingue tipos deespeciación, identifi-cando los factores que posibilitan la se-gregación de una es-pecie original en dos especies diferentes.

13, 14

AF 23, 24, 25

Distingue tipos de especiación, identificando losfactores que po-sibilitan la segre-gación de una especie original en dos especies diferentes co-rrectamente.

Distingue tipos de especiación, identificando losfactores que po-sibilitan la segre-gación de una especie original en dos especies diferentes come-tiendo pocos errores.

Distingue tipos de especiación, identificando losfactores que po-sibilitan la segre-gación de una especie original en dos especies diferentes come-tiendo muchos errores.



Unidad 20: MICROORGANISMOS: CONCEPTO Y DIVERSIDAD


Estándares deaprendizaje evalua-

bles


ción*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logra-do

0

Puntos

1.1. Conoce el princi-pio histórico de la microbiología.

1, 4

AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Enumera los hitoshistóricos de la microbiología.

Enumera los hitoshistóricos de la microbiología co-metiendo pocos errores.

Enumera los hitoshistóricos de la microbiología co-metiendo mu-chos errores.

No res-ponde o respondede forma errónea.

1.2. Discute la con-troversia de la gene-ración espontánea.

2, 3Conoce el signifi-cado y desarrollo de las teorías so-bre la generación espontánea.

Conoce el signifi-cado y desarrolllode las teorías so-bre la generación espontánea co-metiendo pocos errores.

Conoce el signifi-cado y desarrollo de las teorías so-bre la generación espontánea co-metiendo mu-chos errores.



2.1. Conoce las rela-ciones evolutivas de los microorganismos con otros seres vivos.

5, 6, 7, 8AF 9 Reconoce las rela-

ciones evolutivas.Reconoce las re-laciones evoluti-vas cometiendo pocos errores.

Reconoce las rela-ciones evolutivas aunque comete muchos errores.


2.2. Clasifica los mi-croorganismos en el grupo taxonómico al que pertenecen.

9, 10, 11, 12, 13AF 12, 13, 16,17, 18, 27

Clasifica los mi-croorganismos enel grupo taxonó-mico al que per-tenecen correcta-mente.

Clasifica los mi-croorganismos enel grupo taxonó-mico al que per-tenecen come-tiendo pocos errores.

Clasifica los mi-croorganismos enel grupo taxonó-mico al que per-tenecen come-tiendo muchos errores.


2.3. Conoce las ca-racterísticas genera-les de los procariota e identifica diferen-tes tipos de bacteriasgran negativa, gran positivas y arqueas.

14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23

AF 10, 11, 15,20, 23, 25, 26

Conoce las carac-terísticas genera-les de los proca-riota e identifica diferentes tipos de bacterias gran negativa, gran po-sitivas y arqueas.




2.4. Analiza la estruc-tura y composición de los protistas, rela-cionándolas con su función.

24, 25, 26, 27

AF 14, 24

Analiza la estruc-tura y composi-ción de los protis-tas, relacionándo-las con su funcióncorrectamente.

Analiza la estruc-tura y composi-ción de los protis-tas, relacionándo-las con su funcióncometiendo po-cos errores.

Analiza la estruc-tura y composi-ción de los protis-tas, relacionándo-las con su funcióncometiendo mu-chos errores.


2.5. Analiza la estruc-tura y composición de los hongos, rela-cionándolas con su función.

28, 29

AF 21, 22

Analiza la estruc-tura y composi-ción de los hon-gos, relacionán-dolas con su fun-ción correcta-mente.

Analiza la estruc-tura y composi-ción de los hon-gos, relacionán-dolas con su fun-ción cometiendo pocos errores.

Analiza la estruc-tura y composi-ción de los hon-gos, relacionán-dolas con su fun-ción cometiendo muchos errores.


3.1. Describe técni-cas instrumentales que permiten el ais-lamiento, cultivo y estudio de los mi-croorganismos para

9, 10, 11, 12, 13

AF 12, 13, 16,17, 18, 27

Describe técnicas instrumentales que permiten el aislamiento, culti-vo y estudio de los microorganis-





la experimentación biológica.

mos para la expe-rimentación bio-lógica correcta-mente.

mos para la expe-rimentación bio-lógica cometien-do pocos errores.

mos para la expe-rimentación bio-lógica cometien-do muchos erro-res.

4.1. Define los virus yconoce su estructuray composición.

30, 31, 32

AF 19, 28, 29,30, 32, 40

Identifica la es-tructura y compo-sición de los vi-rus.

Identifica la es-tructura y compo-sición de los vi-rus, cometiendo pocos errores.

Identifica la es-tructura y compo-sición de los vi-rus, cometiendo muchos errores.


4.2. Identifica las di-ferentes etapas de la multiplicación viral.

33, 34

AF 31, 34, 37,41, 42, 44

Enumera y expli-ca las diferentes etapas.

Enumera y expli-ca las diferentes etapas, si bien co-mete algunos errores.

Enumera y expli-ca las diferentes etapas, aunque comete muchos errores.


