25. 10. 2019 21. 11. 2019 #446 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/446_w.pdf · 2019-10-21 · 20.15...

1

25. 10. 201921. 11. 2019 #446

#tot

elcin

ema L

ilian

a Cav

ani -

Mostr

a

de Valè

ncia/ D

ia M

undial del

Patrim

oni

Audiovisual

/ Jorn

ades

de la t

ardor.

Alimen

tació

soste

nible / R

oberto

Gavald

ón / Els

docum

enta

ls de l

a Ità

lia

feixist

a sobre

la guer

ra ci

vil es

panyo

la

/ Dia

Mundial

de l’A

nimac

ió / M

enuda

Film

o / R. W

. Fas

sbin

der, a

mor

i ràb

ia / D

ocsValè

ncia / L

es A

rts a

La Film

oteca

/ Net

flix en

panta

lla

gran / G

uerra

de sex

es?

Avisos i normes

La durada de les pel·lícules és orientativa i aproximada. La Filmoteca es reserva el dret d’introduir canvis en la programació per ra-ons alienes a la seua voluntat. Consulteu les actualitzacions en el web ivac.gva.es.

Les entrades es posaran a la venda trenta minuts abans de cada projecció per a qualse-vol de les sessions de cada dia. La taquilla es tancarà cinc minuts abans de cada projecció. Una vegada iniciada la projecció no es per-metrà l’accés a la sala. Preguem la màxima puntualitat.

Es prega silenci. Desconnecteu els mòbils abans d’entrar a la sala. No està permés el consum d’aliments i begudes.

Menuda Filmo: cada persona podrà traure un màxim de sis entrades.

EDITA La Filmoteca · Institut Valencià de Cultura PORTADA El portero de noche (Liliana Cavani. 1974) DISSENY Martín Gràfic IMPRESSIÓ La Imprenta C.G. DEP. LEGAL V 961-2012

La duración de las películas es orientativa y aproximada. La Filmoteca se reserva el derecho de introducir cambios en la programación por razones ajenas a su voluntad. Consulten las actualizaciones en la web ivac.gva.es.

Las entradas se pondrán a la venta treinta minutos antes de cada proyección para cual-quiera de las sesiones de cada día. La taquilla se cerrará cinco minutos antes de cada proyección. Una vez iniciada la proyección no se permitirá el acceso a la sala. Rogamos la máxima pun-tualidad.

Se ruega silencio. Desconecten los móviles antes de entrar a la sala. No está permitido el consumo de alimentos y bebidas.

Menuda Filmo: cada persona podrá sacar un máximo de seis entradas.

3

Programació

DIVENDRES 25 D'OCTUBRE

18.00 h

El portero de nocheLiliana Cavani. 1974. 115' u p. 9Presentada per Liliana Cavani.

20.30 h

GalileoLiliana Cavani. 1968. 105' u p. 9

22.30 h

Los caníbalesLiliana Cavani. 1970. 95' u p. 10

DISSABTE 26 D'OCTUBRE

18.00 h

Francesco d'AssisiLiliana Cavani. 1966. 134' u p. 10

20.30 h

Los caníbalesLiliana Cavani. 1970. 95' u p. 10

22.30 h

El portero de nocheLiliana Cavani. 1974. 115' u p. 9

DIUMENGE 27 D'OCTUBRE

18.00 h

Imatges rescatadesMemòria cinematogràfica del poble valencià1940-1984. 50' u p. 17Acompanyament musical al piano a càrrec d'Arcadi Valiente. Presenten Inma Trull, cap de Recuperació de La Filmoteca, i Chus Piqueras, tècnica de l'arxiu fílmic. Entrada gratuïta.

20.00 h

De quelques évènements sans significationMostafa Derkaoui. 1974. 76' u p. 18Presenta Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya. Entrada gratuïta.

DILLUNS 28 D'OCTUBRE

18.00 h

GalileoLiliana Cavani. 1968. 105' u p. 9

20.00 h

Más allá del bien y del malLiliana Cavani. 1977. 122' u p. 11

22.30 h

MilarepaLiliana Cavani. 1974. 108' u p. 11

DIMARTS 29 D'OCTUBRE

18.00 h

Más allá del bien y del malLiliana Cavani. 1977. 122' u p. 11

20.15 h

MilarepaLiliana Cavani. 1974. 108' u p. 11

22.30 h

Berlín interiorLiliana Cavani. 1985. 110' u p. 12

DIMECRES 30 D'OCTUBRE

18.00 h

La pielLiliana Cavani. 1981. 130' u p. 12

20.30 h

Berlín interiorLiliana Cavani. 1985. 110' u p. 12

22.30 h

Detrás de la puertaLiliana Cavani. 1982. 110' u p. 13

DIJOUS 31 D'OCTUBRE

18.00 h

Dove siete? Io sono quiLiliana Cavani. 1993. 148' u p. 13

20.45 h

FrancescoLiliana Cavani. 1989. 155' u p. 10

4

DIVENDRES 1 DE NOVEMBRE

18.00 h

L'ospiteLiliana Cavani. 1971. 101' u p. 14

20.00 h

Detrás de la puertaLiliana Cavani. 1982. 110' u p. 13

22.30 h

El juego de RipleyLiliana Cavani. 2002. 110' u p. 15

DISSABTE 2 DE NOVEMBRE

18.00 h

FrancescoLiliana Cavani. 1989. 155' u p. 14

21.00 h

La pielLiliana Cavani. 1981. 130' u p. 12

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRE

18.00 h

El juego de RipleyLiliana Cavani. 2002. 110' u p. 15

20.15 h

L'ospiteLiliana Cavani. 1971. 101' u p. 14

DIMARTS 5 DE NOVEMBRE

18.00 h

La sed del mundoThierry Piantanida, Baptiste Rouget- Luchaire. 2012. 101' u p. 20Presenten Pasqual Requena, membrede Ca Revolta, i Graciela Ferrer,diputada de les Corts Valencianesexperta en matèria d'aigua.

20.00 h

En la palma de tu manoRoberto Gavaldón. 1951. 113' u p. 22

DIMECRES 6 DE NOVEMBRE

18.00 h

En la palma de tu manoRoberto Gavaldón. 1951. 113' u p. 22

20.00 h

I legionari italiani in Catalogna1939. 44' u p. 26Taula redona i col·loqui ambDaniela Aronica, directora del CSCIi comissària del cicle, Juan Miguel Company, catedràtic de la Universitat de València, i Agustín Rubio, professorde la Universitat Jaume I de Castellói director de la revista Archivos dela Filmoteca. Entrada gratuïta.

DIJOUS 7 DE NOVEMBRE

18.00 h

Curts documentals de la Itàlia feixista sobre la guerra civil espanyola (PROGRAMA 1)1936-1938. 105' u p. 27Presentació i comentaris durant la projecció a càrrec de Daniela Aronica, directora del CSCI i comissària del cicle.

20.15 h

10 anys de Màster en Animació UPV. Selecció de curts. 2011-2019. 70' u p. 30Presenta Miguel Vidal, director del Máster en Animació de la UPV. Entrada gratuïta.


18.00 h

Curts documentals de la Itàlia feixista sobre la guerra civil espanyola (PROGRAMA 2)1938-1939. 119' u p. 28Presentació i comentarisdurant la projecció a càrrec deDaniela Aronica, directora del CSCI i comissària del cicle.

20.15 h

Selecció de curts europeus Prime The Animation 7! 2018-2019. 60' u p. 31Entrada gratuïta.

22.30 h

La sed del mundoThierry Piantanida, Baptiste Rouget- Luchaire . 2012. 101' u p. 20


18.00 h

Mirai, mi hermana pequeñaMamoru Hosoda. 2018. 100' u p. 33Entrada gratuïta per amenors de 14 anys.

20.00 h

No pasaran! [sic]1939. 87' u p. 26Presentació i col·loqui a càrrecde Daniela Aronica, directora delCSCI i comissària del cicle.

22.30 h

¿Por qué le dio un ataque de locuraal señor R.?Rainer Werner Fassbinder, Michael Fengler. 1970. 88' u p. 35

5


18.00 h

Mirai, mi hermana pequeñaMamoru Hosoda. 2018. 100' u p. 33Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.

20.00 h

¿Por qué le dio un ataque de locura al señor R.?Rainer Werner Fassbinder, Michael Fengler. 1970. 88' u p. 35


18.00 h

Ahir/demàRaúl Riebenbauer. 2018. 43' u p. 37Presentació i col·loqui amb el director.

20.00 h

El cuarto reinoAdán Aliaga, Àlex Lora. 2019. 82' u p. 37Presentació i col·loqui amb els directors.


18.00 h

MacarioRoberto Gavaldón. 1960. 91' u p. 22

20.00 h

En la bretxaClaudia Reig. 2018. 55' u p. 38Presentación i col·loquiamb la directora.


18.00 h

La otra educaciónJoecar Hanna, Carmen Pellicer. 2017. 77' u p. 38Presentació i col·loqui amb els directors.

20.00 h

GirlLukas Dhont. 2018. 100' u p. 41


18.00 h

Almost GhostsAna Ramón Rubio. 2018. 68' u p. 39Presentació i col·loqui amb la directora.

20.00 h

Contra el NO-DO. Llorenç Soler o la pulsió per l'honestedatAlbert Montón. 2018. 90' u p. 39Presentació i col·loqui amb el director.

22.30 h

GirlLukas Dhont. 2018. 100' u p. 41


18.00 h

Al otro lado del vientoOrson Welles. 2018. 122' u p. 43

20.15 h

Curts documentals de la Itàlia feixista sobre la guerra civil espanyola (PROGRAMA 1)1936-1938. 105' u p. 27

22.30 h

El caféRainer Werner Fassbinder. 1970. 105' u p. 35


18.00 h

El caféRainer Werner Fassbinder. 1970. 105' u p. 35

20.00 h

Al otro lado del vientoOrson Welles. 2018. 122' u p. 43


18.00 h

No pasaran! [sic]1939. 87' u p. 26

20.00 h

MacarioRoberto Gavaldón. 1960. 91' u p. 22


18.00 h

Don Quijote cabalga de nuevoRoberto Gavaldón. 1973. 130' u p. 23

20.15 h

Sucedió una nocheFrank Capra. 1934. 105' u p. 46Presentan Juan Miguel Company, catedràtic de la Universitat de València, i Carmen Carceller, directora de les jornades “La discordia entre los sexos a la luz del psicoanálisis”.


18.00 h

Sucedió una nocheFrank Capra. 1934. 105' u p. 46

20.00 h

Don Quijote cabalga de nuevoRoberto Gavaldón. 1973. 130' u p. 23

6

25 OCT — 3 NOV

Liliana CavaniPalmera d’Honor Mostra de València - Cinema del Mediterrani

De la mà de la Mostra de València, i amb la col·laboració de la Cineteca di Bologna, el CSC-Cineteca Nazionale i el MedFilm Festival de Roma, La Filmoteca programa un cicle de pel·lícules dirigides per Liliana Cavani. Figura clau en el cinema europeu des dels anys sei-xanta, Cavani ha sigut sempre una cineasta valenta i sense complexos, que ha exercit una notable influència en diverses generacions de dones dedicades a la direcció cinematogràfica.

