STA

ATSK

APE

LLE

BER

LINDissabte, 21 de gener de 2012, a les 20.30 h

STAATSKAPELLE BERLIN

Daniel Barenboim, pianista i director

IWolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)Concert per a piano i orquestra núm. 26, en Re major, K. 537, “Coronació”· Allegro· Larghetto· Allegretto

IIAnton Bruckner (1824-1896)Simfonia núm. 3, en Re menor (versió 1877)· Gemässigt, mehr bewegt, misterioso (moderat, més mogut, misteriós)· Adagio. Bewegt, quasi andante (Adagio. Mogut, quasi andante)· Scherzo. Ziemlich schnell (Bastant ràpid)· Finale. Allegro

07PALAU 100Catalunya Música enregistra aquest concert.Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

Amb la col·laboració especial de

COMENTARI DEL PROGRAMA

PALAU 100

DANIEL BARENBOIM I L’STAATSKAPELLE DE BERLÍN

Els concerts per a piano i orquestra van ser un dels millors vehicles amb què Mozart podia lluir la seva doble condició de compositor de geni i virtuós del teclat que el va convertir en una figura apreciada en els ambients aristocràtics de Viena. D’aquí que en poc més de quatre anys des de la seva arribada definitiva a la capital de l’imperi n’escrivís catorze. Per contra, en els cinc últims anys de la seva vida només en va escriure tres, entre els quals el K. 537 en Re major, conegut com de la “Coronació”, ja que Mozart el va interpretar a Frankfurt el 15 d’octubre de 1790 amb motiu de les celebracions de l’ascensió al tron imperial de Leopold II. L’obra, en realitat, havia estat completada el 24 de febrer de 1788 (aquesta és la data en què el compositor la va incloure en el catàleg de les seves obres) i, segons el musicòleg H. C. Robbins Landon, és probable que Mozart la presentés dos dies més tard en una sessió en què el mateix compositor va dirigir l’oratori La resurrecció i ascensió de Crist de C. P. E. Bach. Més fins i tot que en altres concerts, Mozart va deixar-hi la part de piano en un estat poc detallat, ja que solia improvisar sobre la marxa o executar el que tenia al cap i no tenia temps de posar en paper.

L’orquestra, que inclou trompeta i timbales a més de flauta, oboès, fagots, trompes i corda, té al seu càrrec un inici expectant que va guanyant caràcter afirmatiu. Aquesta introducció presenta els dos principals temes del primer moviment abans que el piano faci la seva entrada sobre el tema inicial. Encís melòdic i vigor es combinen de forma exemplar en el desenvolupament del moviment. Un delicat tema del piano, respost per l’orquestra, obre el “Larghetto” central, un passatge d’encisadora simplicitat, mentre que un animat “Rondo” tanca amb desimboltura l’obra.

Mozart era una dels compositors més admirats per Bruckner, però per sobre de tots hi havia Wagner, l’únic “mestre”. No ha d’estranyar, doncs, que el compositor austríac maldés perquè l’autor de la Tetralogia acceptés la dedicatòria d’una de les seves simfonies. El setembre de 1873 Bruckner anà a Bayreuth amb la Segona en Do menor i la Tercera en Re menor sota el braç perquè Wagner decidís quina preferia. Bruckner va sortir feliç de la trobada, però l’endemà, entre l’emoció i l’excés de cervesa, no recordava quina de les dues simfonies era l’escollida. Un ràpid missatge des de Wahnfried, la casa de Wagner, ho va confirmar: era la Tercera, fet no gaire sorprenent, ja que l’obra incloïa citacions de La valquíria, Tristany i Isolda i Lohengrin.

3 -

PALA

U 10

0

La dedicatòria no necessàriament va ser una benedicció. El 16 de desembre de 1877 havia de tenir lloc l’estrena al Musikverein amb la Filharmònica de Viena, però el director previst va morir de forma sobtada, amb la qual cosa el compositor, de limitades habilitats al podi, es va haver de posar al capdavant d’una orquestra amb ben poques simpaties per la seva música. A més, a la premsa vienesa no li feia gens de gràcia tot el que fes tuf a wagnerisme. El resultat va ser una de les majors humiliacions públiques en la carrera de Bruckner, amb bona part del públic marxant durant la interpretació i crítiques duríssimes, com la del cèlebre Eduard Hanslick: “una visió de com la Novena de Beethoven s’amistança amb La valquíria de Wagner per acabar trepitjada sota els cascos del cavall d’aquesta”.