4.3. Conoce los bac-teriófagos y distin-gue en ellos los cicloslítico y lisogénico.

35, 36, 37

AF 36, 38, 43Distingue los ti-pos y sus ciclos.

Distingue los ti-pos y sus ciclos, cometiendo po-cos errores.

Distingue los ti-pos y sus ciclos, cometiendo mu-chos errores.


4.4. Reconoce los ti-pos de infección pro-ducida por los virus animales y vegetales,así como la relación de los virus con el cáncer.

38, 39

AF 45Identifica diferen-tes tipos de infec-ción y la relación con procesos tu-morales.

Identifica diferen-tes tipos de infec-ción y la relación con procesos tu-morales, come-tiendo pocos errores.

Identifica diferen-tes tipos de infec-ción y la relación con procesos tu-morales con mu-chos errores.


4.5. Conoce la natu-raleza de viroides y priones.

40, 41

AF 33

Reconoce la natu-raleza de las par-tículas subvirales.

Reconoce la natu-raleza de las par-tículas subvirales,cometiendo po-cos errores.

Reconoce la natu-raleza de las par-tículas subvirales,cometiendo mu-chos errores.


4.6. Propone diferen-tes teorías sobre el origen de los virus.

42

AF 35, 46

Conoce distintas teorías.

Conoce distintas teorías y comete pocos errores.

Conoce distintas teorías, si bien comete muchos errores.



4.7. Identifica dife-rentes técnicas de estudio de los virus.

43, 44, 45, 46

AF 39

Comprende las aplicaciones de diferentes técni-cas de estudio.

Comprende, con pocos errores, lasaplicaciones de diferentes técni-cas de estudio.

Comprende, con muchos errores, las aplicaciones de diferentes téc-nicas de estudio.


Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales.

Unidad 21: MICROORGANISMOS. ECOLOGÍA Y SANIDAD



luables

Instrumen-tos de eva-

luación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logra-do

0

Pun-tos

1.1. Reconoce y explica el papel fundamental de los microorganis-mos en los ciclos geoquímicos.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

AF 1, 2, 3, 4 ,5, 6, 7, 8, 9

Reconoce los ciclosde la materia y la importancia de los microorganismos en los mismos.

Reconoce los ciclosde la materia y la importancia de los microorganismos en los mismos co-metiendo pocos errores.

Reconoce los ciclosde la materia y la importancia de los microorganismos en los mismos co-metiendo muchos errores.

No res-ponde o lohace de forma errónea.

1.2. Conoce los efectos de la con-taminación y las medidas de con-trol ambiental.

9 Comprende los efectos y las medi-das de control am-biental.

Comprende los efectos y las medi-das de control am-biental con algu-nos errores.

Comprende los efectos y las medi-das de control am-biental cometien-do muchos erro-res.

No identi-fica nin-gún tipo de enlace.

2.1. Comprende elconcepto de mi-crobiota normal del organismo.

10

AF 13

Comprende los conceptos.

Comprende los conceptos, si bien comete algunos errores.

Comprende los conceptos, come-tiendo muchos errores.

No res-ponde o lohace de forma errónea.

2.2. Identifica los mecanismos de entrada en el hos-

11,12, 13, 14, 15, 16

Conoce los meca-nismos de entrada y los factores de vi-



No res-ponde o lohace de


pedador de los mi-croorganismos pa-tógenos, y los fac-tores que influyen en su virulencia.

AF 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17

rulencia. rulencia, cometien-do pocos errores.

rulencia, cometien-do muchos erro-res.

forma errónea.

3.1. Relaciona los microorganismos patógenos más frecuentes con las enfermedades que originan.

17, 18

AF 18, 19, 23

Identifica enferme-dades de origen microbiano.

Identifica enferme-dades de origen microbiano, si biencomete algunos errores.

Identifica enferme-dades de origen microbiano, aun-que comete mu-chos errores.

Responde de maneratotalmen-te erróneao no res-ponde.

3.2. Identifica dis-tintos tipos de agentes quimiote-rapéuticos y sus mecanismos de acción.

19, 20

AF 20, 21, 22, 24

Distingue diferen-tes agentes qui-mioterapéuticos.

Distingue diferen-tes agentes qui-mioterapéuticos, cometiendo pocos errores.

Distingue diferen-tes agentes qui-mioterapéuticos, cometiendo mu-chos errores.

Responde de maneratotalmen-te erróneao no res-ponde.


Unidad 22: MICROORGANISMOS Y BIOTECNOLOGÍA



luables


ción*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logrado

0

Puntos

1.1. Comprende el término de bio-tecnología e iden-tifica los tipos.

1

AF 1, 2, 3

Conoce el término y enumera los ti-pos.

Conoce el términoy enumera los ti-pos cometiendo pocos errores.

Conoce el términoy enumera los ti-pos cometiendo muchos errores.

No respon-de o lo hace de forma errónea.

2.1. Entiende el papel de los mi-croorganismos enla fabricación de los productos ali-mentarios: vino,

2, 3, 4

AF 4, 8, 9, 10,11, 13, 14, 21

Reconoce los pro-cesos y los mi-croorganismos im-plicados.

Reconoce los pro-cesos y los mi-croorganismos im-plicados come-tiendo pocos erro-res.