Nascuda a Carpi, a la província de Mòdena, va passar allí la seua infància i adolescència, fins a traslladar-se a Bolonya, ciutat en la qual es va graduar en Filologia Clàssica. Poste-riorment va obtindre una especialització en Història del Llenguatge. Durant els seus anys universitaris va començar a interessar-se per

De la mano de la Mostra de València, y con la colaboración de la Cineteca di Bologna, el CSC-Cineteca Nazionale y el MedFilm Festival de Roma, La Filmoteca programa un ciclo de películas dirigidas por Liliana Cavani. Figura clave en el cine europeo desde los años se-senta, Cavani ha sido siempre una cineasta valiente y sin complejos, que ha ejercido una notable influencia en varias generaciones de mujeres dedicadas a la dirección cine-matográfica.

Nacida en Carpi, en la provincia de Módena, pasó allí su infancia y adolescencia, hasta tras-ladarse a Bolonia, ciudad en la que se graduó en Filología Clásica. Posteriormente obtuvo una especialización en Historia del Lengua-je. Durante sus años universitarios empezó a

7

la cultura cinematogràfica i va fundar un cine-club en el qual es projectaven pel·lícules que no arribaven a les sales de províncies, com les obres del neorealisme italià. En 1960, es va mudar a Roma i es va graduar en el Centro Sperimentale di Cinematografia. I en 1961 va aconseguir entrar en la RAI (Ràdio Televisió Italiana) en participar en una convocatòria entre deu mil candidats, la qual cosa li va oferir l’oportunitat de començar a rodar do-cumentals i enquestes polítiques i socials per a la xicoteta pantalla.

El seu debut en el llargmetratge es pro- dueix en 1966, amb Francesco d’Assisi, a la qual segueixen Galileo (1968), Los caníbales (1970), L’ospite (1971), Milarepa (1974) i El portero de noche (1974), que es va convertir en el seu major èxit i també en el seu film més polèmic, ja que va arribar a ser segrestat per les autoritats italianes. La pel·lícula va ser classificada X en diversos països, entre ells

interesarse por la cultura cinematográfica y fundó un cine-club en el que se proyectaban películas que no llegaban a las salas de provin-cias, como las obras del neorrealismo italiano. En 1960, se mudó a Roma y se graduó en el Centro Sperimentale di Cinematografia. Y en 1961 logró entrar en la RAI (Radio Televisión Italiana) al participar en una convocatoria entre diez mil candidatos, lo que le ofreció la oportunidad de empezar a rodar documen-tales y encuestas políticas y sociales para la pequeña pantalla.

Su debut en el largometraje se produce en 1966, con Francesco d’Assisi, a la que siguen Galileo (1968), Los caníbales (1970), L’ospite (1971), Milarepa (1974) y El portero de noche (1974), que se convirtió en su mayor éxito y también en su film más polémico, ya que llegó a ser secuestrado por las autoridades italianas. La película fue clasificada X en varios países, entre ellos Reino Unido, Austria y Estados

8

Regne Unit, Àustria i els Estats Units. També a Espanya va estar prohibida durant més de dos anys, però quan finalment es va estrenar, en 1976, va aconseguir un enorme èxit de públic.

Posteriorment dirigeix Más allá del bien y del mal (1977), La piel (1981), Detrás de la puerta (1982), Berlín interior (1985), Frances-co (1989), Dove siete? Io sono qui (1993) o El juego de Ripley (2002), pel·lícules en les quals ha treballat amb actors com John Malkovich, Marcello Mastroianni, Charlotte Rampling, Dirk Bogarde, Michel Piccoli, Tom Berenger, Mickey Rourke o Helena Bonham-Carter, en-tre d’altres. A més, ha realitzat diverses pel-lícules per a televisió, obres de teatre i una vintena d’òperes. La més recent, Alì Babá e i 40 ladroni, de Luigi Cherubini, en el Teatre de la Scala de Milà, en 2018.

Ha participat en nombroses ocasions en la secció a competició de prestigiosos festivals internacionals com Cannes, Venècia o Berlín. En 2001, va ser nomenada Doctora Honoris causa per la Libera Università Maria SS. As-sunta (Roma) i en 2012 va rebre un Premi Especial David de Donatello de l’Acadèmia del Cinema Italià pel conjunt de tota la seua carrera. L’any passat, el Festival de Venècia li va atorgar el Premi Bresson, la qual cosa la converteix en la primera dona que el rep.

En paraules de l’especialista Ludovico Longhi, «la trajectòria de Liliana Cavani es caracteritza per l’eclecticisme ideològic i formal, constantment acompanyat per una notable habilitat en la construcció dramàti-ca». La recuperació de la seua filmografia en el moment actual trasllada el públic contempo-rani a un temps històric i un espai intel·lectual en què el cinema va ser un territori propici al debat, a la confrontació d’idees, al risc i a la consideració de la imatge com a vehicle de transmissió de pensament.

Unidos. También en España estuvo prohibida durante más de dos años, pero cuando final-mente se estrenó, en 1976, logró un enorme éxito de público.

Posteriormente dirige Más allá del bien y del mal (1977), La piel (1981), Detrás de la puerta (1982), Berlín interior (1985), Francesco (1989), Dove siete? Io sono qui (1993) o El juego de Ri-pley (2002), películas en las que ha trabajado con actores como John Malkovich, Marcello Mastroianni, Charlotte Rampling, Dirk Bo-garde, Michel Piccoli, Tom Berenger, Mickey Rourke o Helena Bonham-Carter, entre otros. Además, ha realizado diversas películas para televisión, obras de teatro y una veintena de óperas. La más reciente, Alì Babá e i 40 ladroni, de Luigi Cherubini, en el Teatro de la Scala de Milán, en 2018.

Ha participado en numerosas ocasiones en la sección a competición de prestigiosos fes-tivales internacionales como Cannes, Venecia o Berlín. En 2001, fue nombrada Doctora Ho-noris Causa por la Libera Università Maria SS. Assunta (Roma) y en 2012 recibió un Premio Especial David de Donatello de la Academia del Cine Italiano por el conjunto de toda su carrera. El año pasado, el Festival de Venecia le otorgó el Premio Bresson, lo que la convierte en la primera mujer que lo recibe.

En palabras del especialista Ludovico Longhi, «la trayectoria de Liliana Cavani se caracteriza por el eclecticismo ideológico y formal, constantemente acompañado por una notable habilidad en la construcción dramá-tica». La recuperación de su filmografía en el momento actual traslada al público contem-poráneo a un tiempo histórico y un espacio intelectual en que el cine fue un territorio propicio al debate, a la confrontación de ideas, al riesgo y a la consideración de la imagen co-mo vehículo de transmisión de pensamiento.

9

DV 25 OCT / 18.00 H | DS 26 OCT / 22.30 HPresentada per Liliana Cavani.

El portero de nocheIl portiere di notteLILIANA CAVANI. Itàlia. 1974. VOSE. Color. 115’. DCP. INT. Dirk Bogarde, Charlotte Rampling, Philippe Leroy, Gabriele Ferzetti, Piero Vida.

Viena, 1957. Una dona jueva reconeix en el porter de l’hotel on s’allotja a l’oficial nazi amb el qual va mantindre una relació sa-domasoquista en un camp de concentració.

u Restauració digital, supervisada per Cava-ni, a càrrec del CSC-Cineteca Nazionale i de l’Istituto Luce-Cinecittà a partir dels negatius i de la banda sonora de la versión anglesa conservada per LUCE-Cinecittà.

Viena, 1957. Una mujer judía reconoce en el portero del hotel donde se aloja al oficial nazi con el que mantuvo una relación sadomaso-quista en un campo de concentración.

u Restauración digital, supervisada por Cavani, a cargo del CSC-Cineteca Nazionale y Istituto Luce-Cinecittà a partir de los negativos y de la banda sonora de la versión inglesa conservada por LUCE-Cinecittà.

DV 25 OCT / 20.30 H | DL 28 OCT / 18.00 H

GalileoLILIANA CAVANI. Itàlia. 1968. VOSE*. Color. 105’. 35 mm. INT. Cyril Cusack, Georgi Kaloyanchev, Nicolai Doicev, Miroslav Mindov, Georgi Cherkelov.

La vida de Galileu, des del començament dels seus conflictes amb l’Església Catòlica fins a la seua abjuració final, passant per la seua relació amb Giordano Bruno.

La vida de Galileo, desde el comienzo de sus conflictos con la Iglesia Católica hasta su ab-juración final, pasando por su relación con Giordano Bruno.

10

DV 25 OCT / 22.30 H | DS 26 OCT / 20.30 H

Los caníbalesI cannibaliLILIANA CAVANI. Itàlia. 1970. VOSE*. Color. 95’. 35 mm. INT. Pierre Clémenti, Britt Ekland, Tomas Milian, Francesco Leonetti, Delia Boccardo.

Una joven de familia burguesa que ha perdido a su hermano durante unos disturbios se rebe-la ante la prohibición de dar digna sepultura a los muertos.

DS 26 OCT / 18.00 H

Francesco d’AssisiLILIANA CAVANI. Itàlia. 1966. VOSE*. Color. 134’. 35 mm. INT. Lou Castel, Marco Bellocchio, Kenneth Belton, Riccardo Bernardini, Gerig Domain.

Davant les injustícies i els horrors de la guerra, un jove molt fester decideix canviar de vida i imitar a Crist, malgrat la incomprensió dels seus pares.

Ante las injusticias y los horrores de la guerra, un joven juerguista decide cambiar de vida e imitar a Cristo, pese a la incomprensión de sus padres.

Una jove de família burgesa que ha perdut al seu germà durant uns disturbis es rebel·la davant la prohibició de donar digna sepul-tura als morts.

11

DL 28 OCT / 20.00 H | DT 29 OCT / 18.00 H

Más allá del bien y del malAl di là del bene e del maleLILIANA CAVANI. Itàlia. 1977. VOSE*. Color. 122’. 35 mm. INT. Dominique Sanda, Erland Josephson, Robert Powell, Virna Lisi, Michel Degen.

El filòsof Friedrich Nietzsche, incapaç de por-tar una vida exempta de regles, s’involucra en un triangle amorós amb una desinhibida dona i un psicòleg.

El filósofo Friedrich Nietzsche, incapaz de llevar una vida exenta de reglas, se involucra en un triángulo amoroso con una desinhibida mujer y un psicólogo.

DL 28 OCT / 22.30 H | DT 29 OCT / 20.15 H

MilarepaLILIANA CAVANI. Itàlia. 1974. V.O. SUBT. VALENCIÀ*. Color. 108’. 35 mm. INT. Lajos Balázsovits, Paolo Bonacelli, Marisa Fabbri, Marcella Michelangeli.

Després de patir un accident de trànsit, un home ingressa en una clínica i li conta al seu metge la història del monjo tibetà Milarepa.

Después de sufrir un accidente de tráfico, un hombre ingresa en una clínica y le cuenta a su médico la historia del monje tibetano Milarepa.

12

DT 29 OCT / 22.30 H | DC 30 OCT / 20.30 H

Berlín interiorThe Berlin AffairLILIANA CAVANI. Itàlia. 1985. VOSE*. Color. 110’. 35 mm. INT. Gudrun Landgrebe, Kevin McNally, Mio Takaki, Hanns Zischler, Massimo Girotti.