L’oient actual, lluny de les pugnes estètiques de l’època, pot gaudir sense entrebancs de la primera gran simfonia de la maduresa creativa de Bruckner, si bé els dubtes, propis i induïts per l’entorn, fan que la creació de la Tercera, com la d’altres simfonies, estigui marcada per múltiples revisions: resumint, hi ha una primera versió composta entre el 1872 i 1873, la segona entre el 1876 i 1877 (la de l’estrena), i la tercera, entre el 1888 i 1889.

En el primer moviment, enmig de la boira d’un ostinato de la corda emergeix un evocador solo de trompeta fins a la primera explosió orquestral. Bruckner divideix el material en tres grans blocs temàtics que segueixen l’esquema tradicional d’exposició, desenvolupament i reexposició, amb alternança de poderosos esclats del metall i passatges contemplatius. Un tema afectuós de la corda obre el moviment lent, concebut, segons alguns estudiosos, com una elegia per la mort de la mare del compositor, un passatge que es clou de forma somiadora. L’”Scherzo” està presidit per ferotges accents que deixen pas a un episodi central rústic i benhumorat, mentre que un nou ostinato de la corda condueix a una potent entrada del metall en l’inici de l’últim moviment. Entre els diversos envits orquestrals destaca un remarcable tema que combina el ritme de polca amb un coral, abans que el tema de trompeta del primer moviment reaparegui per cloure de forma triomfant aquesta ‘“Simfonia Wagner”.

Xavier Cester

5 -

PALA

U 10

0

Mozart: Concert per a piano i orquestra núm. 26, K. 537, “Coronació” Daniel Barenboim, piano i direccióOrquestra Filharmònica de Berlín. Teldec.English Chamber Orchestra. Emi.

Alfred Brendel, pianoAcademy of Saint Martin in the Fields. Neville Marriner, director. Philips.

Arturo Benedetti-Michelangeli, pianoOrquestra de l’NDR d’Hamburg. Cord Garben, director. Deutsche Grammophon.

Maria João Pires, pianoOrquestra Filharmònica de Viena. Claudio Abbado, director. Deutsche Grammophon.

Andras Schiff, pianoCamerata Acadèmica del Mozarteum de Salzburg. Sandor Végh, director. Decca.

Christian Zacharias, piano i direccióOrquestra de Cambra de Lausana. Dabringhaus und Grimm.

Mitsuko Uchida, pianoEnglish Chamber Orchestra. Jeffrey Tate, director. Philips.

Fiedrich Gulda, pianoOrquestra del Concertgebouw d’Amsterdam. Nikolaus Harnoncourt, director. Teldec.

Bruckner: Simfonia núm. 3 en Re menorOrquestra Filharmònica de BerlínDaniel Barenboim, director. Teldec.

Orquestra Filharmònica de MunicSergiu Celibidache, director. Emi

Staatskapelle DresdenEugen Jochum, director. Emi.

Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera. Rafael Kubelik, director. Audite.

Orquestra Simfònica de l’NDR.Günter Wand, director. RCA.

Orquestra Filharmònica de Viena.Karl Böhm, director. Decca.

Orquestra Filharmònica de Viena.Hans Knappertsbusch. Testament.

Deutsches Symphonie-Orchester Berlin. Riccardo Chailly, director. Decca.

Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític musical

DISCOGRAFIA

BIOGRAFIES

PALAU 100

7 -

PALA

U 10

0

STAATSKAPELLE BERLIN

És una de les orquestres més antigues del món. Fundada pel príncep Joaquim II de Brandenburg el 1570 com a Orquestra de la Cort, va ampliar les seves activitats amb la fundació de l’Òpera Reial, el 1742, per Frederic el Gran. Des d’aleshores té la seu a l’Òpera Unter den Linden de la capital alemanya.