Reconoce los pro-cesos y los mi-croorganismos im-plicados come-tiendo muchos errores.

No identifi-ca ningún tipo de en-lace.


cerveza, vinagre ylácteos.

3.1. Comprende los conceptos re-lacionados con lasindustrias quími-cas y farmacéuti-cas.

5, 6, 7, 8, 9, 10

AF 5, 12, 18, 19, 20, 22, 23, 24

Comprende los conceptos.

Comprende los conceptos, come-tiendo algunos errores.

Comprende los conceptos, come-tiendo muchos errores.


4.1. Reconoce e identifica los dife-rentes tipos de microorganismos implicados en procesos fermen-tativos de interés industrial.

11, 12

AF 15

Identifica los mi-croorganismos im-plicados.

Reconoce la im-portancia, come-tiendo pocos erro-res.

Reconoce la im-portancia, come-tiendo muchos errores.


5.1. Comprende las ventajas del uso de las técni-cas biotecnológi-cas aplicadas a la agricultura.

13, 14

AF 25, 26, 27

Describe las tecno-logías.

Describe las tec-nologías come-tiendo pocos erro-res.

Describe las tec-nologías come-tiendo muchos errores.

Responde de manera totalmenteerrónea o no respon-de.

6.1. Valora las aplicaciones de la biotecnología en biorremediación, para el manteni-miento y mejora del medio am-biente.

15, 16

AF 6, 7, 16, 17, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34

Conoce aplicacio-nes de la biotecno-logía a los proble-mas medioambien-tales.

Conoce aplicacio-nes de la biotec-nología a los pro-blemas medioam-bientales come-tiendo pocos erro-res

Conoce aplicacio-nes de la biotec-nología a los pro-blemas medioam-bientales come-tiendo muchos errores

Responde de manera totalmenteerrónea o no respon-de.


Unidad 23: EL SISTEMA INMUNITARIO


Estándares de apren- Instrumentos Excelente Satisfactorio En proceso No logra- Puntos


dizaje evaluablesde evaluación* 3 2 1 do

0

1.1. Explica y compara términos.

1, 2 Distingue los conceptos princi-pales sin errores.




2.1. Analiza los meca-nismos de autodefen-sa de los seres vivos identificando los tipos de respuesta inmuni-taria.

3, 4, 5, 6

AF 1, 2, 3

Analiza de mane-ra adecuada los conceptos.

Analiza los con-ceptos de ma-nera algo in-completa.

Analiza los con-ceptos con errores.


3.1. Describe las carac-terísticas y los méto-dos de acción de las distintas células impli-cadas en la respuesta inmune.

7, 8, 9, 10

AF 4, 5, 6, 7, 8, 13, 19, 22, 23

Describe los pro-cesos correcta-mente.

Describe los procesos come-tiendo pocos errores.

Describe los procesos come-tiendo muchos errores.


4.1. Explica la acción de los linfocitos.

11, 12, 13, 14, 15, 16

AF 10, 11, 17

Explica de mane-ra adecuada los conceptos, iden-tificando todos los elementos importantes y sus relaciones.

Explica los con-ceptos de ma-nera algo in-completa, aun-que válida, identificando bastantes de loselementos im-portantes y sus relaciones.

Explica los con-ceptos con errores, identifi-cando pocos de los elementos importantes y sus relaciones.


4.2. Esquematiza la ac-ción de los linfocitos T, B y no-B no-T.

21, 22

AF 9, 14, 20, 24, 25

Describe cómo actúan los linfo-citos sin errores.

Describe cómo actúan los linfo-citos cometien-do algunos errores.

Describe cómo actúan los linfo-citos cometien-do muchos errores.


4.3. Clasifica los tipos de reacción antígeno-

17, 18, 19, 20 Clasifica los tiposde reacción antí-

Clasifica los ti-pos de reacción

Clasifica los ti-pos de reacción

No res-ponde o


anticuerpo, resumien-do las características de cada una de ellas.

AF 12, 15,16, 21

geno-anticuerpo,resumiendo las características decada una de ellassin errores.

antígeno-anti-cuerpo, resu-miendo las ca-racterísticas de cada una de ellas cometien-do algunos errores.

antígeno-anti-cuerpo, resu-miendo las ca-racterísticas de cada una de ellas cometien-do muchos errores.

responde de forma errónea.

4.4. Define los concep-tos de antígeno y de anticuerpo y reconoce la estructura y compo-sición química de los anticuerpos.

17, 18, 19, 20

AF 12, 15,16, 21

Define los con-ceptos de antí-geno y de anti-cuerpo y recono-ce la estructura ycomposición quí-mica de los anti-cuerpos sin erro-res.

Define los con-ceptos de antí-geno y de anti-cuerpo y reco-noce la estruc-tura y composi-ción química delos anticuerpos cometiendo al-gunos errores.

Define los con-ceptos de antí-geno y de anti-cuerpo y reco-noce la estruc-tura y composi-ción química delos anticuerpos cometiendo muchos erro-res.