Durant l’època nazi, la vida de l’esposa d’un alt càrrec es veurà trastocada quan inicie una relació lèsbica amb una bella jove, filla de l’ambaixador japonés.

Durante la época nazi, la vida de la esposa de un alto cargo se verá trastocada cuando inicie una relación lésbica con una bella joven, hija del embajador japonés.

La pielLa pelleLILIANA CAVANI. Itàlia, França. 1981. VOSE. Color. 130’. Digital HD. INT. Marcello Mastroianni, Claudia Cardinale, Burt Lancaster, Ken Marshall, Carlo Giuffré.

En 1943, Nàpols acaba de ser alliberada. Un mafiós local negocia un intercanvi de preso-ners alemanys amb un general nord-americà. L’intermediari és un capità italià.

En 1943, Nápoles acaba de ser liberada. Un mafioso local negocia un intercambio de pri-sioneros alemanes con un general norteame-ricano. El intermediario es un capitán italiano.

13

DC 30 OCT / 22.30 H | DV 1 NOV / 20.15 H

Detrás de la puertaOltre la portaLILIANA CAVANI. Itàlia. 1982. V.O. SUBT. VALENCIÀ*. Color. 110’. 35 mm. INT. Marcello Mastroianni, Eleonora Giorgi, Tom Berenger, Michel Piccoli, Paolo Bonetti.

Un executiu enviat per negocis al Marroc co-neix a una atractiva dona per la qual se sent atret, però descobreix que ella té una relació amb un home que està en la presó acusat d’assassinat.

Un ejecutivo enviado por negocios a Marrue-cos conoce a una atractiva mujer por la que se siente atraído, pero descubre que ella tiene una relación con un hombre que está en la cárcel acusado de asesinato.

DJ 31 OCT / 18.00 H

Dove siete? Io sono quiLILIANA CAVANI. Itàlia. 1993. VOSE*. Color. 148’. 35 mm. INT. Gaetano Carotenuto, Chiara Caselli, Anna Bonaiuto, Valeria D’Obici, Ines Nobili.

Una dona es nega a acceptar el fet que el seu fill és sord i a enviar-lo a un col·legi especial, però la seua tia li ensenya a comunicar-se i a trobar un lloc en el món.

Una mujer se niega a aceptar el hecho de que su hijo es sordo y a enviarlo a un colegio es-pecial, pero su tía le enseña a comunicarse y a encontrar un lugar en el mundo.

14

DJ 31 OCT / 20.45 H | DS 2 NOV / 18.00 H

FrancescoLILIANA CAVANI. Itàlia, Alemanya. 1989. VOSE*. Color. 155’. 35 mm. INT. Mickey Rourke, Helena Bonham Carter, Mario Adorf, Andréa Ferréol, Peter Berling.

En 1226, després de la mort de Sant Francesc d’Assís, els seus amics més pròxims, entre ells Santa Clara, parlen i recorden la vida del sant.

En 1226, después de la muerte de San Fran-cisco de Asís, sus amigos más cercanos, entre ellos Santa Clara, hablan y recuerdan la vida del santo.

DV 1 NOV / 18.00 H | DG 3 NOV / 20.15 H

L’ospiteLILIANA CAVANI. Itàlia. 1971. VOSE*. Color. 101’. 35 mm. INT. Lucía Bosé, Glauco Mauri, Peter Gonzales, Alvaro Piccardi, Lorenzo Piani.

Una dona de quaranta anys, que ha passat un temps internada, marxa a viure amb la família del seu germà, però no és capaç de readaptar-se.

Una mujer de cuarenta años, que ha pasado un tiempo internada, se marcha a vivir con la familia de su hermano, pero no es capaz de readaptarse.

15

DV 1 NOV / 22.30 H | DG 3 NOV / 18.00 H

El juego de RipleyRipley’s GameLILIANA CAVANI. Itàlia, EUA, Regne Unit. 2002. VOSE. Color. 110’. 35 mm. INT. John Malkovich, Dougray Scott, Ray Winstone, Lena Headey, Chiara Caselli.

Un refinat i cruel traficant d’obres d’art s’ha retirat a viure a Itàlia, però els seus negocis es compliquen de manera inesperada.

Un refinado y cruel traficante de obras de arte se ha retirado a vivir a Italia, pero sus negocios se complican de manera inesperada.

16

27 OCT

Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

Des que la Unesco va crear aquesta celebració en 2005, el 27 d’octubre és un dia especial per a les filmoteques i arxius, en què reivindiquem amb especial interés la nostra labor de conservació i transmissió del patrimoni cinematogràfic. En aquesta ocasió, la data coincideix amb la Mostra de València – Cinema del Mediterrani, que se suma a la celebració de La Filmoteca, una sessió especial a les 20 h en la qual Este-ve Riambau presentarà la restauració que la Filmoteca de Catalunya ha dut a terme de De quelques évènements sans signification. Es tracta d’un film marroquí col·lectiu en què van par-ticipar cineastes, músics, poetes i periodistes militants en una època de severa repressió de la llibertat d’expressió. Encara que es va pro-jectar per primera vegada a París en 1975, va ser immediatament censurada i oblidada, fins que, gràcies a les investigacions de Léa Morin, en 2016 la Filmoteca de Catalunya va identificar en el seu Centre de Conservació els negatius, que es creien perduts. La restauració, super-visada per Mostafa i Abdelkrim Derkaoui, ha permés que puguem gaudir de la modernitat d’aquesta pel·lícula, associada als moviments de la Nouvelle Vague dels anys 60.

Prèviament, a les 18 hores, es projectarà, amb música en directe, una selecció de pel-lícules domèstiques i amateur recuperades i digitalitzades en el nostre arxiu, amb les quals commemorem també el Home Movie Day.

Desde que la Unesco creó esta celebración en 2005, el 27 de octubre es un día espacial para las filmotecas y archivos fílmicos, en el que rei-vindicamos con especial empeño nuestra labor de conservación y transmisión del patrimonio cinematográfico. En esta ocasión, la fecha coin-cide con la Mostra de València – Cinema del Mediterrani, que se suma a la celebración de La Filmoteca, una sesión especial a las 20 h en la que Esteve Riambau presentará la restaura-ción que la Filmoteca de Catalunya ha llevado a cabo de De quelques évènements sans signifi-cation. Se trata de un film marroquí colectivo en el que participaron cineastas, músicos, poetas y periodistas militantes en una época de severa represión de la libertad de expresión. Aunque se proyectó por primera vez en París en 1975, fue inmediatamente censurada y olvidada, hasta que, gracias a las investigaciones de Léa Morin, en 2016 la Filmoteca de Catalunya identificó en su Centro de Conservación los negativos, que se creían perdidos. La restauración, supervisada por Mostafa i Abdelkrim Derkaoui, ha permiti-do que podamos disfrutar de la modernidad de esta película, asociada a los movimientos de la Nouvelle Vague de los años 60.

Previamente, a las 18 horas, se proyectará, con música en directo, una selección de pe-lículas domésticas y amateur recuperadas y digitalizadas en nuestro archivo, con las que conmemoramos también el Home Movie Day.

17

DG 27 OCT / 18.00 H Acompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. Presenten Inma Trull, cap de Recuperació de La Filmoteca, i Chus Piqueras, tècnica de l’arxiu fílmic. Entrada gratuïta.

Imatges rescatades: memòria cinematogràfica del poble valenciàEspanya. Dècades 20-80 . B/N, color. 50’ aprox. Digitalització HD a partir de suports originals en 8 mm, Super 8 mm i 9,5 mm.

Sessió de pel·lícules domèstiques i amateur recuperades i digitalitzades a l’arxiu de La Filmoteca, entre les quals podrem veure una mostra de les insòlites pel·lícules de l’alacantí José Ramón Clemente, plenes d’humor sur-real; imatges de l’exili rus de la parella for-mada per la mestra i escriptora republicana Alejandra Soler i el seu home, Arnaldo Azzati; retrats familiars de gran tendresa de les col-leccions Segrelles i Del Romero; instantànies de les activitats industrials valencianes, com la recollida de la taronja o la construcció de vaixells pesquers a la platja de Les Arenes... Un popurri de records en moviment que com-mourà als més grans i sorprendrà als joves.

Sesión de películas domésticas y amateur re-cuperadas y digitalizadas en el archivo de La Filmoteca, entre las cuales podremos ver una muestra de las insólitas películas del alican-tino José Ramón Clemente, llenas de humor surreal; imágenes del exilio ruso de la pareja formada por la maestra y escritora republicana Alejandra Soler y su marido, Arnaldo Azzati; retratos familiares de gran ternura de las colec-ciones Segrelles y Del Romero; instantáneas de las actividades industriales valencianas, como la recogida de la naranja o la construcción de barcos pesqueros en la playa de Las Arenas... Un popurrí de recuerdos en movimiento que conmoverá a los más grandes y sorprenderá a los jóvenes.

18

DG 27 OCT / 20.00 H Presenta Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya. Entrada gratuïta.

De quelques évènements sans significationMOSTAFA DERK AOUI. Marroc. 1974. V.O. SUBT. VALENCIÀ. Color. 76’. DCP.

Al voltant dels carrers portuaris i dels bars populars de Casablanca, un grup de realit-zadors conversa amb la gent sobre les seues expectatives i aspiracions respecte al cinema marroquí emergent. Quan un treballador des-content mata el seu superior accidentalment, la seua investigació canvia el focus, i comencen a investigar el context i els motius de l’assas-sinat. El cor de De quelques événements sans signification és un qüestionament sobre el pa-per del cinema (i de l’art) en la societat i sobre les urgències d’un cinema nacional naixent.

Alrededor de las calles portuarias y de los bares populares de Casablanca, un grupo de realizadores conversa con la gente sobre sus expectativas y aspiraciones respecto al cine marroquí emergente. Cuando un trabajador descontento mata a su superior accidentalmen-te, su investigación cambia el foco, y empiezan a investigar el contexto y los motivos del ase-sinato. El corazón de De quelques événements sans signification es un cuestionamiento sobre el papel del cine (y del arte) en la sociedad y so-bre las urgencias de un cine nacional naciente.

19

10 MAIG — 29 DES

Jornades de la tardor Ca Revolta / Alimentació sostenible

El cicle que des del mes de maig passat pro-gramem amb motiu de l’obertura a València del Centre Mundial per a l’Alimentació Urbana Sostenible es fon aquest mes amb la col·labo-ració de La Filmoteca amb les Jornades de la Tardor organitzades entre el 3 d’octubre i el 28 de novembre per Ca Revolta i centrades en l’emergència climàtica global. En aquest con-text, el dimarts 5 i el divendres 8 de novembre es podrà veure l’imponent documental La sed del mundo, que posa el focus en les dificultats que té gran part de la població mundial per a accedir a l’aigua potable. Una realitat que sens dubte empitjorarà amb l’augment de l’escalfa-ment global i que incumbeix a totes i cadas-cuna de les persones que habitem el planeta.

El ciclo que desde el pasado mes de mayo pro-gramamos con motivo de la apertura en Valèn-cia del Centro Mundial para la Alimentación Urbana Sostenible se funde este mes con la colaboración de La Filmoteca con las Jornades de la Tardor organizadas entre el 3 de octubre y el 28 de noviembre por Ca Revolta y centradas en la emergencia climática global. En este con-texto, el martes 5 y el viernes 8 de noviembre se podrá ver el imponente documental La sed del mundo, que pone el foco en las dificultades que tiene gran parte de la población mundial para acceder al agua potable. Una realidad que sin duda empeorará con el aumento del calen-tamiento global y que incumbe a todas y cada una de las personas que habitamos el planeta.

