Literatura del segle XX

Grup de treball; Carmen Gómez, Noor Harrak,Raquel Llarch i Saina Cachiguango

Màteria; Literatura Universal

Pere Ignasi Poy

índex ➢ La Literatura de Fi de Segle

- Ideologies de Fi de Segle - Gèneres que sorgeixen: Trets característics

➢ Les Avantguardes: La lírica del segle XX- Context històric - L’avantguardisme (característiques i moviments)- La lírica

➢ La Narrativa del segle XX- Les renovacions del moviment- La novel·la - La generació perduda (característiques)- 2a.Guerra Mundial (Novel·la)- Narrativa del 1945- Trets característics, gèneres i subgèneres que sorgeixen

➢ El Teatre en el segle XX- Situació general- Teatre a Fi de Segle - Teatre de l’absurd (Eugène i Samuel)- Teatre d’existència- Bertolt i el Teatre èpic- Realisme nord-americà

*Resum i conclusions sobre la presentació

Aquest treball el realitzem per a la matèria de Literatura Universal amb l’objectiu d’aclarir i tenir més coneixements sobre els moviments que van sorgir durant l’època del segle XX.

D’aquesta manera podrem entendre els textos, la temàtica de cada autor i així diferenciar amb gran facilitat textos d’altres èpoques mitjançant les característiques que comporten cada gènere del segle xx.

La nostra presentació està dividida en quatre apartats: En primer lloc tenim la introducció al segle XX amb el suport de l’apartat el fi de segle, seguidament comencem amb l’avantguardisme que va juntament amb la lírica , també trobem la narrativa i les novel·les. Finalment el teatre i els seus tipus. Cada gènere es troba acompanyat de les seves característiques més rellevants i d’autors destacats de l’època juntament amb les seves temàtiques i obres on podem veure clarament reflectits els moviments.

el nostre objectiu del treball

Literatura de fi de segle/ El esteticisme El espíritu de Fi De Segle:

Es coneix com a Fi de Segle un moment històric de límits difusos, marcat pel qüestionament dels valors que havien sustentat la societat burgesa.

Vinculada a la Fi De Segle es desenvolupa una àmplia constel·lació de moviments artístics i literaris: el simbolisme, el decadentisme, el modernisme literari i la Generació del 98.

El sentiment antiburgès:

El rebuig del món burgès tradueix en l'aparició de dos nous tipus socials: el bohemi i el dandi.

- El bohemi és un artista inadaptat que se situa en els marges de la societat i manté comprtamientos amorals i autodestructius

- El dandi es distingeix pel seu refinament extrem, gairebé extravagant, en el vestir, en les maneres o de la manera de parlar

El esteticisme

La búsqueda la bellesa com un fi en si mateixa pot entendre com una resposta al mercantilisme i al sentit pràctic propis de la mentalitat burgesa. Es manifesta en el gust per la decoració i les línies corbes en el disseny, el desenvolupament de les arts gràfiques, la pintura o l'arquitectura de Fi de Segle. Obres cartellista txec Alfons Mucha o d'il·lustrador britànic Abrey Beardsley són exemples d'aquesta tendència.

el irracionalisme i antipositivisme/ El tedi i el desig d'evasió

Irracionalisme i antipositivisme

El rebuig de la raó i la ciència com a instruments de coneixement i motors del progrés explica tant l'irracionalisme, com el antipositivisme són característics de aquest període.

- El filòsof alemany Schopenhauer, la voluntat produeix en l'ésser humà un afany perpetu de satisfer les seves ganes vitals.

- Nietzsche porta a terme una crítica radical dels valors sobre els quals s'havia assentat la civilització occidental: la raó i el cristianisme.

- Bergson, la intuïció ha de substituir la raó com a font de coneixement.

Es produeix un auge de les doctrines ocultistes o d'un vague misticisme panteista que propugna la unió del jo amb el cosmos o l'ideal

EL Tedi

El culte i l’ erotisme, propis de l'època, es poden entendre com una protesta contra les convencions burgeses, però responen, en l'últim cas, a la voluntat de combatre el buit existencial.

Exemples d’aquesta sensualitat exacerbada es la presència del nu femení en la obra del pintor austriac Gustav Klimt.