4.5. Compara las dife-rentes características de la respuesta inmu-ne primaria y secunda-ria

7, 8, 9, 10, 11, 12,13

AF 4, 5, 6, 7, 8, 13, 19, 22, 23

Compara las dife-rentes caracterís-ticas de la res-puesta inmune primaria y secun-daria sin errores.

Compara las di-ferentes carac-terísticas de la respuesta inmu-ne primaria y secundaria co-metiendo algu-nos errores.

Compara las di-ferentes carac-terísticas de la respuesta inmu-ne primaria y secundaria co-metiendo mu-chos errores.


5.1. Entiende cómo se produce la tolerancia inmune.

23

AF 18

Conoce los con-ceptos básicos.


Conoce los con-ceptos básicos cometiendo muchos erro-res.




Unidad 24: PROCESOS INMUNITARIOS NORMALES Y ALTERA-DOS




Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No logra-do

0

Puntos

1.1. Destaca la impor-tancia de la memoria inmunológica en el mecanismo de acción de la respuesta inmu-nitaria asociándola con la síntesis de vacu-nas y sueros.

1, 2, 3, 4

AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,

9, 10

Destaca la im-portancia de la memoria inmu-nológica en el mecanismo de acción de la res-puesta inmunita-ria asociándola con la síntesis devacunas y sueros sin errores.

Destaca la im-portancia de la memoria inmu-nológica en el mecanismo de acción de la res-puesta inmuni-taria asociándo-la con la síntesisde vacunas y sueros come-tiendo pocos errores.

Destaca la im-portancia de la memoria inmu-nológica en el mecanismo de acción de la res-puesta inmuni-taria asociándo-la con la síntesisde vacunas y sueros come-tiendo muchos errores.


2.1. Describe el ciclo de desarrollo del VIH.

5, 6, 7, 8

AF 12, 16,

Describe el ciclo de desarrollo del VIH correcta-mente.

Describe el ciclode desarrollo del VIH come-tiendo pocos errores.

Describe el ciclode desarrollo del VIH come-tiendo muchos errores.


3.1. Describe adecua-damente el mecanis-mo de aparición de lasalergias.

9, 10, 11, 12, 13

AF 13, 14, 15, 17, 18,

20, 21, 23

Reconoce correc-tamente los con-ceptos.

Reconoce los conceptos co-metiendo algu-nos errores.

Reconoce los conceptos co-metiendo mu-chos errores.


3.2. Clasifica y cita ejemplos de las enfer-medades autoinmunesmás frecuentes, así como sus efectos so-bre la salud.

AF 11, 19, 22, 24, 25

Clasifica y cita correctamente ejemplos de las enfermedades autoinmunes más frecuentes, así como sus

Clasifica y cita ejemplos de las enfermedades autoinmunes más frecuentes,así como sus efectos sobre la

Clasifica y cita ejemplos de las enfermedades autoinmunes más frecuentes,así como sus efectos sobre la



efectos sobre la salud.

salud cometien-do algunos errores.

salud cometien-do muchos errores.

3.3. Resume las princi-pales alteraciones y disfunciones del siste-ma inmunitario, anali-zando las diferencias entre alergias e inmu-nodeficiencias.

AF 11, 19, 22, 24, 25

Resume de ma-nera adecuada los conceptos.

Resume los con-ceptos de ma-nera algo in-completa.

Resume los con-ceptos con erro-res.


3.4. Explica el papel del sistema inmunita-rio en el desarrollo de tumores.

16,17

AF 29, 30, 31, 32

Conoce el papel del sistema in-munitario en el desarrollo de tu-mores.

Conoce el papeldel sistema in-munitario en el desarrollo de tumores come-tiendo pocos errores.

Conoce el papeldel sistema in-munitario en el desarrollo de tumores come-tiendo muchos errores.


4.1. Describe los pro-blemas asociados al trasplante de órganos identificando las célu-las que actúan.

14, 15

AF 26, 27, 28

Describe de ma-nera adecuada los problemas asociados al tras-plante de órga-nos identificandolas células que actúan.

Describe de ma-nera algo in-completa los problemas aso-ciados al tras-plante de órga-nos identifican-do las células que actúan.

Describe con errores los pro-blemas asocia-dos al trasplan-te de órganos identificando las células que actúan.


4.2. Clasifica los tipos de trasplantes, relacio-nando los avances en este ámbito con el im-pacto futuro en la do-nación de órgano.

14, 15 Clasifica de ma-nera adecuada los tipos de tras-plantes, relacio-nando los avan-ces en este ámbi-to con el impactofuturo en la do-nación de ór-gano.

Clasifica los ti-pos de trasplan-tes, relacionan-do los avances en este ámbito con el impacto futuro en la do-nación de ór-gano de maneraalgo incomple-ta.

Clasifica los ti-pos de trasplan-tes, relacionan-do los avances en este ámbito con el impacto futuro en la do-nación de ór-gano con erro-res.



4.3. Reconoce y valora las aplicaciones de la Inmunología para la producción de anti-cuerpos monoclona-les.

AF 26, 27, 28 Reconoce y valo-ra las aplicacio-nes de la Inmu-nología para la producción de anticuerpos mo-noclonales de manera adecua-da.