20

DT 5 NOV / 18.00 H | DV 8 NOV / 22.30 HPresenten Pasqual Requena, membre de Ca Revolta, i Graciela Ferrer, diputada de les Corts Valencianes experta en matèria d’aigua.

La sed del mundoLa Soif du mondeTHIERRY PIANTANIDA, BAPTISTE ROUGET- LUCHAIRE. França. 2012. VOSE. Color. 101’. Digital HD.

La sed del mundo tracta els diferents proble-mes que es presenten al voltant de l’aigua, des de la seua contaminació, posterior consum i conseqüents efectes en la salut fins a la seua escassa o nul·la presència en determinades regions del món. El fotògraf i director Art-hus-Bertrand convoca a l’espectador a visitar els paisatges de més de vint països amb una fotografia espectacular de grans plans gene-rals, capturats des de l’aire, al mateix temps que ens deixa clar, escena rere escena, que la problemàtica actual de l’aigua en el món incumbeix a tots els actors que participen en el procés de producció. També a nosaltres.

La sed del mundo trata los distintos problemas que se presentan en torno al agua, desde su con-taminación, posterior consumo y consecuentes efectos en la salud hasta su escasa o nula pre-sencia en determinadas regiones del mundo. El fotógrafo y director Arthus-Bertrand convoca al espectador a visitar los paisajes de más de veinte países con una fotografía espectacular de grandes planos generales, capturados des-de el aire, al tiempo que nos deja claro, en una y otra escena, que la problemática actual del agua en el mundo incumbe a todos los actores que participan en el proceso de producción. También a nosotros.

21

8 OCT — 21 NOV

Roberto Gavaldón

El cicle dedicat a un dels directors més impor-tants del cinema mexicà dels anys cinquanta i seixanta finalitza amb els passes de tres títols destacats de la seua filmografia. En la palma de tu mano va rebre el premi Ariel —equivalent mexicà del nostre Goya—, a millor pel·lícula i direcció en 1951. Macario, que introdueix el realisme màgic en una història que va de la gravetat a la comèdia amb dosis de terror, és potser la millor pel·lícula dirigida per Gavaldón i la que li va portar a competir per l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa i la Palma d’Or del festival de Cannes, mèrit al qual no seria aliena la magistral fotografia de Gabriel Figueroa. Don Quijote cabalga de nuevo, final-ment, és una coproducció hispano-mexicana que va reunir Fernando Fernán Gómez, en el paper del gentilhome cervantí, i «Cantinflas», en el del seu fidel i rabassut escuder.

El ciclo dedicado a uno de los directores más importantes del cine mexicano de los años cin-cuenta y sesenta finaliza con los pases de tres títulos destacados de su filmografía. En la palma de tu mano recibió el premio Ariel —equivalente mexicano de nuestro Goya—, a mejor película y dirección en 1951. Macario, que introduce el realismo mágico en una historia que va de la gravedad a la comedia con dosis de terror, es quizás la mejor película dirigida por Gavaldón y la que le llevó a competir por el Oscar a mejor película de habla no inglesa y la Palma de Oro del festival de Cannes, mérito al que no sería ajena la magistral fotografía de Gabriel Figue-roa. Don Quijote cabalga de nuevo, por último, es una coproducción hispano-mexicana que reunió a Fernando Fernán Gómez, en el papel del noble hidalgo cervantino, y «Cantinflas», en el de su fiel y orondo escudero.

22

DT 5 NOV / 20.00 H | DC 6 NOV / 18.00 H

En la palma de tu manoROBERTO GAVALDÓN. Mèxic. 1951. B/N. 113’. DCP. INT. Arturo de Córdova, Leticia Palma, Ramón Gay, Consuelo Guerrero de Luna, Enriqueta Reza.

Karin, astròleg i ocultista, és en realitat un estafador que s’aprofita de la credulitat de les seues clientes basant-se en la informació que li aconsegueix la seua amant, empleada en un saló de bellesa. Aquesta comunica a Karin que un milionari acaba de morir en as-sabentar-se que la seua esposa l’ha traït amb el nebot d’ell. Karin es presenta en el funeral com a un amic pròxim del difunt.

Karin, astrólogo y ocultista, es en realidad un estafador que se aprovecha de la credulidad de sus clientas basándose en la información que le consigue su amante, Clara, empleada en un salón de belleza. Esta comunica a Karin que un millonario acaba de morir al enterarse de que su esposa lo ha traicionado con el sobrino de él. Karin se presenta en el funeral como un amigo cercano del difunto.

DC 13 NOV / 18.00 H | DT 19 NOV / 20.00 H

MacarioROBERTO GAVALDÓN. Mèxic. 1960. B/N. 91’. DCP. INT. Ignacio López Tarso, Pina Pellicer, Enrique Lucero, Mario Alberto Rodríguez, José Gálvez.

Macario, un humil llaurador, somia amb men-jar-se ell a soles un titot, però la seua família viu en una situació molt precària. Un dia la seua dona furta un i el prepara per a ell. Va a menjarse’l al bosc i allí se li apareixen el Di-able, Déu i la Mort. Els tres li proposen que compartisca el titot amb ells, però ell només accepta fer-lo amb la Mort. A canvi, aquesta li dona una botella amb un líquid que cura qualsevol malaltia.

Macario, un humilde campesino, sueña con comer él solo un guajolote (pavo), pero su fa-milia vive en una situación muy precaria. Un día su mujer roba uno y lo prepara para él. Va a comérselo al bosque y allí se le aparecen el Diablo, Dios y la Muerte. Los tres le proponen que comparta el pavo con ellos, pero él solo acepta hacerlo con la Muerte. A cambio, esta le da una botella con un líquido que cura cual-quier enfermedad.

23

DC 20 NOV / 18.00 H | DJ 21 NOV / 20.00 H

Don Quijote cabalga de nuevoROBERTO GAVALDÓN. Mèxic, Espanya. 1973. Color. 130’. 35 mm. INT. Mario Moreno «Cantinflas», Fernando Fernán Gómez, María Fernanda D’Ocón, Paca Gabaldón, Ricardo Merino, Mary Francis.

El Quixot viu obsessionat per la cavalleria er-rant i els seus codis d’honor. Acompanyat de Sancho Panza, el seu peculiar escuder, té una sèrie d’aventures en les quals es mesclen les burles i enganys d’alguns amb l’interés d’uns altres per tal que recupere el seny. Però ni el Quixot ni Sancho renuncien a defensar el bé de la humanitat.

Don Quijote vive obsesionado por la caballería andante y sus códigos de honor. Acompañado de Sancho Panza, su peculiar escudero, tiene una serie de aventuras en las que se mezclan las burlas y engaños de algunos con el interés de otros por que recupere la cordura. Pero ni Don Quijote ni Sancho renuncian a defender el bien de la humanidad.

24

6 NOV — 19 NOV

Els documentals de la Itàlia feixista sobre la guerra civil espanyola

En ocasió del 80 aniversari del colp que va desembocar en una guerra civil internacio-nalitzada, el que hem pretés amb el projecte Imágenes para la memoria. Iconografía fascista y Guerra Civil Española (2016-2019) –en el qual s’emmarca aquest cicle de cinema– és impulsar una reflexió col·lectiva sobre un esdeveniment traumàtic de l’encara recent passat d’Espanya, en el qual va jugar un pa-per decisiu l’ajuda material i ideològica de Hitler i Mussolini.

Ho fem exhibint per primera vegada tots els documentals produïts des de la Itàlia fei-xista que s’han pogut localitzar gràcies a un minuciós rastreig en els arxius europeus. Es tracta, en molts casos, d’inèdits absoluts. Al-guns títols, doncs, no van arribar ni tan sols a estrenar-se en el seu moment, a causa de la precipitació dels esdeveniments internacionals.

Són imatges sorprenents, que diuen molt de l’estreta però alhora conflictiva compli-citat entre Franco i Mussolini: els interessos dels dos líders variaven, de fet, en funció de la situació interna i internacional que condicio-nava i re-orientava la seua línia política a cada

En ocasión del 80 aniversario del golpe que desembocó en una guerra civil internacionali-zada, lo que hemos pretendido con el proyecto Imágenes para la memoria. Iconografía fascista y Guerra Civil Española (2016-2019) –en el que se enmarca este ciclo de cine– es impulsar una reflexión colectiva sobre un evento traumá-tico del aún reciente pasado de España, en el que jugó un papel decisivo la ayuda material e ideológica de Hitler y Mussolini.

Lo hacemos exhibiendo por primera vez to-dos los documentales producidos desde la Italia fascista que se han podido localizar gracias a un minucioso rastreo en los archivos europeos. Se trata, en muchos casos, de inéditos absolutos. Algunos títulos, pues, no llegaron siquiera a estrenarse en su día, debido al precipitarse de los acontecimientos internacionales.

Son imágenes sorprendentes, que dicen mucho de la estrecha pero a la vez conflictiva complicidad entre Franco y Mussolini: los in-tereses de los dos líderes variaban, de hecho, en función de la situación interna e internacio-nal que condicionaba y re-orientaba su línea política en cada momento, con repercusiones

25

moment, amb repercussions inevitables en el sector que ells mateixos havien convertit en caixa de ressonància de les seues consignes propagandístiques, és a dir, el cinema.

Inútil seria, per tant, buscar en aquests documentals la realitat del conflicte. Allò que domina és la representació ideologitzada d’aquest. Malgrat això, entre línies i més enllà de les intencions propagandístiques d’aquesta comunicació, en moltes escenes s’insinuen sovint reveladores contradiccions que xoquen contra el sentit pretés del missatge. Aquest lliscament comunicatiu és tant més evident quan imatges preses per subjectes no alineats, o directament confiscades a l’enemic «roig», són forçadament associades a un comentari políticament «correcte», especialment en els documentals de footage. És en aqueix mo-ment quan l’epifania d’aquell exèrcit «cap-tiu i desarmat» deixa a l’espectador de hui, i segurament a molts espectadors d’ahir, amb un nus en la gola. | DANIELA ARONICA, directora del CSCI i comissària del cicle

inevitables en el sector que ellos mismos ha-bían convertido en caja de resonancia de sus consignas propagandísticas, esto es, el cine.

Inútil sería, por lo tanto, buscar en estos documentales la realidad del conflicto. Lo que domina es la representación ideologizada del mismo. Pese a ello, entre líneas y más allá de las intenciones propagandísticas de esta comunica-ción, en muchas escenas se insinúan a menudo reveladoras contradicciones que chocan contra el sentido pretendido del mensaje. Este desliz comunicativo es tanto más evidente cuando imágenes tomadas por sujetos no alineados, o directamente incautadas al enemigo «rojo», son forzadamente asociadas a un comentario políticamente «correcto», especialmente en los documentales de footage. Es en ese momento cuando la epifanía de aquel ejército «cautivo y desarmado» deja al espectador de hoy, y se-guramente a muchos espectadores de ayer, con un nudo en la garganta. | DANIELA ARONICA, directora del CSCI y comisaria del ciclo

Cicle organizat amb el CSCI/IM i Istituto Luce Cinecittà amb la col·laboració del Bundesarchiv Filmarchiv i Filmoteca Española.