El desig d’evasió

El desig d’evasió d’una realitat anodina, prosaica, es una actitud compartida per els poetes a la fi de segle.Aquesta inspiració explica l'ambientació en geografia remotes o imaginàries; la recreació d'episodis i personatges de la mitologia, dels contes de fades o del passat llegendari; o el gust pels ambients luxosos i exòtics.

Les flors del mal/ Poetes simbolistes francesos.

Les flors del mal

Es considera que el poeta francès Charles Baudelaire va ser l'iniciador del simbolisme. En el seu poemari Les Flors del mal, punt de partida de la poesia moderna, es troben ja els motius definitoris del moviment.

Temes i motius del simbolisme:

- El tedi per al qual Baudelaire empra el terme anglès spleen.

- La cerca de l’ideal.- La ciutat, que es concep com a expressió del món

deshumanitzat i gris nascut de la Revolució Industrial.

- L’ anhel d’evasió d’una realitat anodina i hostil.- La dona, que associa simbòlicament als gats i que

encarna la sensualitat o la luxúria.- El món com organisme, existeix una

correspondència entre unes realitats i altres.

Poetes simbolistes francesos.

El simbolisme arriba a la seva plenitud amb l'obra d'altres tres poetes francesos: Paul Verlaine, Arthur Rimbaud o Stéphane Mallarmé.

Aquests poetes prenen de Baudelaire el rebuig de l’ordre burgès. En la producció poètica de aquests autors trobem, però, diverses innovacions formals.

- La importància de las qualitats musicals de la poesia i a la cerca, per tant, de efectes sonors.

- L’ ús de vers lliure.- L’ús de una llengua poètica apartada de la llengua

quotidiana.

Altres poetes simbolistes/ la narrativa de fi de segleAltres poetes simbolistes.

William B. Yeats: en els primers poemaris de William B Yeats trobem l'oposició entre la vulgaritat i mediocritat de la vida quotidiana i un món espiritual amb personatges presos de la mitologia.

Paul Valéry: un dels cultivadors fonamentals de l'anomenada poesia pura és Paul Valéry. Es caracteritza per la seva fondària metafísica i nuesa formal. L'obra més destacada és El cementiri marí.

Rainer Maria Rilke: per Rainer Maria Rilke té la funció de << convertir el visible a l'invisible >>, interioritzar la realitat sensible per, a través de la paraula poètica, transformar-la en alguna cosa imperible i dotar-la, així, de sentit.

Narrativa de fi de segle.

1. Novel·la decadentista: Els seus protagonistes, Jean Floressàs Des Esseintes, Dorian Grey, Andrea Sperelli, reuneixen característiques del decadentisme literari: el refinament aristocràtic, la fascinació per la bellesa i l'art, o la complaença morbosa en la depravació, la malaltia i el sacríleg.

2. Novel·la de avetntures: El desig de evasió d'una realitat rutinària i l'expansió colonial europea, expliquen l'auge de la novel·la d'aventures. Dins de la novel·la d'aventures és possible diferenciar diversos grups:

- De aventures marines- Ambientades en lloc exòtics- Ambientades en llocs imaginari.

3. Novel·la de ciència ficció: La fascinació o la desconfiança donen lloc a la narrativa de ciència ficció.

L’avantguardisme i la lírica del segle XXContext Històric

- Primera Guerra Mundial (1914-1918)- Revolució Russa (1917)- La Gran Depresió (1929)

Desemboquen un rebuig del sistema liberal de la societat burgesa, l’avanç del comunisme i l’anarquisme i el sorgiment de moviments feixistes, que després de la Guerra Civil espanyola desencadenen la Segona Guerra mundial (1939-1945).

Les Avantguardes i la crisi d’Occident

Es desenvolupen a Europa i Amèrica en les primeres dècades del s. XX.

En l’art i en la literatura les avantguardes constitueixen la resposta d’una crisi espiritual:

- Un radical descontent davant del present

- El menyspreu cap el present, però també cap al procés històric fins el moment, un qüestionament de valors sobre els que havia edificat la cultura occidental.

Noves teories científiques:- la relativitat de Einstein ,- la mecànica quàntica

que introdueixen conceptes com l’atzar, la probabilitat o la indeterminació.

En les arts avantguardes es postulen innovacions extremes.

Característiques AVANTGUARDISTES PrimitivismeEl rebuig cap a l’evolució històrica d’Occident es tradueix a una mitificació de l’home primitiu.