Ha tingut al capdavant músics importants, tant a l’escenari operístic com en les sèries de concerts iniciades el 1842, entre els quals Gaspare Spontini, Felix Mendelssohn, Giacomo Meyerbeer, Richard Strauss, Erich Kleiber, Wilhelm Furtwängler, Herbert von Karajan, Franz Konwitschny i Otmar Suitner. Des del 1992, Daniel Barenboim n’és director titular. L’any 2000, els músics de l’orquestra van votar perquè el seu càrrec sigui vitalici.

Amb vuit cicles d’abonament per temporada, a la Philharmonie i a la Konzerthaus, a més d’un nombre considerable de concerts addicionals, simfònics i de cambra, l’Staatskapelle té un paper central en la vida cultural de la capital alemanya.

Nombroses actuacions com a invitada als principals centres musicals internacionals han consolidat la sòlida reputació de l’orquestra. Durant la temporada 2011-12, l’orquestra i Daniel Barenboim actuaran a Bucarest, Lucerna, Munic, Hamburg, Londres, Colònia, París, Madrid, Barcelona i Ginebra. Cal destacar un cicle, en nou parts, amb les simfonies d’Anton Bruckner, el juny de 2012.

El seu treball discogràfic, en creixement continuat, documenta les tasques de l’orquestra, tant en el terreny operístic com en el simfònic.

BIOGRAFIES

Foto

grafi

a: M

onik

a R

itte

rsha

us

Foto

grafi

a: M

onik

a R

itte

rsha

us

9 -

PALA

U 10

0

DANIEL BARENBOIM, director

Nascut a Buenos Aires el 1942, als cinc anys va començar a estudiar piano i als set va oferir el primer concert públic a Buenos Aires. El 1952 es traslladà amb els seus pares a Israel.

Als onze anys va participar en les classes de direcció d’Igor Markevitx, a Salzburg. Un any abans va debutar com a pianista a Viena i Roma. Des d’aleshores ha fet gires per Europa, els Estats Units, Amèrica del Sud, Austràlia i l’Extrem Orient.

Després de debutar com a director al capdavant de la Philharmonia Orchestra de Londres, el 1967, ha estat convidat a dirigir les principals orquestres de tot el món. Entre els anys 1975 i 1989 va ser director titular de l’Orchestre de París. Del 1991 a 2006 ho va ser de la Chicago Symphony. Va debutar com a director d’òpera el 1973, al Festival d’Edimburg. El 1981 va dirigir per primera vegada al Festival de Bayreuth, del qual va ser un convidat habitual fi ns al 1999.

El 1992 va ser nomenat director general de Música de l’Staatsoper de Berlín. L’any 2000 l’orquestra el va escollir com a director titular vitalici. Tant en el terreny operístic com en el concertístic, han dut a terme un treball conjunt que inclou extensos cicles de Beethoven, Schumann, Brahms, Wagner, Bruckner i Mahler. Nombrosos CD i DVD documenten aquesta fructífera col·laboració.

L’any 1999, Daniel Barenboim i Edward Said, escriptor i intel·lectual palestí, van fundar la West-Eastern Divan Orchestra, que reuneix joves músics d’Israel i dels països àrabs. Cada estiu realitzen una gira de concerts per centres musicals importants. La temporada 2007-08 Daniel Barenboim inicià una estreta col·laboració amb el Teatro alla Scala de Milà, on dirigeix òpera, música simfònica i de cambra com a “Maestro Scaligero”. La tardor del 2011 va ser nomenat director musical de La Scala.