26

DC 6 NOV / 20.00 H Taula redona i col·loqui amb Daniela Aronica, directora del CSCI i comissària del cicle, Juan Miguel Company, catedràtic de la Universitat de València, i Agustín Rubio, professor de la Universitat Jaume I de Castelló i director de la revista Archivos de la Filmoteca. Entrada gratuïta.

I legionari italiani in CatalognaItàlia. 1939. VOSE. B/N. 44’. Digital HD.

Realitzat per la secció cinematogràfica del Corpo Truppe Volontarie, és l’únic docu-mental que cobreix la campanya al nord de Barcelona, l’última protagonitzada pel CTV. Ho fa amb imatges de sòlida factura i amb un plantejament original, potser perquè fins i tot els dos càmeres civils que integraven la secció van treballar braç a braç amb els mili-tars. La càmera, a més, va estar situada en la línia de foc, la qual cosa ens brinda un catàleg més ampli que mai de la maquinària emprada en el conflicte. Es tracta d’un dels films més reeixits dels produïts des de la Itàlia feixista sobre la guerra civil española.

Realizado por la sección cinematográfica del Corpo Truppe Volontarie, es el único documen-tal que cubre la campaña al norte de Barcelona, la última protagonizada por el CTV. Lo hace con imágenes de sólida factura y con un plan-teamiento original, quizá porque incluso los dos cámaras civiles que integraban la sección trabajaron codo a codo con los militares. La cámara, además, estuvo ubicada en la línea de fuego, lo cual nos brinda un catálogo más amplio que nunca de la maquinaria emplea-da en el conflicto. Se trata de uno de los films más logrados de los producidos desde la Italia fascista sobre la guerra civil española.

DS 9 NOV / 20.00 H | DT 19 NOV / 18.00 HPresentació i col·loqui a càrrec de Daniela Aronica, directora del CSCI i comissària del cicle.

No pasaran! [sic]Itàlia. 1939. VOSE. B/N. 87’. Digital HD.

Concebut com a suma dels principals esdeve-niments bèl·lics, aquest documental de mun-tatge està estructurat en quatre seqüències, clàssicament ordenades al voltant de sen-gles conceptes fundacionals de la mitologia franquista: l'Espanya tradicional; l'Espanya «roja»; la «reconquesta»; la predestinació de la victòria. La tercera i més llarga seqüència és travessada pel fil roig de la representació de l'enemic.

Concebido como suma de los principales acontecimientos bélicos, este documental de montaje está estructurado en cuatro secuen-cias, clásicamente ordenadas alrededor de sen-dos conceptos fundacionales de la mitología franquista: la España tradicional; la España «roja»; la «reconquista»; la predestinación de la victoria. La tercera y más larga secuencia es atravesada por el hilo rojo de la represen-tación del enemigo.

27

DJ 7 NOV / 18.00 H | DS 16 NOV / 20.15 HPresentació i comentaris durant la projecció a càrrec de Daniela Aronica, directora del CSCI i comissària del cicle.

Curts documentals de la Itàlia feixista sobre la guerra civil espanyola (PROGRAMA 1 )

Itàlia. B/N. 105’. Digital HD.

Els nou documentals del programa compo-nen un relat que abasta successos compresos entre l’ocupació de Mallorca i les primeres operacions que es van desenvolupar al llarg del Front de l’Ebre abans de la històrica ba-talla, en el moment de l’entrada dels revol-tats a Lleida i Gandesa. Reportatges sobre la presa de ciutats (Màlaga, Bilbao, Gijón, entre d’altres) s’alternen amb cròniques del front i la rereguarda, cerimònies i actes oficials la història productiva dels quals destapa, més enllà de les aparences, la conflictiva rebotiga del bàndol «nacional». Tots van ser realitzats per l’Istituto Luce, l’organisme paraestatal que, fins a 1938, va tindre el monopoli de la informació amb produccions rigorosament anònimes.

Los nueve documentales del programa compo-nen un relato que abarca sucesos comprendidos entre la ocupación de Mallorca y las primeras operaciones que se desarrollaron a lo largo del Frente del Ebro antes de la histórica batalla, en el momento de la entrada de los subleva-dos en Lérida y Gandesa. Reportajes sobre la toma de ciudades (Málaga, Bilbao, Gijón, en-tre otras) se alternan con crónicas del frente y la retaguardia, ceremonias y actos oficiales cuya historia productiva destapa, más allá de las apariencias, la conflictiva trastienda del bando «nacional». Todos fueron realizados por el Istituto Luce, el organismo paraesta-tal que, hasta 1938, tuvo el monopolio de la información con producciones rigurosamente anónimas.

Le organizzazioni falangiste a Palma di Maiorca. 1936. Sense so. 10’¡Arriba España! 1936. VOSE. 14’Sulla soglia di Madrid «La Dolorosa». 1937. Sense so. 9’La liberazione di Malaga. 1937. VOSE. 13’La liberazione di Bilbao. 1937. VOSE. 15’Orfani spagnoli in Italia. 1937. Sense so. 11’La fin del frente rojo cantábrico: la toma de Gijón. 1937. Versió en espanyol. 8’La tierra del Cid. 1938, Sense so. 11’ La battaglia dell’Ebro. 1938. VOSE. 14’

28

DV 8 NOV / 18.00 H Presentació i comentaris durant la projecció a càrrec de Daniela Aronica, directora del CSCI i comissària del cicle.

Curts documentals de la Itàlia feixista sobre la guerra civil espanyola (PROGRAMA 2)

Itàlia. B/N. 119’. Digital HD.

Volontari. 1938. Majoritàriament sense so. 47’Los Novios de la Muerte. Il film dell’Aviazione Legionaria nel cielo della Spagna. Romolo Marcellini. Prod. Editoriale Aeronautica. 1938. VOSE. 30’Cielo spagnolo. Text de Gian Gaspare Napolitano. Prod. INCOM. 1938. VOSE. 19’¡España una, grande, libre! «Dalla barbarie rossa al trionfo della civiltà fascista». Giorgio Ferroni. Prod. INCOM. 1939. VOSE. 23’

Obri el programa Volontari, un migmetratge de muntatge que no va arribar a estrenar-se per expressa petició dels comandaments del CTV. Encara que l’estat de conservació de la còpia no és el desitjable, el seu valor com a document d’alguns fonamentals capítols de la guerra (Santander, Logronyo) està fora de discussió.

En 1938 la producció de documentals de propaganda va deixar de ser monopoli del Luce i el relat sobre la guerra civil es va fer més espectacular. La crònica de la guerra aèria filmada des dels propis caces italians i produïda per l’Editoriale Aeronautica (Los Novios de la Muerte), d’una banda, i la docu-fiction sobre les txeques de Barcelona de la nounada INCOM (¡España una, grande, libre!), d’una altra, són una excel·lent mostra d’aquest afany per dramatitzar el que estava ocorrent a Espanya. Tanca el programa Cielo spagnolo, un interessant tanteig de cinema industrial, sempre mesclat amb escenes ficcionalitzades.

Abre el programa Volontari, un mediometraje de montaje que no llegó a estrenarse por ex-presa petición de los mandos del CTV. Aunque el estado de conservación de la copia no es el deseable, su valor en tanto documento de al-gunos fundamentales capítulos de la guerra (Santander, Logroño) está fuera de discusión.

En 1938 la producción de documentales de propaganda dejó de ser monopolio del Luce y el relato sobre la guerra civil se hizo más espec-tacular. La crónica de la guerra aérea filmada desde los propios cazas italianos y producida por la Editoriale Aeronautica (Los Novios de la Muerte), por un lado, y la docufiction sobre las checas de Barcelona de la neonata INCOM (¡España una, grande, libre!), por otro, son una excelente muestra de este afán por dramatizar lo que estaba ocurriendo en España. Cierra el programa Cielo spagnolo, un interesante tan-teo de cine industrial, siempre mezclado con escenas ficcionalizadas.

29

7 NOV — 8 NOV

Dia Mundial de l’Animació

El 28 d’octubre és el Dia Mundial de l’Ani-mació. I, encara que enguany La Filmoteca ha hagut de retardar una setmana la seua celebració per coincidir la data amb les de la Mostra de València, no volíem deixar pas-sar aquesta oportunitat de reivindicar, una vegada més, la fertilitat creativa del cinema animat actual. Per a això, de la mà del Màster en Animació de la UPV, hem programat dues sessions gratuïtes. El dia 7, un programa en el qual podran veure’s les millors creacions que s’han gestat al llarg dels deu anys que compleix el Màster, un títol que ofereix una especialització tècnica i artística en les es-pecialitats de direcció d’animació, animació 2D i animació 3D.

El divendres 8 es projectarà una selecció de curts d’animació europeus que han com-petit en l’última edició del festival Prime the Animation! Aquesta sessió és un pròleg al cicle Nosaltres, Europa, que podrà veure’s en La Filmoteca al desembre. Compost per cinc pel·lícules que tracten els desafiaments de l’Europa contemporània, està organitzat en el marc de la temporada cultural 2019 de l’Institut Français d’Espanya.

El 28 de octubre es el Día Mundial de la Ani-mación. Y, aunque este año La Filmoteca ha tenido que retrasar una semana su celebración por coincidir la fecha con las de la Mostra de València, no queríamos dejar pasar esta oportu-nidad de reivindicar, una vez más, la fertilidad creativa del cine animado actual. Para ello, de la mano del Máster en Animación de la UPV, hemos programado dos sesiones gratuitas. El día 7, un programa en el que podrán verse las mejores creaciones que se han gestado a lo largo de los diez años que cumple el Máster, un título que ofrece una especialización técnica y artística en las especialidades de dirección de animación, animación 2D y animación 3D.

El viernes 8 se proyectará una selección de cortos de animación europeos que han com-petido en la última edición del festival Prime the Animation! Esta sesión es un prólogo al ciclo Nosotros, Europa, que podrá verse en La Filmoteca en diciembre. Compuesto por cinco películas que tratan los desafíos de la Europa contemporánea, está organizado en el marco de la temporada cultural 2019 del Institut Français de España.

30

DJ 7 NOV / 20.15 H Presenta Miguel Vidal, director del Máster en Animació de la UPV. Entrada gratuïta.

10 anys de Màster en Animació UPV70’. Digital HD.

Cortineta 10ª edició del Màster. Raquel Juan, Diana Acién, Pablo Valverde. 2019Alienation. Silvia Carpizo. 2012. 3’38’’Vía Tango. Adriana Navarro. 2012. 3’17’’ Una gallina. Alejandra Arboleda. 2014. 4’48’’ Bottle Battle. María Pulido Aguza. 2016. 5’12’’Orión. Esteban Henríquez. 2016. 4’ Lights Out. Duna Tárrega. 2016. 6’ Invisible. Paola Tejera. 2018. 6’25’’Patchwork. María Manero. 2018. 8’23’’Cazando gamusinos. Silvia Mañes Velasco. 2019. 5’26’’Tragando saliva. Pablo Valverde. 2018. 6’37’’Echoes. Diana Acién Manzorro. 2019. 5’29’’ Micosis. Felipe Armand. 2019. 4’27’’

Una selecció d’alguns dels millors treballs finals del Màster en Animació de la UPV, des de la primera edició fins a la setena. En ells es desenvolupen temes vinculats a l’àmbit social, la infància, l’art urbà, l’amor a la família, a la parella o als animals...