Reconoce y va-lora las aplica-ciones de la In-munología para la producción de anticuerpos monoclonales de manera algo incompleta.

Reconoce y va-lora las aplica-ciones de la In-munología para la producción de anticuerpos monoclonales con errores.



8. PROJECTE “ LES AIGÜES PLUVIALS I GRISES A L’IES LA MALLADETA IEL SEU APROFITAMENT DIDÀCTIC ”

Aquest curs 2018-19 el professor D. Jaume Vaello actuarà de coordinador d’aquest projecteinterdisciplinar, que implicarà a la major part detots els membres de la comunitat educativa.

8.1 OBJECTIUS

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La Malladeta- Informar als alumnes de les diverses modalitats d’arreplegar les aigües pluvials i els beneficiseconòmics, socials i medioambientals que ofereixen

- Realitzar una campanya de concienciació de les aigües pluvials: importància per a la vida,l’aigua a la natura,a la comarca, a la Vila Joiosa..., fonts,pous, embassaments...etc

- Recomanacions per a estalviar aigua, consum sostenible

- Realitzar eixides alpati del centre per arreplegar aigua de les fonts i a les canaleres peremmmagatzenar-la i utilitzar-la en els arbres de la zona enjardinada i a les plantes de l’ hortescolar i es pretén fer alguna eixida a alguna font d ela comarca per analilitzar-les - Aprenentatge de difernts tècniques de treball amb fusta, cartolina i pintura Aquestos objectius es realitzan fomentant l’adquisició de les competències bàsiques següents: - Competencia Comunicativa:elaboració d’un llibret,campanya concienciació i divulgació ecològica

- Competencia Artística i cultural : realització d’una maqueta , maquetació del llibret, fer un tallerde pintura sobre bosses de tela, fer un mural del cicle de l’aigua i un concurs fotogràfic sobrel’aigua.

- Competencia Digital : Reverca d’informació sobre quantitats de plutges

- Competencia en el coneiximent i l’interacció amb el món físic: interacció humà- medi ambient,vegetació i fauna

Aquest es un projecte interdisciplinar i inclusiu per a tota la comunitat educativa del IES LaMalladeta, al que es fomentarà l’implicació i l’integració de tot l’alumnat al seu procésd’aprenentatge .

IV. ANNEXOS

SEPARATA I

I. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I SISTEMES DERECUPERACIÓ

PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA I GEOLOGIA DE 1r ESO”.

1.1. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Les puntuacions es realitzaran, de forma orientativa, de la següent manera:

· 60 % proves objectives (recullen el continguts conceptuals). Es realitzarà al menys un examen per avaluació.

· 30 % activitats de classe i treballs (continguts conceptuals i procedimentals).

· 10 % actitut (recull els continguts actitudinals).


Es imprescindible per a superar l’asignatura aprovar les tres avaluacions, per tant es realitzarà lamiitjana aritmètica de les tres avaluacions per a obtindré la qualificació final.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaLes faltes d’assistencia de l’alumnat no justificades, a partir del 20% del total de la assistencia,suposarà la pèrdua del dret d’avaluació continua, conservant el dret als exàmens finals iextraordinaris.


1.2.RECUPERACIÓ



El alumnes pendents de Biologia i Geologia de 1r d’ESO tindràn 2 possibilitats per a poderaprovar la matèria al llarg del curs en dues convocatòries. Aquestes seràn comunicades alalumne amb suficient antelació .La primera convocatòria serà el dijous 30 de Gener de 2020 a les 14:10 h a la sala d’usosmúltiples i seria dels temes 5,6,7,8,9,10 del llibre de text

La segona convocatòria es farà el dimecres 30 d’Abril de 2020 a les 14:10 h al mateix lloc i elstemes serien els mateixos. Aquell alumne que no es presente a la primera convocatòria o no lasupere, tindrà la possibilitat de presentar-se a la segona el mateix dia 30 d’Abril de 2020.

2. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA I GEOLOGIA DE 3r ESO”.








2.2.RECUPERACIÓ



El alumnes pendents de Biologia i Geologia de 3r d’ESO tindràn 2 possibilitats per a poderaprovar la matèria al llarg del curs en dues convocatòries. Aquestes seràn comunicades alalumne amb suficient antelació .La primera convocatòria serà el dijous 30 de Gener de 2020 a les 14:10 h a la sala d’usosmúltiples i seria dels temes 1,2,3,4 i 5 del llibre de text. La segona convocatòria es farà el dimecres 30 d’Abril de 2020 a les 14:10 h al mateix lloc i elstemes serien els mateixos. Aquell alumne que no es presente a la primera convocatòria o no lasupere, tindrà la possibilitat de presentar-se a la segona el mateix dia 30 d’Abril de 2020.


3. PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE 4t ESO”.





Es imprescindible per a superar l’asignatura aprovar les tres avaluacions, per tant es realitzarà lamiitjana aritmètica de les tres avaluacions per a obtindré la qualificació final.

Les faltes d’assistencia de l’alumnat no justificades, a partir del 20% del total de la assistencia,suposarà la pèrdua del dret d’avaluació continua, conservant el dret als exàmens finals iextraordinaris.