Ha publicat diversos llibres i ha estat guardonat amb nombrosos premis i distincions de prestigi internacional.

www.danielbarenboim.com

1. ViolinsWolf-Dieter Batzdorf, concertinoThorsten Rosenbusch, concertinoLothar Strauß, concertinoWolfram Brandl, concertinoAxel Wilczok, concertino assistentPetra SchwiegerJuliane WinklerChristian TromplerLothar WeltzienSusanne SchergautUlrike EschenburgSusanne DabelsMichael EngelHenny-Maria RathmannTitus GottwaldAndré WitzmannEva RömischDavid DelgadoAndreas JentzschTobias SturmSerge Verheylewegen

Rüdiger ThalAlexandra-Maria Schuck, col·laboradoraKatharina Overbeck, Acadèmia de l’orquestra

2. ViolinsKnut Zimmermann, concertinoKlaus Peters, concertinoMathis Fischer, cap de cordaJohannes NaumannSascha RiedelDetlef KrügerAndré FreudenbergerBeate SchubertFranziska UibelSarah MichlerMilan RitschBarbara WeigleLaura VolkweinUlrike BassengeBirgit Seifart, Acadèmia de l’orquestra

Ansgard Srugies, Acadèmia de l’orquestra

ViolesFelix Schwartz, solistaJulia Deyneka, solistaVolker Sprenger, solistaHolger Espig, solista assistentBoris Bardenhagen, solista assistentMatthias WilkeKatrin SchneiderClemens RichterFriedemann MittenentzweiWolfgang HinzpeterHelene WilkeStanislava StoykovaSusanne Calgéer, col·laboradoraRobin Hong, col·laborador

Ariane Voigt, col·laboradora

VioloncelsAndreas Greger, solistaSennu Laine, solistaClaudius Popp, solistaMichael Nellessen,solista assistentNikolaus Hanjohr-Popa, solista assistentIsa von WedemeyerClaire So Jung HenkelEgbert SchimmelpfennigUte FiebigTonio HenkelDorothee GurskiJohanna HelmBeatriz Linares,Acadèmia de l’orquestra

STAATSKAPELLE BERLIN

Daniel Barenboim, director general de MúsicaAntje Werkmeister, portaveu personal del GMD i de la Direcció de l’orquestraFriederike Hofmeister, directora de l’orquestraThomas Küchler, gerentAlexandra Uhlig, administradoraTimptner Uwe, inspector de l’orquestra

11 -

PA

LAU

100

ContrabaixosKlaus Stoll, solista col·laboradorMathias Winkler, solista assistentJoachim Klier, solista assistentAxel ScherkaRobert SeltrechtAlf MoserHarald WinklerMartin UlrichKaspar Loyal

ArpesAlexandra Clemenz, solistaStephen Fitzpatrick,solista

FlautesThomas Beyer, solistaClaudia Stein, solistaClaudia Reuter, solista assistentChristiane HupkaChristiane WeiseSimone van der Velde, piccolo solista

OboèsVolkmar Besser, solistaGregor Witt, solistaFabian Schäfer, solista

Sabine Kaselow,col·laboradoraTatjana Winkler, corn anglès solistaGerd-Albrecht Kleinfeld, corn anglèssolista

ClarinetsMatthias Glander, solistaTibor Reman, solistaTillmann Straube, solista assistentUnolf Wäntig, solista clarinet en Mi bemollHartmut Schuldt, clarinet baix solistaSylvia Schmückle-Wagner, clarinet baix solista

FagotsHolger Straube, solistaMathias Baier, solistaIngo Reuter, solistaSabine MüllerFrank Heintze, contrafagot solistaRobert Dräger, contrafagot solista

TrompesIgnacio García, solistaHans-Jürgen Krumstroh, solistaMarkus Bruggaier Thomas Jordans Sebastian Posch Christian Wagner, solista assistentAxel Grüner, solista assistentFrank MendeFrank DemmlerIrene López,Acadèmia de l’orquestra

TrompetesChristian Batzdorf, solistaMartin Angerer, solista col·laboradorPeter Schubert, solista assistentRainer Auerbach solista assistentDietrich SchmuhlFelix Wilde

TrombonsCurt Lommatzsch, solistaJoachim Elser, solistaWolfram Arndt, solista col·laborador

Peter Schmidt, solistaRalf Zank, solistaDominik Hauer,Acadèmia de l’orquestraMartin Reinhardt, trombó baix solistaCsaba Wagner, trombó baix solista