Una selección de algunos de los mejores tra-bajos finales del Máster en Animación de la UPV, desde la primera edición hasta la sépti-ma. En ellos se desarrollan temas vinculados al ámbito social, la infancia, el arte urbano, el amor a la familia, a la pareja o a los animales...

31

DV 8 NOV / 20.15 H Entrada gratuïta.

Som EuropaSelecció de curts europeus Prime the Animation 7!2018-2019. B/N, color. Digital HD. Sense diàlegs. 60’

Duo. Tania Sharavarava. Rep. Txeca. 3D. 5’40’’Another Place. Lisa Cruz. Regne Unit. 2D i 3D. 3’20’’Animals. Tue Sanggaard. Dinamarca. 3D. 6’33’’Spaced Out. Stella Hartman. Croàcia. 2D. 2’42’’En avant. Mitchelle Tamariz. França. 2D. 4’03’’Gorilla in the Washing Machine. Hung Huei Jen. Estònia. 2D i tècnica mixta. 8’14’’Not Today. Jacob Marine. Bèlgica. 2D. 5’20’’Almost There. Nelly Michenaud. Regne Unit. Tècniques mixtes. 8’44’’Jacques’ Rampage or When Do We Lose Our Self-Confidence? Máté Horesnyi. Hongria. 2D. 8’Tom Has a Plant. Thinh Nguyen. Dinamarca. 3D. 6’

Deu curts de huit nacionalitats europees que combinen la reflexió, l'humor, la crítica i el surrealisme, utilitzant tot tipus de tècniques d'animació. S'endinsen en l'essència dels éssers humans, que poden traure el millor i pitjor de si mateixos en funció de les circumstàncies que els envolten, recalant en les seues inquietuds o en els seus instints més primaris. Dirigits per estudiants egressats de les escoles més presti-gioses d'Europa o professionals que presenten la seua òpera prima, aquestos curts suposen una mostra de la qualitat narrativa i tècnica del talent emergent de l'animació europea.

Diez cortos de ocho nacionalidades europeas que combinan la reflexión, el humor, la crítica y el surrealismo, utilizando todo tipo de técnicas de animación. Se adentran en la esencia de los seres humanos, que pueden sacar lo mejor y peor de sí mismos en función de las circunstancias que les rodean, recalando en sus inquietudes o en sus instintos más primarios. Dirigidos por estudiantes egresados de las escuelas más prestigiosas de Europa o profesionales que pre-sentan su ópera prima, estos cortos suponen una muestra de la calidad narrativa y técnica del talento emergente de la animación europea.

32

9 NOV — 10 NOV

Menuda Filmo

«Basant-me en la suposició habitual que l’ani-mació és un mitjà infantil, vull fer pel·lícules que reafirmen el futur, i els facen saber que aquest és un món en el qual val la pena viure». Tota una declaració de principis de Mamoru Hosoda, la filmografia del qual (La chica que saltaba a través del tiempo, Los niños lobo, El niño y la bestia i ara Mirai, nominada a l’Os-car a millor pel·lícula d’animació) el confirma com el nou mestre de l’anime japonés, «el nou Miyazaki». Tots dos comparteixen la fu-sió poètica d’allò quotidià àmb allò fantàstic, encara que el pes de la natura és menor en el cinema d’Hosoda, que anteposa les relacions humanes, moltes vegades basades en experi-ències autobiogràfiques. En Mirai, mi hermana pequeña, va prendre als seus propis fills com a exemple a l’hora de reflectir les contradic-tòries relacions entre germans, que van de la gelosia a la complicitat. Tot això, des del punt de vista d’un xiquet de quatre anys, amb el que això implica d’imaginació desbordant (viatges en el temps inclosos). Una joia per a públic de totes les edats.

«Basándome en la suposición habitual de que la animación es un medio infantil, quiero hacer películas que reafirmen el futuro, y les hagan saber que este es un mundo en el que vale la pena vivir». Toda una declaración de princi-pios de Mamoru Hosoda, cuya filmografía (La chica que saltaba a través del tiempo, Los niños lobo, El niño y la bestia y ahora Mirai, nomina-da al Oscar a mejor película de animación) le confirma como el nuevo maestro del anime japonés, «el nuevo Miyazaki». Ambos com-parten la fusión poética de lo cotidiano y lo fantástico, aunque el peso de la naturaleza es menor en el cine de Hosoda, que antepone las relaciones humanas, muchas veces basadas en experiencias autobiográficas. En Mirai, mi her-mana pequeña, tomó a sus propios hijos como ejemplo a la hora de reflejar las contradictorias relaciones entre hermanos, que van de los celos a la complicidad. Todo ello, desde el punto de vista de un niño de cuatro años, con lo que ello implica de imaginación desbordante (viajes en el tiempo incluidos). Una joya para público de todas las edades.

33

DS 9 NOV / 18.00 H | DG 10 NOV / 18.00 H Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.

Mirai, mi hermana pequeñaMiraiMAMORU HOSODA. Japó. 2018. DOBLADA CASTELLÀ. Color. 100’. DCP.

Kun, un xiquet consentit de quatre anys a qui els seus pares deixen de parar atenció quan naix la seua germana Mirai, comença a patir situacions a casa que mai havia viscut. Però llavors, la versió adolescent de la seua germa-na viatja en el temps des del futur per a viure al costat de Kun una aventura extraordinària més enllà de l’imaginable.

Kun, un niño consentido de cuatro años al que sus padres dejan de prestar atención cuando nace su hermana Mirai, empieza a sufrir situa-ciones en casa que nunca había vivido. Pero entonces, la versión adolescente de su herma-na viaja en el tiempo desde el futuro para vivir junto a Kun una aventura extraordinaria más allá de lo imaginable.

34

11 OCT — 28 JUNY

R. W. Fassbinder, amor i ràbia

En el marc de la retrospectiva dedicada a Fassbinder, que puntuarà la programació de la Filmoteca fins a final de temporada, en les pròximes setmanes podran veure’s dues de les cinc (!) pel·lícules que va dirigir l’any 1970. ¿Por qué le dio un ataque de locura al señor R.? pertany al grup que el mateix Fassbinder va definir com a «pel·lícules burgeses». Es tracta de la seua primera pel·lícula en color, pròxima al to documental, filmada amb la càmera al muscle en continu moviment i a partir de la improvisació actoral, mitjançant un impuls que l’acosta més al cinema de Cassavetes que al hieratisme i l’estilització d’altres títols seus com El café. La posada en escena d’aques-ta TV movie basada en l’obra homònima de Carlo Goldoni adopta molts dels elements de les representacions teatrals que l’Antite-ater havia dut a terme a Bremen i Munic. Els actors romanen tot el temps en escena, en un decorat minimalista compost per diver-ses cadires sobre un fons blanc, movent-se a càmera lenta però deixant-se dur de vegades per violentes sacsejades expressives. Gestos tan catàrtics, potser, com l’atac de bogeria que Fassbinder presentava, perversament, com a l’única manera d’alliberar el senyor R. de la seua existència acomodada i buida.

En el marco de la retrospectiva dedicada a Fassbinder, que puntuará la programación de La Filmoteca hasta final de temporada, en las próximas semanas podrán verse dos de las cinco (!) películas que dirigió en el año 1970. ¿Por qué le dio un ataque de locura al señor R.? pertenece al grupo que el mismo Fassbinder definió como «películas burguesas». Se trata de su primera película en color, cercana al tono documental, filmada con la cámara al hombro en continuo movimiento y a partir de la im-provisación actoral, mediante un impulso que la acerca más al cine de Cassavetes que al hie-ratismo y la estilización de otros títulos suyos como El café. La puesta en escena de esta TV movie basada en la obra homónima de Carlo Goldoni adopta muchos de los elementos de las representaciones teatrales que el Antiteater había llevado a cabo en Bremen y Múnich. Los actores permanecen todo el tiempo en escena, en un decorado minimalista compuesto por varias sillas sobre un fondo blanco, movién-dose a cámara lenta pero dejándose llevar en ocasiones por violentas sacudidas expresivas. Gestos tan catárticos, quizás, como el ataque de locura que Fassbinder presentaba, perver-samente, como la única forma de liberar al señor R. de su existencia acomodada y vacía.

PRÒXIMAMENT u Whity (1970) / El soldado americano (1970) / Atención a esa prostituta tan querida (1970) i més.

35

DS 9 NOV / 22.30 H | DG 10 NOV / 20.00 H

¿Por qué le dio un ataque de locura al señor R.?Warum läuft Herr R. Amok?

RAINER WERNER FASSBINDER, MICHAEL FENGLER. RFA. 1970. VOSE*. Color. 88’. DCP. INT. Kurt Raab, Lilith Ungerer, Amedeus Fengler, Franz Maron, Harry Baer, Peter Moland.

El senyor R. porta una afable existència: viu en un confortable pis de classe mitjana amb jardí amb la seua dona i el seu fill, als quals estima, té un bon treball que li agrada i en el qual sembla que està a punt d’ascendir, es du bé amb el seu cap i els seus companys i els diumenges dina amb els seus pares. Tot marxa bé. Però una nit al senyor R. li dona un atac de bogeria.

El señor R. lleva una apacible existencia: vive en un confortable piso de clase media con jardín con su mujer y su hijo, a los que quiere, tiene un buen trabajo que le gusta y en el que parece que está a punto de ascender, se lleva bien con su jefe y sus compañeros y los domingos come con sus padres. Todo marcha bien. Pero una noche al señor R. le da un ataque de locura.

DS 16 NOV / 22.30 H | DG 17 NOV / 18.00 H

El caféDas KaffeehausRAINER WERNER FASSBINDER. RFA. 1970. VOSE*. B/N. 105’. DCP. INT. Margit Carstensen, Ingrid Caven, Hanna Schygulla, Kurt Raab, Harry Baer, Hans Hirschmüller.

Segle XVIII. El café de Ridolfo és el centre de les enraonies de la ciutat de Venècia. Allí es parla sobretot de diners, però també de sen-timents, d’amor i d'amistat, de fidelitat i de respectabilitat, d’ideals…

Siglo XVIII. El café de Ridolfo es el centro de las habladurías de la ciudad de Venecia. Allí se habla sobre todo de dinero, pero también de sentimientos, de amor y amistad, de fidelidad y respetabilidad, de ideales…

36

12 NOV — 15 NOV

DocsValència

El festival que porta a la nostra ciutat el millor del cinema de no ficció celebra la seua tercera edició del 7 al 16 de novembre. La Filmoteca acollirà la secció Mirades, en la qual podran veure’s els documentals valencians selec-cionats, presentats per les seues directores i directors. Una cita ineludible amb docu-mentalistes de prestigi i talents emergents.

El festival que trae a nuestra ciudad lo mejor del cine de no ficción celebra su tercera edición del 7 al 16 de noviembre. La Filmoteca acoge-rá la sección Mirades, en el que podrán verse los documentales valencianos seleccionados, presentados por sus directoras y directores. Una cita ineludible con documentalistas de prestigio y talentos emergentes.

37

DT 12 NOV / 18.00 H Presentació i col·loqui amb el director.

