Pablo Picasso: Guernica

Fitxa tècnica

Títol: Guernica

Autor: Pablo Picasso (Màlaga,1881 – Mougins, França, 1973).

Cronologia : 1937.

Estil: cubista, expressionista.

Tècnica: oli, sobre tela.

Dimensions: 3,51 m x 7,82 m.

Tema: denúncia política.

Localització: Museo NacionalCentro de Arte Reina Sofia(Madrid).

Obres del mateix autor:

La minotauromàquia (1935)

L’ossari(1945)

Massacre de Corea (1951)

Biografia de l’autor

Pintor, escultor, gravador i ceramista,Pablo Ruiz PICASSO va ser molt precoç enl’aprenentatge de l’art pictòric. Entre elsanys 1900 i 1904 va alternar la sevaresidència entre Barcelona i Paris, on varebre un gran nombre d’influències,evidents especialment en l’anomenadaèpoca blava.

Instal·lat a la capital francesa, el rosa va esdevenir el colordominant de les seves composicions –època rosa- fins que, apartir del 1907 i influenciat per Cézanne i per l’art primitiu, vainiciar el camí del Cubisme amb Les senyoretes del carrerd’Avinyó.

Aquest estil va dominar la seva obra fins el 1925, quanva començar a crear obres amb una forta expressivitat.Tots dos estils van ser mesclats pel geni malagueny enels centenars d’obres pictòriques i escultòriques de laseva producció, en la qual destaca el Guernica.

Acabada la Segona Guerra Mundial, Picasso es vainstal·lar a Vallauris, una població de la costa sud delMediterrani francès, on va iniciar una de les etapesmés fecundes i creatives de la seva trajectòria artística.Això va coincidir amb una etapa personal molt positiva,que el pintor va traslladar a les seves teles ambtemàtiques que reflecteixen l’alegria de viure.

L’alegria de viure (1946)

No obstant això, Picasso no va abandonar laseva implicació ideològica, i, afiliat al partitcomunista francès, va utilitzar el seu art com aelement de propaganda i com a instrumentcontra la guerra. També en aquesta darreraetapa féu versions d’obres de grans artistesdel passat, en especial Velázquez.

http://www.epdlp.com/pintor.php?id=335

Les Menines (1957)

Descripció formal

Sobre un escenari arquitectònic angoixant en què a peneses reconeixen finestres, una teulada, un terra de rajoles iuna taula, hi apareixen nou figures: sis persones i tresanimals. Malgrat el caos aparent, totes aquestes figuress’estructuren de manera ordenada a partir d’una granpiràmide compensada per dos eixos verticals situats alsextrems.

El vèrtex superior del triangle es troba al centre mateix dela composició, es a dir, proper al capdamunt del quinquéque aguanta la dona que entra per la finestra, i baixa endiagonal cap als extrems inferiors de la tela. Dintre de lasuperfície dibuixada per la piràmide, al centre, hi ha uncavall amb una llança clavada al costat; a l’esquerra delcavall, una dona seminua que fuig, i sota les potes del’animal, un soldat esquarterat.

A la part esquerra,Picasso hi ordena ensentit ascendent unatràgica maternitat yun toro. Al costat del’animal, i en lapenombra, hi ha unocell atrapat entre elsostre i la taula.

La part dreta estàocupada per la imatgedramàtica d’una donaamb els braços aixecats,atrapada en un incendi.

L’autor aconsegueix plasmar perfectament l’horror i ladestrucció derivats de la guerra per mitjà d’unllenguatge a mig camí entre el Cubisme il’Expressionisme, utilitzant amb gran efectivitat elsrecursos expressius que li proporcionen els dos estils.D’una banda, la multiplicitat fraccionada de l’espai realpresent en la figura del cavall, el toro i fins i tot ladesfiguració facial de les persones contribueix a donarla sensació caòtica i destructiva de les bombes; d’unaaltra, les boques esfereïdores, obertes de maneradesmesurada, de l’interior de les quals, de vegades,sobresurt una llengua punxeguda, aconsegueix crearun clímax expressiu difícil de superar.

La representació de la llum en el quadre és totalmentartificial i fins i tot irreal, perquè els focus suposats –lesfinestres, el quinqué i el llum del sostre- no produeixenuna il·luminació racional, sinó una llum marcada per lageometrització i la multiplicitat cubista.

Pel que fa al color, Picasso hi fa servir una gammacromàtica reduïda, en blanc, negre i gris. La sevaelecció s’ha atribuït a l’impacte produït per lesfotografies dels diaris, i per la influència dels seusgravats del mateix període.

No obstant això, cal advertir que la no-inclusió d’uncolor naturalista en l’escena augmenta l’impacte visualde la forma i del gest.