AntirealismeIntenten crear una realitat plàstica o verbal autònoma, no imitativa, completament diferent de la realitat, almenys a partir del seu aspecte exterior.

IrracionalismeLes avantguardes van heretar del Romanticisme y el Fi de Segle, l’irracionalisme i l’antipositivisme; una nova reacció davant el fracàs de la raó i la ciència com a motors del progrés humà. Postulen així un art i una literatura irracional, on la seva manifestació extrema serà la escriptura automàtica del surrealisme.

Vocació minoritàriaL’art i la literatura avantguarda es dirigeixen a un destinatari minoritari i iniciat capaç de descobrir un sentit ocult.

"Les Demoiselles d'Avignon", de Pablo Picasso (1907)

"Nudo Rojo” , de V. Kandinsky (1936)

"Uno dibujado” , de P. Klee (1935)

"Las musas” , de G. de Chirico (1956)

Moviments AVANTGUARDISTES FUTURISME➔ Exaltació de la velocitat, la tècnica, l’esport i la

força; que més tard simpatitzen amb el feixisme.➔ Presenta un caràcter dinàmic i agressiu,

mitjançant onomatopeies, signes no verbals i innovacions tipogràfiques.

DADAISME➔ Suggereix el retorn a un estat d’innocència

originaria, aliè a la lògica i relacionat amb el primitivisme.

➔ Van cultivar la poesia fonètica, el collage o el ready-made, fent servir la burla, la provocació o el absurd per acabar amb els convencionalismes burgesos.

EXPRESSIONISME ➔ Rebuig de la guerra i tirania; la tendència de

deformació grotesca, com a causa de la crítica social i la expressió de l’horror davant de la barbàrie i crueltat humana, com l’angoixa, soledat o alineació del jo en la societat contemporània.

SURREALISME

➔ Alliberació integral de l’esperoit humà que pretén trencar amb els lligaments de la moral i de la raó.

➔ Defensa el amour fou , passió que desafia les convencions humanes com la repressió sexual de la societat burgesa.

➔ Reivindica la intuïció, la imaginació, els somnis, l’atzar o la poesia com a formes de coneixement, capaces de descobrir l’ ocult en el successos del món.

➔ Art i literatura es converteixen en el inconscient, Freud.

➔ S’utilitzen noves estratègies com la escriptura automàtica.

Lírica del segle XXEn el segle XX conviuen tendències molt diverses però mantenen trets comuns :

- Prenen de las avantguardies la absoluta llibertat formal.- Del Romanticisme i el simbolisme hereten indignació metapoètica i reflexió. - Poesia enrralada en la història.

T.S.Eliot És el poeta en llengua anglesa més influent del segle passat.La seva obra La tierra baldía constitueix una metàfora de la modernitat occidental, caòtica i materialista, a la que el poeta oposa el desig de transcendència i la idea de resurrecció. Los Cuatro cuartetos presenta un caràcter més filosòfic; el tema central és el pas del temps i els instants de plenitud que d’ell ens arrenquen.

Fernando PessoaEn la seva obra, el poeta portuguès reflexiona sobre la identitat individual, per ell que anomenem personalitat no és quelcom estable o coherent, en la que la seva crisi d’identitat s’expressa en els heterònims als quals atribueix els seus poemes: Álvaro de Campos, Alberto Caeiro i Ricardo Reis, cada un d’ells amb la seva pròpia biografia i cosmovisió.

La narrativa del segle XXEl nou pensament de l’època va trencar amb el model realista.

- En el subjectivisme l’interès es desplaça cap al món exterior.- El narrador omniscient s’elimina i es substituït per el narrador en primera persona, per les múltiples veus de

narradors i per els diferents punts de vista.- En l’argument l’acció perd importància de vegades és substituïda per el valor simbòlic o per la tècnica del contrapunt.- La narració presenta alteracions en l’ordre cronològic del fets i depèn de la consciencia dels personatges.- Els personatges es defineixen segons els seus pensament, les seves accions o per les seves paraules, és crea un

monolog intern, aquest procediment està marcat per la distorsió sintètica i per l’ús lliure dels signes de puntuació.- El lector ha de seguir i reflexionar la lectura per el seu comte (lector actiu).