RECUPERACIÓ



3. PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE «cultura científica» de4t ESO”.




Les puntuacions es realitzaran, de forma orientativa, de la següent manera: 50 % proves objectives. 30 %, scttivitats a classe i pràctiques de laboratori 20% actitud




La assistència a les proves orals o escrites (exàmens) es obligatòria. La no presencia esconsiderarà com a prova no realitzada. Si el alumne per causa justificada no poguera assistir, espresentarà un justificant dels pares al professor el mateix dia de d'incorporació a classe.El professor es reservarà el dret a realitzar-ne un examen individual.

RECUPERACIÓ


La prova extraordinària de juliol per als alumnes que no hagen superat l’àrea del curs en què està matriculat versarà sobre els aspectes bàsics del currículum d’aquelles unitats estudiades al llarg de l’any didàctic corresponent, aquesta part supondrà un 70% de la nota final. A més haurà de presentar totes les practiques de laboratori realitzades durant el present curs i supondrà un 30% de la nota final.


5. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA I GEOLOGIA” DE 1R DE BATXILLERAT.


La matèria està dividida en 6grans blocs corresponents als 3 trimestres naturals del cursacadèmic, amb els que s’intentarà fer-los coincidir les 3 avaluacions previstes. La qualificaciófinal de la matèria serà el resultat de la mitjana entre les qualificacions globals de cadaavaluació, sempre i quan la nota global de cada avaluació no siga inferior a 4.La qualificació global en cada avaluació - trimestre serà el resultat de la mitjana ponderadaentre les qualificacions obtingudes per les proves escrites, les pràctiques i les activitatsrealitzades en classe, a fi que tots els instruments d'avaluació participen en la mateixa. Almateix temps és corregirà l'hàbit de l’alumnat de que la qualificació global corresponestrictament amb l'obtinguda en la prova escrita, fent-li veure la importància del treball diari.La ponderació de cada u dels apartats és la següent:

- proves escrites: 90 % - treballs, activitats de classe o pràctiques i actitud: 10%


15% Es faran 2 o 3 proves escrites per avaluació. Si un segon examen inclou temes d’un primerexamen,la nota s’obtindrà en aplicar la següent fórmula:

Nota global:0,3 (nota 1a prova) + 0,7 (nota 2a prova)

La mitjana ponderada només es realitzarà quan la nota de la prova escrita no siga inferior a 4,en cas contrari, la prova s’haurà de recuperar i l’avaluació es considerarà no superada. La qualificació global de l’alumnat és considerarà positiva si aconsegueix 5 punts sobre untotal de 10 possibles.

TIPUS DE PROVES

Les proves escrites durant el curs acadèmic 2019-2020 contaran d’una combinació depreguntes de:

tipus assaig de resposta curta i/o de tipus objectiva de resposta múltiple i/o de gràfics.

La puntuació de les preguntes de cadascuna de les proves serà el resultat de dividir laqualificació màxima entre la quantitat de preguntes presentades, excepte quan s’especifique,per escrit, una valoració diferent en la mateixa provaEls alumnes que no hajan aconseguit una qualificació positiva (igual o superior a 5 sobre 10punts possibles) a l’avaluació final de juny, podran aconseguir-lo a l’avaluació extraordinàriade juliol. Aquesta prova escrita constarà de 8 a 10 preguntes dels mateixos tipus aplicatsdurant el curs acadèmic (tipus assaig de resposta curta i/o de tipus objectiva de respostamúltiple i/o de gràfics).

5.2. RECUPERACIÓ

Les proves escrites o avaluacions no superades poden ser recuperades en la prova finalescrita (una o varies), que es realitzarà cap el final del curs acadèmic. Seran objecte derecuperació les proves o avaluacions amb una nota global inferior a 4 i les proves o avaluacionsamb nota entre 4 i inferior a 5 que no s’hagen recuperat fent la mitjana amb la resta de proves oavaluacions.

A juliol s’examinarà del total de la matèria.

PENDENTS

Els alumnes pendents tindran l’oportunitat el curs següent de fer dues proves eliminatòries

. 6.- PROGRAMACIÓ DE “ANATOMIA APLICADA” DE 1R DEBATXILLERAT.


Exàmens Activitats Actitud

60% 30% 10%

INSTRUMENTS DE QUALIFICACIÓ

Conceptes: Mitjaçant examen de 20 preguntes tipus test amb 4 preguntes de desenvolupament

Activitats: Treballs monogràfics, pràctiques laboratori, presentacions.

PROGRAMACIO DIDÀCTICA DEPARTAMENT BIO-GEOCurs 2019-20 IES La MalladetaActitud: Assistència a classe, participació a les activitats o pràctiques. Escolta activa

6.2. RECUPERACIÓ

L'alumne que no aprove el curs a la convocatoria de Juny, s'haurà de presentarà a laconvocatoria extraordinària de juliol on l'examen constarà de 10 preguntes dedesenvolupament.

6.3 PENDENTS

Durant aquest curs acadèmic 2019-20 no hi ha cap alumne matriculat en segon de batxillerat quetinga pendent la Anatomia Humana.