Temàtica

El 26 d’abril de 1937, i en el marc de la Guerra CivilEspanyola, els avions de la legió Còndor alemanya vanbombardejar la localitat basca de Gernika, on nomésquedaven dones, infants i vells. Aquesta massacre,considerada la primera gran matança de civils del’època contemporània, va capturar ràpidament laatenció de Picasso, a qui el govern de la SegonaRepública Espanyola havia encarregat, el gener delmateix any, una gran obra per a l’ExposicióInternacional celebrada a Paris l’any 1937.

Impressionat pels fets, el pintor malagueny va iniciar laseva pintura l’1 de maig amb l’intenció de denunciar almón l’{tac aeri de la població per les forces de l’aviaciónazi.

Gernika, bombardejada per l’aviació nazi

Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Internacional de Paris (1937)

En general, s’ha interpretat la dona amb els braços aixecatscom a al·legoria del dolor físic; la dona que corre, a la partbaixa, com a metàfora dels qui són perseguits, i la figura queaguanta en braços al seu fill, com a símbol del dolorpsicològic dels qui van perdre els éssers estimats unit a laimpotència i a la vulnerabilitat dels innocents. Tres figuresque representen de manera resumida les tres cruelsconseqüències que comporta una guerra.

D’altra banda, el soldat esquarterat, a la part inferiordel quadre –el cap i el braç- ha estat vist com aal·legoria del cisma de les dues Espanyes enfrontadesen la Guerra Civil.

Pel que fa al personatge que introdueix el quinqué perla finestra, significaria la voluntat dels supervivents defer conèixer al món la crueltat dels fets esdevinguts, iel llum que penja del sostre a manera d’ull ha estatrelacionat amb la falsa propaganda nacional que vavoler imputar els fets al bàndol republicà.

El cavall, relacionat amb la població espanyola, hauriaestat vençut per la força bruta i forassenyadarepresentada pel brau. Pel que fa al ocell, hom hi havist una relació amb el colom de la pau, que ha estatdeixat de banda.

La significació oberta de la simbologia concreta dels diferentspersonatges, objectes i animals, volguda per l’artista, ha estatmotiu d’un gran nombre d’interpretacions, que han relacionat cadaelement amb una infinitat de possibilitats al·legòriques. El mateixPicasso, quan se li va demanar l’aclariment de la significacióveritable de l’obra, va voler deixar clar que en el cas que haguésvolgut crear símbols precisos, hauria hagut d’escriure y no pas depintar.

A tot això l’artista malagueny hi va afegir , que, en definitiva, allòque hi havia damunt la superfície pictòrica eren simplement quatrefigures femenines cridant, un home caigut i tres animals en unpaisatge vagament urbà i actual, de la destrucció del qual per l’acciódevastadora de les bombes donava fe aquesta pintura.

Al marge del títol, no hi ha res a la tela que recordi explícitament elpoble basc, i és que, més enllà de recordar el fet, Picasso va volerconvertir la seva obra en un crit contra la duresa i la crueltat de laguerra com a concepte en tots els sentits.

Models i influències

En aquesta obra, Picasso recull tota la saviesa artísticaacumulada durant segles. La seva estructura formal recorda lad’un dels frontons del temple de Zeus a Olímpia, i l’acumulacióde personatges en un caos aparent remet a les complexescomposicions barroques i també als grans quadres històrics iromàntics com ara La matança de Quios, de Delacroix, o el Rai dela Medusa de Géricault.

No s’han d’oblidar tampoc els models directes, com La matançadels innocents del pintor barroc Guido Reni, on es pot veure lareferència que Picasso va fer servir per pintar el cap de la donaque entra per la finestra amb el quinqué.

Paral·lelament, també són importants els gravats realitzats perPicasso pocs anys abans , no només per la influència que potser vantenir en l’elecció cromàtica, sinó també pel que fa a les referènciesiconogràfiques. N’és un exemple molt clar de la sèrie Somni imentida de Franco o La minotauromàquia, en la qual, com aal·legoria premonitòria de la guerra, apareixen ja el cavall, el toro, elcolom i el llum.

Pel que fa a la iconografia, aquesta obra va servir a Picasso perpintar un gran nombre de teles durant els anys de la Guerra CivilEspanyola. També va reflectir en les seves obres posteriors,l’expressió del compromís a favor de la pau i en contra de labarbàrie humana. Destaquen en aquest sentit obres com L’ossari,en referència a les cambres de gas nazis, o La matança de Corea, enquè, recreant el famós quadre de Goya sobre els afusellaments,denuncia la matança d’infants i de dones de Corea del Nord duta aterme per soldats de Corea del Sud.