La novel·la Novel·la influent del s.XX “Ulisses” de l’autor irlandès, James Joyce. Aquesta novel·la esta basat en el model del realista, ens narra la vida del Leopoldo Bloom, que és troba a Dublín, en aquí trobem paral·lelismes amb altres personatges i amb episodis de l’Odissea, cal donar-li gran importància al llenguatge: les llargues enumeracions, l’estil, les rimes internes, transcripsió de converses simultànies i els monòlegs interns que es troben al llarg de la novel·la.

Trets característics de la novel·la lírica o poemàtica- Dona importància a la consciencia del personatge. Ex:

les vivències, els sentiments, els records…- Cuida la forma de la narració i del ritme- Gran capacitat de suggeriment de textos lírics

Obres destacades que trobem d’aquest corrent➢ “La senyora Dalloway (1925)” o “Les Oles (1931)” de l’

autora Virginia Woolf➢ “La mort en Venècia” de l’autor Thomas Mann➢ “La mort de Virgili” de l’autor Hermann Broch ➢ “Siddharta” de l’autos Hermann Hesse

➔ En aquest període sorgeix la novel·la intel·lectual o d’idees i la novel·la lírica o poemàtica

Trets característics de la novel·la intel·lectual o d’idees- Pren noves vies - Formades per assaigs- Aquestes novel·les fan una reflexió sobre la realitat

Obres destacades que trobem d’aquest corrent➢ “La muntanya màgica (1924)”de l’autor alemany Thomas

Mann➢ “L’home sense atributs (1942)” de l’autor Robert Musil

Marcel ProustNovel·la “En busca del del temps perdut” està dividida en set volums (1913-1927).

Característiques;

- Narrador en 1a persona - El protagonista Marcel construeix un alter ego de

Proust, entre els dos existien diferències- Té un intens caràcter autobiogràfic - L’ambient i els personatges són coneguts per l’autor- Temes

- El temps (recuperació del passat) i la literatura (derrotar el temps i recobra el que ja ha viscut)

- L’amor i la gelosia

Té un estil molt elaborat

- Dins del narrador extern trobem una veu interna- No li donen importància als fets sinó a la

reelaboració d’aquells fets- Trobem descripcions molt precises

Franz kafka la generació perdudaNovel·la “La metarfosi de Kafka”, Franz juntament amb Joyce i Proust són els grans renovadors de la narrativa occidental del segle XX

Característiques ;

- Clau autobiogràfica, explica la relació que Kafka tenia amb el seu pare

- Clau social (metàfora) pèrdua de la identitat i la marginació del poble jueu

- Clau existència, reflexiona sobre la soledat i l’absurd de l’existencia

La narrativa de Kafka

- La majoria dels escrits de Kafka eren de caràcter simbòlic o al·legòric

- Vol representar un univers angoixant i opressiu- L’individu o protagonista es presenta sol i impotent

davant de situacions absurdes e incomprensibles

Està composta per els narradors;

- John Dos Passos (1896-1970)- Francis Scott Fitzgerald (1896-1940)- William Faulkner (1897-1962)- Ernest Hemingway (1899-1961) - John Steinbeck (1902-1968) - E.E. Cumming (Poeta 1894-1962)

Aspectes característics que compareixen- Presenten circumstancies biogràfiques comunes

(Primera Guerra Mundial)- Per les seves experiències viscudes comparteixen

un acusat antimilitar - Mantenen una actitud critica cap a la societat nord-

americana- Fan servir la tècnica narrativa experimental- Faulkner i Steinbech retraten durament la Amèrica

rural

➔ És l’esdeveniment central del segle XXCaracterístiques rellevants de les novel·les de la 2a guerra mundial

- Diverses novel·les volen integrar els orígens i els desenvolupaments dels totalitarismes europeus;

- Volen reflexa les repercussions de la guerra- Retraten la societat de la postguerra

- El feixisme Itàlia - El nazisme alema- L’estalisme

SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

Narrativa desde 1945- REALISME; Pretén representar exactament la realitat, estan en contra la novel·la experimental i destaca el realisme

brut i l’estil sec i directe.- EXPERIMENTALISME; Característiques que fan servir: (el monòleg interior, punt de vista múltiple i el contrapunt).