7. PROGRAMACIÓ DE “BIOLOGIA” DE 2N DE BATXILLERAT.


La matèria està dividida en 3 grans blocs corresponents als 3 trimestres naturals del curs acadèmic, ambels que s’intentarà fer-los coincidir les 3 avaluacions previstes. La qualificació final de la matèria serà elresultat de la mitjana entre les qualificacions globals de cada avaluació, sempre i quan la nota global decada avaluació no siga inferior a 4.La qualificació global en cada “avaluació – trimestre” serà el resultat de la mitjana ponderada entre lesqualificacions obtingudes per les proves escrites, les pràctiques i les activitats realitzades en classe, a fique tots els instruments d'avaluació participen en la mateixa.

La ponderació de cada u dels apartats és la següent:- proves escrites: 90 %.- activitats de classe i pràctiques: 10 %.

Es faran 1 o 2 proves escrites per avaluació. La nota de la part corresponent a les proves escrites encada avaluació s’obtindrà en aplicar la següent fórmula, si es realitza més d’una prova: si es realitzen 2 proves Nota global:0,3 (nota 1a prova) + 0,7 (nota prova)

La mitjana ponderada només es realitzarà quan la nota de la prova escrita no siga inferior a 4,en cas contrari, la prova s’haurà de recuperar i l’avaluació es considerarà no superada.. Elscontinguts avaluables en les proves aniran acumulant-se dins de cada avaluació i la quantitatde preguntes en cada prova serà proporcional a la importància de cada unitat didàctica,independentment de quantes vegades siga matèria d’examen.La qualificació global de l’alumnat és considerarà positiva si aconsegueix 5 punts sobre untotal de 10 possibles. La qualificació serà negativa si aconsegueix menys de 5 punts.

Els alumnes que no hajan aconseguit una qualificació positiva (igual o superior a 5 sobre 10punts possibles) a l’avaluació final de juny, podran aconseguir-lo a l’avaluació extraordinària dejuliol, que consistirà en una prova escrita a la qual s’avaluaran els continguts mínims establerts.La prova extraordinària constara de 10 preguntes de tipus assaig.. La regla de puntuació deles preguntes serà igual que l’aplicada durant el curs.

7.2.RECUPERACIÓ

Les proves escrites o avaluacions no superades poden ser recuperades en la prova final escrita (una ovaries), que es realitzarà cap el final del curs acadèmic. Seran objecte de recuperació les proves oavaluacions amb una nota global inferior a 4 i les proves o avaluacions amb nota entre 4 i inferior a 5 queno s’hagen recuperat fent la mitjana amb la resta de proves o avaluacions.

A juliol s’examinarà del total de la matèria


SEPARATA II

II. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ESO I BAT curs 2019-20

Depenent de l’actitud i comportament dels alumnes es valolarà la realització d’ alguna eixida almedi natural amb la finalitat d’ampliar o afiançar els coneixements adquirits a l’aula, que podranser les següents o altres que sorgisquen al llarg del curs, com per exemple:

Visita a la Universitat d’Alacant per fer pràctiques amb alumnes de 4t ESO i 1r Bat amb Marta Segrelles, Rosana Cervera i,Pau Garcia i Jaume Vaello .2º Trimestre.

Visita de la Fábrica de Chocolates Valor amb alummnes de 3r d’ Eso durant el primer trimestre acompanyats seu professorat .segon Trimestre.

Geoginkana geològica organitzada per Marta Segrelles, Rosana Cervera i i Jaume Va-ello . 2º Trimestre.

Recollida i trasllat de l’oliva dels arbres del Institut a una Almazara en Relleu. Posterior arreplegament de l’oli. Alumnes de 2º FPB. Jaume Vaello.1r Trimestre.

Almassera morote amb alumnes de segon de jardinería la semana del 14 al 17 d’octu-bre

Almassera sordet per alumnes de 4t ESO, per a entendre com fubnciona una almasse-ra de cofins.

Eixida riu Amadori amb els alumnes de primer i va tot el departamento segons calenda-ri

Excursió Fonts de l’Algar final segon trimestre.

Excursió Font major, Arc a Sella per entendre el sistema de fonts i el rec tradicional.

Visita al museo de la Biodiversitat a ibi i es farien dues excursions.

Reunits els membres del departament de Biologia el 0 1 de juny 2020 acorden

CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL 3r TRIMESTRE

BIOLOGIA I GEOLOGIA de 1r,3r i 4t d’ESO

1.- La nota de la tercera avaluació será el resultat de la mitjana de les dues avaluacions (primera + segona ) i decidim ajudar als alumnes amb un màxim de 1 punt, que será un plus afegit a la mitjana de la primera i segona avaluació i com a resultat del 10% de la nota obtinguda a la tercera avaluació i correspon als treballs online realitzats per cadascun dels alumnes dels cursos tant de 1r, de 3r i de 4t de l’ESO. Aquesta ajuda es farà sempre que els treballs setmanals enviats a l'alumnat superen un mínim del 75% dels treballs entregats per ells al professorat i estos treballs cumplixquen un mínim de puntuació de 5 punts , que es la valoració de les questions plantejades en els treballs i estes questions vindran reflectides en cada puntuació corresponent