Ahir/demàRAÚL RIEBENBAUER. Espanya. 2018. Color. 43’. DCP.

Catorze joves marroquins nouvinguts en un centre de recepció de menors a Espanya accepten la proposta de la companyia Pont Flotant per a participar en un taller teatral. Durant diversos mesos, les sessions dels di-marts i dijous es converteixen en la prima línia que separa el seu passat recent del seu futur incert. Què és el teatre sinó una vivència plena del present?

Catorce jóvenes marroquíes recién llegados a un centro de recepción de menores en España aceptan la propuesta de la compañía Pont Flo-tant para participar en un taller teatral. Durante varios meses, las sesiones de los martes y jueves se convierten en la delgada línea que separa su pasado reciente de su futuro incierto. ¿Qué es el teatro sino una vivencia plena del presente?

DT 12 NOV / 20.00 H Presentació i col·loqui amb els directors.

El cuarto reinoThe Fourth KingdomADÁN ALIAGA, ÀLEX LORA. Espanya. 2019. VOSE. Color. 82’. DCP.

Els habitants d’un centre de reciclatge als afores de Nova York comparteixen una ma-teixa decepció: la falsa promesa del somni americà. René, Walter, Eugene, Pier i Ana continuen treballant per a mantindre viva l’esperança, mentre es qüestionen els grans misteris de l’univers.

Los habitantes de un centro de reciclaje a las afueras de Nueva York comparten una misma decepción: la falsa promesa del sueño america-no. René, Walter, Eugene, Pier y Ana continúan trabajando para mantener viva la esperanza, mientras se cuestionan los grandes misterios del universo.

38

DC 13 NOV / 20.00 H Presentació i col·loqui amb la directora.

En la bretxaCLAUDIA REIG. Espanya. 2018. Color. 55’. Digital HD.

Una tècnic de so, una xef, una entrenado-ra de futbol, una estibadora, una mecànica d’automoció, la CEO d’un equip d’eSports i una cirurgiana. Dones en la bretxa laboral. L’experiència de set dones que treballen en entorns masculinitzats ens mostra les dife-rents cares del masclisme actual: els micro-masclismes, el sostre de cristall, la falta de lideratge, l’assetjament, la falta de referents o la maternitat.

Una técnica de sonido, una chef, una entrena-dora de fútbol, una estibadora, una mecánica de automoción, la CEO de un equipo de eSports y una cirujana. La experiencia de siete muje-res que trabajan en entornos masculinizados nos muestra las diferentes caras del machis-mo actual: los micromachismos, el techo de cristal, la falta de liderazgo, el acoso, la falta de referentes o la maternidad.

DJ 14 NOV / 18.00 H Presentació i col·loqui amb els directors.

La otra educaciónJOECAR HANNA, CARMEN PELLICER. Espanya. 2017. VOSE. Color. 77’. DCP.

Rodat a Camerun, la Xina i Espanya, el docu-mental aprofundeix en les vides de diversos xiquets amb entorns familiars i contextos edu-catius diferents. Mostra el contrast sociocul-tural de les generacions dins d’una mateixa família xinesa; la vivència d’algunes mares a Camerun, que ho donen tot perquè els seus fills puguen anar a escola; les experiències d’aprenentatge de xiquets que han superat una malaltia neuronal i d’una família fran-cesa que educa els seus fills a casa, dins del sistema homeschooling.

Rodado en Camerún, China y España, el docu-mental profundiza en las vidas de varios niños con entornos familiares y contextos educativos diferentes. Muestra el contraste sociocultural de las generaciones dentro de una misma fa-milia china; la vivencia de algunas madres en Camerún, que lo dan todo para que sus hijos puedan asistir a la escuela; las experiencias de aprendizaje de niños que han superado una enfermedad neuronal y de una familia fran-cesa que educa a sus hijos en casa, dentro del sistema homeschooling.

39

DV 15 NOV / 18.00 H Presentació i col·loqui amb la directora.

Almost GhostsANA RAMÓN RUBIO. Espanya. 2018. VOSE. Color. 68’. DCP. AMB: Lowell Davis, Angel Delgadillo, Harley Russell.

Un músic mediocre, un barber de huitan-ta-dos anys i un artista retirat protagonitzen tres històries de perseverança i superació en la carretera que en el seu dia connectava els Estats Units d’est a oest. Tres supervivents que van aconseguir salvar la vida de la ruta més coneguda d’Amèrica.

Un músico mediocre, un barbero de ochenta y dos años y un artista retirado protagonizan tres historias de perseverancia y superación en la que una vez fue la carretera que conec-taba los Estados Unidos de este a oeste. Tres supervivientes que consiguieron salvar la vida de la ruta más conocida de América.

DV 15 NOV / 20.00 H Presentació i col·loqui amb el director.

Contra el NO-DO. Llorenç Soler o la pulsió per l’honestedatALBERT MONTÓN. Espanya. 2018. Color. 90’. DCP.

Documental biogràfic sobre Llorenç Soler, un dels precursors del cinema documental independent a Espanya a partir de la dècada dels 60. Soler ha exercit de mestre de docu-mentalistes, tant des del punt de vista tècnic i estilístic com a ètic i moral, ja que ha entés el documental com el gènere que pot donar veu a aquelles persones que mai l’han tinguda, negades sistemàticament pel poder.

Documental biográfico sobre Llorenç Soler, uno de los precursores del cine documental independiente en España. Soler ha ejercido de maestro de documentalistas, tanto desde el punto de vista técnico y estilístico como ético y moral, ya que ha entendido el documental como el género que puede dar voz a aquellas personas que nunca la han tenido, negadas sistemáticamente por el poder.

40

20 SET — 10 MAIG

Les Arts a La Filmoteca

El 14 i el 15 de novembre està programada la segona pel·lícula d’aquest projecte de col·la-boració entre La Filmoteca i el Palau de les Arts Reina Sofía, que consisteix a programar films que guarden relació, no sempre evi-dent i només de vegades argumental, amb un dels espectacles programats per Les Arts en la temporada 2019-2020. En aquesta oca-sió, Girl, l’òpera prima de Lukas Dhont que va sorprendre crítica i públic l’any passat, dialoga amb Les mamelles de Tirésias, que es representa a Les Arts entre el 16 i el 22 de novembre. Dissertació eixelebrada i profunda en la qual Apollinaire va imaginar l’intercanvi surrealista de sins i barba entre una dona i el seu marit, aquesta òpera buffa va suposar una nova visió dels rols sexuals. Una lloança a la diversitat sexual i transgènere que connecta amb la més amarga reflexió, sobre i des del cos, que Dhont desenvolupa en Girl, la història d’una adolescent trans que busca obrir-se pas en el món de la dansa professional.

El 14 y el 15 de noviembre está programada la segunda película de este proyecto de cola-boración entre La Filmoteca y el Palau de les Arts Reina Sofía, que consiste en programar films que guarden relación, no siempre evi-dente y solo a veces argumental, con uno de los espectáculos programados por Les Arts en la temporada 2019-2020. En esta ocasión, Girl, la ópera prima de Lukas Dhont que sorprendió a crítica y público el pasado año, dialoga con Les mamelles de Tirésias, que se representa en Les Arts entre el 16 y el 22 de noviembre. Disertación alocada y profunda en la que Apo-llinaire imaginó el intercambio surrealista de senos y barba entre una mujer y su marido, esta ópera buffa supuso una novedosa visión de los roles sexuales. Una loa a la diversidad sexual y transgénero que conecta con la más amarga reflexión, sobre y desde el cuerpo, que Dhont desarrolla en Girl, la historia de una adolescente trans que busca abrirse paso en el mundo de la danza profesional.

41

DJ 14 NOV / 20.00 H | DV 15 NOV / 22.30 H

GirlLUK AS DHONT. Bèlgica. 2018. VOSE. Color. 100’. DCP. INT. Victor Polster, Arieh Worthalter, Valentijn Dhaenens, Oliver Bodart, Tijmen Govaerts.

Lara, una adolescent trans de quinze anys, somia amb convertir-se en ballarina. Amb el suport del seu pare, s’empra a fons a acon-seguir-ho, però el seu cos no es doblega tan fàcilment a la disciplina que li imposa.

Lara, una adolescente trans de quince años, sueña con convertirse en bailarina. Con el apoyo de su padre, se emplea a fondo en conseguirlo, pero su cuerpo no se doblega tan fácilmente a la disciplina que le impone.

42

16 NOV — 17 NOV

Netflix en pantalla gran

Gràcies a la col·laboració de Netflix, Al otro lado del viento, pel·lícula pòstuma del mestre Orson Welles, podrà veure’s a València en pan-talla gran. Es tracta d’un projecte que Welles va iniciar en els anys 70, després de tornar a Hollywood del seu «exili» europeu, i del qual només va arribar a muntar quaranta minuts després que la muntadora inicial, Marie-So-phie Dubus, deixara l’equip i que sorgiren diversos problemes legals relacionats amb els canvis polítics a Iran, país que coproduïa el film. Després de la mort del cineasta, i de diversos intents de recuperar el projecte, ha sigut, paradoxalment, Netflix qui ha finançat la reconstrucció de la pel·lícula a càrrec d’un equip encapçalat per Peter Bogdanovich, a partir de les notes de Welles. El resultat ha provocat una interessant polèmica al voltant de l’autoria del film, en el qual s’han intro-duït alguns elements que no es corresponen amb l’estil del director de Ciudadano Kane, el talent del qual, no obstant això, batega en les imatges d’una pel·lícula maleïda que, precisament, compta la història d’una altra pel·lícula impossible d’acabar.

Gracias a la colaboración de Netflix, Al otro lado del viento, película póstuma del maes-tro Orson Welles, podrá verse en València en pantalla grande. Se trata de un proyecto que Welles inició en los años 70, tras regresar a Hollywood de su «exilio» europeo, y del que solo llegó a montar cuarenta minutos después de que la montadora inicial, Marie-Sophie Dubus, dejara el equipo y de que surgieran di-versos problemas legales relacionados con los cambios políticos en Irán, país que coproducía el film. Después de la muerte del cineasta, y de varios intentos de recuperar el proyecto, ha sido, paradójicamente, Netflix quien ha financiado la reconstrucción de la película a cargo de un equipo encabezado por Peter Bogdanovich, a partir de las notas de Welles. El resultado ha desatado una interesante po-lémica en torno a la autoría del film, en el que se han introducido algunos elementos que no se corresponden con el estilo del director de Ciudadano Kane, cuyo talento, sin embargo, late en las imágenes de una película maldita que, precisamente, cuenta la historia de otra película imposible de acabar.

43

DS 16 NOV / 18.00 H | DG 17 NOV / 20.00 H

Al otro lado del vientoThe Other Side of the WindORSON WELLES. EUA, França, Iran. 2018. VOSE. B/N, color. 122’. DCP. INT. John Huston, Robert Random, Peter Bogdanovich, Susan Strasberg, Oja Kodar, Joseph McBride, Lilli Palmer, Edmond O’Brien.

La història d’un llegendari director de cinema que torna a Hollywood després d’anys d’exili a Europa, amb plans per a completar una pel-lícula i tornar a la fama...

u Últim llargmetratge d’Orson Welles, acabat en 2018 per un equip de professionals seguint les anotacions del realitzador.