Destaquen tres practiques narratives (la fusió de genere, la metaficció i l’autoficció).- NOVEL·LA EXISTENCIAL; Reflexa la cosmovisió existencialista, on l’esser humà ha sigut llençat a una vida sense

objectes i sense comunicació.- NOVEL·LA ALEGORICA; Esta enlladaça amb l’obra de Kafka.- ALTRES SUBGÈNERES;

- Relats de policies- Novel·les històriques- Ciència ficció

En aquesta etapa trobem una gran varietat, és desenvolupa en la reaparició de la narrativa de cort realista i en la evolució de la novel·la experimental.

El teatre en el segle XXPanorama general: La diversitat de propostes o tendències escèniques del teatre del segle XX dificulten qualsevol intent de sistematització. Podem assenyalar dues línies de desenvolupament fonamentals: el teatre compromès i el teatre al·lusiu o simbòlic. Les tragèdies de Federico García Lorca (Noces de sang, Yerma, La casa de Bernarda Alba) poden considerar-se una forma de realisme poètic.

Teatre al·lusiu o simbòlic: El teatre al·lusiu o simbòlic inclou totes les formes teatrals innovadores, no realistes, que serveixen, en general, com a via d'expressió de conflictes existencials.

Teatre compromès: El teatre compromès ofereix una reflexió crítica sobre la realitat del present, per tal de denunciar les injustícies socials o l'opressió política. En aquesta orientació s'inclouen: el teatre polític, el teatre social, el teatre neorealista italià, el realisme nord-americà, TEATRE de John Osborne i els anomenats Joves Irats. El teatre compromès s'associa a una estètica realista.

El teatre de fí de segleEn els últims anys del segle XIX sorgeixen les primeres temptatives de superació del realisme i naturalisme.

El teatre simbolista: Els drames simbolistes es caracteritzen per l'ambientació onírica o llegendària i l'aprofundiment en el món interior dels personatges, que, denominador per l'angoixa i la desesperança, es veuen empesos cap a un desenllaç tràgic.

● Alfred Jarry: La principal creació del dramaturg francès, és Ubú rei. Ubú reflecteix de manera caricaturesc dels més baixos instints de l'ésser humà.

● Luigi Pirandello: L'obra cabdal del sicilià Pirandello, és Sis personatges a la recerca d'un autor. Aquest aurgumento dóna peu a una reflexió filosòfica que s'organitza al voltant de dos eixos: El relativisme i la necessitat humana.

El teatre absurd: El teatre absurd és el corrent teatral dominant en l'escena europea durant els anys cinquanta i seixanta. Els drames de l'absurd s'han d'entendre com alehorías o metàfores de la condició humana. Sú visió és pessimista i escèptica.

● Temes: La manca d'una justificació que doni sentit a la vida i als fets del món. / La pèrdua d'identitat de l'ésser humà. / La inutilitat del lenguajem la incomunicació i el rebuig de la raó.

● Mecanismes dramàtics: no hi ha una intriga o acció, una situació inicial, invariable, estàtica, assistim a una sicesión d'episodis o situacions inconnexes. No tenen coherència psicològica. La desarticulació del llenguatge. Altres trets: sentit de l'humor, gestualitat, diàlegs absurds que sovint tracten d'un humor negre o cruel.

1. Eugène Ionesco: La cantant calba d'Eugène Ionesco, estrenada a París el 1950, és la primera obra del teatre absurd, entre les obres de dramaturg, escrites totes en francès, destaquen: La cantant calba (1950), Les cadires (1952), Rinoceront (1959).

2. Samuel Beckett: L'irlandès va escriure també en francès la major part de les seves obres, entre elles les dues més importants: Tot esperant Godot i Fi de partida. Tot esperant Godot és l'obra mestra del teatre de l'absurd i potser, la peça més influent del segle XX.

El teatre existencialista: Els drames de Jean-Paul Sartre (A porta tancada, Les mosques) i Albert Camus (El malentès, Calígula) recullen els mateixos temes i inquietuds presents en les seves novel·les i al teatre absurd. Sartre o Camus escriuen obres formalment convencionals.

● Bertolt Brecht és el màxim exponent del teatre de compromís en el segle XX. El seu teatre, de caràcter didàctic, té com objetico denunciar la desigualtat social i l'opressió política. Propugna una estètica del distanciament o estranyament. El distanciament s'aconsegueix per mitjà de diversos procediments.