I decidim a banda per als alumnes que tinguen suspesa la primera i /o segona avaluació poden entregar bé un dossier, fer examen/s de recuperació… per tal de muntar la nota mitjana de la primera i ó segona avaluació i eixa muntada dependrà de la puntuació del dossier o examen/s realitzat/s i puntuat pel seu professor que es sumaría a la nota de la ajuda dels treballs de la tercera avaluació

2.- Cultura científica de 4t d’ESO

La nota final será el resultat de la mitjana de les dues avaluacions ( primera + segona ) i decidim ajudar als alumnes amb un màxim de 1 punts, i com a resultat del 10% de la nota obtinguda a la tercera avaluació i correspon als treballs realitzats online per cadascun dels alumnes dels curs de 4t de l’ESO. Aquesta ajuda es farà sempre que els treballs lliurats per l'alumnat superen un mínim del 75% i estos treballs cumplixquen un mínim de puntuació de 5 punts , que es la valoració de les qüestions plantejades en els treballs i estes questions vindran reflectides en cada puntuació corresponent.

Pel que fa a la tercera avaluació, es farà la mitjana dels treballs lliurats i contaran un 0,8% de la nota final i el 0,20% s’obtindrà de l’interés mostrat per l’alumne. En total, obtenim el punt que s’afegix de la tercera avaluació a l’avaluació final.

3.- Biologia de primer de batxillerat

En la segona avaluació ja es va fer una mitjana de la primera i de la segona.

En la tercera avaluació es valoraran els treballs entregats, l’actitud, la puntualitat i la presentació dels mateixos amb una puntuació del 0 al 10 en cadascuna de les tasques entregades via online. Es calcularà el 10% d’aquesta nota i es sumarà a la nota del segontrimestre (que ja és la mitjana de la primera i la segona avaluació).

Per a que es puga sumar eixe 10% a la mijana de la primera i la segona avaluació s’han de complir uns requisits mínims: s’han d’haver entregat un mínim del 75% dels treballs i aquestos han de tenir una nota mínima de 5 per a que conten, notes per baix es considerarà com a no entregat.

4.- Anatomia humana de 1er de batxillerat

La nota final será el resultat de la mitjana de les dues avaluacions ( primera + segona ) i decidim ajudar als alumnes amb un màxim de 1 punts, i com a resultat del 10% de la nota obtinguda a la tercera avaluació i correspon als treballs realitzats online per cadascun dels alumnes dels curs de 1er de l’ESO. Aquesta ajuda es farà sempre que els treballs lliurats per l'alumnat superen un mínim del 75% i estos treballs cumplixquen un mínim de puntuació de 5 punts , que es la valoració de les qüestions plantejades en els treballs i estes questions vindran reflectides en cada puntuació corresponent.

Pel que fa a la tercera avaluació, es farà la mitjana dels treballs lliurats i contaran un 0,8% de la nota final i el 0,20% s’obtindrà de l’interés mostrat per l’alumne. En total, obtenim el punt que s’afegix de la tercera avaluació a l’avaluació final.

5.- Biologia de 2on Batxillerat

La nota final de 2on de Batxillerat s'obtindrà a partir de la mitjana de les notes reals (mai la nota arrodonida que apareix al butlletí) que l'alumne tenía a la primera i a la segona avaluació. A banda d'eixa mitjana, la nota podrà pujar fins un punt si l'alumne compleix dos requisits: a) haver fet un mínim del 75% de les activitats proposades i b) que la nota d'aquesta 3a avaluació siga major que la nota mitjana de l'avaluació primera més la segona.

6e.- Ambit científic de 1r FPBasica de jardinería

En la tercera avaluació es valoraran els treballs entregats, l’actitud, la puntualitat i la presentació dels mateixos amb una puntuació del 0 al 10 en cadascuna de les tasques entregades via online. Es calcularà el 10% d’aquesta nota i es sumarà a la mijana obtinguda dels dos primers trimestres. Aquesta nota serà la nota final.

Per a que es puga sumar eixe 10% a la mijana de la primera i la segona avaluació s’han de complir uns requisits mínims: s’han d’haver entregat un mínim del 75% dels treballs i aquestos han de tenir una nota mínima de 5 per a que conten, notes per baix es considerarà com a no entregat.

7e .- Avaluació pendents: Aquells alumnes de 4t d’Eso amb pendent la biología de 3r si entreguen i superen amb nota major o igual a 5 punts el dossierque tenen podrán recuperar la asignatura.Alumnes que tenen pendent biología de 1r d’ESO i que cursen 3r d’Eso ,decidim que si aproven la de tercer automaticament si li aprova la de primer i per als alumnes que cursen segon de l’ESO decidiem si aproven la física i química de segon aproven automaticament la biología de primer.

Programació didàctica DEPARTAMENT DE BIOLOGIA-GEOLOGIA...

Documents

Transcript of Programació didàctica DEPARTAMENT DE BIOLOGIA-GEOLOGIA...