La historia de un legendario director de cine que regresa a Hollywood tras años de exilio en Europa, con planes para completar una película y volver al estrellato...

u Último largometraje de Orson Welles, ter-minado en 2018 por un equipo de profesiona-les siguiendo las anotaciones del realizador.

44

20 NOV — 21 NOV

Guerra de sexes?Sucedió una noche

La paraula discòrdia es refereix en la seua etimologia a una desavinença sentimental. La dis(cor)dia és una separació de cors. En el mateix camp semàntic estan en desacord, discrepància, conflicte, desavinença fins al límit del passatge a l'acte i la guerra de sexes.Per a la psicoanàlisi, la discòrdia és un símp-toma, és a dir, una manera d’apanyar-se-les amb l'altre sexe, amb l’alteritat. Des de la co-mèdia i el drama fins a la tragèdia, la discòrdia transita la nostra existència.

La comèdia americana va saber captar l'efecte hilarant d’embolic divertit que una parella a través de malentesos i desacords pot causar.

Frank Capra dona compte en la seua pre-ciosa pel·lícula Sucedió una noche de la sèrie d'avatars pels quals passen Ellie i Peter. Cons-trueix aquesta comèdia amb una manta, un fil i unes pinces; una muralla que en dir del poeta separa l'home i la dona.

«Entre l'home i la dona hi ha amorEntre l'home i l'amor hi ha un mónEntre l'home i el món hi ha un mur».Aquest poema d’Antoine Tunal el cita J. La-

can per a mostrar que hi ha un «amur», «mur de l'amor», «mur del llenguatge».

L’ «amur», homofònicament juga amb «mur» i seria una il·lustració del poder de l'amor i de la seua capacitat per a desplaçar muralles. Aqueix miracle ocorre entre Ellie i Peter. Allí acaba la pel·lícula, aqueix final feliç hollywo-

La palabra discordia, se refiere en su etimología a una desavenencia sentimental. La dis(cor)dia es una separación de corazones. En el mismo campo semántico están en desacuerdo, dis-crepancia, conflicto, desavenencia hasta el límite del pasaje al acto y la guerra de sexos.

Para el psicoanálisis, la discordia es un sín-toma, es decir, una forma de arreglárselas con el otro sexo, con la alteridad. Desde la comedia y el drama hasta la tragedia, la discordia tran-sita nuestra existencia.

La comedia americana supo captar el efecto hilarante de embrollo divertido que una pare-ja a través de malentendidos y desencuentros puede causar.

Frank Capra da cuenta en su preciosa pelí-cula Sucedió una noche de la serie de avatares por los que pasan Ellie y Peter. Construye esta comedia con una manta, un hilo y unas pinzas; una muralla que al decir del poeta separa al hombre y la mujer.

«Entre el hombre y la mujer hay amorEntre el hombre y el amor hay un mundoEntre el hombre y el mundo hay un muro».Este poema de Antoine Tunal lo cita J. La-

can para mostrar que hay un «amur», «muro del amor», «muro del lenguaje».

El «amur», homofónicamente juega con mur (muro) y sería una ilustración del poder del amor y su capacidad para desplazar murallas. Ese milagro ocurre entre Ellie y Peter. Allí ter-mina la película, ese final feliz hollywoodiense

45

odenc que ens porta a preguntar-nos sobre la funció de l’amor i el seu estatut en l'actualitat.

L'al·legoria que Capra posa en peus per a parlar-nos de la discòrdia entre els sexes és, sens dubte, una de les més celebrades de la història del cinema: la de la manta que Peter Warne (Clark Gable) tendeix mitjançant una corda perpendicular a la posició de la cambra per a separar els dos espais de l'habitació que es veu obligat a compartir amb Ellie Andrews (Claudette Colbert). L'al·lusió a l'episodi bíblic de les muralles de Jericó, que van caure al so de les trompetes de Josué, anticipa metafòri-cament el desenllaç de la història. Si la muralla (la manta) cau és perquè ja no hi ha separació entre els cossos de Peter i Ellie i, per tant, po-den iniciar el seu aparellament, aqueixa escena sexual sempre elidida en la qual es fonamenta la comèdia cinematogràfica hollywoodenca.

Abans de la simbòlica caiguda de les mu-ralles de Jericó han de caure els semblants (masculins i femenins) de Peter i Ellie. Si el primer s'assimila a la metàfora paterna en tant que imposa normes domèstiques i mo-rals, la segona haurà de deixar arrere el seu estereotip de «pobra xiqueta rica», aqueixa «mocosa malcriada» en dir de Peter, merei-xedora d'assots en el cul quan la carregue al coll per a travessar el riu.

De la passió imaginària al do actiu de si, la pel·lícula dissenya un arc dramàtic on s'inscriu una dinàmica desitjant en les imatges regida per una dialèctica del canvi i la transformació. I si la història acaba bé i a gust de tots, amb un pla de la manta caiguda en terra, el fa des de l'òptica del caràcter movedís i inestable de les relacions, sense establir cap valoració prèvia d'aquestes. | CARMEN CARCELLER / JUAN M. COMPANY

que nos lleva a preguntarnos sobre la función del amor y su estatuto en la actualidad.

La alegoría que Capra pone en pie para hablar-nos de la discordia entre los sexos es, sin duda, una de las más celebradas de la historia del cine: la de la manta que Peter Warne (Clark Gable) tiende mediante una cuerda perpendicular a la posición de la cámara para separar los dos espacios de la habitación que se ve obligado a compartir con Ellie Andrews (Claudette Colbert). La alusión al episodio bíblico de las murallas de Jericó, que cayeron al son de las trompetas de Josué, anticipa metafóricamente el desenlace de la historia. Si la muralla (la manta) cae es porque ya no hay separación entre los cuerpos de Peter y Ellie y, por tanto, pueden iniciar su apareamiento, esa escena sexual siempre elidida en la que se fundamenta la comedia cinematográfica hollywoodiense.

Antes de la simbólica caída de las murallas de Jericó deben caer los semblantes (masculinos y femeninos) de Peter y Ellie. Si el primero se asimila a la metáfora paterna en tanto impo-ne normas domésticas y morales, la segunda deberá dejar atrás su estereotipo de «pobre niña rica», esa «mocosa malcriada» al decir de Peter, merecedora de azotes en el culo cuando la acarree a hombros para cruzar el río.

De la pasión imaginaria al don activo de sí, la película diseña un arco dramático donde se inscribe una dinámica deseante en las imá-genes regida por una dialéctica del cambio y la transformación. Y si la historia acaba bien y a gusto de todos, con un plano de la manta caída en el suelo, lo hace desde la óptica del carácter movedizo e inestable de las relaciones, sin establecer ninguna valoración previa de las mismas. | CARMEN CARCELLER / JUAN M. COMPANY

u Sessió especial organitzada amb motiu de les XVIII Jornades de la Escuela Lacaniana de Psicoánalisis: «La discordia entre los sexos a la luz del psicoanálisis».

46

DC 20 NOV / 20.15 H | DJ 21 NOV / 18.00 HPresentan Juan Miguel Company, catedràtic de la Universitat de València, i Carmen Carceller, directora de les jornades «La discordia entre los sexos a la luz del psicoanálisis».

Sucedió una nocheIt Happened One NightFRANK CAPRA. EUA. 1934. VOSE. B/N. 105’. Digital HD. INT. Clark Gable, Claudette Colbert, Walter Connolly, Roscoe Karns.

Una jove i capritxosa hereva aconsegueix esca-par del iot de son pare. En un autobús que va a Nova York coneix un atractiu reporter amb el qual compartirà un accidentat i divertit viatge.

Una joven y caprichosa heredera consigue es-capar del yate de su padre. En un autobús con destino a Nueva York conoce a un atractivo reportero con el que compartirá un acciden-tado y divertido viaje

47

Col·laboradors

COL·LABOREN u Liliana Cavani: Mostra de València - Cinema del Mediterrani, Cineteca Nazionale - Centro Sperimentale de Cinematografia, Cineteca di Bologna, Filmoteca Española. Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual: Filmoteca Catalunya, Mostra de València - Cinema del Mediterrani. Els documentals de la Itàlia feixista sobre la guerra civil española: Centro de Studi sul Cinema Italiano, Istituto Luce Cinecittà, Bundesarchiv Filmarchiv, Filmoteca Española. Alimentació sostenible: Foundation Good Planet, Ca Revolta. Les Arts a La Filmoteca: Palau de Les Arts Reina Sofía. R. W. Fassbinder: Donostia Kultura, Filmoteca Vasca, Rainer Werner Fassbinder Foundation, Goethe Institut. Dia Mundial de l’Animació: Màster en Animación de la Universitat Politècnica de València, Institut Français de València. Guerra de sexes?: Escuela Lacaniana de Psicoanálisis. Roberto Gavaldón: Cineteca UNAM, Cinemateca Nacional México, Filmoteca Española.

AGRAÏMENTS u Liliana Cavani: Carmen Accaputo, Andrea Meneghelli, Andrea Morini (Cineteca di Bologna), Laura Argento, Juan del Valle (Cineteca Nazionale-CSC), Carlos Uttrandhie (Filmoteca Española), Francesca Delise, Simona Agnoli, Daniel Gascó, Eduardo Guillot, Irene Cubells. Alimentació sostenible: Jacqueline Goffart, Pasqual Requena, Graciela Ferrer. Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual: Esteve Riambau, Mariona Bruzzo, Rosa Saz. Documentals de la Itàlia feixista sobre la guerra civil espanyola: Daniela Aronica, Juan Miguel Company, Agustín Rubio. Dia Mundial de l’Animació: Miguel Vidal, Sara Álvarez Sarrat. Roberto Gavaldón: José Luis Rebordinos, Maitane Aramberri, Dora Moreno, Gabriela Camacho, Marianna Durá, Raúl de Anda Serrano, Elisabeth Doomínguez Carvajal (Televisa), Arturo Chávez (Olympusat), Annel Ramos (América Móvil), Anada Cadahía (Video Mercury), Jesús Rey Ochoa Domínguez (STPC). R. W. Fassbinder: Josemi Beltrán, Carlos Plaza, Alfonso López (Donostia Kultura), Juliane Lorenz (Rainer Werner Fassbinder Foundation), Reinhard Maiworm, Aloísa Suárez (Goethe-Institut Madrid), Markus Jochem (SWR Media Services), Antonio Exacoustos.

48

la filmoteca #totelcinema #versiooriginal

pròximament Festival La Cabina, Franco Piavoli, Nosaltres, Europa, Fites insòlites del musical europeu

contacte i preusInstitut Valencià de Cultura Edif. Rialto · Pl. Ajuntament, 17 · ValènciaTel. 963 539 300 / [email protected]

+ infoivc.gva.es

IVCLaFilmoteca

lafilmoteca_gvaivc

2.5 €Entrada general 1 sessió

1.5 €Carnet d’estudiant, Carnet Jove, Targeta Club Fnac, persones jubilades, aturades, discapacitades i grups

20 €Abonament 10 sessions

25. 10. 2019 21. 11. 2019 #446 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/446_w.pdf · 2019-10-21 · 20.15...

Documents

Transcript of 25. 10. 2019 21. 11. 2019 #446 - gva.esivac.gva.es/banco/archivos/446_w.pdf · 2019-10-21 · 20.15...