● Vida de Galileu: aquesta peça gira entorn de la figura de Galileu Galilei, forçat per la jerarquia eclesiàstica a retractar de les seves descobriments científics.

● Mare Coratge i els seus fills: Escrita en 1941, com l'anterior, un iexa d'ambientació històrica, de marcat caràcter antibel·licista. L'ànima bona de Es Chuan: Està fabula, explica com tres déus arriben a Es-Chuan a la recerca d'un <ànima bona>.

El realisme nord-americà: Les tres grans figures del realisme teatral a Estats Units durant el segle XX són Eugene O'Neil, Tennessee Williams i Arthur Miller. Eugene O'Neil: L'obra més influent d'Eugene O'Neil és Llarg viatge cap a la nit (1942). Suggereix simbòlicament la dolorosa presa de consciència del seu fracàs vital.

● Tennessee Williams: Els eixos del teatre són la indignació en els conflictes familiars i el retrat de personatges turmentats, vençuts per la rancúnia, la culpa o la insatisfacció, en el deixant dels drames d'Eugene O'Neill. Els seus drames reflecteixen críticament l'esperit meridional, marcat pel conservadorisme, el racisme, la religiositat i una concepció de la familia opresivamente patriarcal: un tramvia anomenat desig, La gata sobre la teulada de zinc calent.

● Arthur Miller: Davant del psicologisme d'O'Neill o Williams, els drames d'Arthur presenten una acusada dimensió social i política. Entre ells destaquen: Les bruixes de Salem, Panorama des del pont.

La refexió sobre la pèrdua d'identitat és un dels temes característics de la literatura del segle XX. Diversos factors donen com a resultat un món deshumanitzat, poblat per éssers anònims i indistingibles: l'auge dels totalitaris (feixisme, el comunisme). La literatura dóna compte d'aquesta crisi de la consciència individual, així com de la necessitat d'afirmar la pròpia singularitat.

tennessee WilliamsArthur Miller

ConclusionsPer finalizar la nostra presentació, el grup ha elaborat una petita explicació sobre el tema.

Gracies aquest treball que hem realitzat, ens han quedat més reflexats els continguts i moviments que van sorgir durant l’època. La nostra presentació està estructurada en quatre apartats. La presentació s’inicia amb “la literatura de fi de segle” d’aquí destaquem el simbolisme un corrent literari que vol cercar l’ideal i està basat en la revolució industrial i arriba a la seva plenitud amb poetes francesos, autors que donen lloc al simbolisme són; Charles Baudelaire, Christina Rossetti, Stéphane Mallarmé,Paul Verlaine entre altres. Com a altres conceptes importants que trobem en aquesta etapa son les novel.les (decodentistes, d’aventures i de ciencia ficció).

A continuació trobem el segon apartat títolat “l’avantguardisme i la lírica”, és l’època on néixen noves teories científiques, noves grans innovacions, trobem els trets més característics que són; el privitivisme, l’antirealisme, l’irracionalisme i la vocación minoritaria.

D’aquest moviment néixen quatre moviments importants; el futurisme, l’expressionisme, el dadisme i el surrealisme. Autors lírics importants de l’època trobem a Eliot i Fernando Pessoa.

El tercer apartat correspon a “la narrativa”, on el nou pensament que sorgeix predomina i trenca definitivamente amb el model realista. La novel.la que va influir va ser Ulisses, creada per escriptor James Joyce. També días de la narrativa del segle XX trobem dos tipus de novel.les ‘la Intel.lectual o d’idees i la lírica o poemàtica’. Autors que reflexen aquests corrent, Marcel Proust i Franz Kafka. L’esveniment estrella del segle XX és la segona guerra mundial. La narrativa del 1945 presencia un gran desenvolupament de moviments i subgèneres com; el realisme, l’experimentalisme, la novel.la existencial i la novel.la alegórica, també tenen un lloc important els relats de policies, les novel.les historiques i la ciéncia ficció.

Com a últim punt tenim “el teatre” on trobem dos tipus de teatre (el compromés i el no realista). L’autor que va ser l’iniciador del teatre absud va ser Eugene Ionesco i en el teatre existencialista Jean-Paul Sartre. Autors que cal anomenar del realisme nord-america que pertanyen al teatre del segle XX són; Eugene O’Neil, Tennesse William i Arthur Miller.