TubaGerald KulinnaThomas Keller

TimpaniTorsten Schönfeld, solistaErnst-Wilhelm Hilgers, solista

PercussióAndreas HaaseMatthias PetschMatthias MarckardtDominic Oelze

Representants de l’orquestraMichael FrohloffDietmar HöftEkkehart AxmannNicolas van Heems

13 -

PA

LAU

100

13.02.2012, a les 20.30 h

MAHLER CHAMBER ORCHESTRA MONTEVERDI CHOIR

Gert Voss, recitadorSir John Eliot Gardiner, director

Schumann: Simfonia núm. 4 en Re menor, op. 120 Schumann: Requiem für Mignon, op. 98b Schumann: Nachtlied, op. 108Schumann: Manfred, op. 115

John Eliot Gardiner i l’atracció pels misteris de l’univers romàntic de Schumann

27.02.2012, a les 20.30 h

LONDON PHILHARMONIC

Joaquín Achúcarro, piano Vladimir Jurowski, director

Benet Casablancas: Darkness Visible, nocturn per a orquestra (estrena mundial)Mozart: Simfonia núm. 38 en Re major, K. 504, “Praga”Brahms: Concert per a piano i orquestra núm. 2 en Si bemoll major, op. 83

La London Philharmonic Orchestra de la mà de Jurowski i el carismàtic Achúcarro

04.04.2012, a les 20.00 h

COR I ORQUESTRA DEL COLLEGIUM VOCALE GENT

Philippe Herreweghe, director

Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244

Bill Viola, videoartista: Emergence, 2002 / Departing Angel (Five Angels for the Millennium), 2001

Bach, Herreweghe i Bill Viola, una celebració estètica que connecta música i arts plàstiques

08 09 10

PALAU 100 PROPERS CONCERTS

MECENES PROTECTORS

· Aenor· Almirall, S.A.· Autoritat Portuària de Barcelona· Bagués-Masriera Joiers· Banco Popular Español, S.A.· Basi, S.A.· Bodegues Sumarroca· Canon España, S.A.· Caprabo· Col·legi de Farmacèutics de Barcelona· Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports· COMRàdio

· Consorci de la Zona Franca· Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, S.L.P.· Diario ABC· El Mundo· El Punt Avui· Europa Press de Catalunya, S.A.· Expansión· Fluidra Services, S.A.U.· Fundació Comsa Emte· Fundació Deloitte· Fundació Puigvert· Gestió d’Infraestructures, S.A.U.· Hoteles Catalonia· Laboratoris Dr. Esteve, S.A.

· Mémora· Miquel Alimentació Grup· Natur System, S.L.· Nestlé España, S.A· Punto Radio Barcelona· RAC1/RAC105· Reial Automòbil Club de Catalunya· Renfe-Operadora· Ricardo Molina, S.A.· Roca Junyent, S.L.· Sony España, S.A.· Unnim

Amics Benefactors: Agefred, S.A. · Agustí Torelló, S.A. · Ascensores Jordà, S.A. · Clos Interiors, S.L. · Construcciones Curto, S.A. · Fundació Antoni Serra Santamans · Gade · Horaci Miras Giner · Ibeautor Promociones Culturales SRL · Mª Antònia Ramoneda Bayarri · Pimec · Quadis · Selmar, S.A. · Teatre Romea

Tots sou part del Palau

15 -

PA

LAU

100

MECENES D’HONOR

Gràcies!

ALTRES CONCERTS AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Dissabte, 28 de gener, a les 19.00 h - Petit Palau

COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICAEuropa pels camins de la naturaL’Europa dels pobles

Jordi Armengol, pianoJosep Vila i Casañas, director

Diumenge, 29 de gener, a les 12 h

Concerts familiars al PalauTRENCADÍS DE CANÇONSContrastos musicals entre modernitat i tradició

A partir de 3 anys

Dissabte, 28 de gener, a les 19.00 h

CONCERTS SIMFÒNICS AL PALAU

EL DE5TÍ DE BEETHOVEN

Mirela Lico, violí Òscar Diago, oboèShi-Yeon Sung, directora

J. S. Bach: Oratori de Pasqua, BWV 249 (Simfonia)F. Schubert: Simfonia núm. 3, en Re major, D. 200 L. van Beethoven: Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67